Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE
COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.

XI.

Item,
com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament
dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo
present Regne; que placia als dits Honorables Embaxadors,
supplicar lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe
atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen
vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet
Domino Regi.

PER
LO MVDAMENT DELS CORREDORS.

XII.

Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als
Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt
Señor Rey, sia de sa gracia é merçe lo
mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons
de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables
Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino
Regi.

PER
LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA

Procurador,
o causidic noy sia admes.

XIII.

Item,
que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é
atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun
Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet
Domino Regi.

PER LO OFFICI DE LA
GOVERNACIO DE MALLORCA.

XIIII.

Item
per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio
del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne,
es de las millors Gouernacions: attanent
lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra
grans emoluments, é preheminencias; é per ço en temps
passat la dita Gouernacio sia estade regida per Grans,
é dels Mayors homens de Cataluñya: é en tal
manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben
administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador
qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de
present en lo dit Regne: ans de puys que es prouehit, la
Gouernacio sie estade per absencia de aquell, regida per
diuersos Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys
saben (sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen
fer lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e
del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán

(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto
original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito,
no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los
originales, en los archivos donde se encuentren)
al Señor
Rey que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por
ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras) en
Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol
qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é
regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del
Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet
Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur
personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric.
facere, & si forté pro seruitijs vrgentib⁹
(vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra
Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui
loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis.
Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario,
quod tunc Curiae Regiae seruetur.

QVE
LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS

Enquestes
ó processos.

XV.

Item
com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los
Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca
indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de
mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab
Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis,
é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal
proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es
Perçona
llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse
proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant
los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y
Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio:
sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells;
com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per
lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.

SOBRE
LES ANADES DE FORA, PER REBRE

é
fer enquestes.

XVI.

Item,
com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns
Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs,
capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de
Mallorca, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é
sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e
missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é
priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per
la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de
sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre
en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho
demuntdita; solament apendre las enquestes, é
adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar
si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins
que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut
ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per
Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes),
Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE
DELS ACTES PRESENTATS, NO

sia
dat Trallat.

XVII.

Item
com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars
protesteran, ó instituyran alguns actes per llur
interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador,
Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat
trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual
raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey
provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al
dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los
Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur
carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser
fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso
ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.

QVE
DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO

puguen
esser tret del Regne.

XVIII.

Item
suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia
de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de
aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca,
Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é
aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs
concorren en lo dit Regne, per mancament de Caualls;.
é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si
merex.
Placet Domino Regi.

Et
quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere
optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad
vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses
capítols), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum responsionibus,
quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni
esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij
gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric.
Regno, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos
indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de
nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri
Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut
iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad
certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, &
omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere &
nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut
nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide
Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia
manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea
Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae
fratres nostros charissimos, & Locumtenentes
Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac
parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo:
Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti
Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius
Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis
officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos
spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa
nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté
praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu,
poenaque trium millium florenorum auri Aragonum,
a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum
fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum:
quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque
responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum
adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, &
obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem
pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque
contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa,
publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis quaesito
colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac
indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt
praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, &
effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur:
concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte
prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, &
alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in
totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent
contrariae: aut in
ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex
nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus &
efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá
obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad
abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút.
(Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis
officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c,
praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad
omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, &
Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius,
ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod
predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt
fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus &
vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare
nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid
praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab
officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti
possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia &
tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene
iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si
illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus
celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque
tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum
vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, &
totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta
facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus
Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, &
parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, &
Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, &
eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest &
interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime
stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus
Castris, apud turrim de Carbonayra die 19.
mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo,
quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum
Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum
nostrorum, anno vigesimo quarto.

Signum
+ Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra
farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum,
Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis
Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis
Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus,
firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico
instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra
Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.

REX
ALFONSVS.

Testes
fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs
Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus
Eximenis, de Vrrea, Raymundus Buil, & Berengarius
de Aril, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei
Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris:
eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem
suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala
dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius
posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet
alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, &
clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in
eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio
emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens)
13. & nihilomin⁹ (nihilominus)
dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54.
vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la
Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem
aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.

Dominus
Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse
firmavit & iurauit.

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis,
& Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz,
Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant
sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.

Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor,
no puga pendre Salari.
II.

Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet
Domino Regi.

MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é
moderacio de aquells.

IIII.

Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.

PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu
dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici
(offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)

PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit:
que en cars que los officials Reals del present Regne
contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt ramanyament
als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits
Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo
molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a
cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull,
(de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (falta punto)

QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS

é
Sententia de Tormens.

VIII.

Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.

QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é
admeses totes Francheses.

IX.

Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue
per nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é
sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de
Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats
en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet
Domino Regi.