Mostrando entradas con la etiqueta Alba. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alba. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de octubre de 2023

II, Vers dieus, el vostre nom e de sancta Maria

II.


Vers dieus, el vostre nom e de sancta Maria

M' esvelharai hueimais, pus l' estela del dia

Ven daus Iherusalem que ns essenha quec dia.

Estatz sus e levatz,

Senhors que dieu amatz,

Qu' el jorns es apropchatz,

E la nueg ten sa via;

E sia dieus lauzatz

Per nos et adoratz,

E 'l preguem que ns don patz

A tota nostra via.

La nueg vai e 'l jorns ve

Ab clar temps e sere,

E l' alba no s rete,

Ans ve belh' e complia.


Senher dieus que nasques de la verges Maria 

Per nos guerir de mort e per restaurar via,

E per destruir enfern qu' el diables tenia,

E fos en crotz levatz,

D' espinas coronatz

E de fel abeuratz;

Senher, merce vos cria

Aquetz pobles onratz

Que 'lh vostra pietatz

Lor perdon lor peccatz,

Amen, dieus, aissi sia.

La nueg vai e 'l jorns ve

Ab clar temps e sere,

E l' alba no s rete,

Ans ve belh' e complia.


Qui no sap dieu preiar ops es que o aprenda 

Et auia qu' ieu dirai, et escout et entenda. 

Dieus, que comensamens es de tota fazenda,

Laus vos ren e merce

Del be que m faitz ancse;

E prec, senher, que us prenda

Gran pietat de me,

Que no m truep ni m malme,

Ni m' engane de re

Diables ni m surprenda.

La nueg vai e 'l jorns ve

Ab clar temps e sere,

E l' alba no s rete,

Ans ve belh' e complia.


Dieus, donatz me saber e sen ab qu' ieu aprenda

Vostres sanhs mandamens, e 'ls complis e 'ls atenda,

E 'l vostra pietatz que m guerisc e m defenda

En est segle terre,

Que no m trabuc ab se;

Quar ie us ador e us cre,

Senher, e us fauc ufrenda

De me e de ma fe,

Qu' aissi s tanh e s cove;

Per so vos crit merce

E de mos tortz esmenda.

La nueg vai e 'l jorns ve

Ab clar temps e sere,

E l' alba no s rete,

Ans ve belh' e complia.


Aquest glorios dieus qui son cors det a venda,

Per totz nos a salvar, prec qu' entre nos estenda

Lo sieu sant esperit que de mal nos defenda,

E d' aitan nos estre

Josta los sieus nos me

Laysus on si capte,

E ns meta dins sa tenda.

La nueg vai e 'l jorns ve

Ab clar cel e sere,

E l' alba no s rete,

Ans ve belh' e complia.


Folquet de Marseille.

viernes, 27 de agosto de 2021

Marian Aguiló. Aubada.

AUBADA.





I.





L'estrella mes
lluenta


Poruga ja guayta;


Tremola agradosa


D'allá la muntanya.


¡Be n'haja
l'estrella,


L'estrella de
l'auba!





II.





Els galls que
dormian


Devall ses porxades


¿Qué´s lo que ara
veuen


Que tant y tant
cantan?


N'han vist qu'ix
l'estrella,


L'estrella de
l'auba.





ALBORADA.


I.


Miedosa va asomando
la más luciente de las estrellas, trémula y apacible se muestra más
allá de la montaña.


¡Bienhaya la
estrella del alba!


II.


Dormía el gallo en
la vieja rama que sombrea el vecino tejar. ¿Qué es lo que vio ahora
que así repite sus alegres cantares?


Ve asomar en el
oriente la estrella del alba.





III.


Les flors ajupides


P´el pes de la
roada


L'ambat les sorolla,


Els ulls xalests
badan


Y obiran rialloses


L'estrella de
l'auba.





IV.


Les boyres se
gronxen,


La lluna s'apaga;


Piulant els aucells


Estiran ses ales,


Perquè 'l sol envia


L'estrella de
l´auba.





V.


Cansats se condormen


Malalts y malaltes,


Y alegres somian


Visions d'esperança;


Qu'els mals y la
fosca


Defugen de l'auba.





VI.


¿Per qué 'l
monestir


Ventant ses campanes


Ja crida a matines


Escolans y frares?


Perque vol que resen


L´estrella de l´auba.





III.


Inclínanse las
flores bajo el peso del rocío, bésalas murmurando el aura leve y
abren gozosas sus ojos,
Y sonriendo saludan a la estrella del
alba.


IV.


Las nieblas se
mecen, escóndese la luna, las avecillas despiertan y pían
desperezándose las alas.


Es que llegó la
mensajera del sol, la estrella del alba.


V.


Aduérmese abatido
el enfermo y le halagan en su sueño bellas visiones de esperanza;


Que los males y las
sombras huyen del alba.


VI.


¿Por qué vibrando
en los aires la campana del monasterio llama ya a maitines a monjes y
escolares?


Quiere que recen, la
estrella del alba.





VII.


Estrella que 't
mostras


Quant fugen les
altres


¿Per qué 'm
desxondexes


Tant de matinada?


En lletres que lluen


Respon I' estel
d'auba:





VIII.


- Amich, aprofita


La vida que passa;


De fosca nasquerem,


La llum ens aguarda;


Del sol de la gloria


La vida n´es
l'auba. -

___

VII.


Estrella que naces
al morir tus hermanas, ¿por qué me despiertan a deshora tus
matutinos resplandores?


Con relucientes
signos responde la estrella del alba:


VIII.


- No desperdicies,
amigo, la vida que huye; la luz es la herencia de los que nacimos en
tinieblas;
Del sol de la eternidad la vida es el alba. -

____