viernes, 2 de octubre de 2026

13. Pietro d'Alvernia. De jostals breus jorns els loncs sers,

13. Pietro d'Alvernia. *

Secondo il testo edito dal Rochegude (Parnasse occitanien, p. 136), con qualche correzione tratta dal ms. A (Studj di filol. rom. II, 7).

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne

De jostals breus jorns els loncs sers,
quan la blanc'aura brunezis,
volh que branq'e brolh mos sabers
d'un nou joi qem frug em floris; 
pos dels verts folhs vei clarzir los guarrics, 
per ques retrai entre la neus el freis
Contr'aisso m'agradal parers 
d'amors londans e de vezis; 
quar pauc val levars ni jazers
a lieis ses lui que l'es aclis;
qu'amors vol gaug e guerpis los enics,
e qui s' esjau a l'ora qes destreis,
ben par que cel volri' esser amics.
Mas ieu no sai quals capteners
on reviu jois et nais valers
tals que denan lim trassalis.
qu'ab enquerer del dig m'en ve destrics, 
tan tem quel miels lais e digal sordeis,
on plus mon cor me ditz: quar no t'en gics? 
Ben vei e sai e crei qu'es vers 
l'un ab trichar, l'autr' ab dir vers, 
e l'un ab plors e l'autre ab ris,
e cel ques vol es manens o mendics; 
mas ieu n'am mais so qu'en ai, qu'esser reis 
que fos senhor d'Escotz e de Galics. 
Quar si fos ja dels mieus volers 
lo sieus bos coratges devis,
lai on madomnam tol temers (lai on ma domna 'm tol temers) 
de so per que plus m'esbaudis, 
qu'anc nol sai dir lauzengas ni prezics. 
mas meillor cor l'ai trop que no pareis; 
s'ella nol sab morrai m'en totz antics. 
Tan m'es dos e gens sos vezers 
pel joi que m'es el cor assis, 
qu'ades brota lo bos espers
qu'en ai, per que m'en enriquis:
qu'anc tan no fui mai volpils ni mendics, 
sol que m'anes a lei, qu'ieu aqui eis 
nom saubes far de gran paubretat rics. 
Cest es jois e gaug e plazers
en que manta gen s'abelis;
e sos pretz mont' a grans poders, 
quar mans jois sobresenhoris: 
qu'ensenhamens e beutatz l'es abrics 
d'un ram d'amor qu'en lei s'espan e creis 
e fara tro qu'ieu sia blancs co nics.
Cest vers sabra, som pes, violar Audrics, 
quel d'Alvernhe; e dis qu'om ses domneis 
no pot valer plus que ses gra l'espics.
Per qu'ieu cosselh ja no t'en desrazics; 
quar mais conquis aqui on ilh m'ateis,
que sim dones Fransal reis Lodoics.
(que si 'm dones Fransa 'l reis Lodoics : Louis : Lodovico, Ludovico.)

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 53):
Peire d'Alvernhe si fo de l'evesquat de Clarmon. savis homs fo e ben letratz, e fo fils d'un borges. bels e avinens fo de la persona, e trobet ben e cantet ben. e fo lo premiers bos trobaire que fo outra mon et aquel que fetz los meillors sons de vers que anc fosson faich, el vers que ditz:
De jostals breus jorns... canso no fetz neguna, car en aquel temps negus cantars s'apellava cansos, mas vers; mas pueis en Guirautz de Borneill fetz la primiera canson... longamen estet e visquet el mon ad onor...; e pois el fetz penedensa e mori.

12. Bernardo di Ventadorn. Quan vei la laudeta mover

12. Bernardo di Ventadorn. *

Secondo il testo ricostituito dal Bartsch (Chrest. prov. p. 64).

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

Quan vei la laudeta mover
de joi sas alas contral rai,
que s' oblid' es laissa cazer
per la doussor qu'al cor li vai,
ailas, quals enveja m'en ve
de cui qu'eu veja jauzion!
meravilhas ai, quar desse
lo cors de dezirier nom fon.
d'amor, e tan petit en sai!
quar eu d'amar nom posc tener
celleis don ja pro non aurai;
tout m'a mon cor e tout m'a se
e mi mezeis e tot lo mon;
e quan sim tolc, nom laisset re
mas dezirier e cor volon.
Anc non agui de mi poder 
ni no fui meus deslor en sai, 
quem laisset en sos olhs vezer 
en un miralh que mout mi plai. 
miralhs, pos me mirei en te, 
m'an mort li sospir de preon; 
qu'aissim perdei cum perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
De las domnas mi dezesper, 
jamais en lor nom fiarai, 
qu'aissi cum las solh captener, 
enaissi los descaptenrai:
pos vei que nulha pro nom te 
ves leis quem destrui em cofon, 
totas las dopt e las mescre, 
que ben sai qu'atretals se son.
D'aissos fai ben femna parer 
ma domna, per qu'eu l'o retrai, 
quar vol so qu'om no deu voler, 
e so qu'om li deveda fai.
cazutz sui en mala merce
et ai ben fait cum fols en pon, 
e no sai per que m'esdeve, 
mas quar trop pogei contra mon.
Merces es perduda per ver,
et eu non o saubi ancmai, 
quar cil que plus en degr' aver
non a ges, et on la querrai?
a, quan mal sembla, qui la ve, 
que aquest caitiu deziron, 
que ja ses leis non aura be, 
laisse morir que no l'aon.
Pos ab mi dons nom pot valer 
precs ni merces nil dreitz qu'eu ai, 
ni a leis no ven a plazer 
qu'eu l'am, jamais no loi dirai. 
aissim part de leis em recre: 
mort m'a e per mort li respon, 
e vau m'en, pos ilh nom rete,
faiditz en eissilh, no sai on.
Tristans, ges non auretz de me, 
qu'eu m'en vau caitius, no sai on:
de chantar me gic em recre,
e de joi e d'amor m'escon.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 11): Bernartz de Ventador si fo de Lemosin, del chastel de Ventador, de paubra generation, fils d'un sirven e d'una fornyeira, si con dis Peire d'Alvergne... mas de qui qu'el fos fils, Dieus li det bella persona & avinen, e gentil cor, don fo el comensamen gentilessa; e det li sen e saber e cortesia e gen parlar; & avia sotilessa & art de trobar bos motz e gais sons. et enamoret se de la vescomtessa de Ventador, moiller de son seignor. e Dieus li det tant de venturas per son bel captenement e per son gai trobar, qu'ella li volc ben outra mesura, que noi gardet sen ni gentilessa ni honor ni valor ni blasme, mas fugi son sen e seguet sa voluntat, si con dis n' Arnautz de Maruoill... mout duret lor amors longa sason enans quel vescoms s'en aperceubes. e quan s'en fo aperceubutz, mout fo dolens e tritz, e mes la vescomtessa soa moillier en gran tristessa & en gran dolor, e fez dar cumjat a Bernart de Ventador, qu'el issis de la sua encontrada. et el s'en issi e s'en anet en Normandia, a la dukessa, qu'era adonc domna dels Normans, & era joves e gaia e de gran valor... et ella lo receub con gran plaser e con grant honor, e fo mout alegra de la soa venguda e fetz lo seignor e maistre de tota la soa cort. et en aissi con el s'enamoret de la moillier de so seignor, en aissi s'enamoret de la duchessa, & ella de lui. lonc temps ac gran joia d'ella e gran benanansa, entro qu'ella tolc lo rei Enric d'Anglaterra per marit, e que lan mena outra lo bras de mar d'Angleterra, si qu'el no la vi mai ni so mesage; don el puois, de duol e de tristessa que ac de lei, si se fetz monges en l'abadia de Dalon & aqui persevera tro a la fin.
si se fetz monges en l'abadia de Dalon & aqui persevera tro a la fin.