Mostrando entradas con la etiqueta Çarriera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Çarriera. Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

29 DE MAYO. 30.

29
DE MAYO.


Constituidos
y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los
señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio
señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars,
capitán general del ejército del Principado de Cataluña,
arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las
manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por
los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien
y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las
instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los
señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y
homenaje
de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo
Çaportella,
caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo
día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las
siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los
jurats e consell general de la vila de Muntço.

Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies
som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab
comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la
venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam.
Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre
aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech
vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal
gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part
de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo
sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria
car de aquest Principat fins aci males obres no haveu
hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam
vos per ço
encarregam e exortam queus vullau acordar de la
vicinitat e de la bona contractacio que huns ab
altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en
vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel
de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell
llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra
honor apparellats.

En
este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente
pregón.

Ara ojats queus fa a saber lo
molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per
la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como
Pallas, Pallars
) capita general del exercit fet per lo
Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici
del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa
publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens
ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son
acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia
present a les tres hores de pres dinar ques comptara
XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant
la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça
del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer
llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.


Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta
que sigue a continuación.

Als molt reverends magnifichs e
honorables senyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De
vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes
de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es
pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se
farien
certes empres de gent axi en particular com en
goneral e que de aço vos volguessem veridicament
informar. E per ço senyors de molta magnificencia per
satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres
magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat
ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre
algu se sia fet en particular ni en general contra
aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia
havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el
contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien
algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en
aquest Principat entre les altres que lo exercit que per
vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les
persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre
Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci
no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans
los quals fins aci han acustumat de servar la innata
fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses
fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes
persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa
publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos
avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada
Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament
ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir
desde Barchinona
) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. -
Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Senyors de molta
magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra
honor prests.


30
DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de
mayo de 1462 //


Reunidos los señores Diputados
eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de
Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas,
con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como
deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el
más favorecido.

Dix que per utilitat del General
e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de
Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que
demane la qual sia feta de nou de pecunies del General.
E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la
manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran
que la dita vila de Perpinya faça
seguretat ab bones fermançes
de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant
sera liurada.
Item que los fusters trenaques
per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora
vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita
per lo exercit del Principat sien remesen als abat
de Sant Benet
Pere Desplugues e Bernat de Marimon.
E si tenda te ja lo general que sia prestada al
capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits
tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment
de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que
sia elegida per los nou de les banderes una persona qui
conduescha e governe los mil homens derrerement
soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del
exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item
que sia trames per los diputats e la dita novena de
les banderes
home ministre de la casa de la Diputacio qui
vage ab diners e seguescha lo exercit axi per
pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit
exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu.
(la fórmula antigua “sine enganno”)

En este día,
los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes
cartas.

Al molt honorable lo senyor En Baltasar
Saula
procurador de la vila de Santa Pau.
Molt
honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot.
Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres
e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella
creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons
cathalans. Certificant vos com ir parti
(
partí; ayer partió)
lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot
lo exercit e soccorrera lla on la necessitat
requerra per que si res vos occorrera conferiune ab
ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e
provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau
dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes
de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats dol General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt reverend e honorables mossenyors les
vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt
reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per
mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera
e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses
quels comanas se son haguts ab gran cura
e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible
circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides
vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen
Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren.
Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau
vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu
acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e
subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del
Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona
a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Al molt honorable mossen Pere de Belloch
donzell.
Molt honorable mossen. Per ço
com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les
fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos
se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit
conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat
per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau
acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita.
Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar
vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a
raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo
dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera
pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa
proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil
CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats
del General
e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen
las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als
molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats
del General e concell llur representants lo Principat de
Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia
senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera
reyal
es romas sens cavall com En Bernat Çapila
no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia
extima e compte es molt necessari sia provehit
lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus
volerli fer extimar per los tres extimadors
ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen
Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den
Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent
que mossen Guillem dez Soler son avi (avus;
yayo; abuelo
) decontinent pagara lo que per los
dits extimadors sera extimats e haure pler
singular li sia triat lo que millor ques
tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre;
trobar : encontrar
) en ciutat per quant los penones
(penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta +
estandartes, standards, estandarts, etc
) deuen esser millor
encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que
tots altres. E sia li trames prestament car lo
dit Çapila sen
ha
vuy portat lo seu e ell es romas a
peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio
continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC
sexanta dos. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat
lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte.
Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa
cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele
pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en
la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars,
pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una
cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á,
además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido
Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c,
etc
) capita del exercit de Cathalunya Roger.

(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”,
Rogelio, Ruggiero, etc)


Als molt reverend egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General
de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt
gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan
Traginer
e Frances Comte a ple informats de nosaltres
explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables
providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos
fe e creença com si per
nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables
providencies de les quals la Trinitat increada sia continua
proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. -
Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.


Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e
concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes
senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de
cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe
cathalana
per los vinents e passats ab efusio
de sanch demostrada per exalsar la reyal corona
a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey
e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a
nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria
enferm exequides ço
es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de
Rossello e de Serdanya
al Rey de França per CCC mil scuts
e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran
gent darmes per venir en la dit comdat per
pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho
barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse
dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis
constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de
Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab
gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que
descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e
exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e
bens llurs e que de tot aço vostres grans
magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en
molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta
gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a
creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors
defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap
representant
tot lo dit Principat ne haguerets
(occitano) avisades totes les universitats per star attentes
a tota defensio considerats los bons avisos en passat
continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e
insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les
coses damunt expostes segons seran de veritat siam
certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer
de aci
gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat
e los seus motius de la sua absencia son recayguts
en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio
de la populacio
de aquesta ciutat per mortaldats e en
altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent
aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o
capita
acompanyat de gent darmes a despesa del General
attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori
e may ne ha res sentit empero resposta alguna
non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats
e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest
ab gran gent se spera de passar aci e que deu
tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en
aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço
es president
sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de
semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta
ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per
tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem
fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta
e stara
a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres
prestament com sia gran perill en la triga tremetats
aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun
capita o president acompanyat de gent
darmes
a despesa del General. En altra manera siats
(occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun
gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e
concordia hi havem fet e farem ultra posible. E
conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta
en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII
de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests
los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los
diputats del General
e concell llur representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors.
Air resebi una vostra letra de XVII del present
ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de
les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora
Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit
en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e
altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los
afers que occorreran fare lo millor me parra juxta
vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita
letra fare e haure diligencia segons per aquella mes
manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes
altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França
certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e
savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos
per letres de dos homens cathalans la
hu
es studiant que atura a Tolosa
laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França
scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida
no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present
vos tramet per ço
que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e
savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e
forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud
del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he
tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço
que de tot ço que
(se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles
parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich
sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas
fos per fer correu serets (occitano) avisats largament.
Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero
perque no sa trobat portador la me retenguda avisant
vos com a XX del present me fou remes ab letra del
honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de
vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas
a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben
enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles
guarda de la casa del General de aci resebi ir
altra letra vostra sobra son fet sera servat
segons en aquella es contengut e per la present nom occorra
als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses
magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los
sia
. Les quals la Trinitat individua tinga en sa
proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del
any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments Pere Andreu
diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los
afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en
trametre exploradors o altres persones en les parts de França
o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra
es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En
Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les
peccunies dels drets de les generalitats de les
entrades e exides que aquelles administre e haja a
pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los
emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen
per res e ja serveixen tots jorns en altres coses
ordinaries a dit ofici.

Con la carta precedente fue enviada
copia de los avisos que siguen.

Traslat del avis del qui
scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es
per avisar vos com lo Rey de França
ha mandats los homens darmes qui son II
mil lançes
qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja
crech vosaltres ne siau avisats empero
aço nou tingau en vil car ells hi seran molt
prest.

Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.

Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en
lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre
Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes
e de sis mila franchs archers al nostre Rey
e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu
en Foix. Quen sera ni que no aci na
grandissima ramor que fins als infants petits se
parla
que jur vos no gossam anar per villa
tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les
gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en
certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu
Cabaner
studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII
de maig.


A
mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran
noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.

Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran
noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra
gran saviesa es assats notori los grans insults e
detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e
contra
aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura
pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus
ara per avis cert con informat lo dia present deuen
esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab
intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi
tres requestes que acullega los pagesos qui ja los
dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa
Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los
dits pagesos sien senyors de la força
del dit castell se haver lo porien com sia
ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e
continuar lur combat a fi que façen
llur poder en pendre lo dit castell lo qual
desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes
parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben
defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens
tal fahena redunda a gran interes de tot lo
Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de
aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre
subsidi com crech apres sia assetiat nous
poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci
han fet lo degut vers lo util del Principat e faran
tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila
e castell hajats a memoria e donar presta provisio car
ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e
sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit
castell a llur ma car volrien dominar a llur
voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de
aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie.
Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. - Vostre humil servidor
qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de
Santa Pau.

viernes, 26 de marzo de 2021

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casasa Calobrasa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)


@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí.

Gabriel Bibiloni, articles salats

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.


Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.


//

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.


//

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

Gabriel Bibiloni, mallorquí catalaniste

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí. Una víctima més de la TV3%

l' idiôme vulgaire Sarde, qui a conservé les autres caractères constitutifs de la langue romane, offre la circonstance remarquable que son article est SO, SA, venant sans doute d' IPSE.
(N. E. Ses illes, Mallorca, ipsa : SA, sa casasa Calobrasa padrina, &c.
Ipse – SE – ES.)

(Mes al final)


@bibiloni

Bibiloni lo cap se soca pun cat

Gabriel Bibiloni, un mallorquí catalaniste, mes tonto que lo que va fé una griella de fusta per a rostí sagí.

Gabriel Bibiloni, articles salats

No pot sé mes ase, es un ase ben gran, com lo que té Miquel Montoro de Mallorca.


Aquí tos fico una mostra de la escritura antiga de Mallorca

LA
CRIDA


Ara
hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal,
Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General
del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de
Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo
offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit
Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses
devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor.
Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é
los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi
matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas
del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols
seguents.


//

PRIMO:
que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes
mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams,
ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per
mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e
menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del
comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar,
ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e
que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui
pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En
altra manera, tal contracte no valega, nen sia
fet 
dret;
ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran
totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les
cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de
llus officis e
per semblant los Corredors, qui entreuindran, e
vltre aço,
correrán los dits Corredors
ab açots, e las dites
coses, hayen lloch
encaraque los contrahens, ó algu
dells, fossen
Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.


M.
Çaburgada.


//

Als
molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats
del General
de Cathalunya e lur concell residents en
Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs
senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres
exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres
cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo
exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es
total restauracio nostra a les quals responem com creem
certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima
afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres
fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey
tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys
servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en
conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que
siats certs no profita poch nostre amonestament
com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço
nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem
en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les
persones e los bens volem metre en vostra subvencio
algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo
comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab
vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat
donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça
que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de
maig en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e
ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre
Çarriera.

//

Gabriel Bibiloni, profesor de filología catalana de la Universitat de ses Illes Balears (UIB) y reconocido pancatalanista, ha sido el ideólogo del cambio de nombres de doce calles de la ciudad de Palma argumentando que la raíz de su denominación era «fascista». Bibiloni, asesor del Ayuntamiento de Palma para la subnormalización del nomenclátor viario, miembro de la comisión de toponimia, no sólo falseó en su libro Las calles de Palma, encargado por la alcaldesa socialista Aina Calvo, actual delegada del Gobierno en Baleares, el expediente original del consistorio, que deja muy claro el porqué del nombre de las calles, sino que además ha demostrado desconocer por completo la biografía de los grandes almirantes a los que ha denostado. Según él mismo escribe en su obra, el almirante Cosme Damián Churruca murió «en la batalla de Lepanto». Causa verdadero sonrojo que todo un profesor universitario confunda Trafalgar con Lepanto cuando existen 234 años de diferencia entre las dos contiendas. (Este imbécil confunde hasta Nelson con el de los Simpson).

Bibiloni, que defiende abiertamente la existencia de los «Països Catalans» y que postula que «el nuevo estado sólo debe tener una lengua oficial, el catalán», utilizó ante la comisión de toponimia del Ayuntamiento de Palma, de la que él forma parte, la necesidad de cambiar el nombre de las calles del barrio de Son Armadams bautizadas en honor de antiguos marinos españoles basándose en el origen de las mismas según las investigaciones publicadas en su libro, y que se fundamentan en una falsedad.

Según Bibiloni, la Plaza del Almirante Churruca se llama así porque se dedicó «a un barco que participó en la guerra de 1936-39». Sin embargo el expediente original del Ayuntamiento de Palma, que data de 1942, y que el miércoles difundió en su cuenta de Instagram la asociación ARCA de defensa del patrimonio, deja claro que el nombre de la calle se debe «al recuerdo del glorioso marino, uno de los héroes de Trafalgar». Esta propuesta, cuyo original está en el expediente de la calle Arquitecto Bennasar, fue aprobada según consta en el acta de la Comisión Gestora el 1° de mayo de 1942. Bibiloni, que tenía lógicamente acceso a esa información al disponer de todos los archivos del Ayuntamiento, que había sido quien le había encargado la elaboración de un libro dedicado a los orígenes de las calles de Palma, falseó el expediente y escribió su propia versión, que nada tiene que ver con la realidad, como demuestra el acta de 1942.

A la vista de los acontecimientos cabe preguntarse cuántos errores más cometió Bibiloni en la redacción de un libro que presenta anacronismos insólitos teniendo en cuenta que el autor es un profesor universitario. Tal y como puede leerse en la descripción del origen de la Plaza Almirante Churruca, el militar español «murió en la batalla de Lepanto». En Lepanto, donde resultó gravemente herido Miguel de Cervantes, a quien se conocería posteriormente como «el manco de Lepanto», se enfrentaron en 1571 las armadas cristiana (la Liga Santa) y otomana, mientras que en Trafalgar, que tuvo lugar en 1805, 234 años después, entraron en combate las flotas española e inglesa. De hecho, el choque entre cristianos y turcos en Lepanto, frente a las costas griegas, se produjo casi 200 años antes de que naciera el almirante Cosme Damián Churruca, que vino al mundo en 1761.

Gabriel Bibiloni, que se licenció en Filología Catalana por la Universidad de Barcelona en 1974, presume de una extensa bibliografía en la que básicamente el autor se ha dedicado a hacer apología de su cruzada en favor de los «Països Catalans» y de su antiespañolismo. Su último trabajo, de hecho, se titula El català de Mallorca, y se publicó en 2016. (Bien de unte de los pancas).

Cabe recordar que la iniciativa del cambio de nombre de las calles «fascistas» ya fue propuesto por Bibiloni con anterioridad en otra reunión del comité municipal de toponimia, pero su moción fue tumbada por la comisión con los votos en contra de PP y Ciudadanos y la abstención del PSOE. Los socialistas (como los nazis y Mussolini) ahora sí la han apoyado basándose en el informe de Bibiloni relacionando los nombres de los almirantes con los barcos que combatieron en la Guerra Civil. No sólo el expediente municipal desmonta su teoría, sino que además ambos destructores tomaron parte en la contienda formando parte de la flota republicana.

..... recherches origine formation langue romane

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...