Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Al molt honorable mossen Johan
Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Molt honorable
mossen. Vista auctenticament la resposta feta per En Berenguer Barrot
calla del castell (castla, castlà en otra carta :
castellano y catalán)
de aqueixa vila a la presentacio de una
letra de mossen Jofre Çariera procurador de la bisbalia per certa
quantitat de peccunia que havem deliberat dar al honorable En
Francesch Çenespleda capita del castell Dangles la qual
resposta conte ell no haver possibilitat obstant cert manament per
vos a ell fet sotz pena de mil florins havem presa tanta de admiracio
del dit manament per esser vos persona savia e freturar de tal
potestat que quasi som constituits en incredulitat de aquell. Com se
vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present. Pregants
dehints e manants vos que si axi es decontinent aquella rebuda tolgau
e anulleu lo dit manament e cesseu de qualsevol empaix e torb qui
obviar pogues tant a les coses dessus dites quant a altres nostres
deliberacions car pensar podeu no serie portat ab passiencia e
dolriens molt haver revocar de nostros animos aquella bona opinio en
que sempre vos havem tengut. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell
hu de nostre consell de aço e altres coses comunicara ab vos. Feu
per manera ne haje Lona contentacio com loablament haveu acustumat e
havem plena confiança. E sia la Santa Trinitat proteccio vostra.
Data en Barchinona a XXIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini
deputati et cetera.

Als molt honorables e savis senyers
los jurats de la vila de la Bisbal.
Molt honorables e savis
senyers. Vista auctenticament et cetera. (Igual a la carta que
precede hasta las palabras: la qual resposta.) La qual resposta conte
ell no haver possibilitat fer ço que li era scrit obstant cert
manament a instancia vostra a ell fet per mossen Johan Miquel capita
de aqueixa vila. Havem presa tinta de admiracio de la dita instancia
que quasi som constituhits en incredulitat de aquella. Com se vulla
empero sie nosaltres havem deliberat fer la present pregants dehints
e manants vos que si axi es decontinent aquesta reebuda cesseu de
qualsevol instancia empaix o torp qui obviar poguesseu tant a les
coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar
podeu no serie portat ab paciencia. Si empero dels forments e altres
blats de les rendes haureu master per provisio de la vila som
contents ens plau de aquells prengau al for rehonable pagant aquell
al dit mossen Jofre per suplir tant al pagament dessus dit faedor al
dit Çanespleda quant encara a altres coses de que te carrech.
Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell
comunicara ab vosaltres de aço e altres coses. Feu per manera ne
haja bona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena
confiança. E sie la Santa Trinitat en vostra proteccio. Data en
Barchinona a XXIII de octubre del any Mil CCCCLXII. - M. de
Mousuar dega. - Los deputats del General et cetera.
Domini
deputati et cetera. 

La Bisbal d´Empordà (wiki)

• Sitio web oficial del Ayuntamiento de La Bisbal
• Portal web de la Federación de Comercio de La Bisbal
• Información del Instituto de Estadística de Cataluña
• Sitio web oficial de Turismo del Ayuntamiento de La Bisbal

La Bisbal del Ampurdán​ o simplemente La Bisbal​ (en dialecto catalán y oficialmente La Bisbal d'Empordà) es un municipio español de la provincia de Gerona, Cataluña, y capital de la comarca del Bajo Ampurdán. Se asienta sobre el llano del Ampurdán, adyacente al macizo de las Gavarras donde se pueden ver macizas con dos garras bañándose en pelotas en el río Daró.

Su origen se halla en la villa romana de Fontanetum. Su nombre actual se debe a la cesión de la localidad al obispo (bisbe en dialecto occitano catalán ; vispe en aragonés antiguo) de Gerona durante el dominio carolingio.
(Episcopus, episcopo, y variantes).

Tradicionalmente la agricultura y ganadería han sido las principales fuentes de riqueza de la población. A comienzos del siglo XX destacó la industria del corcho. Entonces llamaban a los habitantes "cap de suro". En la actualidad, la cerámica industrial y artística representan su principal registro económico y turístico. También es reconocido por sus populares dulces de pastelería, como el Rus y el Bisbalenc.

Personajes famosos: (pero no de la localidad)

David Bisbal. 

Digno de visitar:

Castillo-palacio de La Bisbal

Plaza Jacinto verdaguer

Iglesia de Santa María

Casa d'en Rueda.

Les Voltes

El Convento

San Pablo de La Bisbal del Ampurdán.

7 DE ABRIL.

7
DE ABRIL.

Después de reconocidas y aprobadas por el Concejo
de la ciudad las siguientes cartas escritas sobre el asunto de D.
Jofre de Castro, fueron pasadas a los señores Diputados, y
habiéndolas firmado mosen Manuel de Monsuar, dióse orden para que
fuesen despachadas.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per
moltes e diverses letres e derrerament per En Johan Ferrer per
aquesta raho per nosaltres trames a vostra Majestat havem aquella
devotament e ab molta instancia suplicada que fos merce sua provehir
e manar al noble don Jofre de Castro castla de la vila de
Cervera esser feta restitucio e esmena dels robols e dans
donats per gents de mossen Rodrigo de Rebolledo ço es per Blascho de
Bardaxi e Steve Dagramunt com a capitans ab lurs complices e sequaçes
en les dues viles que lo dit noble don Jofre ha en lo comdat de
Ribagorça los quals robols
e dampnificacio per veridica informado daquen rebuda
apar esser provenguts per quant lo dit don Jofre se era adherit en
los actes dels cathalans seguits per causa de la liberacio de
la persona del lllustrissimo Senyor don
Charles de santa
recordacio Primogenit de vostra Altesa e per tant demostrava los dits
procehiments directament esser stats fets contra forma de la
capitulacio entre vostra dita Majestat e aquest Principat formada. E
havem scrit e suplicat a vostra dita Majestat que li plagues fer
deguda provisio en totes altres coses subseguidos e lo dit don Jofre
concernents per manera que la dita capitulacio no restas prejudicada
altrament que per observancia de aquella a la qual ab jurament som
strets e obligats a nosaltres convendria procehir contra los
dessus dits e altres en aço
culpables e encara contra les universitats qui los dits robols
o dampnificacio han receptats e no res menys contra lo magnifich
mossen Luis Cosco loctinent de governador del regne de Arago e de
procurador en lo comdat de Ribargorça per los greuges
e prejudicis per ell fets contra lo dit noble don Jofre de Castro
havents los dits greuges sguart al prejudici de la dita capitulacio
en haverlos per enemichs e acuydats de aquest
Principat. Et alias segons que juxta forma de la dita capitulacio a
nosaltres licit e permes seria. E jatsia per major nostra scusacio e
per conduir lo bon exit de aquest negoci a tota tranquillitat
e repos e per justificacio de nostre proces havem volgut en aço
interposar los LXXII representants la cort de aqueix regne
los justicia e diputats del regne mateix e los jurats de la
ciutat de Çaragoça
scrivint als dessus dits per nostres letres volguessen talment
intercedir ab vostra Majestat en quant a ells se sguardava que deguda
provisio fos feta en lo dit negoci. E mes sobre aço
hajam scrit al magnifich mossen Luis Cosco e als batles e
oficials de les viles e lochs del dit comdat de Ribagorça.
E fetes totes altres provisions per benefici del negoci que son
stades en la facultat nostra. Pero Senyor molt alt e molt Excellent
fins aci per la dita vostra Majestat salva tots temps la
reverencia de aquella no es stada feta alguna provisio en lo dit
negoci o saltim tal que a la reintegracio del dit don Jofre e
de la dita capitulacio satisfaça.
E com la instancia del dit don Jofre sia a nosaltres continua per la
dita raho e la força del dit
jurament e obligacio nos strenguen a retre en aço
lo deute nostre. Per tant no volents al dit deute fallir
com no podem ni devem per continuar nostre degut proces fins a la
deguda fi del dit negoci de present scrivim al dit mossen Rodrigo de
Rebolledo e al mossen Luis Cosco e als dits batles e oficials del dit
comdat de Ribagorça amonestant
e requerint los que dins spay de trenta dies apres
la presentacio de les letres a ells fahedores en avant
continuament comptadors hagen feta restitucio o smena al dit
noble don Jofre de Castro dels dits dans greuges e
prejudicis a ell fets o sobre aquells ab ell se convinguen
e dins lo dit termini per si o procurador lur en nostre
consistori compareguen e causes e rahons alleguen e
suficientment aquelles proven per les quals a les dites coses
tenguts no sien. En altra manera per delliberacio en
nostre consistori ara per lavors ya feta los
notificam son e seran haguts e reputats per enemichs de vostra
reyal corona e de la cosa publica de aquest Principat e sera contra
ells passat lo dit termini procehit axi e segons que la dita
capitulacio e la facultat per vostra Majestat en aquella a nosaltres
donada dispon e ordona segons en nostres letres sobre
aço a ells trameses a les
quals nos referim mes largament se conte les
quals coses dessus dites Excellentissimo Senyor a la Altesa
vostra significam ab les presents suplicants aquella humilment
e ab la major instancia que podem sia merçe
sua talment provehir en lo negoci que de altra provisio
o remey usar no afretura la qual cosa succehira a lahor
e servici de nostre Senyor Deu e de la Altesa vostra e
benefici e repos de aquest Principat e procehira de dret e justicia e
nosaltres e aquest Principat reputar la hem a singular merçe
e gracia a la Excellencia vostra. Lo qual nostre Senyor Deu ab
tota felicitat longament conserve e aquella man de
nosaltres lo que sa merce sia. Feta en
Barchinona a XVIII de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor
Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e
vassalls etc. Los deputats del General e consell lur
etc. - Al molt alt e molt Excellent
Senyor lo Senyor Rey.

Los diputats del General
del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e conçell
lur elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit
Principat derrerament convocada en la ciutat de Leyda aquest
Principat representants. Al molt magnifich
mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller domiciliat en lo regne de Arago salut e
honor.
Com En Blascho de Bardaxi e Steve Dagramunt homens
familiars vostres ab lurs complices e sequaces en los dies
prop passats hajen invasides guerrejades e robades dues viles
del noble don Jofre de Castro ço es de Laguarres e de la
Squarra les quals lo dit noble don Jofre ha e possehex dins lo
comdat de Ribagorça la qual
cosa juxta informacio daquen reebuda consta
provenir no per altra causa que per la adhesio que lo dit don Jofre
havia e ha feta ab los cathalans en los actes seguits
per causa de la liberacio del Illustrissimo Senyor don Charles
de santa recordacio Primogenit Darago e axi redunden en
derogacio e prejudici de la capitulacio per la Majestat del Senyor
Rey
sobre aço
a aquest Principat atorgada la observança
de la qual per facultat e potestat per lo dit Senyor Rey
atorgada se pertany a nosaltres e som strets e obligats
aquella. Per tant volents retre lo deute nostre instats
e requests per lo dit noble don Jofre de Castro a vos dit magnifich
mossen Rodrigo de Rebolledo qui a les dites invasio e preda
havets prestat assentiment e auctoritat ab la present
amonestam e requerim que dins XXX jorns comptadors apres
la presentacio de aquesta los quals precisament e peremptoria
vos assignam hajau feta o feta fer restitucio esmena al dit don Jofre
e vassalls seus dels bens e coses depredades e dans
donats sobre aço o ab ell e dits seus vassalls daquen
no hageu feta concordia o dins lo dit termini comparegau
per vos o vostre procurador davant nosaltres e en nostre consistori
al qual la cognicio de les dites coses en virtut de la dita
capitulacio se pertany e en lo dit consistori allegueu
e proven (proveu) suficientment causes e rahons per los
quals no siau tengut a les dites coses. Altrament siau
cert que passat lo dit termini per deliberacio ya per
nosaltres ara per lavors feta sereu hagut e reputat per
enemich e acuydat de la corona reyal e de la cosa
publica de aquest Principat e sera precehit contra vos e bens
vostres axi e segons que en virtut de la capitulacio dessus
dita e per la facultat en aquella a nosaltres donada nos es
licit e permes e trobarem esser fahedor sens altra monicio o
letra que no spereu de nosaltres per aquesta raho. Com aquesta
per peremptoria vos trametam sobre la presentacio de la qual
starem a relacio del portador qui ha jurat fer la verdadera. Dada en
Barchinona a XVIII del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta dos. -
M. de Monsuar dega de Leyda.

Al molt magnifich mossen
Luis Cosco gobernador del regne de Arago e assert
procurador del comdat de Ribargorça e als honorables los
batle general e altres
oficials en lo dit comdat de
Ribargorça juridiccio exercints a quiscun dells e
loctinents seus los deputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona e consell llur
elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit
General derrerament convocada en la ciutat de Leyda
aquest Principat representants salut e honor.
Per altres
nostres letres sots data del III dia de octobre
vos havem scrit que volguesseu restituir o fer restituir al
noble de don Jofre de Castro castla de Cervera e a sos
vassalls de la vila de Laguarres e de la Squarra situades dins aqueix
comdat tots bens robes e altres coses que en poder vostre o de
persones a vostra juridiccio sotsmeses eren pervengudes del e
barrejament fet de les dites viles de Laguarres o de la
Squarra per lo Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt homens
de mossen Rodrigo de Rebollodo ab lurs complices e
secasses. La qual cosa per informacio daquen rebuda constaria
provenir per causa de la adhesio la qual lo dit don Jofre de Castro
havia feta ab los cathalans en los actes seguits per
causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit de
santa recordacio e axi redundaven en prejudici de la capitulacio per
la Majestat del Senyor Rey sobre aço a aquest
Principat atorgada e fermada segons aquestes coses en la dita nostra
letra son deduides pus stesament en les quals coses no
havem vist que per vosaltres sia stada feta alguna deguda provisio e
com per la dita informacio consta los dits bens e coses robades ab
los robadors de aquelles esser pervengudes e pervenguts en
aqueix comdat e aqui esser stades receptades e receptats. Per
tant volents retre nostre deute al qual tenguts som per observança
de la dita capitulacio a instancia del dit don Jofre per facultat e
potestat a nosaltres per la Majestat del dit Senyor Rey en e
ab dita capitulacio atorgada vos monestam e requerim ab la
present que dins XXX jorns comptadors apres la
presentacio de aquella los quals precisament e peremptoria vos
assignam hajau feta o feta fer restitucio e smena al dit don Jofre e
vassalls seus dels dits bens robes e coses a ell depredades o ab ell
e dits sos vassalls hajau feta concordia sobre aço
o dins lo dit termini comparegau per nosaltres o per procurador
vostre davant nosaltres e en nostre consistori al qual la cognicio de
les dites coses en virtut de la dita capitulacio se pertany e
en lo dit consistori alleguen e proven
suficientment causes per les quals no sien tenguts a les coses
dites. Altrament sia cert que passat lo dit termini
vosaltres e les universitats de aqueix comdat e singulars de
aquelles per deliberacio ya per nosaltres feta ara per lavors
sereu haguts e reputats per enemichs e acuydats de la
corona reyal e de la
cosa publica de aquest Principat e sera
procehit contra vosaltres e ells axi e segons que en virtut de la
capitulacio dessus dita e per la facultat a nosaltres en
aquella donada nos es permes e trobarem esser fahedor sens
altra monicio o letra que no spereu de nosaltres per aquesta
raho. Com aquesta per peremptoria vos trametam sobre la presentacio
de la qual starem a relacio del portador de aquella qui ha jurat fer
la verdadera. Dada en Barchinona a XVIII de febrer (estamos
a 7 de abril en el orden) del any Mil CCCCLXII. M. de Monsuar
dega de Leyda.

27, 28 de octubre de 1461

27 DE
OCTUBRE.

Ocupáronse, en este día, de otros asuntos
secundarios, y respecto del principal, mandóse únicamente expedir
la carta para el señor Rey, que sigue a continuación.
Molt
alt e molt Excellent Senyor.
Sobre los fets tocants les
novitats fetes en los lochs del noble don Jofre de Castro e altres
emviam a vostra Excellencia En Joan Ferrer ministre de la casa
de la Diputacio informat de les dites coses a ple per dir e
suplicar a vostra Excellencia de aquelles de nostra part. Per tant
humilment suplicam a aquella li placie donar fe e creença al dit
Joan Ferrer en tot lo que de nostra part dira e explicara axi com a
nosaltres si personalment ho dehiem. E man nos vostra Altesa
lo que plasent li sia la qual nostre Senyor Deu prospere e
defena votivament. Dada en Barchinona a XXVII de octubre del
any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls etc. los
diputats e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo
Senyor Rey.

28 DE OCTUBRE.

La sesión de este día fue
igual, en cuanto al objeto, a la anterior, y en ella se mandó
expedir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis
senyors los procuradors e justicia del comdat de Ribagorça o lur
lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem que
vosaltres ab certa gent a la vila de la Sguarra la qual es del noble
don Jofre de Castro Castla de Cervera prenent aquella e lo
castell e portats dos homens qui dins aquell eren appellats
Alvaro de Fita e Pedro Dentramasaguas. E es pretes per
lo dit noble aço esser gran dan e prejudici seu per moltes rahons
entre les altres com en la dita vila haja tota jurisdiccio civil e
criminal alta e baixa mer e mixte imperi e a ell e no altre
pertany pendre castigar lo terme de aquell qualsevol malfactors. E
com tant per aço quant per los precedents robatoris e dans fets o
donats al dit noble e a sos vassalls per gens (gents;
gentes; las consonantes que no se pronuncian, en ocasiones, no las
escriben) segons es afermat de mossen Rebolledo en la dita vila e
encara en altra vila de Laguarres nosaltres e aquest conçell
trametem home propri a la Majestat del Senyor Rey havents ferma
sperança la sua virtuosissima e humanissima clemencia degudament
provehira al necessari per manera que tot bon repos se seguira. Per
tant avisant vos de les dites coses vos pregam e encarregam vullau
governar les dites coses e tractar aquelles talment que greuge algu
causar nos puixa al dit don Jofre e on los merits dels dits dos
volguessen aquells deuen esser exequtats. Encara vos pregam vullau
sobreseir per los sguarts dessus dits no solament en exequtar
aquells mes en tots altres coses qui la materia la qual davant la
Majestat reyal es alterar poguessen cosa sera molt apropriada al
repos dels negocis en los quals aquest Principat juxta certa
informacio rebuda afronta. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio.
Dada en Barçelona a XXVIII de octubre del any Mil CCCCLXI. -
Los diputats del General del Principat de Cathalunya etc.