Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.

Set ans a e mais.

Peyrols: La gran.

Sept ans il y a et plus.

En totas las set artz sui assatz conoissens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dans tous les sept arts je suis assez instruit.

ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.

CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.

A complit lo seten an. V. de S. Honorat.

Il a accompli le septième an.

Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.

Entre la septième heure et la neuvième.

Subst. Lo setz apella hom britan.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle le septième britan.

La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.

La septième, c'est la folle peur et sotte honte.

ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.

PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines.

- Strophe de sept vers.

Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.

Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.

Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 

Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.

Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.

Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.

Septièmement, par l'administration.

(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.

De a havem adversaris... de s, setenaris. 

Leys d'amors, fol. 150-151.

De A nous avons adversaire... de S, septenaire.

Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.

Eluc. de las propr., fol. 279.

Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.

CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.

(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.

Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.

(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)

Septante ermites qui faisaient pénitence.

CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.

De la dominica de septuagesima. La Confessio.

(chap. De lo domenge de septuagéssima.)

Du dimanche de septuagésime.

Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.

Dimanche de la septuagésime.

CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.

Lo plus rics jorns es oi de la setmana.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.

Horas e jorns e semainas e mes.

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.

Heures et jours et semaines et mois.

III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.

Trois semaines il y a que nous sommes ici.

Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.

(chap. Cada un dels díes de la semana.)

Chacun des jours de la semaine.

ANC. FR. Mais portois avec moi du pain

Qu'avois gardé une sepmaine.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.

Deux ou trois fois chacune sepmaine.

Monstrelet, t. 1, fol. 239.

CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.

(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

11. Setmanier, s. m., semainier.

Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.

Les semainiers avant l'heure de dîner.

CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.

Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)

Le neuvième mois, c'est septembre.

En Setembre vos falh lo grans.

(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)

Marcabrus: Senher N Audric.

En septembre vous manque le grain.

CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 

(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.

De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.

De septentrion vers l'orient.

El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.

Au milieu du septentrion.

CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 

IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.

Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.

(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)

Eau de fontaine septentrionale.

Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.

(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.

Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.

CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.

IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)

Capitol.VII. Que continua lo dit marauellos pujament de la senyora

Capitol.VII. Que continua lo dit marauellos pujament de la senyora dient los altres.*.ps. per obtenir la redempcio humana.

La senyora pujant lo sisen (sisé, é nassal) scalo la sua donzella molt esforçada fermetat nomenada fon aqui (aq): e dix li. Senyora pus tan accepte fou a nostre (n+r en virgulilla+e) senyor deu que impetrau tot lo que voleu: treballau sens çessar en reduhir prest (pst) lome en gra (gracia, gratia, r en virgulilla) e amistat de son creador: e axi cobrara força e virtut. car lome desfauorit e aterrat per son senyor: de tots es (detestat) detestinat e menyspreat. E la senyora vehent q tota la força e virtut del home venia de deu: e q sens ell era no res: dix ab gran feruor de cor: ¶ Qui confidunt (c al revés+fidú+r) in domino (dño) sicut (mós, ó nassal) mons syó (monte Sión): non conmouebit in etnum q bitat in ihrl3. volent dir: o senyor dolç e clement comunicau les vostres (vres) amors als homens: car si vna vegada ells vos coneixen e amen posaran tota la sua confiança en vos: e seguirsa: que lo que ara es tan flach e miserable sera lauors axi ferm e inexpugnable que nengun combat per fort que sia nol pora derrocar: puix ell ab la amor vostra sia fermat. E aquell q fins açi es stat vencut (vençut, vensut) per lo diable: ara sera vencedor e aterrador dels diables. O senyor y facas (faças) prest aquesta concordia entre vostra magestat e natura humana: car infinits bens sen seguiran. E volent muntar sa senyoria lo seten (setē, é nassal, ē, no es cap tilde) scalo fon aqui misericordia e ab vna gran familiaritat e amor pres la ma de sa altesa: e besant aquella dix li. O ma senyora vos sou. ¶ Lux mundi. Car de vos e per vos vendra es mostrara lo sol de justicia en la terra (trr+r que es com una z +a): e illuminara ¶ Omnem hominem venientem in hunc mundum. Car tots los homens venints en aquest seran per ell illuminats si la sua lum volran pendre e acceptar. E sera apartada d´ells la dura captiuitat en que huy son: posant los per sa (psa) clemencia en franca libertat. E la senyora molt alegra d´les rahons d´la sua donzella dix ab vna gran alegria d´cara mirant al cel ¶ In conuertendo dñs captiuitatem syon facti sumus sicut consolati. Volent dir: o pietat inmensa quant es la alma (aía) mia aconsolada (a+c al revés+solada) e alegra: recordant me d´les vostres infinides misericordies per les quals so molt certa vostra clemencia haura merçe d´ls fills d´Adam: e retornareu atras la miserable captiuitat sua. E aço senyor volia dir: ose propheta: quant li fon reuelat: que vostra magestat se mesclaria ab los homens: es vestiria de la sua lurea: prenint e ajustant a vos la carn humana. E mirant vos en sperit ab la dita vestidura humana: dix vos ab gran confiança. ¶ Tu quo q3 (quo quem, quoquem) in sanguine testamenti extraxisti eos de Lacu (lago; llac, lach, llach, loch com lo Ness): vbi non erat aqua. Volent dir senyor que ab la sanch vostra qui sera començ e fonament del nouell testament vos delliurareu e traureu los catius qui stan empresonats en aquella cija o lach fosch e tenebros dels lims: hon son ara los nostres pares. Aqui senyor noy ha gens de aquella aygua dulcissima de la vostra gracia: ans la sedegen: e la demanen ab fam insaciable cridant vos nit e dia dient. ¶ Domine rex deus abraam dona nobis pluuiam super faciem terre vt discat populus tuus quia tu es dominus deus noster. Volent dir: O senyor rey eternal deu verdader del nostre pare Abraam: placiaus donar nos sobre la terra aquella pluja tan desijada de la gracia e amor vostra: e vos senyor deuallau ensemps ab aquella: e vejaus senyor lo vostre poble: e conegaus per son deu y senyor. ¶ O creador d´tota creatura placiaus inclinar les vostres piadoses orelles al crit de aquesta gent catiua: e delliurau los per merce de tanta dolor. E volent la senyora muntar lo huyten scalo fon aqui la sua amada CONTINUARÁ.......