Perdre - Emperilamen

  

Perdre, v., lat. perdere, perdre, faire une perte.

No s ten a dan

De perdre me ni' ls belhs digz de mon chan. 

G. Faidit: Tant ai sufert.

Elle ne tient pas à dommage de perdre moi ni les belles paroles de mon chant.

Val mot ad home que sanc pert. Brev. d'amor, fol. 40. 

(chap. Val mol al home que pert sanc o sang.)

Vaut beaucoup à homme qui perd du sang. 

Que 'l sap ben, s' ieu la perdia, 

Qu' ieu jamais joy non auria.

B. de Ventadour: En abril. 

Vu qu'elle sait bien, si je la perdais, que jamais de joie je n' aurais.

En breu temps perdretz la calor. 

T. d'Elias de Barjols et d'Elias Cairels: N Elias Cairel. 

En court temps vous perdrez la chaleur.

- Faire un mauvais emploi. 

Trastot mon castier perc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Toute ma remontrance je perds. 

Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor. 

(chap. S'en va lo tems, y perdem lo milló.)

B. de Ventadour: Quant erba. 

S'en va le temps, et nous perdons le meilleur.

- Déposer, quitter, renoncer à.

Per aver per vergonh' e mezura.

Marcabrus: Auiatz de. 

Pour argent il perd vergogne et mesure.

Co es la pel que pert cad' an.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cela est la peau qu'il perd chaque année.

- Cesser d'avoir, de posséder.

Entro que pert lo alenar. V. et Vert., fol. 93.

(chap. Hasta que pert lo alená, l' alé o aliento, la respirassió.)

Jusqu'à ce qu'il perd le respirer.

Fig. Aissi m perdei cum perdet se 

Lo bels Narcezis en la fon.

B. de Ventadour: Quan vei la.

Ainsi je me perdis comme perdit soi le beau Narcisse dans la fontaine.

Part. pas. Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Ils naissent, sans faute, brûlés ou perdus. 

Merces es perduda per ver.

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Merci est perdue en vérité.

Cuion qu' aia perdut lo sen.

P. Cardinal: Una cieutat.

Ils pensent qu'il ait perdu le sens.

Voyez Afan et Testa.

CAT. Perdrer. ESP. PORT. Perder. IT. Perdere. 

(chap. Pedre, perdre: pergo o perc, perts, pert, perdem, perdéu, perden; perdut, perduts, perduda, perdudes; pedré, pedrás, pedrá, pedrem, pedréu, pedrán; pedría, pedríes, pedríe, pedríem, pedríeu, pedríen; perguera, pergueres, perguere, perguerem, perguereu, pergueren.)

2. Perda, Perdea, Perdoa, s. f., perte. 

Tant m' es esquiva e fera

La perda e 'l dans.

Giraud de Borneil: De chantar mi.

Tant m'est pénible et cruelle la perte et le dommage.

E m restaura perdas e dans.

R. Vidal de Bezaudun: Bel m'es.

Et me répare pertes et dommages.

De la perdea avia gran desplasser. 

Si gaire dura aquesta perdoa de nostra gens. Philomena. 

De la perte avait grand déplaisir.

Si guères dure cette perte de notre gent.

ANC. IT. Ma stringe lor la perda universale.

Barberini, Docum. d'amore, p. 365. 

Di vostra perta perde. Guittone d'Arezzo, lett. 14.

CAT. Perdua. ESP. (Perdida) Pérdida. PORT. Perda. IT. MOD. Perdita.

(chap. Perdua, perdues; pérduda, pérdudes.)

3. Perdicio, s. f., lat. perditio, perdition.

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Dans le feu de l'abîme, Rome, vous avez votre séjour et en perdition.

Perdicios al cors et a l'arma. Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Perdition au corps et à l'âme. 

CAT. Perdició. ESP. Perdición. PORT. Perdição. IT. Perdizione.

(chap. Perdissió, perdissions.)

4. Perdement, Perdemen, s. m., perte. 

Hac gran batalha e gran mortaudat, e perdement de membres e caps. Philomena.

(chap. Va ñabé gran batalla y gran mortaldat, y perdua de membres y caps.)

Il y eut grande bataille et grande mortalité, et perte de membres et de têtes.

Mot fo grans lo dampnatges e 'l dols e 'l perdementz.

Guillaume de Tudela.

Moult fut grand le dommage et le deuil et la perte.

- Perdition.

Del greu fays

Qu' es de las armas perdemens.

Folquet de Lunel: Bona dompna.

Du pénible fardeau qui est des âmes la perdition. 

Per enveia, breument venon a perdement. V. de S. Honorat.

Par envie, en peu ils viennent à perdition.

ESP. Perdimiento. PORT. IT. Perdimento.

5. Esperdre, v., éperdre, égarer, étonner, décourager.

Nuill maltrait no m fai esperdre.

Lamberti de Bonanel: Ges de. 

Nul mauvais traitement ne me fait égarer. 

Totz lo cors m' en vai esperden.

G. Rudel: Quan lo rossinhols. 

Tout le coeur me va s'en égarant.

On plus vezia de bons homes, plus s' esperdia, e mens sabia.

V. de Richard de Barbezieux. 

Où plus il voyait de bons hommes, plus il s'éperdait, et moins il savait.

M' espert, e non ai membransa.

G. Faidit: Al semblan. 

Je m'égare, et je n' ai pas de souvenance.

Part. pas. Estat ai com hom esperdut 

Per amor en long estatge.

B. de Ventadour: Estat ai.

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

Vengro denan Pilat totz esperdutz. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16. 

Vinrent devant Pilate tous éperdus. 

ANC. FR. Renart l' oï, moult fu dolant, 

Et moult en devint esperdu.

De joie fu si esperdue,

Ke grant pièce ne pot parler. 

Roman du Renart, t. III, p. 168, et t. IV, p. 217. 

IT. Sperdere.

6. Desperdre, Deperdre, v., égarer, dissiper, perdre.

Lurs mercadarias... desperdian, fazen lo dig viatge.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127.

Leurs marchandises... ils perdaient, faisant ledit voyage.

Fig. No t fassa desperdre temensa ni argens. Guillaume de Tudela.

Que ne te fasse égarer crainte ni argent. 

La mi' amor ta mal vau deperden. Poëme sur Boèce. 

(chap. Lo meu amor tan mal vach perdén.)

Le mien amour si mal je vais perdant.

ANC. ESP. Desperder. IT. Disperdere.

7. Deperdicio, s. f., déperdition, perte.

Cum es la deperdicio o consumpcio faita per calor. 

Eluc. de las propr., fol. 73.

Comme est la déperdition ou consomption faite par chaleur.

ESP. Desperdicio. PORT. Desperdição. (chap. Desperdissi o desperdissio, desperdissis o desperdissios; v. desperdissiá: desperdissio, desperdissies, desperdissie, desperdissiem o desperdissiam, desperdissiéu o desperdissiáu, desperdissien; desperdissiat, desperdissiats, desperdissiada, desperdissiades; desperdissiaré, desperdissiarás, desperdissiará, desperdissiarem, desperdissiaréu, desperdissiarán; desperdissiaría, desperdissiaríes, desperdissiaríe, desperdissiaríem, desperdissiaríeu, desperdissiaríen; desperdissiara, desperdissiares, desperdissiare, desperdissiárem, desperdissiáreu, desperdissiaren.)

Perempt, adj., lat. peremptus, périmé.

O si la causa de que lo plagz era es perempta, so es destrucha.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Ou si la cause de quoi était le plaid est périmée, c'est-à-dire détruite.

2. Peremptori, adj., péremptoire.

- Subst. Assignation, citation.

Que hom l' apele am una peremptoria per totas, a certana jornada.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Qu'on l'appelle avec une citation pour toutes, à certain jour.

CAT. Peremptori. ESP. Perentorio. PORT. Peremptorio. IT. Perentorio.

(chap. Perentori o peremptori, perentoris o peremptoris, perentoria o peremptoria, perentories o peremptories.)

3. Perhemtorialmen, adv., péremptoirement, d'une manière décisive. Que compareguesso perhemtorialmen e personalmen denfra 1 an.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Que comparegueren perentoriamen y personalmen dins d'un añ.) 

Qu'ils comparussent péremptoirement et personnellement dans un an.

CAT. Peremptoriament. ESP. Perentoriamente. PORT. Peremptoriamente. IT. Perentoriamente. (chap. Perentoriamen o peremptoriamen.)

Pergamen, Pergame, s. m., lat. pergamenus, parchemin.

Si com in isto pergamen es scrit, et om legir i o pod. Titre de 1053.

(En chapurriau de 1053: Aixina com an este pergamino está escrit, y s'  hi pot lligí.)

Ainsi comme il est écrit sur ce parchemin, et on peut l'y lire.

Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula, sera partitz e senhatz per un compas. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera enduit sur la table, sera divisé et marqué par un compas. 

ESP. Pergamino. PORT. Pergaminho. 

(chap. Pergamino, pergaminos.)

2. Pargami, s. m., parchemin.

Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

(chap. Tinta, ploma y pergamino.)

Encre, plume et parchemin. 

Lo pargami escript de la dicha arenga. Carya Magalon, fol. 15.

Le parchemin écrit de ladite harangue. 

CAT. Pergami (pergamí).

3. Parguamina, s. f., du lat. pergamena, parchemin.

Senes breu de parguamina,

Tramet lo vers en chantan.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Sans feuille de parchemin, je transmets le vers en chantant. 

IT. Pergamena.

4. Pargaminier, s. m., parcheminier.

Pellicier, pargaminier, fes estas. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.

Peaussier, parcheminier, fit celles-ci.

CAT. Pergaminer. ESP. Pergaminero. PORT. Pergaminheiro.

(chap. Pergaminé, pergaminés, pergaminera, pergamineres : qui fa los pergaminos; se féen de la pell de cordé, cabrit, etc.)

Pergua, Perga, Perja, s. f., lat. pertica, perche.

Fo amb una pergua decervelat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 10. 

Fut avec une perche écervelé.

Prenon se tuitz li seinor 

A las pergas adreisar..., 

Pueis meton la tenda desus.

Roman de Jaufre, fol. 118.

Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.

Perga de sauze sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La perche sera de saule.

Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.

CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica. 

(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)

2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.

Far lui deu hom pergueta bassa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faire lui doit-on petite perche basse.

(chap. Percheta, perchetes.)

Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.

Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten. 

Leys d'amors, fol. 132.

Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend. 

CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.

(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)

Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.

Laissarai en guerra mon filh, 

En gran paor et en perilh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.

Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.

Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.

(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)

Garde tes filles de périls. 

CAT. Perill. ESP. Peligro. PORT. Perigo. IT. Periglio. (chap. Perill, perills.)

2. Perillos, Perilhos, adj., lat. periculosus, périlleux, dangereux.

Tant es mos afars perilhos, 

Qu' ieu no sai co m' i emprenda.

Guillaume de Balaun: Mos vers. 

Tant est mon affaire périlleuse, que je ne sais comment je m'y prenne.

Son mot dampnozas e perilhozas. V. et Vert., fol. 22. 

Sont moult dommageables et périlleuses. 

Mas aissi a un perilhos martire, 

Que sa dolors vol que si' alegransa.

H. Brunet: Cortezamen. 

Mais ainsi il a un dangereux martyre, vu qu'il veut que sa douleur soit allégresse. 

ANC. FR. Naymon avale le tertre périllios. Roman d'Agolant, v. 847.

CAT. Perillos. ESP. Peligroso. PORT. Perigoso. IT. Periglioso.

(chap. Perillós, perillosos, perillosa, perilloses.)

3. Perillar, Perilhar, v., lat. periclitari, mettre en péril.

El batismes de Jordana 

Lur notz e 'ls perilha.

Marcabrus: El mes. 

Le baptême du Jourdain leur nuit et les met en péril.

- Péricliter, dépérir, être en péril.

Cristias vei perilhar 

Per colpa dels regidors.

G. Riquier: Cristias.

Les chrétiens je vois péricliter par la faute des gouverneurs.

En aissi m sent ieu perillar, 

Si fin' amors no m' es guirens.

Pons d'Ortafas: Aissi cum.

Par ainsi je me sens dépérir, si pur amour ne m'est garant. 

Part. prés. subst. Atressi quo 'l perilans,

Que sus en l' aigua balansa. 

P. Vidal: Atressi quo 'l. 

Ainsi comme le périclitant, qui sur l'eau balance.

D' Apollonius de Tyr, 

Sapchatz comtar e dir 

Com el fos perilhat.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Touchant Apollonius de Tyr, sachez conter et dire comme il fut mis en danger.

CAT. Perillar. ESP. Peligrar. PORT. Perigar. (chap. Perillá o peligrá: perillo, perilles, perille, perillem o perillam, perilléu o perilláu, perillen; perillat, perillats, perillada, perillades. Peligro, peligres, peligre, peligrem o peligram, peligréu o peligráu, peligren; peligrat, peligrats, peligrada, peligrades.)

4. Perigolar, v., culbuter, anéantir.

Part. pas. A baron, d' aut lignatge, 

Val mais esser perigolatz, 

Q' el viv' aunitz e deshonratz. 

Giraud de Borneil: Non sai rei. 

A baron, de haut lignage, il vaut mieux être anéanti, qu'il vive (que s'il vit) honni et déshonoré. 

ANC. FR. Là où nostre nef eust esté toute esmiée, et nous touz périllez et noiez. Joinville, p. 129.

En icelle façon, saulva, après Dieu, ladicte arche de périller.

Rabelais, liv. II, ch. 1. 

IT. Pericolare.

5. Emperilamen, s. m., péril, danger.

Ditz que co sera grant emperilamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Dit que ce sera grand danger.

23 DE MAYO.

23
DE MAYO.

Recibiéronse varias cartas, entre ellas una de En
Pedro de Belloch, en que hablaba de la prisión del conde de Módica,
y pasándose a votación para deliberar sobre este asunto, acordóse
que dicho conde fuese enviado a Barcelona, bajo la custodia y con el
respeto necesarios, dándose asimismo que Juan Rafell fuese
también remitido a esta ciudad, esperando lo que el Concejo de la
misma deliberaría. Se leyeron al propio tiempo las contestaciones a
las cartas enviadas por la ciudad de Gerona y su brazo militar, que
fueron aprobadas en seguida.
Por último, la novena mandó
insertar en el proceso que se iba formando de todos los
acontecimientos de aquella época, la siguiente deliberación.

Que
comissions sien fetes juxta forma de la capitulacio per inquirir
contra aquells que son contravenguts e contravenen contra la
capitulacio et alias. Les quals comissions sien fetes als honorables
pahers consols o jurats de quiscuna universitat e als consells de
generals de cascuna universitat qui hajen poder e facultat de
elegir algunes persona o persones en poch nombre qui puixen
fer les dites inquisicions e pendre les dites persones qui contra la
dita capitulacio et alias hauran contrafet e aquelles ensemps ab lurs
requestes remetre preses ab bona custodia als diputats e
concell.

El mismo día, recibieron los señores Diputados las
siguientes cartas.

Als molt reverend egregis e magnifichs los
senyors diputats e consell per lo Principat de Cathalunya.

Mossenyors. Ahir que fou divendres segons jaus he scrit me
havien mes en alguna sperança
quens donarien entrada en aquesta vila. Yo vahent la
gran necessitat que era en haver aquesta vila no contrestant
que era informat que En Verntallat seria en lo
cami ab siscents cinquanta homens e vehent lo
comte fahia son poder en metrel dintre la vila
deliberi ab aquests senyors de capitans qui
mostraven gran voluntat encontrarse ab lo dit
Verntallat partir de Sant Celoni ab cinch cents
homens fiant que no dich a ell mes a major que ell digueren.
Essent a la Vetlloria (Valloria en una carta anterior)
speri un home qui devia venir Destolrich (de
Hostalrich, también sale Ostalrich; Hostalric) per portar me
nove e com vench fou vespre deliberi restar a la
Vatlloria e aqui stiguem tota la nit fora les cases ab les
armes e aço per
tant com En Verntallat me trames a dir que per tost que
yo fos al mati a la
Percha del Stor (perca, la ch en muchas palabras es una c, esturión? En alemán es Stör, latín Acipenser sturio) ell hi seria
deliberam tots que anassem de dia que sil encontrassem
quens vessem. Ell fou cortes nol trobam e
arribam lo dissapte a Hostalrich e nons volgueren obrir
e lo comte breveia (breveià; bravejà; de bravear, braveó,
gritó?) molt a la muralla. Es ver la gent del a (de
la) vila nons tiraren colp nengu. Yo vahent
que no volien obrir deliberi ab los capitans de
començar a talar hun
poch de una vinya e de hun blat lavors
hisque mossen Pons a parlar ab mi dient me
que ells nos farien traure vitualla tanta com volguessem mes
que en neguna manera nons lexarien entrar. Apres
dix que si jo li volia prometre que no fahes sino dinar
e exir e yo respongui que non tenia
libertat sino de pendre e no lexar e que decontinent
tots tornarien a talar el dit mossen Pons dix
que parlaria ab lo comte. Stant axi los qui stavem aquí en
hun puig (podio, podium, pueyo, pui, puy, Pueyos) veeren
En Verntallat qui venia e tots metem nos en hun puig
ben dispost e aventagat loch e param nostra
batalla. En aço
los de la vila veeren lorde en quens
metiem obriren lo portal e tota nostra gent entra
dintre de que mostraren los de la vila gran alegria fins a les
dones cridar Charles. Axi mateix mossenyors havem mesa
gent entorn del castell. Som avisats no tenen vitualles e le
mes gent quey es es de la vila e fiança
tantost se dara. Aci es lo comte fas
lo star guardat. Haja resposta prest que volreu quen
faça ell
manassa malament als de la vila que han tengut en obrir
los portals e jols he dit que no dubten de res. Lo dit
Verntallat de continent gira e tornassen que nos acosta be (o
acostabe). Man dit aci quel concell fahia
venir hoc encara quel
devia haver mes gent de la Senyora Reyna per donar sobre
nosaltres e haver la vila. Mossenyors aci havem trames mig
quintar de polvora tremateu ne altre mig
o mes e remeteu lo a mi e passadors que no ni ha sino
en los carcaixos.
E ordonau que volreu que
faça. De
Hostalrich a XVII del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. -
Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Als
molt reverent egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell
representants lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir
rebi una letra de vosaltres per En Pere Julia quatre o
cinch hores apres que la vila fonch presa. Apres
al mig dia fonch deliberat per algun tracte que teniem
en lo castell que fos combatud sol ab spingardes sense pedres
e axis feu e apres fuy avissat que no teniem que menjar
gens ni micha (mica) carregui de molta gent per
la guarda del castell fins en trescents homens pero que neguna
vitualla noy entras. Vehent aço lo castella
demana eser guiat pera venir a parlar ab lo comte e axi yol
guihi e parla ab lo comte e lo comte fou content ell me
lliuras lo castell de gent. Durant aquest tracte en la torre del pas
baix fou vist no haver sino hun home per guarda trameti alla
spinguardes e ballesters per combatrel e axis feu de fet e
sens dan daquell hagui la torre a la mia ma e stabli
la de gent. Perque mossenyors la vila lo castell e la torra
es en mans nostres. Mes avant fuy avisat air la Senyora
Reyna trames cinch ginets armats ço
es Armengol Perea cavalleris (caballerizo;
cavallerís) del Primogenit Sappata
Gaspar e Julia tots homens destat e de casa de la Senyora
Reyna. Venint per lo cami hagueren nova com la vila era presa
anaren a parlar ab En Verntallat dient que puix lo castell
e la torra no eren presos que parlassen ab lo comte per donar
orde de socorrer la torra e lo castell.
E per ço
trametien aci hun cavaller de Santiago a parlar
ab lo comte e hun moço
per tornar los la resposta. Lo qual cavaller a tirat la
via de Barchinona no sabem com sa nom pero si hi feu
tenir esment. Decontinent sabreu qui es e ab ell sabreu tota la
veritat pero ell no gossa entrar en la vila e dix
al moço
per lo qual havem sabudes totes estes coses que sen tornas
que ell no podía passar per la vila. Avisant vos mossenyors que en
tot lo castell no ha forniment sino soles dues bombardes ans e
scrit per haver polvora de spinguardes car ab estos
combats sen ha despesa la major part axi mateix polvora de
bombardes. Totes aquestes coses e les altres sien remeses a les
senyories vostres. En Verntallat estech (estuvo) tot
air prop daci en estes serres prop en vista que
conexiam be la bandera. Vuy demati non sabem res
pero crech tantost ne sabrem qualque
cosa. Passadors no ni ha sino los dels carchaxos
(carcaj). E manenme V. S. lo queus placia.
En
Hostalrich a XXIII de maig. - Mossenyors prest al manament vostre
Pere de Belloch.

Als molt reverent magnifichs e molt savis
senyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverents magnifichs e savis senyors. Apres
que so partit de vostres reverencies e treballat en
haver los actes de certa requesta e protestacio feta per En
Barthomeu Feriça
contra lo honorable En Pere Lorenç
procurador terç
e altres adherents en aquell e de la resposta per lo dit
procurador terç feta a la dita
requesta los quals actes fins ara no he poguts haver perque
mossenyors los vos tramet tabellionats per lo
portador de la present certificant vos mes com lo dit En Barthomeu
Feriza part de la present ciutat a X del present e sen
ana a Mora e vuy es ali segons la informacio quen he
mes mossenyors certifich
vostres reverencies com dimarts prop passat lo comenador de
aquesta ciutat fra Pere de Biure me mostra una letra closa
de la molt alta Senyora Reyna ab la qual me
scrivia molt
stretament que yo prengues En Guillem Bonet e son
fill e En Luis Pelicer ciutadans de aquesta e com veu lo dit
comenador que yo nou volia exequutar sens consultar a
vostres reverencies axi com per aquelles ne era stat request lo dit
comenador se atura la dita letra e no la volgue haver
per presentada e mes me mostra lo dit comenador una provesio
patent de la dita Senyora Reyna contenent guiatge dell e de certs
ciutadans de aquesta ciutat e no la volgue haver per presentada per
ço com yo axi
mateix li digui que no lay admetria sens consultarne a vostres
reverencies e mostram altres provisions dient me que eren per levar
me lo ofici sino volia exequutar les coses dessus
dites e yo totstemps li digui que no les exequutaria sens
consultar ne a vosaltres com axi fos request e mes encara air que era
dijous lo loctinent de diputat lo qual de aquesta ciutat ab instancia
dels procuradors e concell me requiri de part de vosaltres per
la seguretat que he prestada que no proceix en execucio alguna
de les dites provisions ne de algunes altres axi atorgades com per
atorgar axi contra los dits Guillem Benet (Bonet más
arriba) e son fill e Luis Pelicer (Pellicer sale
en otras cartas) com encara contra altres ciutadans e habitans
de aquesta ciutat axi del concell com de fora del concell fins tant
que vostres reverencies ne fosen consultades e hagues cobrada
resposta de aquelles e axi mossenyors me so ofert de ferho
perque mossenyors vos certifich de les dites coses suplicant vos me
vullau scriure sobre aquelles de vostra intencio car jo
tots temps so e sere prest insiguir lo que ordenaran vostres
reverencies axi com vos digui com fuy en exa
ciutat e placieus mossenyors scriure al receptor de les peccunies
del General de aquesta que pague los actes dessus
dits queus tramet car jo e ofert al notari que jo hi fare
pagar. E altres coses nom acorren a present sino que vostres
reverencies me rescriuen tot lo que plasent los sia
les quals tingue la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e
guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. -
Mossenyors
qui a vostres reverencies molt se recomana G.^m
Comi veguer de Tortosa.

Als molt reverent egregis nobles
magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e
concell llur representants lo Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles
magnifichs e molt savis senyors. Vostres grans reverencies certificam
com havem sabut certament que lo comenador del temple frare
Pere de Biure qui es vengut aquests dies passats de la Serenissima
Senyora Reyna ha portades algunes letres o provisions
ab les quals ere manat al vaguer de aquesta
ciutat que apresonas als honorables Ea Guillem Bonet
En Luis Pellicer e altres de aquesta ciutat les quals coses
son stades molt greus e molestes a nosaltres e a tot lo conçell
de la dita ciutat e han donat causa de comocio a molts e havem
sabut que lo dit veguer com ha sabudes les dites letres ha
respost que no les exequtaria sens consulta de vostres
reverencies dient que axi nera per aquells request lo quens
ha molt plagut e ha donat causa de assosech e repos. E vehents
nosaltres que les dites letres e coses eren gran turbacio de pacifich
stat de aquesta ciutat e de la defensio publica de aquella majorment
per ço com los dessus dits son persones del concell
notables e singulars los quals se recelen de la honor
del Principat e de la defensio de aquell e de aquesta ciutat par
causa dels dits occorrents havem request lo deputat local requeris
als vaguer e sotzveguer de aquesta ciutat que no
procehissen a exequcio alguna de les dites letres ne altres
axi del concell com fora del concell de aquesta ciutat sens consulta
de vostres reverencies e reposta de aquelles. E axi los dits oficials
per lo dit diputat local ne son stats requests per la seguretat que
han prestada e los dits oficials se son oferts fer segons son stats
requests. Perque mossenyors suplicam vostres grans reverencies vullen
scriure al diputat local o son loctinent que de part de vosaltres
requira als dits veguer e sotzveguer e a tots altres oficials per
vigor de la seguretat que han prestada que no exequten algunes
provisions axi ja manades com per atorgar contra los dessus dits
Guillem Bonet Luis Pellicer e altres ciutadans e habitants de aquesta
ciutat axi del concell com fora de aquell car en altra manera aquesta
ciutat staria en gran perill e romandria en defesa e
destituida de concell en gran dan de aquella e de tot lo
Principat.
Mes messenyors certificam vostres reverencies
com per causa de certs avisos dels quals som be informats e dels
quals vos scriu lo loctinent de diputat local havem request al dit
loctinent de deputat que ajustas e metes IIII homens
en lo castell de Amposta per custodia de aquell ultra los VI
quey eren per manera que fossen X homens los quals al present hi son
molt necessaris. Perque vos suplicam vullau scriure al receptor de
les peccunies del General que pague aquells axi com es stat
provehit dels sis homens dessus dits. Mes suplicam vostres
reverencies vullen scriure als dits loctinents de diputats e
receptor de certes bombardes polvora e passadors que son aci
del General que les nos liure per defensio de aquesta
ciutat com ne siam mol freturosos e que cert
bescuyt quel diputat local de Leyda ha remes açi
al dit loctinent de diputat local quel meta en lo
castell de Amposta per provisio e forniment de aquell. Dels avisos
que havem havem dit al dit loctinent que vos ne scrigue
los quals som certes esser vertaders. Suplicants vos que sobre
les coses que per lo honorable micer Johan Bello vos seran
stades splicades vullau prestament provehir axi com aquesta
ciutat confia e spera de vostres grans reverencies les quals nos
rescriguen tot lo que plasent los sia. E tingue
aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCC sexanta dos.


Mes mossenyors vos certificam com som avisats que lo Senyor
Rey divendres prop passat entra en Saragossa e posa
en lo palau del archebisbe e lo dissapte feu fer
cride que negu no portas armes e apres aquell dia matex
per la ciutat fou feta crida contraria que tot hom portas les armes
que ben vist li fos e axi mateix com ha emprat tot Arago
que li façen
un home per casa. Mes encara per letra de hom de Çaragoça
que scriu a un son amich la qual havien vista
sabem com lo Senyor Rey fa tot son sforç
de venir contra Cathalunya ab castellans e altres
gents per barrejar e donar a sacco totes les terres de
aquella fent los oferta de donar de bona guerra lo
que pendran e les persones per sclaus les quals coses son
greus e per ço es molt necessari que vostres reverencies
procehesquen que algun bon nombre de gent ab algun bon capita
sia trames en aqueste ciutat segons vos havem scrit e
axis ne suplicam. - Mossenyors a tota ordinacio de
vostres grans reverencies molt prests los procuradors de
Tortosa.

Als molt reverends magnifichs e molt savis
mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis
mossenyors.
Vostra letra he rebuda de XVI del present sobre los
sis homens del castell de Emposta manant a mi que
done orde que lo receptor los faça
bastreta (bestreta) per hun mes a raho de
sis florins de les peccunies del General e axi
mossenyors ho he fet e inseguit. E apres per causa de certs
avisos dels quals la ciutat vos ha scrit per micer Johan Vello
(Bello en una carta anterior) e per los perills per aquelles
occorrents la dita ciutat me ha request ajustas quatre homens a la
custodia e guarda del dit castell Damposta e axi mossenyors ho
he fet entant que ara
son en lo dit castell deu homens que guarden aquell.
Suplich vos vullau scriure al dit receptor que de
pecunies del General pague los dits quatre homens com haveu
provehit dels sis. Mes mossenyors la ciutat me demana les
bombardes polvora e passadors del General que romangueren
aci del any passat e aço per la guarda axi del dit
castell Damposta com encara de aquesta ciutat perque mossenyors
placiaus deliberar e scriure lo que volreu ne faça.
Mes encara Mossenyors a XVIIII del present he rebuts den Pere
Çagrera
loctinent de diputat local setze sachs de bescuyt
assats mal tractat scriume quen faça
lo que per vostres reverencies me sera manat. Los
honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit lo meta en
en lo dit castell de Emposta per causa dels fets occorrents per
provisio del dit castell. Suplich vos mossenyors me vullau
scriure lo que delliberareu ne faça.
E placieus scriure al dit receptor que pague XX solidos de nolit
de Leyda aci que costa
lo dit bescuyt e lo loguer de la botiga e lo
que costa de descarregar. Certificants vos mes com per los dits
honorables procuradors mes stat dit que ells son certs e be informats
que Johan
Farrandich de Heredia (Juan Fernández de Heredia, Ferrández) qui es capita de Terol e de les
Aldeyes (Teruel, aldeas) fa ajust e empre
dels mes rocins que pot per al Senyor Rey e que deu venir
en Cathalunya e que a XX del present deu partir la via Dempurda
(dónde debía estar para partir la vía de Empordá, Ampurdán,
etc. ?) e que aquestes coses lo dit Johan Farrandich
hauria scrites al batle de Terol. Perque mossenyors ab
voluntat dels dits procuradors los quals de aço
man dit
vos stigues vos avis de los coses dessus dites. Mes
mossenyors per ço
com moltes gents passaven la barcha
Damposta los
dits procuradors suspitant
se me han request no leixas
passar neguns
viandants per la dita barcha
sino que vinguen aci
e axi mossenyors ho he fet. Supplich vos me vullau scriure
si ho haveu per bo car crech que no solament aprofitara a la
deffensio publica del Principat mes encara per no esser fraudats
los drets de les generalitats. E altres coses mossenyors a
present no occorren sino que vostres grans reverencies me rescriguen
e manen tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta
Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa
a XXI de maig del any Mil CCCCLXII.
Apres feta la present
he sabut per home qui es vengut de Çaragoça
com lo Senyor Rey entra divendres prop passat en la dita
ciutat posa al palau del archabisbe e lo dissapta feu fer
crida que negu no gosas portar armes e apres aquell dia mateix per la
ciutat se feu crida contraria que tot hom portas les armes que pogues
e volgues e axi mateix com ha emprat tot Arago que li donen home per
casa per entrar en Cathalunya e ques dehia que no lin
donarien nengun empero que encara no era delliberat. Mes
encara per letra de home de Çaragoça
que
fa aci a
hun
son
amich
so
avisat que lo dit
Senyor Rey
fa tot son
sforç de venir
contra Cathalunya
ab
castellans
e altres gents (gascones
se lee en cartas anteriores)
per barrejar
e donar a sacco
les terres de Cathalunya faent los oferta quels
donara de bona guerra tot lo que pendran e les persones per sclaus
la qual letra yo he vista. Perque mossenyors siaus
avis. Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres gran
reverencies molt prest Domingo Cerda loctinent de diputat
local de Tortosa.