Mostrando entradas con la etiqueta Henric de Marle. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Henric de Marle. Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

9, 10 diciembre

9 DE DICIEMBRE.

Por conducto de
Manuel de Monsuar se hicieron varias proposiciones relativas a
diferentes asuntos, siendo, entre otras, la más notable una en que
se preguntaba si se suplicaría a la señora Reina que el Consejo que
se había de dar al señor Primogénito fuese según se había
ofrecido por el señor Rey, y conforme a la capitulación; después
de lo que, el egregio conde de Prades hizo relación de los
apuntes
hechos por él y algunos otros de los nueve comisionados, en los
siguientes términos.

Que sia scrit a mossen Rebolledo
a mossen Coscho e altres damnificadors de don Jofre als quals
es stat ya scrit e encara a les universitats a qui per la
recepcio que han feta que dins XXX jorns hagen feta restitucio
o smena de les coses damnejades o dins lo dit termini
posades e suficientment provades rahons per
que tenguts no
hi sien altrament passat lo dit termini ara per lavors
e lavors per ara los han per enemichs e acuydats
de la corona reyal e de la cosa publica juxta forma de
la capitulacio juxta la qual sera procehit contra ells.
E
que sia suplicada la Senyora Reyna li placia sobre aço
scriure a la Majestat del Senyor Rey perque la dita Majestat
hi faça provehir degudament e per semblant ne sia
scrit al Senyor Rey els sia significat lo
dit apuntament.


Después de la proposición y relación
antedichas, entraron en debate, y como hubiese algún disentimiento
en la conferencia, nada resolvieron por aquel día.

10 DE
DICIEMBRE.

Continuó, en este día, el altercado del
anterior, por creer algunos que la facultad y el número de los
votantes, por diversas razones, no eran suficientes, de manera que

no podía tomarse acuerdo alguno, hasta que el arzobispo,
declarando más explícitamente su intención, propuso como
medio, que, sobre el asunto de don Jofre, se suplicase a la Reina, y
si dicha Señora no proveiese a gusto de los
Diputados, se
tuviese entonces por buena y aceptable la determinación que tomasen
los nueve comisionados; a cuya proposición se adherieron
desde luego el obispo de Vich y todos sus partidarios, y resultando
de aquí número suficiente para hacer valer la votación, se tomó
el acuerdo y fue aprobado por los señores Diputados y Consejo.
El
mismo día compareció ante los Diputados y Consejo el magnífico
mosen Enrique de Marle, embajador de Francia, con una carta de su
Rey, la que entregó, explicando desde luego, en francés, el
objeto de su credencial; sin embargo, por aquel día no se dio
respuesta alguna.
Presentáronse igualmente los magníficos mosen
Bernardo Calba y mosen Galceran Oliver, caballeros, de parte
de la Reyna, para participar que dicha Señora deseaba
presentarse
al Consejo, para proponerle algunas cosas, y como se les contestara,
que se la esperaba con deseo, aquel mismo día, por la tarde, se
presentó acompañada del Primogénito D. Fernando, y allí, ante los
Diputados y Consejo, la mencionada señora Reina hizo verbalmente y
con palabras muy apuestas, la siguiente proposición.

Fidelissimos
vassalls. De la Majestat de mon Senyor lo Rey e nostros
per quant de present occorren coses toquants molt lo
honor de la dita reyal Majestat del qual vosaltres per la fidelitat
vostra e amor e devocio que sempre haveu portat a la reyal corona
tots temps vos son sentits e sentiu. Per tant es digna cosa aquelles
a vosaltres esser significades perque retats lo deute
vostre a vostre Rey e Senyor e aquesta es la causa de nostra
venguda en lo present loch. Per letres de mossen Carles
Dolius
e altres bons vassalls de la Majestat del dit Senyor Rey
qui son en cort del Rey de França nos seriem avisada
que lo dit Rey de França cominaria voler pendre
e occupar lo reyalme de Navarra e fer e attemptar algunes
altres coses en prejudici del honor del dit Senyor Rey e
maliciosament assaja dir e allevar que la Majestat de mon
Senyor lo Rey
hauria volguda fer ab ell liga e
aliança per miga de mossen Carles Dolius contra los
cathalans
ço es que es una gran falsia e maldat
e es de maravellar que en bocha de Rey se trobe
en falsia les quals coses lo dit Rey de França no attemptaria
sino pensant que entre lo dit Senyor Rey e los cathalans
sia alguna desamor lo qual pensament prove a causa de
la absencia que la Majestat del dit Senyor Rey fa de present
de aquest Principat de Cathalunya. Com si la dita absencia no fos en
causa del dit pensament no seria lo Rey de França ne
algun altre rey o senyor qui pensant en la virtut del dit
Senyor e en la fidelitat e virtut dels cathalans hagues
atreviment en fer alguna empresa que fos en derogacio de la honor de
la reyal corona Darago. Per tant posant vos al davant los
dits e altres inconvenients qui provenen de la absencia del dit
Senyor Rey e recordant vos la amor devocio e fidelitat que
sempre a vostre Rey e Senyor haveu haguda per tanta honor del
dit Senyor Rey e deute vostre signantment concesse
aquella casa per la qual lo dit Senyor Rey per sa
benignitat havia ofert no entrar en lo Principat sino a
peticio dels cathalans ço es per tolra tota
diferencia ques pogues seguir entre la sua Majestat e
lo lllustrissimo don Charles de bona memoria fill seu
Primogenit lo qual passat del present segle axi com a
nostre Senyor Deu ha plagut ordenar no es vist causa alguna star per
la qual lo dit Senyor venir no dega abans hi ha causes
urgents a la sua venguda. Per tant vos pregam exortam e
amonestam vullau supplicar la Majestat del dit Senyor
Rey per la venguda sua en lo present Principat
per la venguda del qual se refrenara la malicia e audacia del
dit Rey de França e de tot altre Rey strany
volent insurgir contra lo dit Senyor Rey ne la sua
honor sera tot benefici pau e tranquillitat en lo
present Principat e la justicia sera administrada a servici de nostre
Senyor Deu e tot benefici de la terra. Oferint vos donar aquells
oficials en lo dit Principat que per lo benefici e bon
stament seu sien necessaries.

Después de cuya
proposición, el Infante D. Fernando, que acompañaba a su señora
Madre, habló con bastante discreción, en cuanto permitía su edad,
suplicando afectuosamente que, por las razones que aquella había
expuesto, se sirviesen pedir a su padre, el señor Rey, que pasase
cuanto antes a su lado. Se retiraron en seguida el referido señor
Infante lugarteniente y su señora Madre; y quedando los señores
Diputados y Consejo en sesión permanente, después de haber
conferenciado sobre la mencionada proposición, acordaron, por fin,
que eligiéndose desde luego seis personas, que fueron el
arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el conde de Prades, el
conde de Pallars, Jaime Ros y Francisco Sampsó, se ocupasen estas
del negocio con toda madurez, y haciendo las apuntaciones que les
pareciesen necesarias, las pasasen al día siguiente al Consejo,
donde podrían hacer también oportuna relación de cuanto hubiesen
obrado.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la
siguiente carta del Rey de Francia, junto con una copia de lo que
había de explicarles su embajador, en virtud de la credencial que le
autorizaba.

Loys per la gracia de Dey Rey de
França
. Illustres e discretes persones puis
nagueres a nous este
acertenes de la longe detencion des persone e heretatge de nostra
treschiere e tresamee cosine la princessa de Navarre fayta por
suggestion dautruy per nostre cosin lo Rey Daragon pere de
nostre dite cosine au moyen de la quale detencion nostre dite cosine
est demoree e demore a marier por quoy est aventure que le reyaume
de Navarre
qui est parti de la corone de França ne vingue en
stranyes mains por los termens quel di Rey Daragon a tenuz a
nostre dite cosine. A ceste cause mens de pitie voulans socorrer a
celle nostre cosine qui est de nostre sang e linatge come tenuz hi
sommes la quale na autre que nous qui porsuiva son fait et afin que
le dit royaume ne viegne hors de nostre saing e linage
por la deliurance delle e de son dit heretatge envoyons prestament
per donez lo dit Rey Daragon nostre ame e fael conseller e
maistre de requestes de nostre hostal Henric de Marle
chevalier. E por çe que savons que avez tousiorns favorize le fait
de son nostre cosi le prince tant por le ben de rayson e bonne equite
que en favour e contemplacion de la mayson de França et de
nous e que por obvier auxs inconvenients que a cause de la dite
detencion sen pourroient seguir vouldriez la deliurance de notre dite
cosine ensemble de son dit heretatge a notre dit conseller. Javons
domne cargue de passer por devers vous e vous dire e comuniquer la
charge quil ha de part nous tochant la de materie. Si vous prions si
fectuosament que povons que a notre de consellier vueillez adionester
planne foys e creançe et an surplus es chose dessus de vous emploier
an mi euls que pourrez. En quoy faisant en aurons vous et les afares
de tot lo pais en grande e singulariere recomendacion. E per
notre dit consellier nous vuellez scriure e fayre savoir ce que fayt
en sera. Donne a Mont-richaud (guión, dos páginas) le noven
jorn de novembre. - Loys. - Al lllustres e
discretes personnes les depputez de Cathalongne.

Sigue
la copia, antes referida, de lo que el Embajador de Francia había de
explicar a los señores Diputados y Consejo.

Post
salutaciones assuetas et presentacionem litterarum excellentissimi
potentissimi ac christianissimi principis regis Francorum
Enricus de Marle miles consiliarius ac magister requestarum
hospicii dicti regis dicit in summa pro sua credencia potentibus ac
honorandis dominis diputatis et consilio Cathalonie ea que
sequntur.
Primo quod ob beneficia per dictos de Cathalonia
bone memorie ac excelso domino domino principi Navarre facta
magno amore dictus christianissimus rex dictis de Cathalonia
afficitur velletque juxta posse procurare honores ac emolumenta dicte
patrie. Quod per evidentiam facti si casus occurrat et ab eis
requisitus fuerit realiter agnoscent.
Sed ut dictis dominis de
Cathalonia non lateat dicta bona afectio dictus christianissimus rex
volens factis hostendere que asserit et bostendit. Nam cum a paucis
diebus citra et post decessum excellentissimi principis Navarre
illustrissimus ac potentissimus rex Aragonum dominum Charolum
Dolius
suum embaxiatorem ad christianissimam regiam francorum
majestatem misisset ad habendum ligas et amicicias et cetera dicta
christianissima majestas cognoscens quod dicte lege et amicicie
procurabantur in damnum et gravamen patrie Cathalonie
aures numquam prebere voluit.
Item quoniam dicti de Cathalonia ob
dictum favorem dicto domino principi collatum tum ob merita sue
persone tum quia erat de domo et sanguine dicte christianissime regie
majestatis ac aliis cansis (o causis) favore possibili
tractabit et ipsos contra quoscumque jurabit qui damnum aut gravamen
contra ipsos de Cathalonia inferre vellent.
Item et quia per
decessum dicti Illustrissimi principis Navarre regnum Navarre
certis modis pertinere dignoscitur excellentissime principesse
ac primogenite regis Aragonum que ut dicitur ab ipso
rege Aragonum detinetur indebite dicta christianissima
Majestas tum quia dicta primogenita de sanguine suo orta est
tum etiam quia dictum regnum Navarre a domo Francie
exit summopere desiderat ut dicta domina primogenita in sua
libertate ponatur suo regno maritalique copula ad sui voluntatem et
parentum suorum secundum statum suum gaudere valeat. Ob hancque
causam dictus de Marla apud dictum excellentissimum principem
regem Aragonum mittitur.
Item nec de Illustrissimo
principe rege Castelle dicti de Cathalonia formident
quin dicta majestas francorum suos embaxiatores ad ipsum misit
qui rex Castelle nullam ligam prejudicantem voluntati regis
francorum
faciet.
Cupit Rex quod dicti de Cathalonia
in bona unione permanere valeant faciantque ei scire que occurrant
quoniam ipse christianissimus rex pro conservacione status
bonorum ac dominii eorum liberaliter ac bono corde laborabit.