Pininfarinetes, diseño de automóviles, disseny, CRB, Calaceite, Calasseit, Calaseit, Calaceit, calaceitano, Kalat-Zeyt, Pininfarina, farinetes de Calaseit, catalanisme de debò, catalanista, català, dialecte català, dialecte occitan catalan, lengua provenzal, provençal, provençau, Provence, Provença, Provintia, linguae Romanae rusticae, lengua romance rústica, romanç, romans, arromanzar, arromançar, arromançat, arromansat, provenzal-catalán, provençal-catalan
lunes, 8 de enero de 2018
Safraña
Safraña , a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genoll , ginoll.
Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.
Sofrache a Penarroija de Tastavins
Dcvb
SOFRANYA , SOFRAJA f.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón. Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).
Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).
Ve del latín suffragĭne
Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.
Sofrache a Penarroija de Tastavins
Dcvb
SOFRANYA , SOFRAJA f.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón. Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).
Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).
Ve del latín suffragĭne
Suscribirse a:
Entradas (Atom)