martes, 20 de abril de 2021

Sumari, O.

OFFICIALS.


QVE
no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per
cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o
quatre bons homens.


Asso
matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar
en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del
libre den Sant Pera.


Que
no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer
Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua,
apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.


Que
negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de
falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons
homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la
segona columna den Sanct Pera.


Que
nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa
en la fi.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina,
comensa. En Sancho.


Asso
matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la
primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los
officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit
libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.


Que
no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en
cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que
sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina,
comensa. Encara atorgam.


Que
los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex
Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera
columna. Nos Ioannes.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137.
en la primera pagina. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina.


Que
los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e
Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Que
los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant
los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia
difinitiva si seran condemnats:


es
en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.


Que
los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina,
comensa: En Sancho.


Que
nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en
libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden
entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la
primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Los
Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in
locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gracia.


La
Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part
Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.


Revocacio
de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos
Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.


Los
Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en
libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son
tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit
libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.


Los
Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la
cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions
se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Que
los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes
tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina,
comensa. Martinus.


Los
Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no
donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.


Que
los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant
llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica
de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes
99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre
den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei
Gratia.


Que
los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone
ennuals, no se be bien
) e hagen tenir Taula, es en dit libre en
cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.


Los
Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto
crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la
primera columna, comensa. Attendat locumtenens.


Los
Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor
Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes
82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo
Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la
segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.


Los
Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon
vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en
cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.


E
los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats
Catalans, es en lo matex lloch.


Que
lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels
Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant
Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2.
capitol.


Los
Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e
sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis.


Asso
matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Les
causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes
119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es
rotta.


Lo
Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescan
sumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en
cartes 220. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Lo
Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es
eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio 
Governador.


Los
Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit
libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en
dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos curan de questions
pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina
comensa. Martinus.


Los
Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de
aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa.
Martinus.


Los
Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt
del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens,
concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 
2.
pagina, comensa Martinus.


OBLIGACIO
DE DONES.


La
Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puis
hi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la
Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en
cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod
Mulieres.


ORDINACIONS
DE LES CORTS, E ALTRES.


De
aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta
columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e
segona.


De
Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.


Ordinacions
nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en
cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in
libro den abello folio 91. Santius.



OFFICIS.


Que
nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los
Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Si
Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres
coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219
en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs
del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la
ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den
Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans,
Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la
seguent. Nos Martinus


De
vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no
sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes
341. segona pagina, comensa. Martinus.


Los
Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquins
casos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y
de sach folio 44. pagina segona cap. 15.


Incip.
Com per forma del dit Regiment, &c.


Algu
no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de
consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en
cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en
lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet
inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla
de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens
Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch
e pagina.


Impretans
Officis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a
rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats,
es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.


Observancia
de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna
los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra
1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la
trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Officis
de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab
Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina
segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.


Officis
Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no
hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.


Olis
que se aporten al Banch ni sos preus poden ser
emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

Sumari, N.

NAVFRAIG.


No
sera Naufraig algu
en neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la
franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera
carta en la primera columne circa lo fi de aquella.


NOTARIS
NOTTES.


De
Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.


Negun
Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la
quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.


Negu
pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en
dit lloch.


Que
les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu,
ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes
21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.


Que
los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en
libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus
Dei gratia.


Notaris
son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real,
Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es
en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.


Que
los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert tems
es en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com
molts Notaris.


Que
los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es
en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.


Que
qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta
página, tar
) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes
130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.


Qui
Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia
tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la
segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.


Que
los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
138 segona pagina.


Notaris
no paguen res en dit lloch.


Que
Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142.
en lo principi, comensa. Namfos.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.


Notaris
quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino,
Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la
primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs
casos en dita franquese expressats.


Los
Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint
com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun
salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238.
en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.


Los
Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error
tipográfico n u
) no portants corona, o no constituits en ordens
no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en
libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de
les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello
en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,
es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehesca segons forma de la franquesa present (se lee
preseut
) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430.
primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre
den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus
Dei gratia.


Que
los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de
Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e perso
com en lo capitol tercer.


Lo
Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de
aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera
pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.


Lo
Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de
aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de Monsen
Huc de Anglesola en cartes 105. en


la
segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de
capitols de corts Generals.


Lo
Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs
Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es
en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en
libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la
Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment
(se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey
Alfonso
folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de
Scriva dels comptes de Clavaris, &c.




NVNO
SANS.


Tots
los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per
Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be
possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera
columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina,
comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS,
E DETENIMENT DE AQVELLS.


Que
puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes
85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.


Los
Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch
Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun,
o dos de aquells, es en


libre
den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos
Marrinus.


Ques
pusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans
mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2.
pagina, comensa. Martinus.


Notaris
no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más
arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado,
dictio: Navilis.
)


Notari
per son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio
4. columna primera.


Notes
no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en
libre den Abello folio 21.


Notaris
son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y
Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.


Notaris
per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den
Sant Pera folio 130.


Notari
no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet
sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del
llibre den Abello.


Notaris
se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe
lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el bosch
de Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de
fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina
2.


Nigu
pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteat
Carta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals
de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe


es
folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.


Naturals
o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts
per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts
Generals en les Corts de Monsó Any 1375.


Nigu
sia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Nigu
qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de
vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380.
en libre de corts generals.


Notaris
no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors
Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en
Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre 
de
cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21.
Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.