martes, 20 de abril de 2021

2 DE JUNIO.

2
DE JUNIO.

Se hicieron algunas proposiciones, sobre las cuales
hubo alguna discordancia de pareceres, y pasadas a votación, se
acordó definitivamente, conforme al siguiente voto emitido por el
señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que
sien soldejats cincents homens de peu mes
dels mil que son stats delliberats darrerament acordar e que dels
dits MD. sien tramesos los D. homens decontinent
en socorriment del exercit del egregi capita general.
Item
que la remuneracio o paga o satisfaccio faedora als notaris o
scrivans de la casa de la Diputacio sia
remesa a les VIIII persones havents carrech de les banderes
sens referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron
escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Matheu
Delp (Dalp en otra carta) diputat local en la vila e
vegueria de Puigcerda.
Honorable senyer. Dues vostres letres
havem reebudes la darrera de les quals es de XXXI de maig. Som be
contents dels avisos en elles contenguts specialment del fet del
castell de Livia e del orde que haveu dat en haver
parlat los honorables consols de aqui ab lo castella
e de la sua bona resposta. Per que comendants vos de les dites
coses vos dehim e manam continueu vostre be obrar pero si
coses ardues e essencials no son es de mes trametre correus ab
despeses. Delliberat havem scriure al dit castella.
Donauli la letra e cobrau reposta. Dada en Barchinona a II de juny
del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats
del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.


Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte
de Pallars
capita general del exercit del Principat de
Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Ab tot hajam scrit vuy a
vostre gran noblesa de les coses necessaries (se lee necessarles,
con l
) encara per vostre plaer contentacio e avis trametem a
vostra senyoria trellat de una letra que lo honorable En Luis
Setanti
(Xatanti, Xetanti en otras cartas) ha reebuda del
explorador que sabeu ab aquella veureu moltes coses. Apres la
recepcio de vostra darrera letra per causa dels avisos e motius de
aquella som entrats en pensament de trametreus mes gent de pea ultra
aquella de cavall que continuament acordam e axi congregat lo consell
per tots concordes es stat delliberat acordar cincents homens
de peu ultra los mil darrerament acordats dels quals
dema partiran los cincents tirant la vostra via por enfortir lo
exercit. La bandera de la ciutat ab gran ceremonia es stada vuy mati
portada al portal nou e posada sus la torre de la part dreta e
tantost se dona orde en fer mostra la gent de la ciutat
per trametreus ne una
gran flota si mester sera ab
tot confiam en nostre Senyor Deu e en la bona discrecio voluntat e
strenuitat vostra e animositat de les gents del exercit que no
sera necessari. Pregam e encarregam vos de tot lo succes de
les faenes que teniu entre mans nos certifiqueu
frequentadament. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra e
del dit exercit e direccio dels negocis que prosseguim. Dada en
Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.


Al honorable senyer En Damia de Catlar donzell
castella del castell de Livia.
(No solo
es Catlar de apellido, sino que es catla, catlà, cathala, català,
catalán, castellà, castellán, castellano del castillo. Damià,
Damián.
)
Honorable senyer. Certificats som que en lo
castell de Livia del qual se diu vos sou castella
se ha fetes dues mostres lo que attesa la
concorrencia del temps ha fet causar alguns pensaments. Veritat es
que segons havem sabut los honorables consols de Puigcerda de
aço han parlat ab vos quils haveu dada
bona raho e encara mostrat viure e morir ab la terra. E jatsia
de vos alre nos pogues pensar com siau vertader
cathala.
Encara vos comendam de vostre bon proposit e voluntat
car lo que nosaltres representants aquest Principat fem es a
servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos e
benefici del Principat e conservacio de les libertats e cosa
publica de aquell. Per ço vos pregam e encarregam per los
respectes dessus dits siau attent en la custodia del
dit castell e encara de tota aqueixa terra per vostre
poder com sia molt necessari atteses les noves quis
dien de França. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada
en Barchinona a II de juny del any M.CCCCLXII. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e
concell llur representants lo Principat de Cathalunya.


Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de
Pallars
capita general del exercit del Principat de Cathalunya.


Molt
egregi e strenuu baro. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda.
Decontinent lo honrat En Bernad de Marimon e altres qui de aço
han carrech trameten a
vostra gran noblesa passadors polvora de spinguardes. Les altres
coses haureu apres. A la hora de vuy mossen Luis Colom
sera arribat aqui e En Miquel Vives ministre del General qui
porta diners per sou de mig mes e continuament stara ab
lo
exercit ab diners per altres necessitats e axi la cosa
camina be a Deu gracies. Vuy ha partits VII o VIII
ginets be
abillats e dispots
qui tant prest seran ab vos. Mossen Guerau de Cervello
hi sera tan prest ab tres lançes
e continuament treballam en haverne mes. Daqui avant en vostra virtut
saviesa strenuitat e en la animositat de la gent del exercit se ha
plena confiança.
A nostre
Senyor Deu sia plasent que totes coses faedores succeesquen a
laor sua servey del Senyor Rey repos e benefici
e utilitat del Principat e de la cosa publica de aquell. E sia
la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona
a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega
de Leyda. - Los diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Se mandó publicar en este día el siguiente
pregón por los lugares de costumbre.




Ara
ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis
nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell
lur representants lo Principal de Cathalunya a tots los
acordats del exercit que de present se fa per lo dit
Principat que tots los caps de cinquantenes e conestables ab
lur
gent qui han pres sou sien decontinent e
la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e
partir per anar alla hon (se suele encontrar lla on)
per part dels dits diputats e concell los sera comendat.
E daqui avant los correra lo sou. E aço façau
en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

Siguen
varias cartas que recibieron en este día los señores Diputados.


Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors
los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt
reverends magnifichs e de gran honor senyors. De Sentandreu en
fora per mossen Bernat de Marimon scrivi a les reverencies
vostres de algunes coses quem semblava esser molt
necessaries per ops del exercit. Placiaus en aquelles donar
presta expedicio com sien molt necessaries e de gran cuyta.
Apres senyors vos avis com vuy que es lo
darrer de maig arribi en la vila de Hostalrich on entench
aturar dema e laltre per replegar tota la gent qui sta
spargida. Daqui en fora tirare lo cami per
vosaltres ordonat. E sien certes les senyories de vosaltres
que de tot mon poder fare la honor e servici de aquest
Principat. De noves vos avis com sabut la Senyora Reyna les
banderes e yo esser partit de Barchinona ha fet metre
so (so metent, somatén) per tot Lempurda es
diu
ab totes les gents que pora donara sobre nostra
host. En Verntallat era ir a Riuderenes
nombre de DC homens. Crech ell no sperara gens segons ço
que dell me es stat reportat siu fa no passaran XXIIII
hores quens veurem en tal manera que sper en Deu
vostres reverencies ne restaran alegres e contentes car yo
tinch gents axi valents e paysanes que la major paor
(por; temor, temó; miedo) que tenim es quens sper.
Tenim continuament spies e altres coses necessaries per ops de
la cosa. Axi mateix senyors es necessari que promptament e sens
neguna tarda trametau diners aci per fer paga a mig mes
a tota la gent de peu car los demes dells non
tenen creu e per conseguent es de gran necessitat donarhi expedicio
car sens diners la gent no poria viure majorment anant
per hostals. Axi mateix vos placia trametrem hun
bon cirurgia. Stam desprovists de tot de polvora de
spingardes. De bombardes nous puch res dir perque crech
que com les trametreu les trametereu ab tot
compliment. E axi en tota manera trameteu cinch quintars
de polvora despingarda e viretam car ab
tot que laltre jorn ne trametes cinch
caixons qui son nombre de III mil passadors alla on he mil ballesters
son tres trets per home que es una miseria majorment que havem a
leixar provehit lo castell de aquesta vila e la torre e
encara la vila mateixa. Totes aquestes coses e les per mossen Marimon
dites vos placia prestament desempatxar. Mes avant vos vull
certificar com per honor del Principat e profit de la faena
nosaltres stam molt mal de gent de cavall car en tota la
companyia no ha pus de LXX rocins quasi tots genets e
pocha gent coneguda per queus placia provehirhi. Yo
solament ho haja dit per mon descarrech. Daqui
avant determenaune lo queus sia plasent
demanant vos en gracia que axi mos correus com lo que
fa per obs del exercit vos placia desempatxar. Car una
hora de triga en tals coses moltes vegades fa gran nocument.
Mes avant es necessari vinga algun home del General qui
haja potestat de despendre axi per spies correus com per
alguns altres promeses e encara que do algun orde aquell
mateix home que si hom havia stretura de vitualles si puga
proveir. E tingaus Deu en sa custodia e guardia. De Hostalrich
lo derrer de maig any Mil CCCCLXII. - E sus ara he
reebudes les instruccions per lo discret mossen
Olivella prevere.
Volent vuy de mati que es
lo primer de juny cloure la present se son
mostrats davant aquesta vila entorn XVIII o XX genets de la
Senyora Reyna ab alguns homens de peu. Sobre aço
se fa la provisio deguda en manera lur tornada si la
faran no crech los rest prospera. Placiaus senyors
trametre en continent hun bochi car es
cosa molt necessaria. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest lo
compte de
Pallas
capita del exercit del Principat de Cathalunya Roger.

(Roger de Pallars; se encuentra comte y compte, pero conde
viene de comite, sin p, luego lo correcto es comte; de computo, con
p, viene compte, cuenta)


Als molt magnifichs e molt
honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e
molt honorables mossenyors. Ara derrerament vos he scrit una letra de
XXVIIII del present ab la qual vos he feta mencio da tot ço
quem occorria tant de noves com de altres coses necessaries en
esta terra. E axi mateix en la fi de aquella fahia
mencio com lo jorn de la Asencio lo castella de
Livia havia feta mostra e encara la debia fer mes ahir que era
diumenge perque fonch delliberat per los consols
a ma induccio ques fessen venir lo dit
castella per saber que era la raho quel movia en fer la
dita mostra com sta vila ne stava maravellada. Per lo
qual fonch respost que ell non sabia res fins dissapte
que era vengut de Castello on havien feta la honor de son
frare. Ans que axo havien fet lo
procurador de la castellania per les noves que havien hoydes
dir o per que en aquesta terra havia hauda carestia de blat
dos o tres anys havien paor que los pagesos per obs
del dit blat no haguessen empenyorats los dits
arnesos e que per axo se era fet. Per los
consols li fonch dit que guardas que attes lo divis de
la terra ab lo
Senyor Rey que no si metes
gent. Lo qual respos volia viure o morir ab la terra e
que lo Senyor Rey li hauria a perdonar que per ço
ques dehia que ell no comportaria hi entras gent
stranya ne altra que no fos a plaer de la terra e que si coses
noves li occorrien fahia compte que los dits
consols lo aconsellarien. Per quant se hi pendreu plaer en lo
dit rahonament vos ne volgut scriure no sera sino bo que per
descarrech dels castellans per la terra hi fos altrament
provehit. Yo men report a vostra saviesa sol o
dit monent. Altres coses al present no he mes scriure. Yo
he fet revocar la crida de la Senyora Reyna a Ribas e a
Bosulu sin voleu testimonial de present per mi vos sera
trames tot es dins la vegueria. Si altres coses mossenyors vos saran
plasents de mi son prest fer vostres
manaments. Suplicant
la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En
Puigcerda a XXXI de maig. - Lo qui a gracia vostra se recomana Matheu
Dalp diputat local.

Als molt reverend e magnifichs
mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.

Mossenyors. Air que era lo derrer del mes rebi una letra de
vosaltres a mig cami de Hostalrich a Santçaloni
notificantme com me havieu elegit per conseller del molt egregi
capita. De que mossenyors yo no hagui manera de
respondreus per quant la mia letra
es mala
de legir e scrivi a Splugues que parlas per mi
ab vosaltres. Ara mossenyors vos responch que regraciu
a vosaltres la honor quem voleu fer de esser conseller del egregi
capita del Principat de Cathalunya com major home que yo ne
seria content e seria necessari attes quey va tant pero mossenyors
per tant com yo nom trob en punt de anar per
home darmes no per conseller ans stich en habit de hun companyo de
ballesta yo no vull sou car nol poria pendre sino a carrech
meu ne axi poch esser conseller attes que
veig no li haveu donat
negun consell de que stich maravellat. Pero per lo servici del
Principat la mia persona no fallira axi dolentament e
sens armes com me vaig yo seguire lo capita e
fare lo quem sera possible. E si deu vides havia totes
les metria en defensio de les libertats. Bem par
mossenyors que attes que tot hi va que be hi havia disposts homens
aqui en Barchinona per esser consellers. Car ara es
temps que tot hom deuria dir hoc o no. E no mes. De Hostalrich
lo primer de juny. - Mossenyors prest al manament de vosaltres
Pere de Belloch. (hoc : sí en OCcitano, lengadOC,
languedOC, no hay duda de que en 1462 todavía hablaban un
dialecto
occitano
).



Als
molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e molt
magnifichs mossenyors. Vuy dimarts a VIII hores apres mig jorn los
pahers de aquesta ciutat me han request que ab correu volant vos
trametes alguns avisos los quals me donaven per scrits e segellats
aquells redundant en gran util e benavenir del Principat e la triga
de vostres reverencies no haver lo dit avis prompte seria gran dan de
aquell. E per no caure en mora yo so stat forçat
de haver lo portador de la present al qual dien Guerau
Martiniz
correu al qual vos placia fer donar per sos treballs
vuyt florins dor. Ha de esser dema que es dimecres a Vl hores apres
mig jorn
aqui. De Leyda a I de juny del any Mil
CCCCLXII. - Lo quis recomana en vostra gracia
Pere Armengol Segrera loctinent de diputat.

Als molt
reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors los
diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors. En
virtut de una vostra letra que he reebuda a cinch del present he
requests en scrits mossen lo procurador e veguer de aquest comdat
e lo batle de aquesta vila e axi mateix los oficials
de
les baronies de Ullstret de Monells de Verges e
de Ciurana. E mes avant lo loctinent de procurador e lo
assessor
que lo General te en les terres que posseeix en
aquest comdat e altres oficials continent dites requestes no
publicassen certes crides emanadas de la Majestat de la
Senyora Reyna tudriu etc. Ab les quals en efecte es
manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos
acorden en lo exercit de aquest Principat ne
prenguen sou etc. E que si ja en res hauran proceit allo tornen de
continent al primer stament etc. E fetes dites requestes los
dits oficials uns apres los altres han respost la
substancia de les quals respostes es que tal manament no han haut ne
tals crides han publicades ne fetes publicar de les quals coses totes
e sengles he fetes fer cartes publiques per lo notari e scriva del
meu ofici les quals a vostres grans magnificencies trametre segons ab
dita vostra letra me es manat. Per cas semblant en virtut de altra
letra vostra que reebi a VIII del dit e present la dita
jornada per corredor publich sens entreveniment de algun oficial he
feta publicar per los lochs acustumats de aquesta vila una crida qui
era dins vostra letra interclusa ab la qual son stats publicats per
enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los
honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades
ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jacme Taranan micer Pere de
Muntmany ciutadans de aqueixa ciutat. E man me molt reverends
magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors vostra
senyoria tot ço qui plasent li sia afrançosament.
De Castello Dampuries a XII del mes de maig del any de la
nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Als manaments e
ordinacions de vostres grans magnificencies tots temps prompte qui
humilment me recoman Joan Exerrat diputat local
en la vila de Castello e comdat Dampuries.

Als molt
magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e
molt honorables mossenyors. Per lo correu qui fonch
trames aci per los ambaixadors per causa del
qual los dits embaixadors vostres sen anaren vos scrivi
una letra en que vos suplicava me volguesseu aconsellar si provisions
eren presentades als oficials de aci signades de ma de aquells
qui son dats per enemichs e acuydats del Principat com
me havia a regir ne si volieu hi fes instancia. E fins aci non
so stat avisat. Ara perque so certament que homens
de aci han tretes provisions signades o signada
de ma de
dos o tres dels donats per enemichs he delliberat tornar vos scriure
suplicant vos de la dita causa me vullau avisar que volreu que faç
a
que lo que per vasaltres mossenyors ne sera manat de
bona voluntat sens dubte negu per mi sera mes
en execucio
.
E si de mi vos seran altres coses plasents son
prest obeir vostres manaments suplicant la Sancta Trinitat sia
vostra proteccio e guarda. - En Puigcerda a XXIIII de maig.
Apres
mossenyors hagui scrit hac nova aci per hun qui
vench de Çaragoça
com lo Senyor Rey venia la via de Balaguer. Axi mateix com per
via de Perpinya si diu que gent de França deu intrar
per Rossello. - Del vostre servidor qui en vostra gracia se
recomana

Matheu Dalp deputat local.

Als molt
reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt
magnifichs mossenyors. Aquest trienni passat per mossenyors
predecessors vostres concorrent los fets del benaventurat
Charles per los quals devallen los afers que vuy concorren me
fou
donat cert carrech ço
es de tenir spies hoch de soldejar gent pera exir
als passos e altres coses si gent entras de Gascunya. En los
afers doni lo recapte que pogui mijançant
Deu e nostra Dona. Ara per vosaltres mossenyors no ne hagut
neguna letra ne avis pero encara com a servidor
que so vostre nom puch star de avisar ara del
quem occorre. Avisant vostres reverencies com per los
homens que han acompanyat en Luis Dolibes los
quals foren aci lo jorn de ir que era dissapte
comptem com certament ha aplegada molta gent en lo comdat per
passar deça
molt prest. De que vos dich mossenyors que aquesta ciutat sta
en fort mal punt
ço es de muralla de arnesos e de gent. E
com saben vostres reverencies es una clau de Cathalunya. Axi
mateix sich diu certament com lo Senyor Rey
entrara ab fort poqua gent e per certs passos
tots a un jorn entraran la gent darmes pens
vostres reverencies sien be avisades de tot largament.
Tot aço digui yo lo jorn de ir als
consols de aci per quen avisassen vostres reverencies e
perque nou han fet so forçat
de avisarne pero si hagues lo carrech que havia en lo
passat com dit he forç
a ja
naguera per los passos alguns car lo poble
de aci ha fort bona
voluntat no contrastant que forç
a
ni ha alguns que son un poch embaraçats.
Dich vos mossenyors que si hom hagues mes en Andorra CCL
homens per los passos que hom los guardara que
no entraren ax com se pensen perque vostres reverencies pensen
en tot lo millor e prest car jur vos que dubten
he que no sia lo fet pus prest que hom
nos pensa. No cur de pus avisar car
vostres reverencies son per compendre molt mes que nos pot
dir. Pens que los consols de aci scriuen a vostres
reverencies perque algun tant men report a la lur
letra. E per la present mossenyors molt reverends no he pus
a dir sino que ordoneu de mi com de servidor vostre. E sia la
Sancta Trinitat e lo benaventurat Charles
en guarda e proteccio de vostres reverencies e de aqueixa
ciutat car be sera mester. - De la
Seu Durgell
a XXX de maig del any Mil CCCCLXII.
Sus
ara me son venguts los consols dient com han aplegar lo
capitol e que prest scriuran a vostres reverencies. Report men
al que sera. Al portador sius
plaur
a faran donar alguns pochs de diners
com lo faç
cuytar perque hajau lo avis car deu tornar ab
resposta vostra per ço

li he prestat diners. - Molt reverend e molt magnifichs
mossenyors lo qui humilment se recomana en gracia e
merce de vostres reverencies Ramon Grau cullidor e
servidor vostre. (cullidor dels drets de les generalitats)

Als
molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e
concell del General de Cathalunya.
Molt reverends
magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies havem
reebuda una letra notificatoria intimatoria e narratoria dels
actes fets e tractats en aqueixa ciutat e lo castich e
execucio de alguns fet segons stesament en la dita letra se
conte

de la qual cosa restam molt aconsolats de la
gran gracia que nostre Senyor Deu ha feta e fa en aquest Principat al
qual principalment havem retribuir gracies infinides e del qual havem
principalment haver ajuda e per intercessio de molts sants special
del glorios Charles comendat per vosaltres e encara vos havem a molta
gracia com dels dits actes nos haveu avisats axi stesament
suplicant nostre Senyor Deus don a vosaltres qui haveu
lo carrech principal e en la qual tot lo Principat se
reposa
e penja tal consell orde forma e ajuda que les
coses vinguen e succeesquen a gloria e honor de nostre Senyor Deu
servey de la Majestat del Senyor Rey conservacio e
utilitat del dit Principat membres de aquell e preservacio de
sinistres e defensio e conservacio de libertats car de
aço continuament
es recorregut es recorrera per aquesta ciutat a nostre
Senyor Deu e al qual ha esser tot remes. Ultra aço
volem avisar vostres grans reverencies que aquesta ciutat es en gran
sterilitat posada per diminucio de poble e es en gran
diminucio attesa la gran tenguda que te e per los actes e
preparatoris ques fan contra aquest Principat de que cove
metreus en orde com les altres universitats e per avis e
provisio de vosaltres som stats axi mateix exhortats per tant lo
consell general de aquesta ciutat ab nosaltres
ensemps sabent e
havent per clar que los lochs circumvehins e de aquesta
vegueria e castells son en la major part dirruits e despoblats
e axi venint a cens gent darmes ni adversants
aquells no son per fer defensio ans facilment serien presos
ells e llurs bens e se spera a seguir mes guerra e dan
de aquests que dels adversants majorment attesa la gran sterilitat
de aquesta terra pero ab aquella poqua sustancia que
aquells tals haurien seria donada gran guerra en aquesta ciutat. Per
tant es stat deliberat vostres grans reverencies e molt magnifiques e
honorables savieses sien suplicades e exhortades ab vostra
provisio saludable e deguda fos manat e comes al veguer de aquesta
vegueria e a consellers de aquesta ciutat que per ells sien e
puixen esser forçats e
destrets los habitants en los dits castells
viles lochs e parroquies ronechs ab totes lurs
vitualles deure venir e esser tenguts de venir en la present ciutat
per recullita e defensio fer e destrenyer e forçar
aquells per lo dit veguer consellers esser fetes compulsions
o forçes
degudes e pertanyents e entre los altres lochs castells e
parroquies quins occorren son aquests Castell de Rajadell
CastelIfollit del Box Mayans Castell de Gordiola Valdemerganel
Vellhonesta Rochafort Mura Calders ab les parroquies
Viladecavalls Serayina Navarcles Sent Matheu Vaccarices e
Relinas e parroquies Massana Jusana e Sobirana Aguillar
e Gravalosa Salent (Sallent) e altres lochs e viles qui
sera vist no poderse tenir ni sostenir faent en aço e
manant provisions necessaries e opportunes.
E la qual cosa ab
tot sera fet lo degut per vosaltres empero aquesta
ciutat e nosaltres vos ho
haurem a gracia special. De aço scrivim al honorable mossen
Bernard Çapila
subsindich nostre qui ha carrech comunicar e de
trametre les dites provisions lo qual vos placia haver per
recomanat. E sia la Sancta Trinitat en guarda e
proteccio de tots. Scrita en Manresa a XXVIIII de maig any Mil
CCCCLXII. Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers
de la ciutat de Manresa.

Proves contra la mentira valencià, català són la mateixa llengua.

LES PROVES CONTRA LA MENTIRA DE QUE VALENCIÀ I CATALÀ SÓN LA MATEIXA LLENGUA

Alegat contra la manipulació de l'història per part del nacionalisme catalanista.
Recopilació d'artículs.
Autor: Juan García Santandreu (no corregixco les faltes de ortografía, afegixco coses entre paréntessis)
2.- PROVA DE QUE EN 1238 NO EXISTIA NI CATALUNYA NI EL CATALÀ. BARCELONA ERA PART D'UN COMTAT FRANCÉS.

¿Quantes voltes hem sentit dir que els valencians parlem català perque en 1238, quan Jaime I va conquistar el Regne moro de Valéncia mos va portar el català a través de les seues tropes catalanes que varen colonisar el nostre territori?

ARGUMENT Nº 2.- JAIME I NO ERA REI DE CATALUNYA PERQUE ESTA NO EXISTIA quan es va conquistar Valéncia en 1238. Catalunya mai ha segut ni regne ni principat (mentira, Principat sí, regne no; com Ramon Berenguer IV, princeps, no rey). La mentira de la “corona catalano-aragonesa”. (Frase de Próspero de Bofarull y Mascaró, como condes-reyes, tomo XI de la colección)

Els catalans no soporten que els llibres d'història diguen que Jaime I era Rei del Regne d'Aragó, del Regne de Valéncia, del Regne de Mallorca i comte de Barcelona (Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani o Pessulani))
i per això s'inventen lo de la confederació o corona “catalano-aragonesa” i sostenen que quan es parla de “Aragó-Valéncia i Mallorca” es referixen a la monarquia “catalano-aragonesa”. Açò és fals perque quan Jaime I va aplegar a Valéncia en 1238 els comtats hui catalans eren francesos i pagaven vassallage a Sant Luis IX, Rei de França i per tant no només no podia ser Jaime I Rei de Catalunya sino perque, ademés, els comtats “catalans” no tenien eixèrcit.
Estos 8 comtats de la França transpirinenca li'ls canviaria, com si foren cromos, en Jaime I que era propietari dels territoris del sur de França (Tolouse, Beziers, Nimes, Narbona…).
En 1258, 20 anys despuix de la Conquista del Regne de Valéncia, Jaime I i Luis IX firmen el tractat de Corbeil. França li dona a Jaime I els 8 comtats “catalans” i Jaime I els dona les seues propietats en el sur de França.
Pero els 8 comtats “catalans” varen seguir sent comtats dins de la corona d'Aragó des de 1258 sense constituir-se ni com a província, ni com a estat ni com a Regne. Ho farà com a província pero baix el regnat de Carlos I que va ser qui els va unificar en 1.521.
Per això en cap lloc apareix Jaime I com a Rei de Catalunya (apareixe sí, hasta en inglés, un atra cosa es que sigue verdat). Ni era regne ni era Catalunya. La denominació de “Catalunya” s'incorporarà en el pas del temps i la llengua romànica allí parlada, derivada del llatí com el valencià, pero en aportacions provençals, (al 1462 encara diuen y escriuen hoc, oc, och, sí en OCcitan, languedOC, lengadOC) es desenrollaria molt més tart que el valencià. De tal punt que el català no es va cridar com a tal fins a la segona mitat del sigle XIX (fals, ya li díen vulgar cathala, lengua cathalana o catalana per ejemple Pere Miquel Carbonell, archivé del Archiu de Aragó, a finals del siglo XV, pero fan aná lo valensiá de cancillería, en moltes paraules occitanes, porets, havets, vamos, un chapurriau, champouirau, mescla de llengües), permaneixent majoritàriament la denominació de “Lemosin”. La denominació de “català” no es va generalisar fins que va tindre la seua Renaixença en el sigle XIX, 4 sigles despuix del sigle d'Or Valencià. Per això, i pel mateix fals criteri que lo de la “corona catalano-aragonesa” sostenen burda i falaçment que els escritors del sigle d'or valencià (S. XV) “escrivien en català”.
Catalunya serà hui una comunitat prospera, això cal reconéixer-ho, pero l'orige o el simple fruïment de la seua prosperitat no els dona dret a constituir-se com a “comunitat històrica” ya que, de totes les regions espanyoles és la que té menor entitat històrica i política. Si són una “comunitat històrica” perque en 1932 la república els va otorgar un estatut nacionaliste, els valencians tenim una Foralidad des de 1261 (furs de Valencia) que té major entitat, dignitat i rellevància política i històrica i no ho utilisem per a passar factures indegudes o posar en perill l'unitat d'Espanya. Aixina que si es tracta de passejar la margallonera, els catalans, ni de puntilles sobre el Regne de Valéncia.

CATALUNYA NO EXISTIA, ERA UN TERRITORI FRANCÉS ON ES PARLAVEN DIALECTES PROVENÇALS DERIVATS DEL LLATÍ QUE NO HAVIEN QUALLAT COM A LLENGUA ESTRUCTURADA. els valencians ya escrivíem el nostre "romanç valenciá" QUE EN POC TEMPS DONARIA EL PRIMER SIGLE D'OR LLITERARI EN LLENGUA VALENCIANA.


(Aquí fico diferéns mapes:

wiki Agustín Ubieto Arteta

Este atre:

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Comtats_de_la_Marca_Hisp%C3%A0nica_a_inicis_S_IX.PNG

Comtats de la marca hispànica, inicis del segle IX


Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus. Hoc est Geographica descriptio regionum quae in Catalonia continentur & in Comitatu Ruscinonensi.

Publication : [Parisiis] : [apud Franciscum Muguet], [1688]

Description matérielle : 1 carte ; 36 x 38,5 cm

Note(s) : Carte extraite de : Marca hipanica sive Limes hispanicus / Auctore illustrissimo viro Petro de Marca. Parisiis, apud Franciscum Muguet, 1688

Référence(s) : Imago Cataloniae, Barcelona, 2005, p. 97)





2 bis.- PROVA DE QUE VALÉNCIA, ARAGÓ I MALLORCA EREN REGNES EN LLENGUA PRÒPIA I EN ELS COMTATS FRANCESOS DE CATALUNYA ES PARLAVA ENCARA EL "LLEMOSÍ".

LA CAVERNA PANKA ha entrat en el debat sobre les MENTIRES DEL CATALANISME. Anunci que no vaig a caure en la confrontació individual i personal perque no tinc temps, PERO SI PENSE CONTESTAR TOTES I CADA UNA DE LES SEUES MANIFESTACIONS PERQUE HI HA ARGUMENTS I PROVES. Pero ho faré de manera sistematisada i ordenada.
El Tractat de Corbeil que vaig incorporar com a PROVA NUMERE 2 DE LA MENTIRA CATALANISTA els ha exasperado. El seu esencialismo nacionaliste no els permet vore, contemplar i raonar este tipo de proves i, despuix de fracassar argumentalment, simplement diuen que és fals.
Este post no és, encara la tercera prova que tinc preparada, pero sí que podríem cridar-la “DOS BIS” per la seua vinculació en l'anterior. Vos ho resumixc el CONTINGUT LLITERAL del tractat de Corbeil i vos deixe l'enllaç de la Wikipedia que, com be sabeu, està controlada en Espanya pel nacionalisme socialiste. El catalanisme rep fòc amic.
I un atre mapa de l'época on podeu observar el REGNE DE ARAGON (Kingdom of Aragó) REGNE DE VALÉNCIA (Kindom of Valéncia) i el territori dels comtats francesos en la nostra península on solament apareix CITY OF BARCELONA, en referència al comtat de Barcelona i atres comtats. Catalunya no apareix per cap lloc en 1258, ni com a Regne, ni com a Principat, ni com a estat i, ni molt manco com a nació, simplement perque no existia com a tal. Eren, com diu el propi tractat de Corbeil, una série de 8 comtats de propietat francesa i reivindicats com a tal pel Rei Luis IX de França que li'ls va entregar en 1258 a Jaime I, Rei d'Aragó de Valéncia i de Mallorca, a canvi dels territoris en el migdia-sur de França.

Lo que diu el tractat de Corbeil.

(https://historia-aragon.blogspot.com/2020/02/xxvii-perg-1526-jaime-i-11-mayo-1258-corbeil-corbolium.html

XXVII

Perg.n°1526. Jai.I. 11 may. 1258.

Hoc est translatum sumptum fideliter a quadam carta pergamenea sigillata sigillo magno cereo viridi pendenti cum serico rubeo illustris regis Francie in quo sigillo est imago regis sedentis in catedra tenentis in manu sinistra effigiem baculi cum flore in capite et in dextera florem: et littere ipsius sigilli sunt: Ludovicus (Luis XI, 11) Dei gratia francorum rex: cujus carte series sic se habet. Ludovicus Dei gratia francorum rex universis presentes litteras inspecturis salutem. Notum facimus quod cum inter nos ex parte una et dilectum amicum nostrum Jacobum eadem gratia illustrem regem Aragone Majorice et Valencie comitem Barchinone et Urgelli et dominum Montispessulani ex altera suborta esset materia questionis super eo quod nos dicebamus comitatum Barchinone Urgelli Bisulduni Rosilionis Empurdani Ceritanie et Confluentis Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse et idem rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses in Rede et Redensi Terminis et Terminensi Biterris et vicecomitatu Biterrensi Agadha et Agadhensi Albi et Albigensi Ruchine et Ruchinensi comitatu Fuxcii Canturco et Canturcino Narbona et ducatu Narbone Minerba et Minerbesi Fonolleto et Fonolledes terra de Saltu Petrapertusa et Petrapertuse Amilliano cum toto comitatu Amilliani Credone cum vice-comitatu Credonensi Gavaldano Nemaus et Nemauscensi Tolosa cum toto comitatu Tholose et Sancti Egidii cum honoribus districtibus et juribus universis ac pertinenciis eorundem: postmodum accedentes ad nos sollempnes procuratores et nuncii predicti regis Aragone ab eodem super hoc specialiter ad nos missi venerabilis videlicet Arnaldus Barchinone episcopus Guillermus prior beate Marie de Corniliano et Guillermus de Rocafole tenentis locum ipsius regis in Montepessulano nobis exhibuerunt litteras ipsius regis procuratorias in hec verba. - Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majoricarum et Valencie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani constituimus et ordinamus vos venerabilem Arnaldum Dei gratia Barchinone episcopum et dilectos Guillermum priorem sancte Marie de Corneliano et Guillermum de Rocafole tenentem locum nostrum in Montepessulano procuratores nostros dantes et concedentes vobis omnibus predictis et cuilibet vestrum plenam et liberam potestatem auctoritatem et licenciam transigendi et componendi vice nostra et nomine cum Ludovico Dei gratia illustri rege Francie super omni jure quod habemus et habere debemus in Carcassona et Carcassonensi et in Rede et in Redensi in Laurago et Lauragine et Terme et Termenense et in Menerba et Menerbense et in Fonolleto et Fonolladense et in Perapertusa et Perapertusense et in comitatu Amilliani et Gavaldani et in Nemause et in Nemausense et in comitatu Tholose et Sancti Egidii et in omni alia terra et jurisdiccione Raymonde quondam comite Tholosane et fructibus inde perceptis et quod vos omnes et singuli supradicti possitis vice nostra et nomine cedere remittere perpetuo et relaxare predicto illustri regi et suis quicquid juris nos habemus et habere debemus quoquomodo vel racione in predictis omnibus et singulis. Damus etiam et concedimus vobis omnibus et singulis speciale mandatum auctoritatem et licenciam et potestatem jurandi ex parte nostra super animam nostram de omnibus et singulis supradictis a nobis observandis et complendis prout per vos erit super eis cum dicto rege promissum ordinatum compositum et transactum: renunciantes scienter et consulte omni juri divino et humano canonico civili et consuetudinario et omni privilegio reali et personali ac omni alii auxilio generali seu speciali quibus contra predicta seu aliqua ex predictis juvari possemus. Item damus vobis omnibus et singulis supradictis et concedimus speciale mandatum quod vice nostra et nomine transigatis et componatis cura dicto illustri rege Francie et accipiatis ab eodem rege cessionem remissionem et relaxacionem de omni jure quod idem rex Francie asseret se habere in comitatu Barchinone et de omni jure siquid habet vel habere credit in comitatu de Bisulduno de Rossilione de Empurdano de Ceritania de Confluente vel in aliquo loco terrarum quas nos hodie tenemus et habemus et quod in omnibus et singulis supradictis tractetis et procuretis faciatis et recipiatis quicquid vobis videbitur expedire. Promittimus insuper bona fide cum hoc autentico instrumento sigilio nostro pendenti munito nos ratum habere complere et servare perpetuo quicquid cum dicto rege per vos omnes vel duos aut unum ex vobis super predictis omnibus et singulis factum fuerit ordinatum compositum seu transactum. Datum Dertuse V idus marcii anno Domini MCC quinquagessimo septimo. - Tandem vero post multos tractatus habitos hinc et inde bonorum mediante consilio cum dictis procuratoribus nomine procuratorio et vice predicti regis Aragone ad hanc composicionem et transaccionem devenimus: quod nos pro nobis et heredibus et successoribus nostris predicto regi Aragone et heredibus ac successoribus suis imperpetuum et ab ipso et antecessoribus suis causam habentibus et predictis procuratoribus pro ipso rege Aragone et nomine et vice ipsius definimus quittamus cedimus et omnino remittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus seu etiam dicebamus nos habere tam in dominiis sive dominicaturis quam feudis et aliis quibuscumque in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune Rossillionis Empurdane 
Ceritanie Confluente Gerundense et Ausone cum omnibus honoribus homagiis districtibus jurisdiccionibus et juribus universis et pertinenciis eorundem et cum omnibus fructibus et proventibus per ipsum regem Aragonem et antecessores ejusdem inde perceptis et qui percipi potuerint: prominentes et ad hoc nos et heredes ac successores nostros imperpetuum obligantes quod in predictis omnibus et singulis nichil de cetero per nos vel per alium reclamabimus vel petemus renunciantes omnino specialiter et expresse pro nobis et heredibus ac successoribus nostris omnibus cartis et instrumentis sique super hiis habebamus volentes et decernentes ea penitus esse nulla ac promittentes quod ea omnia reddemus regi Aragonum antedicto. Renunciamus insuper pro nobis et heredibus nostris ac successoribus omni juris auxilio tam canonici quam civilis necnon et consuetudinarii et omni privilegio reali et personali quibus contra predicta vel aliquid de predictis nos juvare possemus. Prenominati autem procuratores pro sepedicto rege Aragonum et heredibus ac successoribus ejusdem et vice ipsius nomine procuratorio nobis et heredibus ac successoribus nostris et a nobis et antecessoribus nostris causam habentibus vice versa quittaverunt cesserunt diffinierunt et remisserunt omnino specialiter et expresse quicquid juris et possessionis vel quasi idem rex Aragone habebat si quid habebat vel habere poterat seu dicebat etiam se habere tam in dominiis et dominicaturis quam in feodis et aliis quibuscumque in Carcassona et in Carcassense in Rede et in Redense in Laurago et in Lauragense in Termene et Termenense in Menerba et Menerbense in Fonolleto et Fonolledense in Pertra-pertusa et in Petra-pertusense in comitatu Amilliani et Guialdane et in Nemauso et in Nemausense et in comitatu Tholose et sancti Egidii et in omni alia terra et jurisdiccione Raymundi quondam comitis Tholosane et fructibus et proventibus per nos vel antecessores nostros inde perceptis. Condictum est tamen et ordinatum quod si aliqua feuda movencia de donatione Fonolledensis sita sint infra terminos comitatus Rossillione vel Bisuldune seu aliorum comitatuum predictorum de quibus comitatibus ipsi regi Aragone quittacionem et deffinicionem fecimus penes ipsum regem Aragonum et heredes ac successores suos perpetuo remanebunt et ea sibi et heredibus ac successoribus suis cedimus et omnino quitamus salvo tamen jure siquid fuerit alieno. Similiter si aliqua feuda movencia de donacione ipsorum comitatuum sita sint infra terminos Fonoledense penes nos et heredes ac successores nostros perpetuo remanebunt et ea nobis et heredibus et successoribus nostris diffiniverunt et quitaverunt omnino nomine procuratorio pro ipso rege Aragone et vice ipsius procuratores predicti salvo tamen jure siquid fuerit alieno. De Amilliano autem et comitatu Amilliani sciendum est dictos procuratores nomine procuratorio et vice dicti regis Aragonum quittasse et difiinisse ea nobis et heredibus ac successoribus nostris et a nobis et heredibus ac successoribus nostris causam habentibus sicut ea tenemus et possidemus et a nobis et nostris tenentur et possidentur. Preterea procuratores prenominati promisserunt et tenentur bona fide procurare quod predictus rex Aragone pro se et heredibus suis ac successoribus nobis et heredibus ac successoribus nostris et a nobis et antecessoribus nostris causam habentibus diffiniet quitabit cedet et remitet omnino quicquid juris possessionis vel quasi habet siquid habet vel habere potest seu dicet etiam se habere tam in dominiis seu dominicaturis quam in feudis et aliis quibuscumque in predictis omnibus supranominatis que procuratorio nomine et vice ipsius regis Aragonum diffiniverunt quittaverunt et remisserunt nobis procuratores predicti et insuper in hiis que inferius nominantur videlicet Biterris cum vice-comitatu Biterrense Agda et Agadense Albi et Albigense Ruchine et Ruchinense comitatu Fuixense Caturce et Caturcense Narbone et ducatu Narbonense Podio Laurence Keerbuz Castro-fideli terra de Saltu Credone et vicecomitatu Credonense: et quod idem rex Aragone cedet penitus et concedet expresse pro se et heredibus ac successoribus suis nobis et heredibus ac successoribus nostris et a nobis causam habentibus omnem accionem et jus repetendi pignoris que dicit se habere in predictis Amilliano et comitatu AmillianCredone et vicecomitatu Credonense et in Gavaldane cum pertinenciis eorundem: que quidem bone memorie Petrus quondam rex Aragone genitor ipsius olim titulo pignoris obligaverat Raymundo quondam comiti Tholosane. Et per hanc composicionem idem rex Aragone reddet nobis plenarie omnes cartas et instrumenta que habet super dicta obligacione confecta. Ceterum procuratores prenominati procuratorio nomine et vice ipsius regis Aragone diffiniverunt quittaverunt cesserunt et remisserunt omnino et promisserunt et tenentur bona fide procurare quod predictus rex Aragone cedet et concedet specialiter ac donabit imperpetuum pro se et heredibus ac successoribus nostris et a nobis causam habentibus quicquid juris sibi competit si quod competit vel quocumque casu seu ratione vel titulo posset ad ipsum vel ad heredes et successores suos nunc vel in futurum aliquatenus devenire in Tholosa et toto comitatu Tholose et sancti Egidii et in terris Agenense et Venesinense ac in tota alia terra jurisdiccione et potestate Raymundi quondam comitatis Tholosane. Insuper procuratores predicti procuratorio nomine pro dicto rege Aragone et vice ipsius nobis et heredibus ac successoribus nostris et a nobis et antecessoribus nostris causam habentibus diffiniverunt quitaverunt cesserunt et omnino remisserunt et promisserunt et tenentur bona fide procurare quod idem rex Aragone pro se et heredibus suis ac successoribus diffiniet quitabit cedet et remittet penitus et expresse predicta omnia et singula eo modo quo superius continetur cum omnibus honoribus homagiis districtibus jurisdiccionibus et juribus universis ac pertinenciis eorundem et cum omnibus fructibus et proventibus per nos vel antecessores nostros vel per alios inde perceptis et qui etiam percipi potuerint: et ad hoc se et heredes ac successores suos specialiter obligavit quod in predictis omnibus et singulis nichil de cetero per se vel per alium reclamavit nec nos vel heredes aut successores nostros seu causam a nobis vel antecessoribus nostris habentes super predictis aut aliquo predictorum per se vel per alium imposterum molestabit. Renunciaverunt autem omnino specialiter et expresse procuratores predicti nomine procuratorio pro ipso rege Aragone et vice ipsius et promisserunt et tenentur bona fide procurare quod idem rex Aragouum (Aragonum) renunciabit penitus et expresse pro se et heredibus ac successoribus suis omnibus cartis et instrumentis sique super premissis habet vel habuit et volet etiam decernet ea penitus esse nulla quoad nostrum prejudicium et nostrorum et quod ea omnia reddet nobis. Renunciavit etiam idem rex Aragone penitus et expresse pro se et heredibus ac successoribus suis et etiam predicti procuratores procuratorio nomine pro ipso et vice ipsius renunciaverunt omni juris auxilio tam canonici quam civilis ac consuetudinarii et omni privilegio reali et personali quibus idem rex Aragone aut heredes aut successores sui contra premissa vel aliquid premissorum juvare se possent et quod idem rex Aragonum nobis super premissis omnibus patentes litteras suas dabit. De supradictis autem omnibus observandis et complendis prout superius continentur procuratores predicti prestiterunt in nostra presencia in animam prefati regis Aragone super sacrosancta evangelia juramentum. In cujus rei testimonium presentem cartam sigilli nostri fecimus impressione muniri. Acta sunt hec apud Corbolium in palacio nostro presentibus episcopo Aprensi Ludovico primogenito et Filipo filiis nostris Raimondo Gaucelmi domino Lunelli Simone de Claromonte domino Sagelle Egidio Francie constableario Johanne de Ronquerolis Ansello de Braya Gervasio de Cranneis militibus magistro Rade thesaurario sancti Franboudi Silvanoctense magistro Odone de Loriato magistro Johanne de Nemesio magistro Philipo de Canturco magistro Johanne de Ulbiato F. de Laure sacrista Barchinone A. de Gualba cononico vicensi quinto idus madii anno Domini MCC quinquagessimo octavo. - Signum Petri Arnaldi de Cervaria vicarii Barchinone et Vallesii qui huic translato sumpto fideliter ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato et cum eodem legitime comprobato ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem impendimus et decretum ut ei tamquam originali suo fides plenaria ab omnibus impendatur appositum per manum mei Bernardi de Cumbis notarii subscripti in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit tercio decimo kalendas marcii anno subscripto presentibus testibus Berengario de Manso Arnaldo Salvatge et Bernardo de Turri. - Nos Poncius Dei gratia electus confirmatus in episcopum Barchinone presens translatum cum originali fideliter comprobavimus et vidimus contineri in originali sicut in presenti translato continetur et ideo fidem facimus de
predictis et ad majorem fidem habendam presenti carte nostre sigillum apponi fecimus et manu propria subscripsimus undecimo kalendas marcii anno Domini M trecentessimo. - Signum Bernardi de Cumbis notarii publici Barchinone regentisque scribaniam curie vicarii ejusdem civitatis qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato et cum eodem legitime comprobatum scribi fecit et clausit tercio decimo kalendas marcii anno Domini millessimo trecentessimo cum litteris suprapositis in linea XII ubi scribitur super et cum litteris rasis et emmendatis in linea XVI ubi dicitur ac et in linea XX prima .... in linea XX sexta ubi dicitur ac. Preterea de mandato Petri Arnaldi de Cervaria jamdicti firmam et decretum ejus supra manu propria scripsit. Et ad majorem rei evidenciam et fidem habendam in presenti translato apposuit sigillum officii vicarii supradicti.)

//

El Tractat de Corbeil (1258) , escrit en llatí i comença en les paraules : “És universalment conegut que existixen desavenències entre el senyor rei de França i el senyor d'Aragó , de les Mallorcas i de Valéncia, Comte de Barcelona i Urgel, senyor de Montpeller; per lo que el senyor rei de França diu que els comtats de Barcelona, Besalú, Urgel, etc... són feus seus ; i el senyor rei d'Aragó diu que té drets en Carcassona , Tolosa, Narbona, etc....”.
Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose
CONCLUSIÓ
Pel Tractat de Corbeil, i seguint els consells d'alguns “hòmens bons” , el rei francés Luis IX cedix a Jaime I d'Aragó els comtats de la part espanyola i Jaime I li cedix a Luis IX els comtats de la part francesa. Eixa és la síntesis de lo firmat en el document l'importància del qual radica que es va firmar 29 any despuix de la reconquista de Mallorca i 20 anys despuix de la del Regne de Valéncia.
D'eixa data i tractat és fàcil traure dos conclusions:
a) Si Catalunya no existia com tal era impossible que alguna cosa que no existia conquistara Valéncia (1238) o Mallorca (1229). El nostre regne moro de Balansiya (Valéncia) ho conquista el Rei d'Aragó i ho incorpora a la seua corona com a Regne de Valéncia, otorgant-li furs i autonomia pròpia. 20 anys despuix rebrà els 8 comtats "catalans" de mans del Rei frances, incorporant-se a Aragó sense cap tipo de ranc mes que el que ya tenia de Comtat, sense autonomia, sense unitat política, ni sobirania.
b) Si caria d'unitat política, jurídica i geogràfica ¿cóm anava a tindre unitat llingüística si lo que allí es parlava era un mosaic de dialectes procedents del PROVENÇAL?
----
Desgraciat el poble que parla una llengua que no sap escriure
i escriu una llengua que no parla.
NO a la SUBSTITUCIÓ llingüistica.
Parla i escriu sempre en la Nostra Dolça Llengua Valenciana
Normes d'El Puig .
¡Que no t'enganye el pancatalanisme!
¡ORGULLÓS DE SER VALENCIÀ!

//

Les normes ortogràfiques del Pare Fullana (texto en bastáns errors ortografics)
A principis del segle XX, els valencians encara no s'havien ficat d'acort en quines haurien de ser les normes ortografiques de la llengua valenciana. Els catalans tampoc. El caos ortografic era habitual tant en valencià, com en catala.
En 1732, el notari valencià Carles Ros, presentava la seua ortografia per a la llengua valenciana en l'obra "Práctica ortográfica para los idiomas castellano y valenciano". Constanti Llombart i Josep Nebot tambe es preocuparen per que la llengua valenciana tinguera una ortografia unificada per a tots. Pero, desgraciadament, cap dels tres tingueren l'exit desijat.
La cosa escomençà a canviar a partir de 1906, quan els escritors catalans simpatisants de les propostes ortografiques de Pompeu Fabra, mamprengueren la faena de consensuar unes normes ortografiques per al catala. Unes normes inventaes, evidentment, que foren presentaes en 1913 pel "Institut d'Estudis Catalans".
Al vore que els catalans anaven en serio, la societat valenciana "Lo Rat Penat" encarrega al Pare Fullana l'elaboracio d'unes normes ortografiques per al valencià. El Pare Fullana presentà en 1914 la seua proposta d'ortografia valenciana, i "Lo Rat Penat" aprova dites normes.
Estes normes raonaes pel Pare Fullana, respecten les particularitats genuines de la llengua valenciana, accepten les tradicionals grafies "y" i "ch", consideren innecesaries les "tj", "tz", "tx", "tg", "l•l", i eliminen l'accent grafic que solament s'utilisarà quan dos paraules s'escriguen igual pero signifiquen coses diferents i sonen diferent (homografes no homofones).
Com a conclusio d'estos treballs per part d'uns i atres, en 1914 valencians i catalans tenen unes normes ortogràfiques diferents per a cada una de les seues llengües. El Pare Fullana ensenyarà Filologia Valenciana des de la seua càtedra de l'Universitat de Valencia, fins a que el General Primo de Rivera anulà estes ensenyançes, per considerar-les una amenaça contra l'unitat d'Espanya.
Els catalans, no contents en haver unificat els criteris ortografics de la llengua catalana, volen que les seues normes catalanes tambe siguen utilisaes pels escritors valencians. Conscients de que seria dificil que els valencians de l'época acceptaren com a propies unes normes catalanes, es presenta, en 1932, el primer "Cavall de Troya" ortografic: "Les bases de Castello".
En efecte, estes bases ortogràfiques son les normes de Pompeu Fabra aprovaes pel "Institut d'Estudis Catalans", pero maquillades i en un nom atractiu per als valencians. Estes "Normes de Castello", tambe es coneixen com "Normes del 32", perque foren firmaes en 1932.
En l'actualitat, actualisacions de les dos ortografies continuen vigents. Per una banda, els valencianistes valents escriuen en les normes que va propondre el Pare Fullana en 1914, milloraes i actualisaes gracies a les recomanacions que Miquel Adlert i Noguerol defengue en el seu best-seller de 1979 "En defensa de la llengua valenciana".
Estes normes, conegudes com "Normes d'El Puig" o "Normes de la RACV" foren oficials quan Ampar Cabanes fon Consellera d'Educacio, en temps del Consell pre-autonomic de la transicio democratica.
Per l'atra, els pancatalanistes valencians continuen en la seua equivocacio d'escriure la llengua valenciana en les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), enmascaraes baix el nom de "Normes de Castello" per a ser introduïdes en major facilitat. Ademes, el pancatalanisme llingüistic conta en el suport economic i politic de la Generalitat Valenciana des de 1983.
Casi 100 anys despres dels primers intents "unitaristes" de Pompeu Fabra, el model catalaniste de llengua escrita que propon la AVL, i la seua subordinacio a les tesis de l'Institut d'Estudis Catalans, llunt de conseguir els seus objectius de substitucio llingüistica del valencià pel catala, estan fomentant una objetivament constatable castellanisacio de la societat valenciana.