Mostrando entradas con la etiqueta Manorcha. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Manorcha. Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de abril de 2023

XIV. Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón,

XIV.

Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)

Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.

I. 

Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.

Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...

Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.

II.

Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi

E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.

Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.

Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.

De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.

III.

Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d' aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir..solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.

IV.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.

V.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =

Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).

VI.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VII.

Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VIII.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.

Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.

IX.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.

X. 

Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. 

E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.

In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:

Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).

(a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).

lunes, 15 de marzo de 2021

10 DE ABRIL.

10
DE ABRIL.

A consecuencia de haberse presentado unos
comisionados del valle de Aran y otros puntos, para hacer ver los
perjuicios que resultarían a sus territorios de la ordenación que
se convino sobre lanas, tratóse de enviar un representante de la
Diputación, que se enterase prácticamente de los motivos que habían
dado lugar a la súplica, mas como alguno observase que los gastos
que ocasionara el enviado no debía satisfacerlos el General,
no se tomó acuerdo alguno, aun cuando se dio como anotada la
proposición.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.


Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los
deputats del General
del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs
senyors. Una letra vostra de XVIII de març

prop passat reebem a XXVIII del mateix ab la qual nos
notificaveu com havieu tretes les banderes e les causes per que ere
stat e ab deliberacio de la ciutat de Barchinona pregant e
encarregant nos que si en aquesta ciutat havia algunes
diferencies nos fos present entenre en reposar aquelles
etc. havem haut gran plaer e singular consolacio en sentir les
causes queus han mogut en lo traure de les banderes e
vostres notables pensaments en provehir a obviar e tolre dits
moviments scandalosos e en ofensa de la Majestat divina e deservey
del Senyor Rey Senyora Reyna e lllustrissimo
Primogenit e preparatius no solament a turbacio mas a
extermini e subversio del bon stament del publich e per los
altres bons respectes en vostra letra contenguts creem esser
santament e justa pensament e provehit a lahor de nostre Senyor Deu
servey dels lllustrissimos Senyor Rey Reyna
e Primogenit bon esser e tranquillitat benavenir e
repos de tot lo Principat e axi speram en la clemencia divina
ho dirigira a bona fi. Axi li sia plasent per sa
misericordia. Nosaltres per gracia de nostre Senyor e aquesta ciutat
e en univers e en particular entre los tals havem bona unitat
concordia pacificacio e bona voluntat e desig en totes les
coses e concernents lahor de nostre Senyor Deu servey de la
Majestat del lllustrissimo Senyor Rey Senyora Reyna e
del lllustrissimo Primogenit observancia de la capitulacio
benavenir e repos de la cosa publica del dit Principat en lo
que lo gloriosissim Jhesus per sa clemencia
dirisque los coratges e actes dels tots. E sia
molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta
Trinitat vostra proteccio e guarda. De Leyda a V de abril
any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los
pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Siguen
las cartas que redactaron, en contestación a las de la señora
Reina, los comisionados de la Diputación y del Concejo de la ciudad,
a quienes se dio este especial encargo.

Molt alta e molt
Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e
consell llur representants lo Principat de Cathalunya a
una patent letra de vostra Serenissima excellencia
emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a
XXVIIII del prop passat mes de març

a ells presentada per mossen Galceran Oliver tresorer a III del
corrent mes de abril la qual es vist haver dependencia de les
assertes causes e crims pretesos esser stats comesos per mossen Johan
de Copons cavaller. Dien ells haver molta e molta displicencia e
congoixa de qualsevol injuria per minima que sia si alguna per
lo dit mossen Johan de Copons segons es afermat es
stada feta a la Majestat del Excellentissimo Senyor lo
Senyor Rey
e a vostra Celsitud e al lllustre Primogenit la
punicio e castigacio del qual als dits deputats e
consell no recaura en algun entrenyor pus ab los
termens deguts e pertinents juxta leys de aquest Principat
justicia mijançant
se faça.
Mas per quant Senyora molt alta per inquisicio rebuda per los
dits deputats e concell en cas degut e permes juxta forma de
la capitulacio fermada per la Serenitat del dit Senyor Rey e
aquest Principat es stat trobat lo magnifich micer Francesch
Merquilles vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan
inquisidors o veladors de les causes del dit mossen Copons
haver contrafet als usatges e privilegis de Barchinona
capitols de cort libertats e constitucions del dit Principat e
als usos stils pratiques e observançes
de aquells e aquelles per ço en virtut de la dita capitulacio
digestament e madura ells dits Deputats e conçell han
fetes certes deliberacions per exequcio de les quals apres la
tradicio de la predita letra de vostra Altesa es stada
presentada per micer Johan de Vilamayans com a procurador e o sindich
nostre una cedula continent entre les altres coses denunciacio
requesta e citacio als dits mossen lo vicicanceller e micer
Pere Falco e micer Jaume Taranan contra los quals si oyts
no faran ço que per los dits deputats e consell sera
declarat juxta forma del VIII capitol de la predita capitulacio sera
procehit per los dits deputats e consell ab intervencio de aquesta
ciutat de Barchinona segons per la dita capitulacio es
disposat e permes. La qual es composta e atorgada a lahor de nostre
Senyor Deu servey de la
reyal Majestat benifici e utilitat de la
cosa publica del dit Principat. E com segons tenor de la dita letra
vostra Excellencia ja fos informada dels dits deguts e
permesos procehiments. Salva tots temps la honor e reverencia de
vostra Majestat los qui han fet e fan recaure aquella en tanta
admiracio quanta ab la dita letra es significada no appar hagen
degudament contemplada aquesta materia ne degudament consellada
vostra Celsitud. Car pensar devien e deuen que los dits
deputats e consell representants aquest Principat ab intervencio
de la dita ciutat han fetes e fan les coses en cas permes be e
degudament e no freturants de potestat e de les quals repetida la
dita humil reverencia desistir no entenen per observanç
a
de la dita capitulacio. Ne placia a Deu hagen en la pensa ne menys
en voluntat fer res en prejudici lesio e occupacio de les regalies
superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals ans aquelles
havents per subiranament cares defendre e conservar desijen ab
tota integritat. La vostra adonchs Excellencia Senyora molt
alta humilment e devota supliquen los dits deputats e conç
ell
que a induccio e sucgestio de perversos consellers poch
zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra
Altesa e del Illustre Primogenit e lo benefici e repos del dit
Principat no vulle en si causar tantes admiracions ne opinar
nosaltres haver temptat ne voler fer o temptar les coses que de
moltes paraules de la dita letra son compreses car les orelles
dels cathalans com a fidelissimos vassalls sens molta
molestia e congoxa oyr no les porien. E de fer
pertinent permesa e deguda seguida en les tals coses consellants
abstenir nos porien. Stants adonchs los
dits deputats e consell e perseverants en les deliberacions
procehiments e actes per ells e en nom del dit Principat en cas
permes com dit es degudament fets e fetes ab aquella humil e sujecta
reverencia ques pertany supliquen la Serenitat vostra sia de merce
sua vulle considerar quant la dita letra per esser stada signada de
ma de vostra Celsitud obviant e derogant a les leys e
libertats del dit Principat e de si nulla salva la dita
honor e reverencia vulle mes avant per merce sua attendre a la observança
de la prefata capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey
e per la sua Excellencia e encara per vostra Altesa com a
tudriu del dit lllustre Primogenit solemnament jurada.
La qual ells dits deputats e consell esser violada o prejudicada no
permetrien en alguna manera com la tinguen per molt cara.
Fahents certa la Excellencia vostra que axi en lo fet dels
dits mossen lo vicicanceller micer Pere Falco e micer Jaume Taranan
com de tots altres a que entendre e procehir hagen per virtut de la
dita capitulacio et alias los dits deputats e concell se hauran com
han acustumat be e degudament e ab tal attencio que succehira a lahor
de nostre Senyor Deu servey del dit Serenissimo Senyor Rey e
de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit benefici repos
e
tranquillitat del dit Principat. E per que de la presentacio
de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida
notari e scriva del Senyor Rey los dits diputats e
concell representants lo dit Principat requeren la
present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e
de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Molt
alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del
General
e consell lur representants lo Principat de
Cathalunya a una patent letra de vostra serenissima
Excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a
XXVII del prop passat mes de març

a ells presentada per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer
Johan Dusay prothonotari. Dien los dits e concell que feta la
extraccio de les banderes de continent ab llur letra de XVIIII del
dit mes e encara per micer Pere Severtes per part llur a vostra
Altesa per aquesta raho e altres trames fou plenament certificada
vostra Serenitat de les causes quils havien impellits en fer
la dita extraccio no dients contra los homens dits de remença
salva tots temps la reverencia de vostra Altesa mas ab
aquestas propries paraules entre los altres ço
es a respecte tota via de fer e procurar coses que sien a
lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Celsitut e del
Illustre Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat
es a saber per assistir en fer observar les letres e manaments de
vostra Senyoria
procehides e als dits pagesos dirigides. Les
quals no eren stades obtemperades e encara als senyors de aquells que
sien conservats en llurs drets hoc e contra tots aquells qui
en desservici de la dita Majestat e de vostra Altesa e del Illustre
Primogenit tracten contra la capitulacio. E segons per la dita letra
es compres vostra Serenitat de la dita extraccio de banderes o
deliberacions per los dits diputats e conçell

ab intervencio de aquesta ciutat fetes ha preses moltes admiracions
subjungint no haver hauda facultat los dits diputats e concell
tals delliberacions fer e menys exequutar ne de inquirir la
satisfaccio e resposta de les quals coses Senyora molt alta es que
los dits diputats e concell repetida la dita honor e reverencia de
vostra Altesa axi la dicta extraccio de banderes com de altres
procehiments actes e coses per ells fetes e delliberades e
altres que per avant deliberaran han fetes e faran en cas
permes be e degudament per virtut e potestat a ells ensemps ab la
dita ciutat de Barchinona attribuida en e la capitulacio atorgada per
lo Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e per la sua
Altesa e aquest Principat fermada e solemnament jurada et alias. E
per ço alguna admiracio salva la dita reverencia no deu pendre
vostra Celsitud usar los dits deputats e concell de tot lo que
permes e atorgat lus es per lo dit Senyor Rey per
sa gran humanitat virtut e clemencia e menys creure lo que
donat li es entendre per mals e perversos consellers poch zelants lo
honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Majestat e del
Illustrissimo Primogenit e lo repos e tranquille stat de aquest
Principat. Ço
es que les dites
deliberacions sien en prejudici lesio e violacio e occupatives de les
regalies jurisdiccio preheminencies e corona del dit Senyor ne hagen
respecte a insurgir gent contra gent ne a turbacio del dit Principat
com la predita capitulacio e la experiencia mare deles coses del
contrari fassen testimoni. Ne sol se deuria haver pensament repetida
la dita humil reverencia daço
que los cathalans qui son fundament de la fidelitat e res de
la pertinencia de aquella ommetre no volen uncha (nuncha,
nunca, may, mai
) han fet ne farien com sempre ab gran amor
integritat e constancia hagen trebellat e entes exposants
persones e bens en augmentar ampliar e fortificar la dignitat
e domini reyal atquistant ab los excellentissimos
Reys
de gloriosa memoria e aplicant a aquell los regnes de
Valencia Sicilia Serdenya Mallorcha
Manorcha Eviça
e altres regnes e terres ab no poch scampament de sanch
e en repellir e en foragitar per lur poder
qualsevol Reys e grans senyors qui guerres en sos
regnes e terres temptades hagen e molts altres innumerables serveys
han fets als Serenissimos llurs Reys e Senyors e
al dit Clementissimo Senyor Rey huy
benaventuradament regnant axi en respecte de la sua
successio quant en prejudici de aquella se trebellave
fer jurar per Primogenit e successor lo net del
Serenissimo Senyor de inmortal memoria Rey don Alfonso
quant encara en moltes altres coses vostra Excellentissima Senyoria
molt alta tota via ha virtuosament significat e ab la dita letra
mostre voler observar la dita capitulacio e los usatges
constitucions e altres leys e libertats de aquest
Principat los quals e les quals tenir e servar solemnament ha
jurades e axi es cregut fermament per los dits deputats e concell e
per tot lo dit Principat. Sia adonchs merce de vostra
Celsitud vulla pensar nosaltres qui lo dit Principat
representam no voler ne templar mes del que per la dita capitulacio
al seny litteral es atorgat. Sia de vostra merçe
per alguns perversos consellers als dits deputats e concell tal
carrech no sia impingit com es voler occupar res
de les regalies e preheminencies reyals car en respecte dels dits
consellers tals coses sens permesa e deguda seguida passar no porien
ultra que los dits deputats e consell sempre stan e staran aconortats
e confortats que per molt sia dit o scrit en derogacio dels cathalans
tot redundara en lahor e comendacio llur comprovats per tantes
experiencies de fidelitat e intimo amor que tots temps han
hagut han e hauran a la corona reyal per manteniment conservacio e
augmentacio de la qual morir no dubtarien.
Quanta voluntat
Senyora molt alta tenen los dits deputats e concell e te aquest
Principat en esser procurat bon repos en ell e extirpades totes
divisions comocions e concitacions en desservey de la reyal
Majestat subortes e temptades axi en aquesta ciutat com per
diverses parts del dit Principat e axi per los pagesos dits de
remenç
a e altres com per
altres persones notori es a vostra Excellencia car per multiplicades
embaxades dels dits deputats e conçell
e encara per alguns dells particularment moltes e diverses opportunes
supplicacions e instancies sobre aç
o
son stades fetes a vostra dita Altesa en la qual sempra molt
bona e virtuosa intencio e voluntat han sentides los dits deputats e
concell e creen fermament haguera eficacissimament a
exequucio deduides sino informada seduida e consellada sinistrament e
perversa per alguns mals consellers com dit es qui ab lurs mals e
perversas intencio e consells aquella del bo e sant proposit
dimitir han feta en gran ofensa de la Majestat divina desservici del
dit Senyor Rey e de vostra Serenitat e del Illustrissimo Primogenit e
turbacio dan e prejudici del dit Principat e cosa publica de aquell
de la qual lo dit Senyor es cap e principi. Speren empero los dits
deputats e concell en nostre Senyor Deu vostra Excellencia de molta
virtut e prudencia e saber dotada haura plena noticia de la prava
intencio e mal proposit dels dits consellers e quant la dita letra
per esser signada de ma de vostra Altesa com a obviant e derogant a
las leys e libertats del dit Principat es stada mal consellada
e de si nulla. Salva la dita humil reverencia de vostra Serenitat
coneixera mes avant que les dites extraccio de banderes deliberacions
actes e procehiments fets per los dits deputats e concell no son
perturbatius del benefici e repos del dit Principat ne prejudicials
lesius e menys occupatiu de les dites juridiccio preheminencies e
regalies dels dits Senyor Rey e Illustrissimo Primogenit com en cas a
ells dits deputats e concell permes com dit es e aprocurar lo
dit repos benefici necessari sien stats degudament valida e pertinent
fetes e fets juxta la potestat atribuida en e ab la dita capitulacio
la qual al seny literal com dit es ha esser entesa no ignorant
vostra prudentissima Excellencia gran esser la diferencia dir
entendre al seny literal o en entendre a la letra la qual capitulacio
violar o prejudicar en manera alguna no tollerarien ans
a observacio tuicio e exequucio de les coses en e ab aquella
atorgades totes lurs forç
es
metre entenen ab tota eficacia. Creents tots temps les dites
coses succehir a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat
del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit
tranquillitat repos e benavenir del dit Principat e de la cosa
publica de aquell. E per que de la presentacio de la dita letra fou
testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey
los dits deputats e concell representants lo dit Principat requeren
la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot
esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Hecha
lectura de las cartas que preceden, se hizo igualmente de otros
papeles de interés secundario, y por último de la carta que sigue.


Al molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de
molt gran providencia mossenyors los deputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis
nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Lo honorable micer Johan Codalet doctor en decrets de
aquesta vila ses presentat a nosaltres e al consell de la
vintesetena dient com lo Senyor Rey lo hauria
provehit del ofici de la assessoria de governador de aquests comdats
e a nosaltres ne al dit concell lo dit micer Johan
Codalet no es odios ne sospitos. Per ço instant lo
dit micer Codolet ho notificam a vostres molt grans R. N. M. e
honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia
continua proteccio. Scrita en Perpinya a VIIII de abril del any Mil
CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpinya a
vostra honor aperellats.

Leída esta carta, se pasó a
votar sobre el contenido de los papeles antes mencionados de que se
dio cuenta, y sobre una proposición que se hizo relativa al sueldo o
salario que se hubiese de señalar al honorable Francisco Ramis, como
enviado del Principado a la señora Reina, bajo las instrucciones que
se han referido. Acerca de lo primero tomóse como deliberación el
voto del obispo de Vich, consistente en aprobar las cartas, y que de
ellas se enviasen copias a las universidades, capitulares y estamento
militar; y acerca de lo segundo, acordóse que se pagasen al enviado
cinco florines diarios, como se había hecho en casos análogos.
Fue
recibida al propio tiempo la siguiente carta, de la que se hizo
lectura.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e
honorables senyors los deputats del General e lo concell del
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends
egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda
comendacio per satisfer algun tant a la admirado la qual facilment
les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres
hauran hauda de esser lus stat diferit per nos scriure lus
de les coses occorrents. Per tant la occasio ha portat no degam mes
diferir vos certificam com per les bones speranç
es
a nos donades per la Senyora Reyna e encara per lo que sa Senyoria na
mes en fet
fins a la exequucio de persones e per altres moltes
bones provisions fetes per la Majestat sua speravem poder vos scriure
de algun bon repos de aquests fets dels pagesos per consolacio vostra
e nostra. Mes per quant los desordens e malicia dels dits pagesos
son axi grans que mes no sen pot pensar fins aç
i
no mostren esser prou obedients com no obstant la crida feta per la
dita Senyora Reyna que paguen les tasques e censos encara molts dells
recusen pagar e fan rebellions a lurs senyors e a lurs
oficials. Mes avant lo dit prop passat venint sen la via de aquesta
ciutat e davallants del castell de Santa Pau cinch o
sis homens de companyia sens armes e anants per lurs fets lus
son axits molts pagesos aflotats ab crits o uquaments
e los han presos e leixaren na anar alguns e aturaren se un
pare ab dos fills. E han trames aci lo pare que digues
a la dita Senyora Reyna que leixars e soltars hun home
pages de la preso a qui dien En Bach qui es pres per lo insult
de Santa Pau significant li que si lo dit Bach era penjat que
ells dits pagesos li degollarien los dits dos fills hoc
que si lo dit Bach per tot aquell jorn no era soltat de la
preso que lo dit pare no li calia tornar a veura los
dits seus fills car james pus los veuria.
E tots los camins de aquelles montanyes de Santa Pau e
vehinables son vuy en aquest punt que qualsevol condicio de gents quin passen son presos e acurats
per los dits pagesos qui aflotats stan per los boschs e
tenen talayes e ab corns e altres senyals en un
punt son aiustats en gran nombre. E ses seguit prop la vall de
Campmajor que hun bon pages increpant los de aquests
lurs desordens lan cuydat matar e li han dada
la casa a sacho. E divendres prop passat a dos del present los
dits pagesos en nombre de CL o entorn son stats a la vila de Olot
demanat aqui al loctinent de vaguer moltes coses enormes de
les quals lo dit loctinent ab concell dels
consols de la dita vila per squivar major perill e scandol lus
na consenti algunes ço es guiatges. Mes avant
ses seguit que dilluns a
cinch del corrent fra
Saula prior del monastir de Breya e En Paris
Vilamala
ciutada de aqueixa ciutat de Barchinona
venints a la casa de Vilamala qui es en la vall de Hostoles
per fer lo capdany de la mare del dit Paris e sor del
dit prior han dat en mans de hun aplech dels
dits pagesos quils han enpresonats cominant lurs
que si neguns dels dits pagesos prenen mort que ells dits
pagesos mataran los dits prior e Paris. De aço
lo dit prior ha scrit En Ballos per quant li es parent
pregant lo molt donas orde nos fassa justicia dels dits
pagesos si vol restaurar la sua vida. De totes aquestes coses
la dita Senyora Reyna e son concell stan molt congoxats
e nosaltres e tota aquesta patria no menys. La dita Senyora
Reyna fa molta demostracio de entendrey e dar hi
recapte. Deu per sa merce li vulla dar bon
concell. De aço qui per avant se seguira vos
certificarem. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la
dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a
VIII del mes de abril any mil CCCC sexanta dos. - E tota
ordinacio e beneplacits vostres apparellats les XVI persones
representants los dos staments ecclesiastich e militar de la
ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes
censos e tasques.