lunes, 30 de agosto de 2021

17 DE FEBRERO.

17 DE FEBRERO.


Deliberaciones
tomadas por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio
et cetera considerants la molta necessitat de vitualles en que sta la
vila de Cervera la qual per lo Senyor Rey no pot esser socorreguda
segons son scriure sino li son trameses peccunies convertidores en
socorriment de la gent darmes. E cogitants que a present altres vies
no occorren per les quals puixen haver les dites peccunies sino en la
manera devall scrita. Per ço per los respectes dessus dits fan
deliberacio e conclusio que per ells sien preses e acceptades de la
present ciutat a prestech DCCVIIII lliures Barchinoneses.
E del
honorable En Valenti Gibert mercader qui segons diu les te per resta
del batiment de or e argent per ell en los dies passats administrats
per esser amonedat a ops e per necessitat de la guerra del compte de
la dita ciutat devallant dels carregaments de censals venuts sobre
los XII diners per lliura agregats al dret de la cera del General
CCCLXXXXI lliura de la dita moneda e que sien decontinent trameses
les dites quantitats a la ciutat de Manresa als honorables En Bernat
Miquel e Barthomeu Ferrer per convertir aquelles ensemps ab la
quantitat de peccunia que ja tenen en socorriment de la gent darmes
que ha anar al socors de la vila de Cervera.
Prometents e jurants
los dits deputats e consellers e sis e huyt persones que les dites
quantitats de peccunia restituiran a la dita ciutat e al dit Valenti
Gibert en la taula de la dita ciutat referendo singula singulis dels
diners de la dita subvencio encontinent apres que les quantitats ja
per aquesta raho manlevades sien restituides e abans que sien
paguades les peccunies ab albarans assegurades a diverses persones.

4 DE FEBRERO.

4 DE FEBRERO.

Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio
et cetera e les altres persones havents carrech del fet de les naus o
la major part delles per dar orde que prestament se hajen les tres
milia lliures Barchinoneses contingents paguar e contribuir la part
del General en aquelles VII M lliures que son stades deliberades
haver e distribuir per fabrica o conduccio de naus fahents aquestes
coses ab e de licencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey segons
conste per letra patent de la Magestat emanada data en la vila de
Appiera lo primer dia del corrent mes de febrer fan la augmentacio de
drets sobre les generalitats del segell de cera e de
entrades e exides del dit General segons se segueix.

Primerament que sie exhigit de tots draps e axi de lana com de
ceda e de les joyes quis tallaran e vendran sis diners per
lliura dels diners ultre lo dret acustumat.
Item que per tota
pescha salada contenguda en la tarifa qui entrara dins lo Principat
se pach per entrada sis diners per lliura de diners compres en
aquells lo dret ja acustumat.
Item qui si la dita pescha
exira del dit Principat sie paguat per exida quatre diners per lliura
compres lo dret ja acustumat.
Item que per tot cuyram bovi axi
contengut en tarifa com no contengut en aquella ne pach per entrada
sis diners per lliura compres lo dret acustumat.
Item que per lo
dit cuyram si exira del Principat se pach per exida per lliura de
diners compres lo dret acustumat quatre diners.
Item que de tots
draps de lana de qualsevol sort sien axi de la terra com strangers
sien paguats com entraran en lo Principat per dret de entrada quatre
diners per lliura e si exiran de aquell altres quatre diners per dret
de exida compresos en aquells los drets ja acustumats.
Item que
de tota telaria canamaçaria canquillaria e species sien paguats com
entraran en lo dit Principat per dret de entrada quatre diners per
lliura e si exiran de aquell quatre diners per lliura compresos en
aquells los drets ja acustumats.
Item que per tota moneda e billo
e per tot or e argent en maça qui ja han acustumat paguar exiran del
dit Principat se pach per dret de exida sis diners compres en aquells
lo dret ja acustumat.
Item que de totes joyes dor e dargent e
altres qualsevol vexells e o pesses de fayço e encara de totes e
qualsevulle natures o condicions de armes e de tots
utensilis qui
exiran del dit Principat sien paguats vuyt diners per lliura de la
vera valor. E per dret de exida si exiran del dit Principat quatre
diners per lliura
compresos en aquells los drets ja acustumats.

Item que per tot vi axi blanch com vermell qui sera tret del dit
Principat sien paguats per dret de exida dotze diners per lliura
compres en aquells lo dret ja
acustumat.
E volen e ordonen
que la dita augmentacio de drets sie paguada be e leyalment sotz les
penes peccuniaries e de confischacio e altres en semblants coses
apposades juxta los capitols e ordinacions de la casa de la
Deputacio.
De les quals penes la conaxensa de comissio e potestat
de relexar o exequtar en tot o en part aquelles es remesa als senyors
deputats.

30 DE ENERO.

30
DE ENERO.


Deliberación tomada por los Diputados y
Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt
persones eletes en lo fet de la exaccio et cetera. Oyts los reverent
e magnifich mossen Francesch Colom deputat e mossen Philip de Ferrera
conseller embaxadors tramesos a la Magestat del Senyor Rey en lo que
la sua Altesa los ha dit sobre la distribucio dels diners tramesos a
la ciutat de Manresa per socorriment de sou fahedor a la gent darmes
qui ha anar ab les vitualles a la vila de Cervera e vista la resposta
a la clemencia sua sobre aço feta e la replica de la sua Altesa lo
dia present cobrada fan deliberacio e conclusio que los dits diners
sien distribuits per mossen Bernat Miquel e Barthomeu Ferrer a aço
destinats en les gents darmes e en lo loch e temps que lo dit Senyor
Rey volra e ordonara. E que axi sie scrit a la sua celsitud e als
dits Bernat Miquel e Barthomeu Ferrer.



22 DE ENERO.

22
DE ENERO.


Deliberaciones tomadas por los Diputados y
Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt
persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera. Certificants
veridicament de la necessitat que ha la vila de Cervera de vitualles
e que los enemichs se sforcen e se ajusten per empatxar lo carruatge
preparat anar a la dita vila. E mes que lo dit carruatge no es
possible poder anar sino acompanyat de CCC homens a cavall almenys e
de molts pehons attesa la potencia dels enemichs. E mes informats que
la dita gent qui ha ja complit lo temps del sou quils ere stat dat
per servey del Senyor Rey e benavenir de la terra sera contenta
anar al dit socors sils es occorregut de present de alguna quantitat
e ques contentaran de sinch o sis florins per home de cavall. Per ço
tots concordablament fan deliberacio e conclusio que lo dit
ocorriment de sou sie dat decontinent e que la dita vila sie
socorreguda de les dites vitualles en tota manera. E per fer lo dit
occorriment sien hagudes e de fet se hajen fins en mil e cent lliures
Barchinonesas havedores en aquesta manera ço es que alguns
particulars persones qui han prestat a la subvencio e han a cobrar
dels diners de aquella sien pregades ques contenten de sperar a
recobrar lurs quantitats fins per tot lo mes de març prop vinent e
que aquelles servesquen de present al dit occorriment de sou per ço
que la dita vila de Cervera sien en tot cas socorreguda de les
vitualles ja preparades.

Deliberaren aximateix que los dits
diners sien portats a la ciutat de Manresa e alli sie dat lo dit
occorriment de sou en manera que frau no si puixe cometre e ques face
ab tal apuntament que si los diners se donen lo dit socors se
seguescha en tota manera.
E per exequtar lo port de la dita
moneda e paguament de sou elegiren lo honorable mossen Bernat Miquel
donzell lo qual ensemps ab En Barthomeu (Barthomen) Ferrer
regent los comptes de la Deputacio e hun scrivent qui ab ell hiran
donen recapte a tot lo necessari circa les dites coses.
Item per
tots concordablament elegiren per anar a la Magestat del Senyor Rey
qui es al castell de Guerida los reverent e molt magnifich mossen
Francesch Colom canonge e arthiaca de Valles deputat e mossen
Felip de Ferrera conseller en cap de la present ciutat de
Barchinona tant per visitar la sua Altesa quant per explicar a
aquella ab les pus humils e accomodes palaules que sabran les coses
contengudes en hun memorial fet en via de cord de la seria
seguent.

Siguen aquí las instrucciones o memorial a que se
hace referencia en la deliberación que precede.

Memorial en
via de record als reverent e molt magnifich mossen Francesch
Colom canonge e ardiacha de Valles deputat e mossen Philip
de Ferrera conseller en cap de Barchinona.
Primo feta humil e
subjecta reverencia e besada la ma al Senyor Rey liuraran a la sua
Magestat la letra de creença que sen porten de part dels deputats e
consell e premeses degudes recomendacions diran lo quels semblara en
via de visitacio.
Apres narraran a la sua clemencia les congoxes
que son sentides per lo fet de Cervera e lo apuntament que es stat
fet per haver diners e trametrels a Manresa per fer socorriment de
sou a la gent qui deu anar ab les vitualles a la dita vila de
Cervera.
Item explicaran la molta e extrema congoxa en que sos
fidelissimos vassalls son constituits per veure lur Rey e Senyor star
en loch no covinent a sa Reyal persona car facilment los inimichs
porien obrar algun acte no redundant en honor de sa Reyal corona no
es vist esser loch dispost per la salut de la sua persona. Suplicants
humilment e devota aquella que per dar color al socorriment de
Cervera e per altres bons respectes vulle a present transportar la
sua Reyal persona en altre part et cetera.
Item demanaran al dit
Senyor Rey les coses ques son apuntades e quis menejen per la
provisio de star forts en la mar. E signantment per haver vitualles
en aquell.

Item notificaran a la sua clemencia los fets de
les galees qui no dupten ofendre vassalls del duch Reyner don porien
resultar novells inimichs a sa Magestat e moltes coses contraries al
seu estat e al be de la terra suplicants la Magestat sua placia
provehit hic (provehir hi) et cetera.
Item
denunciaran a sa Altesa lo fet del tall qui es negat e o dilatat
paguar en les parts foranes e fer ne apuntament ab la Magestat e
encare obtenir provisions opportunes et cetera.
Item com per
experiencia sia vist que alguns en pendra lo sou cometen fraus
prenent aquell dues vegades ab hun mateix roci e encara sou de home
darmes e esser genetari et alias que sie fet apuntament ab lo Senyor
Rey que a aço sie provehit asseyalant (assenyalant;
señalando con fuego, marcando
) ab foch los rocins en la mostra o
alias en manera tals fraus cometre nos puixen.
Las altres
coses circa los demont dites son remeses a la bona saviesa dels dits
mossenyors de embaxadors de la prudencia dels quals es plenament
confiat.
Scrita en Barchinona a XXII de janer lany de la
Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXV.

19 DE ENERO.

19 DE ENERO.

Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio et
cetera fan deliberacio e conclusio que aquelles cent trenta set lliures deu sous Barchinonesos que eren deliberades dar per sou de
hun mes a L homens qui havien anar ab mossen Arnau de Vilademany a la
vila de Cervera sien convertides si plaura al Senyor Rey en
socorriment de la gent a cavall qui hira ab lo carruatge de les
vitualles a la dita vila de Cervera. E que semblantment sie
(si) al dit Senyor Rey plaura sien consignats a la dita gent fins en
CCCL florins corrents o mes si mes sen poran haver dels diners de la
exaccio o subvencio contingents paguar la ciutat de Manresa e la vila
de Sant Pedor per les mesades de noembre e deembre prop passades.

17 DE ENERO.

17 DE ENERO.

Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e VIII persones ensemps ab les persones ja eletes
en lo fet de les naus per la potestat per los consells de la
deputacio e de la ciutat a elles dites persones dat sobre lo fet de
les dites naus haguts sobre aço molts colloquis fan delliberacio e
conclusio que tant per la fabrica de les dites naus quant per conduir
o haver aquelles segons apres sera deliberat sie fet peu de set milia
lliures Barchinoneses en les quals contribuescha lo General en tres
milia lliures exhigidores (exhigores al original) per augment
e imposit fahedor de sis diners per lliura al dret de la cera del
General e de la resta sobre los drets de les entrades e exides. E la
dita deliberacio fan ab e sotz tal condicio e manera ço es que
encontinent exhigides les dites tres milia lliures cesse e cessar
hage lo dit augment o imposit e ara per lavors pus hagudes sien les
dites III M lliures abolexen e anullen lo dit augment o imposit ab
tota eficacia.

14 DE ENERO.

14 DE ENERO.

Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio per
sosteniment de M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra
avisats per letres del molt egregi comte de Pallars e del magnifich
prothonotari del Senyor Rey que la sua Altesa volrie si als dits
deputats e consellers e sis e huyt persones plahie que los trescents
florins en los dies no ha molt passats a pregaries del dit Senyor Rey
acomenats al dit prothonotari per esser liurats a Bertran Darmendaris
e a la sua gent per sou fossen ara convertits e dats a les gents
darmes que la sua Senyoria volra per anar socorrer la vila de
Cervera. E considerants la molta necessitat en que la dita vila es
posada per ço faheren conclusio e deliberacio que sie respost a les
letres dels dits egregi comte e magnifich prothonotari. E que sie
trames al dit Senyor Rey lo discret En Gabriel Angles notari ab
memorial del que ha fer sobre aquest fet.

Sigue a
continuación el memorial o apuntaciones a que antes se hace
referencia; advirtiéndose aquí que las cartas o contestaciones se
hallarán en su lugar correspondiente.

Memorial que los
senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya
fan al discret an Gabriel Angles notari qui per altres fets va de
present la via de Martorell on es lo Senyor Rey.
En los dies
passats a pregaries del Senyor Rey los dits deputats e consell
liuraren CCC florins a mossen Rodrigo Vidal prothonotari per quels
donas a Bertran de Armendaris en socorriment de sou de ell e de la
gent de sa companyia qui havien anar al socors de la vila de Cervera.
Ara los dits deputats e consell per cert avis que han del egregi
comte de Pallars e del dit prothonotari han deliberat que si la
Magestat del Senyor Rey ho volra sien dats los dits CCC florins a
aquelles gents darmes que la sua Altesa ordonara pus empero
servesquen per lo dit socorriment de la vila de Cervera.
Per ço
es necessari lo dit Gabriel Angles liure les letres que sen porte als
dits egregi comte e prothonotari e informat de ells apres parle ab lo
dit Senyor Rey e si la sua voluntat sera tal com dessus es dit en lo
dit cas lo dit Angles de part dels dits deputats e consell dira al
dit mossen lo prothonotari deliure los dits CCC florins a les
persones que lo dit Senyor Rey volra en pagua prorata del sou les
quals empero vagen al dit socors de Cervera e no altrament. A aço
entes que lo dit prothonotari cobre apocha o apoques de aquells a qui
dara los dits CCC florins e aquella o aquelles trameta als dits
senyors deputats per tot lo corrent mes de janer segons ha promes per
lo dit Armendariz.
En les dites coses lo dit Gabriel Angles dara
los bo e prest recapte que dell es confiat.
Dat en Barchinona a
XIIII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCC sexanta
cinch.

11 DE ENERO.

11 DE ENERO.


Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt perones o la major part eletes (cletes)
en lo fet de la exaccio per sosteniment dels M CCCC rocins e alguns
pehons per causa de la guerra concorrent de paraula suplicaren
instaren e requeriren lo molt noble e magnifich mossen Guerau Alamany de Cervello governador general de Cathalunya qui per aquesta raho ere
present en la casa de la Deputacio que ab remeys deguts e pertinents
compellis e manas exequtar promptament e totes dilacions e excepcions
cessants totes les gents de Valles de Maresma del vezcomdat de
Cabrera e de Lobregat per les quantitats que quascun dells toque a
ells contingents paguar per la exaccio dessus dita deguda de les
mesades de noembre e deembre prop passades e devedora daciavant a
raho de X sous per quascun foch e per quascun mes attes que los dits
homens no han paguat fins aci ans se meten entorn. E attes que per
causa de no paguar se la dita exaccio subsegueix gran desservey a la
Magestat del Senyor Rey e dan a la cosa publica del Principat. E lo
dit molt noble governador de consell del honorable micer Damia de
Montserrat assessor seu aqui present de paraula respos esser prest e
apparellat fer tot lo possible a les dites coses segons de dret sera
e exhegeix aquesta materia. Les quals coses demont dites tant lo dit
molt noble governador quant los dits deputats consellers e sis e huyt
persones manaren esser continuades per mi Anthoni Lombard notari e
scriva major de la casa de la Deputacio.

10 DE ENERO.

10 DE ENERO.


Deliberación.


Oyda per los deputats e consell relacio del fet de les naus
de les persones qui navien carrech per deliberacio del present
consell. E considerat que lo dit fet de les naus es de molta
necessitat e cuyta. Per ço tots concordablement feren deliberacio e
conclusio que les dites persones ja a aço eletes ensemps ab los
senyors deputats e consellers e sis e huyt persones elegides en lo
fet de la exaccio per sosteniment dels M CCCC rocins e alguns pehons
per causa de la guerra strenguen lo fet de les dites naus e encara
pensen sis deu adobar o no la galeassa qui ere den Johan Bertran de Mallorcha e que sen deu fer e encara comprar si mester sera nau o
naus ja fetes. E pensen com e de ques paguara la quantitat de
peccunia que haura servir per la fabrica o compra de les dites naus e
adob de galeassa. E si drets alguns parra a ells se degen per aço
imposar o altres exaccions de peccunia fer per la dita raho aquells e
aquelles ordenen imposen e exhigir facen e totes altres coses circa
les demont dites e deppendents e emergents delles delliberen ordonen
e exequten e capitols si mester sera ab qualsevol persones per la
raho demont dita facen e fermen ab totes promissions obligacions
renunciacions clausules e cauteles necessaries largament tot sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dissapte
a XII de janer del dit any Mil CCCC sexanta cinch los honorables
consellers e consell de cent jurats de Barchinona consentiren a la
preinserta deliberacio.

9 DE ENERO.

9 DE ENERO.


Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio fan
deliberacio e conclusio que per paguar sou de hun mes sdevenidor a
Luis Castany e als de sa companyia e a altres als quals ha esser dat
sou sie a aquells assignada la quantitat que hauran haver del dit sou
paguador a la vila de Agolada e o en altres viles e parts del
Principat dels diners de la dita exaccio o subvencio contingent
paguar aquelles viles e parts de les mesades de noembre deembre
prop passades e axi sie scrit als consellers de les dites viles per
forma que la dita quantitat en tota manera sie alli paguada.

//

No se encuentra Lluis, ni Lluís, ni mucho menos Lluïs

5 DE ENERO. 1465

5 DE ENERO.


Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio et
cetera fan deliberacio e conclusio que sie de present dat sou a
cinquanta homens de peu qui han anat ab mossen Arnau de Vilademany a
la vila de Cervera per capitanejar aquella e que lo dit sou sie dat
pera dos mesos paguador en aquesta forma ço es la hun mes en la
present ciutat e laltra mes en la ciutat de Manresa dels diners de la
exaccio contingent paguar aquella ciutat e que los dits L homens
hajen de sou ço es los qui portaran cuyrassa cinch florins e los qui
sens cuyrassa hiran quatre florins. E que sie scrit de present als
consellers de la dita ciutat de Manresa que preparen decontinent la
quantitat de la dita mesada ab comissio que si aquella o part della
lus covenie manlevar de particulars persones puixen restituir aquella
dels diners de la dita exaccio.

AÑO DE 1465. 3 DE ENERO.

AÑO DE 1465.


3 DE ENERO.


Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los
senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet
de la exaccio et cetera concordablement fan deliberacio e conclusio
que de les IIII M lliures manlevades sien dades per les persones qui
han acustumat de paguar lo sou trescents florins de moneda
corrent a Bertran Darmendariz per socorriment de sou de ell e de la
gent de sa companyia o capitania del temps que han servit com sie
molt necessari per servey de la Magestat del Senyor Rey e beavenir
del Principat senyaladament per socorrer de vitualles de present la
vila de Cervera qui sta en necessitat. E com lo dit Bertran e sa gent
sien a la vila dels Prats del Rey deliberaren que los dits CCC
florins sien liurats a mossen Rodrigo Vidal prothonotari de Sa Altesa
qui va a la Magestat del Senyor Rey ab obligacio per ell fahedora que
per tot lo corrent mes de janer trametra als dits deputats apoca de
rebut del dit Bertran de la dita quantitat dirigida als dits senyors
deputats o restituira los dits CCC florins.

//

https://books.google.es/books?id=GLeoBQAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=apellido+%2B+Armend%C3%A1riz&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=apellido%20%2B%20Armend%C3%A1riz&f=false

//

https://elpais.com/cultura/2011/12/26/actualidad/1324854006_850215.html

Mi tocayo Montxo Armendáriz









29 DE DICIEMBRE.

29 DE DICIEMBRE.


Deliberación
tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats
e sis persones e los senyors consellers e huyt persones eletes en lo
fet de la exaccio o subvencio et cetera deliberaren e conclogueren
concordablement que de les peccunies qui son manlevades de certes
persones ab promesa quils es stada feta que aquelles los seran
restituhides dels diners de la exaccio quis fa sien donades en via de
socorriment cent lliures Barchinonesas a March de Montfort
gentil home burgunyo lo qual novament es vengut en aquestes
parts ab companyia de XXX homens abtes en lo mester de la guerra. E
aço per contemplacio de la Magestat del Senyor Rey e per lo servey
que los dits burgunyons feran a la sua Excellencia.

//

burgunyo, burgunyons, Burg, Bourg, Burgo, Bourgogne, Burgundy, Burgund.
Català: catalá, catalán, castlà, castellán, Chastelongne, chatelain, castellano, castillo, castell, castiello, castrum, etc. 


Montfort (1950):

March de Montfort gentil home burgunyo

El castillo fortaleza de Montfort es una edificación defensiva del siglo XIII sita en la comuna francesa de Montigny-Montfort, en el departamento de Côte-d'Or. Desde el 30 de diciembre de 1925 está inscrito en el inventario suplementario de los Monumentos Históricos de Francia.

Está gestionado desde 1996 por la asociación MONS FORTI, que cuenta con 220 miembros y se encarga de la restauración y conservación del lugar (cerrado actualmente).

19 DE DICIEMBRE.

19 DE DICIEMBRE.


Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors
deputats e consellers e sis e huyt persones et cetera considerants
que les IIII M lliures manlevades per les causes contengudes en lur
deliberacio feta lo primer dia de noembre prop passat no basten al
que es necessari segons disposicio de aquella. Per ço feren
conclusio e deliberacio que les persones en dita deliberacio
nomenades manleven de singulars persones fins en mil lliures ultra
les dites tres milia lliures per convertir aquelles en les coses
contengudes en dita deliberacio e que sien scrites en la taula de la
ciutat als dits senyors deputats don nos puixen levar sino en la
manera ja deliberada. E per que les dites mil lliures sien
restituides als qui les prestaran juraren solemnament los dits
deputats e consellers e sis e VIII persones a Nostre Senyor Deu e als
seus sancts quatre Evangelis que les quantitats de peccunia qui de la
exaccio o subvencio deliberada son ja exhigides e per avant se
exhigiran axi dins com fora Barchinona nos
desexiran ne en altres
usos o necessitats quant se vulle urgents convertiran sino en
restitucio tant com mester sie de les dites mil lliures. Aço empero
declarat qui primerament se hajen restituir e paguar les dites III
mil lliures ja manlevades e apres les dites mil lliures manlevadores.

Cuan los cataláns volíen a Enrique IV, rey de Castella, com a Rey e Senyor

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,

CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.


ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue. 

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.


//

https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_IV_de_Castilla

Míral, pareix un moret: 


lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella

Cuan los cataláns volíen a Enrique IV, rey de Castella, com a Rey e Senyor

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,

CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.


ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue. 

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.


//

https://es.wikipedia.org/wiki/Enrique_IV_de_Castilla

Míral, pareix un moret: 


lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA, CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.


COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA
DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.


ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de
marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la
deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha
habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones,
deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún
tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que
representaba en cierto modo el espíritu del país, y la
transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de
sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su
fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y
aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como
igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de
Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la
aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso
gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría
llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo
de prescindirse enteramente de los individuos que componían los
diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo
general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un
determinado número de personas que, representando a la Diputación y
a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos
diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha
a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la
última sesión y deliberación con que da fin el registro que
concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además,
de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la
preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen,
según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar
con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo
municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el
decurso de estos importantes
hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber,
la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del
año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde
esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las
deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la
reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes
de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número
regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del
mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir,
que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil
cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones,
frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los
demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen
estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo
de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de
estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y
regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente,
los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil
cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se
experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega
de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan
de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de
Portugal
, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes,
quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al
cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían
los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si,
para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los
registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente,
separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra
colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no
sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida
quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en
coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de
cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que
encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta
transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última
página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera
que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al
registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al
tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único
salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector,
cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de
cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad
de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez
las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros
anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que
cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante
volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores,
con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II,
y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos)
entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma
época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo
sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda
imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a
los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que
desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por
consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los
tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que
corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de
cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno,
daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido
es como sigue. 

Carta al rey de Portugal

NOTAS.

NOTAS.


(1)


Camina
que caminarás. No encontramos otra manera de verter al castellano la
frase del original, usada con frecuencia en los cuentos populares de
la isla. Hemos preferido ser literales a desnaturalizar demasiado en
la versión el sabor que distingue esta composición.


(2)


-
“De ancho y profundo foso rodeada, amparada y guarnecida de muro
que flanquean multitud de torres, y de bello antemural coronada.” -
Crónica de Marsilio. - “La ciudad de Mallorca que es de las más
fuertes del orbe y la de mejores murallas.” -
Crónica de
Muntaner.



(3)


-
“Y según relación que hemos oído a muchos sarracenos, y el rey
lo averiguó a su tiempo con mayor diligencia, precedía a los
hombres armados un caballero sobre blanco alazán, cubierto de
relucientes armas y de blanquísimas vestiduras, y este caballero fue
muy terrible para los sarracenos y el primero que penetró en la
ciudad; 
el
cual piadosamente creemos sería el bienaventurado San Jorge.”


-
Crónica de Marsilio.





(4)


El
yelmo que el rey conquistador llevaba al entrar vencedor en Palma,
existente en la Armería nacional, tiene por cimera un dragón
o animal fabuloso.

El yelmo que el rey conquistador llevaba al entrar vencedor en Palma, existente en la Armería nacional, tiene por cimera un dragón o animal fabuloso.


(5)


-
“Avanzaron (los cristianos) e hicieron gran número de prisioneros
de los moros que se habían reunido en aquel punto, y todo lo
arrollaron y vencieron. Y avanzando más herían y mataban a cuantos
enemigos encontraban a su paso, hasta que llegado hubieron a la Real
Alcazaba, que se llama la Almudayna, y entonces se esparramaron 
por
la ciudad haciendo gran matanza de enemigos, de manera que esto les
tuvo ocupados todo el día. “ - Crónica de Desclot.


(6)


-
“Los saqueadores, escudriñando las casas, encontraban bellísimas
mujeres y muy agradables doncellas que tenían en su regazo monedas
de oro y plata, margaritas y piedras preciosas, brazaletes de oro y
plata, collares y toda suerte de ricas alhajas; y ostentaban estas
cosas a los ojos de los soldados que invadían las viviendas, y
llorando amarguísimamente les decían en arábigo: - Tuyas sean
estas riquezas y concédeme la vida.” - Crónica de Marsilio.


(7)


-
“El último que se apartó del teatro del combate fue el
animosísimo rey de Mallorca. “ - Id. id.


(8)


-
“Y el rey don Jaime conoció al rey sarraceno.... y acercándose a
él asióle de la barba.” - Crónica de Muntaner.


(9)


Imprecación
que en los cuentos populares de la isla profieren las hadas antes de
empezar sus hechizos o encantos.


(10)


Con
este nombre se conocieron en el siglo XVII en Mallorca, dos bandos
encarnizados que originaron sensibles desgracias y ensangrentaron
lastimosamente el suelo mallorquín.

(11)


Especie
de toca que forma parte del traje característico de las campesinas
de Mallorca. No tiene correspondencia castellana por no usarse más
que en la isla.


(12)


Se
llama así la danza primera con que se abre el baile en las fiestas
populares de los pueblos rurales de Mallorca. Las jóvenes campesinas
apetecen mucho alcanzar esta distinción; y por esto se abre en la
misma plaza del baile una licitación, adjudicándose la primera al
mejor postor. El precio ofrecido, así como el de las danzas
sucesivas, se aplica a los gastos de la fiesta religiosa del patrón
del pueblo.


La
puja, pues, ofrece ocasión al amante para pretender que el honor de
bailar la primera recaiga en su novia, y esto hace que muchas veces
las posturas lleguen a ser muy crecidas.


(13)


Especies
de danzas peculiares del país.


(14)


-
“Después el conde de Ampurias empezó una mina muy próxima al
foso, e hízola abrir tan extensa y profunda, que parecía una casa y
cabían en ella en caso necesario más de doscientos caballeros. El
conde se introdujo allí con los suyos, y allí estaba día y noche.”
- Crónica de Desclot.



(15)


-
“En tanto el buen conde de Ampurias hizo minar el muro y la torre
de poniente, y los hizo cubrir de vigas y maderámenes y les puso
fuego; cuando llegó el sábado hundiéronse el muro y la torre y
cayeron al foso. “ - Id. id.


(16)


-
Gil de Alagón, que fue cristiano y caballero, y ahora es sarraceno y
renegado de la fé bajo el nombre de Mahomet.” - Crónica de
Marsilio.


(17)


-
“Pero el conde de Ampúrias no quiso asistir a este consejo ni a
otro cualquiera en que se tratase de transacción alguna con los
sarracenos; sino que continuamente estaba en la mina que mandaba
abrir, diciendo cuando era citado a consejo que no saldría jamás de
allí hasta que la ciudad fuese tomada.” - Id. id.


(18)


-
“Plugo al rey lo que más había sido del agrado del consejo, y
envió al rey de Mallorca la respuesta de que no se admitía
convenio.” - Id. id.


(19)


-
“Y en continente todos los que eran de la familia de Moncada y los
prelados dijeron a una voz y con clamor unánime, que fuese tomada la
ciudad a viva fuerza.” - Id. id.


(20)


-
Benhabet fue al campamento y convidó al conde Don Nuño para que
pasase con él las fiestas de Navidad en la villa de Pollenza... el
conde aceptó el convite, y montando a caballo iba a partir... El de
Ampúrias dijo súbitamente a Don Nuño que por nada del mundo se
ausentase.” - Crónica de Desclot.

(21)


-
“Id, vos allá, Rocafort, y llamadlos a toda prisa, y decid a Nuño
que esta su tardanza de hoy podría perjudicar demasiado y que podría
hacernos mal provecho su comida.”
- Crónica de Marsilio.

(22)


-”...La
estudiada dilación de Don Nuño que comprometió la vida de los
Moncadas.”
- Quadrado. Notas a la Crónica de Marsilio.


(23)


-
“Don Nuño Sánchez.... combatió al lado de su padre en las Navas
de Tolosa donde fue armado caballero....Es probable que fuese este
(el de Ampúrias) el conde que asistió a la gloriosa batalla de las
Navas...” - Quadrado. Conquista de Mallorca. Apéndice 1.°


(24)


-
“Cuando el conde Don Nuño comprendió que el de Ampúrias y todo
el ejército estaban disgustados de su partida, detuvo su viaje... y
dijo:... No me ausentaré puesto que no os place: mas por lo que
concierne al asalto, hagamos lo que os diré. Fijemos el día en que
debamos entrar en la ciudad para morir o vencer, y que nadie pueda 
volver
atrás. Esto juran todos... el rey el primero y luego los demás.” 
- Crónica de Desclot.


(25)


-
“Y el conde de Ampúrias enfermó también y dentro de ocho días
pagó el tributo de la naturaleza.” - Crónica de Marsilio.


(26)


-
“Y considerando y recapacitando estas pérdidas, el conde de
Ampúrias con ánimo doliente y lloroso, dijo: Con qué! ¿todos los
de la familia de Guillermo de Moncada le seguirán falleciendo así?
Seguro es.” - Id. id.



(27)


-
“Cayó enfermo Guillermo de Clarmunt y al octavo día pasó a
reunirse con sus padres. En seguida enfermó Raimundo Alemany y al
octavo día terminó su carrera. Después de él enfermó García
Pérez de Meytats.... y al octavo día murió. Después de estos
enfermó Gerardo de Cervelló.... y al octavo día entregó su
espíritu al Señor. - Id. id. (28)


Traducimos
esta frase, comienzo obligado de todos los cuentos populares de la
isla llamados rondalles, con la que pone
Cervantes al principio del que relata en su primera parte del Don
Quijote, cap. XX.

(29)


Véase
la nota 13.


(30)


Poetas
vulgares improvisadores. Suelen concurrir a las bodas para amenizar
la danza con sus agudezas. Los ha habido de una facilidad asombrosa
en el versificar.


(31)


Véase
la nota 11.


(32)


Estos
versos forman el principio de un romance popular muy conocido en la
isla.

_____



ÍNDICE.
Se
omite.

ERRATAS NOTABLES.
Se corrigen en el texto.