Mostrando entradas con la etiqueta Tapi. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tapi. Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de julio de 2026

Taparel, Tapin, Tapi, Tapit, Tapinozis, Tara, Tardar, Tarzar, Tart, Tard

Taparel, s. m., battoir, bâton.
Ab 1 gran tros de taparel. Leys d'amors, fol. 39.
Avec un grand morceau de battoir.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.

Tapin, Tapi, Tapit, adj., caché, obscur.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Fo dessus cuberta per art tapina.
Mais n' agro li garso e gens tapina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Fut dessus couverte par art caché.
Davantage en eurent les valets et la gent obscure.
Adv. comp. En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
En Auvergne, au delà de Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.
S' en anet a tapit en Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.
S'en alla en tapinois en France.
IT. Tapino. (ESP. De tapadillo, a hurtadillas, a escondidas.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

Tapinozis, s. f., lat. tapinosis, tapinose, figure de rhétorique.
Tapinosis est contra dignitatem rei magnae humilis expositio, ut est: Marcido dies sole pallet. Diomed. part. de orat., lib. II, col. 445. Ed. Putsch.
Es tapinozis humilitatz o abaysshamens, so es cant hom pronuncia, nomna o apela alquna cauza gran per nom bas et humils. Leys d'amors, fol. 108.
La tapinose est humilité ou abaissement, c'est-à-dire quand on prononce, nomme ou appelle aucune chose grande par nom bas et humble.

Tapit, Tapi, s. m., lat. tapetem, tapis, tapisserie.
Non volia sus son liech tapitz e cubertors. V. de S. Honorat.
Ne voulait pas sur son lit tapis et couvertures.
Sus 1 tapit de seda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
- Souquenille.
Ai! cum fora dreitz pelegris,
Si ja mos fustz ni mos tapis
Fos pels sieus belhs huels remiratz.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Hélas! comme je serais droit pélerin, si jamais mon bâton et ma souquenille par les siens beaux yeux était regardé.
ANC. CAT. Tapis. ESP. PORT. Tapiz. IT. Tappeto. (chap. Tapís, tapissos; tapet, tapets; tapissería, tapisseríes. Entapissat, entapissats Also, de Tortosa.)

Tara, s. f., tare, déduction d'un certain poids, déchet, défalcation.
Voyez Muratori, Diss. 33.
La potaria, per XII e miech de tara per quintal.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
La poterie, pour douze et demi de tare par quintal.
Tara dels floris del conte de Savoia.
(chap. Tara dels florins del comte o conde de Saboya.)
Tarif des monnaies en provençal.
Tare des florins du comte de Savoie.
CAT. ESP. PORT. IT. Tara. (chap. Tara, tares; pes, pesos.)

Tardar, Tarzar, v., lat. tardare, tarder, retarder, prolonger.
Aras no m' en puosc plus tardar
D' un novel sirventes faire.
Raimond de Miraval: Aras.
Maintenant je ne m'en puis plus tarder d'un nouveau sirvente faire.
Qui pogues tarzar la mort
Un jorn o dos que non vengues.
Giraud de Borneil: Ben es.
Qui pourrait retarder la mort un jour ou deux qu'elle ne vint.
Se tarzaven tan
Li comt' e ill duc e ill rei e li princi.
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Se retardaient tant les comtes et les ducs et les rois et les princes.
Si be' l tarda no s' en desesper ges.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Quoiqu'il tarde qu'il ne s'en désespère point.
Part. prés. subst.
Que li tarzan no s mesclon ab l' arden.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Que les retardants ne se mêlent pas avec les ardents.
Part. pas.
Trop val meyns dos quant es trop tarzatz.
Lanfranc Cigala: Si mos chants.
Beaucoup moins vaut don quand il est beaucoup retardé.
Substantiv. Sens e tardatz
Adui pretz e 'l dona.
Giraud de Borneil: La flors.
Sens et prolongation amène mérite et le donne.
CAT. ESP. PORT. Tardar. IT. Tardare. (chap. Tardá : tardo, tardes, tarde, tardem o tardam, tardéu o tardáu, tarden; tardat, tardats, tardada, tardades; tardaré; tardaría; si yo tardara. Retardá, retrasá, arretrasá, prolongá, prorrogá.)

2. Tart, Tard, adj., lat. tardus, tard, tardif.
L' us es bos, l' autre mals, l' us tart, l' autre correns.
Pierre de Corbiac: El nom de.
L'un est bon, l'autre méchant, l'un tardif, l'autre courant. 
Loc. Farai chanso tal que, quant er apreza,
A quadaun sera tart que guerrey.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Je ferai chanson telle que, quand elle sera apprise, il sera tard (tardera) à chacun qu'il guerroye.
Tant li es de vos vezer tard.
Hugues de Saint-Cyr: Bella donna.
Tant il lui est tard (tarde) de vous voir.
Adv. Tant me ve e tart mi ditz.
G. Rudel: Pro ai del.
Tard elle me vient et tard elle me dit.
Adv. comp. Anc pois Dieus tart ni ab ora
No cre volgues vostr' onransa.
Torcafols: Comunals.
Oncques depuis je ne crois pas que tard ni à bonne heure Dieu voulût votre honneur.
Tart o temps...
De cobezeia ns planton ort.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Tard ou temps (tôt ou tard)... nous plantent jardin de convoitise.
Pos es privatz a tart s' en fug.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après qu'il est apprivoisé à tard (difficilement) il s'enfuit.
Los bes d' amor venon a tart.
P. Cardinal: Ben tenh.
Les biens d'amour viennent à tard (tardivement).
ANC. FR. 
A tart vous en repentirés
Quant lor malice sentirés.
Roman de la Rose, v. 16845.
Qui m'aime bien, à tart m'oblie.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 154.
E 'l votz dels auzels son' e tint
Ab doutz accort matin e tart.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit avec doux accord matin et soir.
Non vieuria o tost o tart. Liv. de Sydrac, fol. 40.
Ne vivrait ou tôt ou tard.
CAT. Tard. ESP. PORT. Tardo, tarde. IT. Tardo, tardi. (chap. Tart.)

3. Tarda, s. f., retard, délai.
En mans locx val mais tarda que cocha.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En maints lieux vaut davantage retard que presse.

4. Tardor, s. f., lat. tardor, retard.
Loc. El pros coms, can o saup, non o mes en tardor. Guillaume de Tudela.
Le preux comte, quand il le sut, ne le mit pas en retard.
CAT. Tarda.

5. Tarzansa, s. f., retard.
No s cuion qu' el fassa tal tarzansa.
B. Zorgi: Non laissarai.
Qu'ils ne se pensent qu'il fasse tel retard.
CAT. Tardansa. ESP. Tardanza. PORT. Tardança. IT. Tardanza. (chap. Tardansa, tardanses; retrás, retrasos.)

6. Tarditat, s. f., lat. tarditatem, lenteur, retard.
Am... tranquilitat e tarditat. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Avec... tranquillité et lenteur.
IT. Tardità, tarditate, tarditade. (chap. Lentitut, lentituts.)

7. Tardeza, s. f., lenteur.
Sa tardeza significa freuleza. Eluc. de las propr., fol. 54.
Sa lenteur signifie faiblesse.
IT. Tardezza.

8. Tardament, Tarzament, s. m., retard.
Pois que tardament i es.
En demora, so es en tarzament.
(chap. En demora, aixó es en tardamén : retart : retrás.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 50 et 7.
Puisque retard y est.
En demeure, c'est-à-dire en retard.
ANC. FR.
Quoique hasté, long n'est le tardement.
Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. 1, p. 31.
IT. Tardamento. (chap. Tardamén, tardamens.)

9. Tardiu, adj., tardif, lent.
Li plus tardiu. Trad. de Bède, fol. 83.
Les plus tardifs.
Las semensas tardivas.
(chap. Les llaós tardanes.)
Hist. de la Bible en provençal, fol. 26.
Les semences tardives.
Fig. De dir ver tardius e vergonhos.
G. Riquier: Jamais non.
De dire vers lent et honteux.
ESP. (tardío) PORT. Tardio. IT. Tardivo. (chap. Préssec tardá, mullareros tardans, sirera tardana com la garrofal, sireres tardanes.)

A vore si trobes lo mullarero:

10. Tardios, adj., tardif, lent.
Lo celariers del mostier... no sia tardios.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 16.
Que le célérier du monastère... ne soit pas lent.

11. Tardier, Tarzier, adj., lent.
Es mot tardiers a far sa voluntat. V. et Vert., fol. 54.
Il est moult lent à faire sa volonté.
Que o demostres en obras, que no y sias tarziers.
Izarn: Diguas me tu.
Que tu le démontres en oeuvres, que tu n'y sois pas lent.

12. Destardar, Destarzar, Detardar, v., retarder, reculer, tarder.
Ylh la m destarza, e yeu l' enans.
(chap. Ella me la retrase, y yo la abanso, adelanto. Guillermo de San Gregori, nit y día.)
Guillaume de Saint-Gregori: Nueyt e jorn.
Elle me la retarde, et je l'avance.
Part. pas. Moltas guerras l' avian retardat.
(chap. Moltes guerres l'habíen retardat, arretrasat retrasat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.
De nombreuses guerres l'avaient retardé.
Fig. Enansatz ai sos enans
E destarzatz totz sos dans. 
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
J'ai avancé ses avantages et reculé tous ses dommages.

13. Destart, s. m., retard. 
S' oimais mi pren negus destartz.
Giraud de Borneil: Quan lo.
Si désormais me prend nul retard.
14. Retardamen, s. m. retardement, retard, délai.
Per lo retardamen. Leys d'amors, fol. 9.
(chap. Per lo retardamén.)
Pour le retardement.
Retardamen de la paga. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, col. 224.
(chap. Retardamén de la paga. Lo chapurriau del añ 1310 se entén mol be.)
Retard du paiement.
PORT. Retardamento. IT. Ritardamento. (chap. Retardamén, retardamens.)

15. Retardatiu, adj., retardatif, propre à retarder.
De movement es retardativa. Eluc. de las propr., fol. 25.
(chap. De movimén es retardativa. Retardatiu, retardatius, retardativa, retardatives.)
De mouvement elle est retardative.

Dictios retardivas o mots retardius. Leys d'amors, fol. 8.
Expressions retardives ou mots retardifs.

17. Retardar, v., retarder.
Sillabas retardivas, quar vezetz que retardon la votz e la pronunciacio.
Leys d'amors, fol. 8.
Syllabes retardives, car vous voyez qu'elles retardent la voix et la prononciation.
CAT. ESP. PORT. Retardar. IT. Ritardare. (chap. Retardá : retardo, retardes, retarde, retardem o retardam, retardéu o retardáu, retarden; retardat, retardats, retardada, retardades; retardaré; retardaría; si yo retardara.)

18. Sobretarzar, adj., sur-retarder, retarder beaucoup.
Part. pas. M' es lor acors
Sobretarzatz.
Giraud de Borneil: Alegrar me.
M'est leur accord sur-retardé.
Quant es sobretarzatz.
Palais: Adreit.
Quand il est sur-retardé.

viernes, 7 de mayo de 2021

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins

Capitol XLVII. Com sanct Miquel presenta a la senyora vj parells de tapins: dient los calças sa merce quant per sis staments de persones seria reclamada.

Apres fon aqui altre angel ab vn bell baçi fet de coral guarnit dor de molt singular obra en lo qual y hauia sis parells de tapins. E prenint lo sanct Miquel presentals a sa senyoria dient. ¶ Excellent senyora la magestat de nostre senyor deu tramet a vostra altesa aquests tapins per a vostre calçar: car haueu molt a caminar per socorrer a natura humana en les necessitats sues: com per ella sereu reclamada. Los vns tapins senyora son tots de argent specialment obrats: aquests senyora calçareu com sereu reclamada per los homens quis trobaran en stament de gracia. Car coneguda la flaquea humana seran molt certs que sens vostra merce conseruar nos poden. E perço continuament cridaran e diran a vostra senyoria cascu de ells. ¶ Conserua me domina quoniam speraui in te. Volent dir. O senyora y conseruaume en aquest stament glorios: que stiga ferm e constant en la gracia y amor del meu senyor e creador: e deliure de tota offensa sua. E corrent prestament la senyora per ajudarlos dir los eu. ¶ Nolite confidere in cordibus vestris: quia qui confidit in corde suo stultus est. Volent dir. O fills meus qui sou en stament de perfectio: e posseyu (posseíu) la gracia de nostre senyor deu: guardau vos de presumpcio: que no es cosa al mon que pus prestament vos faça caure: ne fieu de la fermetat del vostre cor: car dich vos certament que es be orat qui de si mateix confia. Ans tostemps que sentireu en vosaltres alguna virtuosa disposicio: deueu dir ab humilitat. ¶ Suffitientia nostra ex deo est. Confessant que qualseuulla be o gracia que en vosaltres sia sols es de deu e de vosaltres no res. E axi perseuerareu ferms en la gracia a vosaltres donada. ¶ Los altres tapins senyora son d´vn brocat vert molt singular: aquests calçara vostra merce: quant sera cridada per aquells qui son en peccat mortal. Car los dits miserables trobant se en aquell pou profunde de la jra de nostre senyor deu reclamaran a vostra clemencia: dient cascu per si. ¶ Saluum me fac domina: quoniam intrauerunt aque vsquem ad animam meam. Volent dir. O senyora qui sou font de misericordia saluau nos e deliurau nos: car les aygues de peccat son entrades dins la anima nostra: e han la offegada e morta e apartada del seu creador e noy ha quins delliure sino vos qui sou mare del jutge: ens podeu ab ell reconciliar. E vos senyora hoyt lo crit dells cuytareu ab los dits tapins: e acostant vos a ells: darlos ha vostra merce gran sperança de venia: dient a cascu de ells. ¶ Spera in domino et declina a malo et fac bonitatem. Volent dir. O miserables qui en la profunditat de peccats sou cayguts nous desespereu: ans hajau gran sperança en la clemencia de nostre senyor deu queus haura merce: e apartau vos de tot peccat e mal: e feu obres bones e virtuoses e sereu delliures de la mort eternal. ¶ Los altres tapins senyora son de vellut burell tots brodats de mates de murta: Aquests calçara vostra senyoria com negociara en les fahenes ardues de natura humana. Car a vostra merce han a recorrer tots los temptats e tribulats en la present vida. Los quals diran a vostra altesa. ¶ O tu benedicta super mulieres: que angelos vincis puritate: sanctos superas pietate veni domina in adiutorio populo dei. ¶ Volent dir. O senyora vos qui sou beneyta sobre tot lo linatge de les dones e venceu los angels en puritat e sobrau tots los sancts en excellent pietat: veniu senyora en adiutori del poble de nostre senyor deu e vostre: Car sens vos los tribulats pereixen: los temptats son vençuts. E vostra senyoria respondra a ells dient a cascu per si. ¶ Eleua de tenebris affectionem tuam: et de sempiternis delitijs refice viscera tua. Volent dir. Sabeu vosaltres qui en tants perills e treballs vos trobau: no es cosa nenguna que tant vos puga ajudar a no sentir ni estimar los dits treballs com es leuar la amor e affectio vostra de les coses tenebroses de aquest mon: e fartar e adelitar lo vostre cor: e entramenes en contemplar e desijar los delits eternals. Car aquell sols es dit benauenturat en la present vida qui de cor menysprea tota la felicitat mundana e res no ha menester de aquella. E perço es dit. ¶ Felicissimus est ergo plane cui felicitate vti opus non est. ¶ E molts desijant repos e gloria temporal cahen (cauen; com dien: diuen) en infinides dolors: perque les caygudes dels passats deuen fer cautelosos los presents: e perço es scrit. ¶ Felix quem faciunt aliena pericula cautum. E axi menyspreant lo mon fugireu a tots los mals e temptacions de aquell. ¶ Los altres tapins senyora son de brocat blanch: aquests calçara vostra senyoria com sera cridada per aquells qui son en lo pas de la mort: los quals trobantse en tanta dolor e angustia reclamaran a vostra altesa dient. ¶ O tu pia potens et potenter pia Maria: de qua fons est ortus misericordie: deffende nos in prelio vt non pereamus in tremendo iuditio. Volent dir. O senyora vos qui sou piadosa e potent: e tant com pus potent tant pus piadosa. de la qual axi com de viua font mana a nosaltres la diuinal misericordia: defeneu nos senyora en aquesta estrema batalla: perço senyora que no perixcam en lo temeros juhy que apres la mort speram. E vostra senyoria corrent a ells ab los dits tapins recaptarlos eu aquella gracia final quils emblanquira e denejara la anima fent la molt segura e alegra en son viatge: e dir los ha vostra merçe. ¶ Induite vos armaturam dei vt possitis stare aduersus insidias diaboli. Volent dir. O fills meus nous espanteu en aquest tan stret pas preniu les armes de nostre senyor deu: ço es la sanch del meu fill e ab aquesta armats e guarnits poreu vençre e sobrar les cauteles diabolicals: qui en aquest cars se esforça a fer vos perdre la gracia e amor diuina: La qual per mija de la dita sanch haueu obtenguda: e apres de aquesta gran victoria peruendreu a la gloria de inmortalitat: hon descansareu de tot treball. ¶ Los altres tapins Senyora son de brocat blau: aquests calçara vostra merce quant volra visitar aquell spital de purgatori: hon son aquelles animes turmentades per la sentencia diuina fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo repos de parays. ¶ De aquestes vostra senyoria sera tan ansiosa: que souint los fareu grandissimes misericordies: en special en les vostres solempnitats e festes. En les quals dira vostra excellencia a les dites animes. ¶ In nomine meo petite et accipietis: vt gaudium vestrum sit plenum. Volent dir: o animes penades demanau en nom meu ab gran confiança remissio de les vostres penes en los dies solempnes meus: car no sera negada misericordia a nengu en aquells dies: si ab vera deuocio e fe demana: ans siau certs lo vostre goig sera complit e haureu plenament e complida aquella visio diuina qui tant desijau. E com sereu en aquell repos pregareu estretament per aquells qui de vosaltres se son recordats en lo temps que ereu posats en penes e dolors eus socorrien ab ses oracions e suffragis. E yo per amor vostra sere special aduocada dels dits ben factors vostres: eus offir de james fallir los en les necessitats e angusties sues: Car les obres de pietat me plaen molt: quant mes aquelles que a vosaltres en la gracia e amor del meu amat fill. E aquelles animes senyora no solament en les grans festes vostres: ans en los dissaptes a vostra merce dedicats: cridaran e demanaran a vostra altesa socors e ajuda dient. ¶ Inueniat anima nostra lucem misericordie tue et recreet nos tue pacis dulcebo. Volent dir. O senyora clement troben e senten e sien mereixedores les animes nostres de veure resplandir sobre si la lum clara de la vostra misericordia: e siam senyora recreats ab la dolçor de la vostra pau: quins deliure de la pena que sentim ens porte prestament en lo loch de repos e pau. ¶ Quoniam benigna est misericordia tua et pietas tua in omnes qui inuocant nomen sanctum tuum. Car benigna e molt dolça es la vostra misericordia e pietat a tots aquells qui inuoquen lo vostre sanct e molt glorios nom. ¶ Los altres tapins senyora son de or tirat singularment obrats: aquests estojara vostra altesa per a la derrera jornada quant haura a fer aquell gran cami de la terra al cel. Car sera vostra merce cridada per tota la sancta trinitat: dient a vostra senyoria. ¶ Ascende huc et coronaberis. Volent dir. Pujau açi reyna excellent en la gran ciutat de parays: hon sereu dignament coronada. Aquell dia senyora calçareu los dits tapins de aquell or molt resplandent de inmortalitat e ab aquells entrareu per lo regne vostre de parays ab gloria inestimable: e fareu la cercha per aquella sancta ciutat per alegrar tots los ciutadans d´aquella. Los quals contemplaran vostra senyoria ab goig inestimable (2 vegades in estimable): e diran a vostra merce lo parlar de Salamo qui diu. ¶ qp pulcri sunt gressus tui in caltiamentis filia principis. ¶ Volent dir. O senyora princessa filla y sposa del gran princep deu eternal: y quant vos fa bell veure passejar ab aqueixos tapins resplandents de inmortalitat. ¶ Tots senyora ab gran alegria seguiran vostra senyoria obeint lo per ella manat: com a reyna y senyora nostra. ¶ E la senyora acceptant los bells tapins acomanals a la sua cambrera manantli quels tingues aparellats per a les jornades que sa senyoria los hauria mester.