Mostrando entradas con la etiqueta Fayó. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fayó. Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

4 DE JUNIO.

4 DE JUNIO.


Lista de los
facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per
lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo
General.
Francesch del Bosch. // per lo General.
Pere Cestrada
major ciuteda. // per la ciutat.
Gabriel Ortigues mercader. // per
la ciutat.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Jacme Mas
notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la
ciutat.
Sabria Vilella rajoler. // per la ciutat.

Deliberaciones.


En lo fet de mossen abbat de Monserrat demenat de peraula ço
es que ara pochs dies ha venint de les parts de França com embaxador
del Principat trobant se en la vila de Roses ha haguts a loguar tres
lahuts per venir en les parts deça los quals li han costat XVIII
scuts dor ço es sis scuts per lahut que aquells li sien paguats. Es
stat dellibert e conclos per tots concordablement que attes lo
dit mossen abbat prenia son bon salari de embaxador del dit Principat
que de les dites coses demanades no li sie res donat.
En lo fet
de mossen Jacme Segur canonge de Tortosa es stat deliberat e conclos
per tots li sien paguats cent florins corrents en via de salari per
tot lo
temps que ha stat en la embaxada que en los dies passats
de ordinacio dels dits deputats e consell ha feta a la ciutat de
Leyda. E jatsie per la dita embaxada fer li fos oferta e liurada
certa quantitat de peccunia per salari empero attes que a causa de la
dita embaxada ell fou pres per los enemichs o rescatat e pessats
perills de mort e attesa la sua condicio es stat vist la dita
quantitat a compliment del rahonable salari a ell degut e pertanyent
per la dita embaxada. E ab altra carta lo dit mossen Jacme Segur hage
e sie tengut fer e fermar fi e definicio de totes quantitats de
peccunia que pogues demenar axi per lo salari de la dita embexada
com per reschat de sa persona com per despeses fetes com per diners
hun breviari e robes que li foren preses com per altres qualsevol
rahons o causes qui dir o cogitar se puixen larguament.

En lo fet de mossen abbat de Monserrat demenat de peraula ço es que ara pochs dies ha venint de les parts de França com embaxador del Principat trobant se en la vila de Roses ha haguts a loguar tres lahuts

El llaüt de Fayón. Imagen de la web oficial del pueblo zaragozano.

domingo, 28 de junio de 2020

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ
(SIGLO XIV. FAYÓ)

Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.

335. SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)


Faie un fret geladó, que talláe la cara, y ere de nit. Ningú eixíe de casa y los carrés de Fayó estaben totalmen desertes. Los que vivíen prop de una de les entrades al poble van pugué sentí arrimás, caminán mol desplayet, una vella y arguellada cabalgadura sobre la que destacabe la silueta belcada de un jinete.

La mula camine cansinamen, y, de cuan en cuan, se pare. Se trobe al límit de les seues forses. Al passá pel carré del Arrabal, lo animal rellisse, se fot un cop al cap contra una roca y se mor al acte. Entre lo soroll de la caiguda y los crits del jinete, los veíns se desperten y ixen al carré.
Una de les famílies, la del tío Quelo, moguda per la caridat, arreplegue al viachán ferit y lo porte a casa. Lo fiquen al llit de la alcoba del fondo y, entre crits de doló, li trauen la capa que cubrix lo seu cos. Cuan se quede en mangues de camisa, descubríxen en auténtic espán que lo forasté té la lepra.

La familia sansera discutix qué fé. Los seus componéns pugnen entre entregál a les autoridats o callá. Si no lo entreguen, tenen temó de que se escampo la enfermedat pel poble; si lo entreguen, lo dolén se morirá casi segú.

Dessidixen callá y, confiats en la fe que li tenen a san Sebastiánpatró del poble, se encomanen an ell. Li prometixen que, si no se contagien, tots los añs pera la seua festa amasarán coques, y, después de beneíles, se repartirán entre tots los veíns.

Lo milagre se va fé, y passat un sert tems, lo viachán no sol se va recuperá de les ferides de la caiguda, sino que la terrible lepra habíe desaparegut del seu cos.

Naturalmén, la familia del tío Quelo va cumplí la seua promesa.

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ


(SIGLO XIV. FAYÓ)

Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.





335. SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)








Faie un fret geladó, que talláe la cara, y ere de nit. Ningú eixíe de casa y los carrés de Fayó estaben totalmen desertes. Los que vivíen prop de una de les entrades al poble van pugué sentí arrimás, caminán mol desplayet, una vella y arguellada cabalgadura sobre la que destacabe la silueta belcada de un jinete.





La mula camine cansinamen, y, de cuan en cuan, se pare. Se trobe al límit de les seues forses. Al passá pel carré del Arrabal, lo animal rellisse, se fot un cop al cap contra una roca y se mor al acte. Entre lo soroll de la caiguda y los crits del jinete, los veíns se desperten y ixen al carré.


Una de les famílies, la del tío Quelo, moguda per la caridat, arreplegue al viachán ferit y lo porte a casa. Lo fiquen al llit de la alcoba del fondo y, entre crits de doló, li trauen la capa que cubrix lo seu cos. Cuan se quede en mangues de camisa, descubríxen en auténtic espán que lo forasté té la lepra.





La familia sansera discutix qué fé. Los seus componéns pugnen entre entregál a les autoridats o callá. Si no lo entreguen, tenen temó de que se escampo la enfermedat pel poble; si lo entreguen, lo dolén se morirá casi segú.





Dessidixen callá y, confiats en la fe que li tenen a san Sebastiánpatró del poble, se encomanen an ell. Li prometixen que, si no se contagien, tots los añs pera la seua festa amasarán coques, y, después de beneíles, se repartirán entre tots los veíns.





Lo milagre se va fé, y passat un sert tems, lo viachán no sol se va recuperá de les ferides de la caiguda, sino que la terrible lepra habíe desaparegut del seu cos.





Naturalmén, la familia del tío Quelo va cumplí la seua promesa.