hoc, la sua Majestat madit yo si era diputat local

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano:sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

hoc, la sua Majestat madit yo si era diputat local

Als
molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los
diputats e concell lur representants lo Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors molt
reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran
providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una
letra rebi ab certa crida dins aquella
interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les
grans savieses responch que huy demati yo volent
aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti
corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se
pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha
respost non (nou, no ho)
faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la
hi) manava decontinent se parti de mi demana
licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma
feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne
altres crides no faça sens que
aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no
publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino
dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino
ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa
filla pubilla eretera no pogui mes procehir.
Apres tantost dita Senyora Reyna me
trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom
demanava a la qual me so presentat. La sua
Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era
diputat local e li (he) respost que hoc (occitano:sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit
(atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e
demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo
li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa
atreviment e que nom devia empachar sino de les
generalitats yo replicantli era tengut obeyr
vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio
e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme
com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant
essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants
actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos
consultada yo heli respost que del seu manament vostres
providencies yo avisare e que era prest fer sos
manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant
ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites
coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres
providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar
quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot
ço que per aquells me
sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la
ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda
diputat local.

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casa, sa Calobra, sa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)

@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.

Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.

//

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.

//

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casa, sa Calobra, sa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)

@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.

Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA
CRIDA

Ara
hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal,
Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General
del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de
Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo
offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit
Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses
devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor.
Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é
los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi
matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas
del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols
seguents.

//

PRIMO:
que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes
mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams,
ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per
mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e
menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del
comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar,
ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e
que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui
pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En
altra manera, tal contracte no valega, nen sia
fet dret;
ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran
totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les
cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e
per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço,
correrán los dits Corredors ab açots, e las dites
coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu
dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M.
Çaburgada.

//

Als
molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats
del General de Cathalunya e lur concell residents en
Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs
senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres
exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres
cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo
exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es
total restauracio nostra a les quals responem com creem
certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima
afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres
fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey
tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys
servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en
conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que
siats certs no profita poch nostre amonestament
com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço
nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem
en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les
persones e los bens volem metre en vostra subvencio
algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo
comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab
vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat
donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça
que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de
maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e
ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre
Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Nos Don Iavmes por la gta de dius, rey daragon

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)

https://www.getty.edu/art/collection/objects/1431/unknown-vidal-de-canellas-and-probably-michael-lupi-de-candiu-et-al-vidal-mayor-spanish-about-1290-1310/?dz=0.5000,0.5000,0.50

Es curiosos que donde pone CANELAS, el texto tiene otro formato respecto al resto de la página. Pudieron dejar el espacio y luego se puso el nombre, pero también puede ser una manipulación. 

Recorte de esta página.:

In 1247, with the reconquest of Spain from the Moslems virtually complete, King James I of Aragon and Catalonia, JA JA JA !! 

Spain, decided to establish a new systematic code of law for his kingdom. He entrusted the task to Vidal de Canellas, bishop of Huesca. The Getty Museum's manuscript, the only known copy of the law code still in existence, is a translation of Vidal de Canellas's Latin text into the vernacular Navarro-Aragonese language (in that language, the book is called Vidal Mayor in reference to the author). The manuscript's scribe was Michael Lupi de Çandiu, who identifies himself in an inscription and who also may have translated the text.

Not only is the text an important historical document but it is luxuriously illuminated with hundreds of historiated and decorated initials. Although written and illuminated between 1290 and 1310 in one of the major urban centers in northeastern Spain, the elegant style of the painting reveals an intimate link with contemporary French illumination. This stylistic connection demonstrates the increased movement of both artists and manuscripts from one European court to another.

BIBLIOGRAPHY:

Mourin, Louis. "L'édition critique du Vidal Mayor." Scriptorium 12 (1958), pp. 110-113.

https://www.persee.fr/doc/scrip_0036-9772_1958_num_12_1_2964

https://es.wikipedia.org/wiki/Vidal_Mayor

de Canellas, Vidal, A. Ubieto Arteta, J. Delgado Echeverría, J. A. Frago Gracia and M. del C. Lacarra Ducay. Vidal Mayor (Huesca: Excma. Diputación Provincial, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1989).

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/30/02lacarra.pdf

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/15853.pdf

https://www.dphuesca.es/publicaciones/-/asset_publisher/Wz1IU6ehMoSr/content/vidal-mayor

Estudios de Antonio Ubieto Arteta, Mª Carmen Lacarra Ducay, Jesús Delgado Echeverría, Juan Antonio Frago Gracia.

ISBN: 84-86856-18-3

PVP:  195 €

Edición:  Huesca: Diputación Provincial de Huesca e IEA , 1989

Lenguaje:  Castellano

Número de páginas:  2 vols. (168 páginas + 560 páginas)

Ilustraciones:  il.

Color:  blanco/negro y color

Tamaño:  37,5 × 25

Touwaide, Alain. "Visions du monde médiéval à travers les manuscrits enluminées du J. P. Getty Museum (Malibu)." Scriptorium 45, no. 1 (1991), pp. 298-302.

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Asunción Blasco Martínez, and Pilar Pueyo Colomino. Vidal Mayor: Edición, introducción, y notas al manuscrito (Zaragoza: Libros Certeza, 1996).

http://www.racv.es/es/academic/ma-desamparados-cabanes-pecourt

Quintanar, Abraham. Text and Concordances of the Vidal Mayor (Hispanic Seminary of Medieval Studies, 2005), CD-ROM e-book.

https://www.jstor.org/stable/44741905

La Corona de Aragón: el poder y la imagen de la edad media a la edad moderna (siglos XII-XVIII), exh. cat. (Museu de Belles Arts de Valencia, January-April 2006), pp. 66, 54, ill.

Vinas, Agnès and Robert Vinas. Le Livre des Faits de Jaume le Conquérant (Perpignan: S.A.S.L. des Pyrénées-Orientales, 2007), pp. 28-29, 32-33, 104, 113, 254-55, 288, 291-93, 322-23, 328-29, 342-43, and 377.

https://mediterranees.net/moyen_age/jaume/livre_des_faits.html

Fatás Cabeza, Guillermo. Fueros de Aragón miniados: las imágenes del Vidal Mayor (Zaragoza: Fundación Caja Inmaculada, 2014).

https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=593637

11 DE MAYO.

11
DE MAYO.

Se hicieron, en este día, las siguientes
proposiciones por el señor obispo de Vich.

Lo senyor
bisbe de Vich dix que li plau sien soldejats
cinccents homents de peu mes dels mil que eren stat
deliberats soldejar.
Item que les ordinacions de les lanes
sien publicades en Tortosa. Exceptat lo que
parle de les naus strangeres.
Item que sien dats al
porter qui ha carrech de scombrar la casa de
la Diputacio quinque lliuras quascun
any mes del que li es stat acustumat dar per los
diputats e que aquestes cinch lliures haja lo
dit porter tant com durara lo consell dels diputats e
conçell e a beneplacit llur.

Pasadas a
votación las referidas proposiciones, se acordó respecto de la
primera, conforme al mismo voto del señor obispo, y en lo tocante a
la segunda, se hizo nueva proposición por los señores
Diputados, que fue aprobada, y en consecuencia, deliberóse bajo la
forma que sigue.

Que sien acordats cinch cents
homens de peu ultra los mil ya
deliberats. Aço
empero entes e declarat que axi gent de cavall com a peu nos
puixe mes avant acordar sens que per lo concell general no
sia deliberat.

En la propia sesión, recibieron los
señores Diputados y Consejo las siguientes cartas.

Als molt
reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats
e consell representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.

Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors.
Vostra letra havem rebuda de quatre del present mes de maig ab la
qual largament e stesa nos son stats scrits e reduhits a memoria tots
los actes virtuosos e coses que son stades fetes per lo Principat de
Cathalunya del temps de la detencio feta per la Excellencia del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de
gloriosa recordacio don Charles fill primogenit seu axi en la
liberacio de aquell com apres del seu deliurament e en la capitulacio
e concordia per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada fermada e
jurada. E apres mort del dit glorios Charles per la innata e intacta
fidelitat dels cathalans de la tramesa feta per part del Principat a
suplicar la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues
trametra lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima
Senyora Reyna la qual per la poqua edat del dit lllustrissimo
Primogenit fonch admesa com a tudriu sua e dels grans actes e serveys
que los cathalans han fet e moltes conquestes per augmentar la corona reyal e dels grans donatius
fets a la prefata Majestat. E totes aquestes coses per demostrar a
nosaltres a quina fi tiren aquells qui les letres per la Excellencia
de la Senyora Reyna trameses en vostra letra mencionades consellen a
la dita Senyora Reyna e encara perque puixam sentir e veure ab quanta
fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en
totes les dites coses e altres apres subseguides axi en lo fet de
mossen Johan de Copons com en los apresonaments de molts en vostra
letra mencionats e de les gravissimes causes de la preso de aquells e
del deliurament de la preso fet dels dits presoners per mossen
Galceran Burgues e del reapresoment dels dits presos e de
altres de major condicio ciutadans de aqueixa ciutat e dels molt
enormes crims per aquells comesos e perpetrats a subvertir no
solament aqueixa ciutat mas tot lo Principat e de la conclusio e
deliberacio feta sobre la facultat de inquirir contra los dessus dits
com pertany a vosaltres ab intervencio de aqueixa ciutat per virtut
de la dita capitulacio e de la justificacio de les coses dessus dites
per satisfactio a les letres de la Serenissima Senyora Reyna
en vostra letra mencionades e de la extractio de les
banderes de les molt urgents e necessaries causes per les quals es
stat fet e de la gran conformitat que es en aqueix espectable concell
ab lo concell de aquella ciutat pregant e encarregant a nosaltres
vullam esser attents e vigilants en la custodia e conservacio de la
cosa publica axi de aquesta ciutat com encara de tot lo Principat
significant e scrivint nos lo firmissimo proposit e voluntat
que vosaltres haveu ab aqueixa ciutat de exposar les persones e
bens per conservacio de tot lo Principat universitats e singulars e
de la dita capitulacio e altres leys e libertats. De les quals coses
mossenyors romanim molt aconsolats e regraciam a vostres grans
reverencies com largament e ab tota veritat nos haveu scrit e
certificat de aquelles creents fermament que per tant grans
providencies com son les vostres e de aqueix expectable concell e del
concell de aqueixa insigna ciutat en totes les dites coses es
stat procehit e en les fahedores daqui avant se procehira
virtuosament justa e deguda a lahor de nostre Senyor Deu servey de la
Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del dit
Principat e conservacio de aquell e dels dits privilegis e libertats.
Certificants vos com en la custodia de aquesta ciutat som e serem
attents e vigilants quant porem a conservacio de la cosa publica de
aquella e de tot lo Principat e totes coses quens parran esser
necessaries. E per mils aço fer vos suplicam vullau
scriure al diputat local de aquesta ciutat que faça als
oficials reyals totes aquelles requestes que requests sera per part
de aquesta ciutat e axi mateix que requira an Johan Curco
(Corco en texto anterior) regent la batlia e alcaydia
de aquesta ciutat que com a alcayt del castell de aquella
prest sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li seran
fetes de part del General com lo dit En Curco pretenga
que com a alcayt del dit castell no es tengut prestar la dita
seguretat e es molt necessari per esser segura a aquesta ciutat del
dit castell e per poder haver aquell per custodia sua. Suplicants vos
me vullen vostres reverencies provehir e fer quels
castells de aquesta ciutat e de Emposta sien tenguts e
custodits per lo Principat com cregam esser molt
necessari a la custodia no solament de aquesta ciutat mas
encara de tot lo dit Principat. E aquestes reputarem a gracia
singular a vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu
conserve en tota honor e tinga continuament en sa
proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de maig del
any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres
grans reverencies apparellats los procuradors e concell
general de la ciutat de Tortosa.

Als molt magnifichs e
insignes senyors los diputats del General e consell llur del
Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo
dia present havem rebuda una letra vostra sotz data de
quatre del corrent mes per la qual som stats molt difusament
informats de tots los afers qui han concorregut y (y griega
nexo) concorren en aquest Principat e de les santissimes
virtuoses e de loables comendacions e memoria operacions e provisions
per vosaltres e aqueixa insigna ciutat fetes a lahor e gloria de
nostre Senyor Deu e a gran servici e conservacio de la reyal corona e
del dit Principat regraciant vos molt e molt los dits avisos en
vostra letra expresats suplicant vos de tots altres los quals vos
sera vist aquesta ciutat deure esser avisada ab vostres letres sian
informats a fi e en tal manera que aquesta ciutat de aquells
encautada sera presta de star ne a tots vostres e de
aqueixa insigne ciutat ordonaments e ha feta e fa provisions e
preparacions a tota custodia e conservacio de aquella e dels seus
ciutadans. Suplicant lo sobira Creador vosaltres e tota
aqueixa ciutat vulla conservar en tota unitat ab tot
los seus membres a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e
servici del Senyor Rey e benavenir de tot lo Principat e libertats
e gracias de aquell e dels seus vertaders amadors e
iluminacio dels repugnants. Scrita en Vich a VI de maig
any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici
prests los consellers e concell de Vich.

Als
molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e
conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda
recomendacio algunes letres vostres he rebudes una ab una cedula o
crida interclusa per vigor de la qual son stats aci publicats
micer Francesch Marquilles e altres en aquella nomenats. Decontinent
la hagui rebuda segons tenor de la vostra letra altra
continent que requeris los oficials de aquesta ciutat revocassen
certa crida ques diu esser stada açi
tramesa per la Senyora Reyna la qual requesta per mi decontinent
fonch feta al sotzveguer e jutge com dies ha aci no
haja veguer. Es stat respost que en res no han procehit ni entenen a
procehir una resposta curta no ha curat de fer fer la carta en forma
sens vostra sabuda. Apres rebi una altra letra dreçada
als consellers de aquesta ciutat per resposta de aquella e per altres
afers me han donades letres les quals vos tramet. Yous he
trameses algunes letres per correus segons me dix mossenyor
Splugues dich ho a fi que yo he pagats los correus e faç
ne compte. Aci ses dit que la crida de la dita
Senyora Reyna se publica a Torello del comte de
Modica o Cabrera e no sab hom en altra part se sia
publicada mes dien que ja venia ordenada que no han fet
sino publicar axi com stava. Vostres reverencies ordenen e
manen a mi tot ço que plasent vos sia. Sich ara son
stat certificat e es veritat que hun vassall del senyor bisbe de Vich
a nit passada on havia gran ajust de
pagesos en una sglesia vench
als dits pagesos dient los veus aci una letra
que he rebuda e legida alli als pagesos diuse contenia com lo
Papa havia tramesa una butla que los pagesos no hajen a
pagar res dels mals usos ni censos ni censals e animantlos que
no paguen res. Aquestes induccions han fet molt de mal pus
romanen impunides. Non volia scriure al dit senyor bisbe mes
pus ell es de consell segons se diu be ho sabra per
vosaltres. En Luch a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R.
N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a
servidor. - Juan Molins.

Als
molt reverends egregis magnifichs e molt savis mossenyors los
diputats e consell lur lo insigne Principal de
Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra closa he
rebuda de vostres reverencies scrivint e manant a mi que en nom e
part vostra com a representants lo Principat fahent
aquestes coses en virtut de la capitulacio et alias requira als
oficials de aquesta ciutat e de la diputacio local on certa crida en
la dita letra mencionada seria stada manada publicar per la Senyora
Reyna que en virtut de la seguretat per ells prestada de
obtemperar totes requestes etc. la dita crida on pervenguda sia
a lurs mans o si per avant pervendra no facen ne
exequten e si ja la hauran fete e en res hauran
procehit allo tornen decontinent al primer stament ab les cominacions
en aquelle contengudes e axi mossenyors ho he fet que encontinent
rebuda la dita letra he requests los veguer e sotsveguer de aquesta
ciutat de les coses en aquella contengudes ab requesta en scrits
ordenada per mon assessor faent ne fer carta publica per lo notari de
la diputacio local e lo dit veguer qui dilluns prop passat havia feta
fer e publicar la dita crida ha respost que es prest e apparellat de
fer les coses requestes en vostra letra contengudes ha provehit e
manat esser feta crida com torne e ha per tornade la dita
crida e tot lo que per ell es stat procehit al primer stament. Manant
aço esser publicat en la forma e
manera que la dita crida era stada feta. E lo sotsveguer aximateix ha
respost que es prest e aparellat es
ofir exseguir les coses
requestes en la dita letra contengudes. E tot aço
consta per actes rebuts per lo notari de la diputacio local e axi lo
dit veguer huy que es dissabte per lo mati ha feta fer la dita
crida per los lochs acostumats de la ciutat com torna e ha per
tornada la dita crida e totes coses per ell publicades per manament
de la Senyora Reyna al primer stament. E es stada continuada la
relacio del qui ha feta la dita crida per lo notari de la diputacio
los quals actes tramet a vostres reverencies e nos sab fins aci que
la dita crida manada publicar per la Senyora Reyna sia stada
publicada en altres lochs de aquesta diputacio local sino en la
present ciutat si sabia que en altres lochs sia stada publicada fare
semblants requestes de aquells lochs per fer tornar les coses al
primer stament. E en aquestes coses e en totes altres que deliberaran
o scriuran vostres grans reverencies so tots temps prest
aquelles exequtar axi com me sera manat sens triga e dilacio
alguna sobre les altres coses a mi scrites e manades. Ab altra letra
vos suplich mossenyors no vullau creure algunes senistres
ne males informacions de mi per alguns malevols dites e explicades
car com a Deu placia que yo sia aqui donare tal raho a
vostres reverencies que aquelles me hauran per scusat quiti e
deliure de tot carrech. Les quals conserve nostre Senyor Deu
en tota honor e tinga continuament en sa continua
proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VII de maig del any Mil
CCCCLXII. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres
grans reverencies molt prest Barthomeu Feriza diputat local en
Tortosa.

Acompaña a esta carta la copia, certificada por el
escribano Juan Sunyol, del requirimiento a que se hace
referencia en aquella, hallándose, en seguida, otra carta dirigida a
los señores Diputados.

Com a oyda dels reverends
egregis magnifichs diputats del General e conçell lur
representants lo Principat de Cathalunya sia pervengut
que la Senyora Reyna hauria scrit o deu scriure a nosaltres
honorables En Guillem Comi veguer e En Guillem Marti
sotsveguer de la present ciutat de Tortosa que publiqueu certa
crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que
axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit
del dit Principat no prenguen sou ans si pres ne han lo
restituesquen absolventlos del sagrament e homenatge
que prestat hauran e aquestes coses sien de directo contra la
capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la
sua Excellencia.
E encara per part del dit Principat fermada e jurada e axi ne sia
stat scrit per los dits diputats e concell lur an
Bartomeu Feriza diputat local en la ciutat e vegueria de
Tortosa castellania Damposta e loch de Flix ab
letra de dos del present dient e manant li que rebuda aquella
tota dilacio apart posada faça
a vosaltres dits oficials la requesta dejus scrita e
contenguda. Pertant lo dit diputat local en nom e per
part dels dits diputats e lur conçell com a
representants lo dit Principat aço faents per
virtut de la dita capitulacio et alias requir a vosaltres
honorables veguer e sotsveguer de la present ciutat en virtut de la
seguretat per vosaltres prestada de obtemperar totes requestes que
per part dels dits diputats vos seran fetes que si tals letres o
crides son pervengudes a vostres mans o per avant pervindran no
procehischau a acte algu exequtiu de aquelles et signanter a
vos dit honorable veguer qui en aquests dies prop passats ço
es dilluns a tres del present mes de maig haveu procehit a fer
publicar la dita crida que aquella a tot lo que haveu fet
publicar torneu de continent al primer stament ab crida
publica en la forma e manera que la dita crida es stada per vos feta
tota dilacio e scusacio cessants. Certificant vos que si les dites
coses per lo dit diputat local en nom dels dits diputats e lur
consell requestes no obtemperareu e fareu en res lo
contrari de aquelles ara per lavors lo Principat de
Cathalunya vos ha per enemich o enemichs e acuydats de
la cosa publica. E sera procehit de fet e de dret contra vosaltres e
vostres bens segons per la dita capitulacio es permes requerint de
les dites coses esser feta carta publicha per vos notari dels
presents actes.

Sigue aquí un pregón revocatorio de otro
que había mandado hacer el veguer, y del que fue entregada copia al
antedicho escribano que certificó el requirimiento que
precede.

Ara ojats queus fa hom assaber
per manament del honorable En Guillem Comi veguer de la ciutat de
Tortosa e de la ribera de Ebre (hasta aquí, se encontraba
solo Ebro) per lo molt alt Senyor Rey que com
dilluns prop passat que comptavem tres del present mes de maig lo
dit veguer per manament de la molt alta Senyora Reyna tudriu
etc. haja fet publicar en la present ciutat per los lochs
acostumats una crida que per sa Majestat era stada
tramesa ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment
que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo
exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres
nan lo restituheixquen absolent los del
sagrament e homenatge que prestat han segons en aquell es largament
contengut. E apres divendres que comptavem set del present mes
de maig lo dit veguer sia stat request per lo
honorable En Bartomeu Feriza diputat local en la dita ciutat e
vegueria de Tortosa en nom e per part dels reverend e magnifichs
diputats e lur conçell com a representants lo
Principat de Cathalunya aço fahents en virtut de la
capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per
la sua Excellencia e encara per part del dit Principat fermada
e jurada et alias que en virtut de la seguretat per ell prestada de
obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats li seran
fetes la dita crida e lo que ha fet publicar torne al primer stament
ab crida publica en la forma e manera que aquella dita crida es stada
per ell feta e publicada tota dilacio e scusacio cessants en altra
manera que dit Principat de Cathalunya lo ha per enemich
e acuydat de la cosa publica. Cominantlo que sera
procehit de fet e de dret contra ell e sos bens segons en la
dita requesta es largament contengut. E com lo dit veguer sia
molt stret e obligat a fer e exequir totes requestes que li sien
fetes per part dels dits diputats majorment les dessus
dits ab tant grans penes e comunicacions a ells fetes. Per
tant ab veu de la present publica crida notifica lo dit
veguer a tot hom generalment com torna e ha per tornada la
dita crida lo dilluns prop passat cridada e publicada e tot lo
que en aquella es stat publicat al primer stament en lo qual
les coses eren ans que aquella se publicas axi com e
segons que per part dels dits diputats e lur concell es
stat request. Notificant les dites coses a tot hom generalment perque
algu ignorancia no puixa allegar. - Sig+num Joannis
Sunyol notarii publicii Dertuse regiaque auctoritate
scribeque diputacionis localis dicte civitatis qui hunc transumptum
in precedentibus duabus cartis una cum presente manu propria scripsit
ex mandato sibi facto per honorabilem diputatum localem en in fides
adhibeatur suum impressit signum.


Als molt honorables e
molt magnifichs los senyors de diputats e consell del
Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.

Molt honorables e molt magnifichs senyors. Ab permesa e deguda
recomendacio certificam a vostres honorables savieses com divendres
pus prop passat que teniem VII dies del present mes rebem una
letra vostra per part de vostres honorables savieses a
nosaltres tramesa la qual nos fou liurada per lo
Senyor En Johan Fabrega de aquesta vila al qual fou
dada dita letra per lo honorable En Pere
Sagui diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa la qual
letra fou dada en aqueixa insigna ciutat de Barchinona
a IIII del present mes e any davall scrit la qual ciutat Deus
per sa gran clemencia mijançant
la gloriosa verge madona Santa Maria e lo beneyt Carles
vullau guardar de traçio
e los qui aquella governan e aconsellan la qual
letra era closa e segellada segons apparia ab
cera vermella ab lo segell de la casa del
General del Principat de Cathalunya la qual letra honorables
senyors es sots scrita de M. de Monsuar dega de Leyda
la qual honorables senyors havem feta legir mot a mot
en consell e present moltes gents on largament se mostra
la oppresio e mala tractacio (els pluramicas al any
1462) que es feta contra aqueixa dita insigna
ciutat de Barchinona e contra tot lo Principat a les
quals coses Deus per sa gran bondat done a vostres
honorables savieses modo de provisions ab les quals mijançant
lo divinal adjutori provany com es mester. De les quals coses
honorables senyors per lo que ne oyim e ja ne haviem
oyt ans de vostra letra stavem ab enug de congoxa gran on
per la vista e oyda de les coses contengudes en dita vostra
letra som stats molt aconsolats com veem per gracia de Deu e
de la Verge Maria e del sobre dits madona Sancta Aularia
(Eulalia) e lo beneyt Carles vostres savieses hi
provehiran en tal manera que creem que Deus ne sera
lohat e lo Senyor Rey content e la cosa publica
conservada. Certificant vos honorables senyors que nosaltres vos
regraciam molt lavis hoc e com nosaltres desijam molt
bona concordia a fi que vostres savieses fossen fora de treballs e
perills e per semblant tot lo Principat qui appares com sta
vuy en traspos lo beneyt Senyor hi guast. Notificant a
vostres savieses a aquesta vila jatsia sia miserable e
de poch sforç e pot
poch resistir a la mala e prava e iniqua voluntat
dels qui
mal tractan aqueixa dita insigna ciutat de lo
Principat e membres de aquell empero de nostro
poder ja en temps passat vos feem certs de nostra voluntat e
ara ab la present nous ne fem menys certs que en totes
aquelles coses que porem ni sabrem no valem fugir ni
mancar en totes cuses que sian honor de la Majestat de
mossenyor lo Senyor Rey e ben avenir de aqueixa dita
insigna ciutat de Barchinona com a membre de carrer
que som de aquella e benavenir de la cosa publica e conservacio del
Principat de Cathalunya e per tant honorables senyors que milor
saveya la hobra segons la voluntat havem deliberat
trametre aqui lo portador de la present qui es lo senyor En Valenti
Puig sindich e conseller de aquesta vila en lany
present lo qual a ple es informat de nostra intensio sobre lo
dit negoci. Placiaus darli fe e creença en lo queus
dira e si de nostra vila voleu gent de la que hic sera serem
contents vos serviam en lo que sera
necesari ans
tot no fassa a dir a nosaltres sera gent que la posarem la
on los plaura e de aquells viura ab repos e per
la present honorables senyors als no havem avis sino queus
placia en lo modo de nostron viure axi per guarda de la
vila com en altres coses dar nos via ab vostres letres
com nos regirem e si negunes coses honorables senyors
vos son plasents manar ordonau e sera fet e la Trinitat Sancta
queus tinga a tots en sa bona guarda Amen. De San
Pedor a VIII de maig de Mil CCCCLXII. - Senyors. - Los
jurats
e prohomens de la vila de Sant Pedor qui
molt a vostres honorables savieses se recomanen.