Mostrando entradas con la etiqueta Viola. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Viola. Mostrar todas las entradas

lunes, 21 de septiembre de 2026

Vitriol, Vetriol, Vituperi, Vituperar, Vituperable, Vitz, Viula, Viola, Violon, Viular, Violar, Viulaire, Violador, Violadura

Vitriol, Vetriol, s. m., vitriol.
Vitriol trissat. 
Pausa en la plagua vetriol.
Trad. d'Albucasis, fol. 31 et 25.
Vitriol pilé.
Pose sur la plaie vitriol.
Cat. Vidriol. ESP. PORT. Vitriolo. IT. Vitriuolo. (chap. Vitriol, vitriols; com té aspecte de vidre, són unes sals, sofat de zinc, vidriol, vidriols.)

Vitriol, vitriols; com té aspecte de vidre, són unes sals, sofat de zinc, vidriol, vidriols



Vituperi, s. m., lat. vituperium, blâme, reproche.
Aysso es mot laia offensa a Dieu e sobregran vituperi. V. et Vert., fol. 98.
Ceci est moult laide offense à Dieu et très grand blâme.
Sostenir tan grans ontas ni tan gran vituperis. Philomena.
Soutenir si grandes hontes et si grands blâmes. 
ANC. FR. Pour faire honte et vitupère à un prince.
Comines, liv. 1, p. 8. 
En grand contempt et vitupère de nous et des nostres. 
Monstrelet, t. I, fol. 194
CAT. Vituperi. ESP. PORT. IT. Vituperio. (chap. Vituperi, vituperis.)

2. Vituperar, v., lat. vituperare, blâmer, outrager.
Vituperar Dieu e Nostra Dona e totz los sans.
(chap. Vituperá a Deu y Nostra Dona y tots los sans.)
V. et Vert., fol. 17.
Outrager Dieu et Notre Dame et tous les saints.
Com eras tan dessenatz
Vituperasses ta mayrastra?
V. de S. Honorat.
Comment étais-tu si insensé que tu outrageasses ta marâtre?
Part. pas. Cuia se far prezar, et es vituperatz.
V. et Vert., fol. 23. 
Il pense se faire priser, et il est blâmé.
ANC. FR. Pour vitupérer la mémoire de leur erreur.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 344.
Et les renvoyèrent ainsi villainement oultragez et vitupérez.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Sylla.
CAT. ESP. PORT. Vituperar. IT. Vituperare. (chap. Vituperá : vitupero, vituperes, vitupere, vituperem o vituperam, vituperéu o vituperáu, vituperen; vituperat, vituperats, vituperada, vituperades; vituperaré; vituperaría; si yo vituperara.)

3. Vituperable, adj., lat. vituperabilem, blâmable, répréhensible.
Aquesta operacios es mot vituperabla. Trad. d'Albucasis, fol. 66.
(chap. Esta operassió es mol vituperable.)
Cette opération est moult blâmable. 
CAT. ESP. Vituperable. PORT. Vituperavel. IT. Vituperabile.
(chap. Vituperable, vituperables.)

Vitz, s. m., vis, escalier tournant en limaçon.
Fan murs e voutas e vitz.
Bertrand de Born: S' abrils e.
Ils font murs et voûtes et escaliers tournants.
ANC. FR. Une vis par unt l'um muntad al estage meiein.... En la vis oud fenestres a plented pur le jor receivre la clarted.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 86.
Estoit une vis... de laquelle les marches estoient part de porphyre.
Rabelais, liv. I, ch. 53.
IT. Vite.

Viula, Viola, s. f., viole, violon.
Trompas ni corns, viulas ni tambors.
(chap. Trompes (trompetes) y cuernos (cornetes), violes y tambors - tabals.)
Pons de Capdueil: Per joy d' amor.
Trompettes et cors, violes et tambours.
En vostra cort regnon tug benestar,…
Trompas e joc e violas e chantar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
En votre cour règnent tous bien-êtres,... trompettes et jeux et violes et chanter.
CAT. ESP. PORT. IT. Viola. (chap. Viola, violes.)

2. Violon, s. m., violon, viole, concert, chant.
Uns bachalliers
Pres moyller, mas uns escudiers,
Filhz del seynor d' aquest castell,
Fetz violons e mant cembell. 
V. de S. Honorat.
Un bachelier prit femme, mais un écuyer, fils du seigneur de ce château, fit concerts et maints tournois.
CAT. Violí. ESP. Violín. IT. Violino. (chap. Violín, violins.)

Camine cap al final la vida de la tuna.

3. Viular, Violar, v., violer, jouer sur la viole, jouer de la viole, accompagner sur la viole.
Mal saps viular
E pietz chantar.
Giraud de Cabrera: Cabra joglar.
Tu sais mal jouer de la viole et pire chanter.
Cest vers sabra, so m pes, violar Audrics.
Pierre d'Auvergne: De josta.
Ce vers saura, cela je pense, accompagner sur la viole Audric.
Non sabretz sonar flautel,
Ni non viularetz son novel.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
Vous ne saurez sonner flageolet, ni vous ne jouerez sur la viole air nouveau.
E 'l joglar que son el palais
Violon descors e sons e lais.
Roman de Jaufre, fol. 111.
Et les jongleurs qui sont au palais accompagnent de la viole discords et sons et lais.
ANC. FR. L'uns tabore, l'autre viele.
Proverbes et Dictons populaires, p. 160.
Et pent à son col la viele.
Que Gérars bien et biel viele.
Roman de la Violette, p. 69.
(chap. Viulá : tocá la viola o lo violín, com fée Pedro Saputo.)

4. Viulaire, Violador, s. m, violeur, joueur de viole.
Enueia m, per sant Salvaire,
En bona cort, avol viulaire.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
M'ennuie, par le saint Sauveur, en bonne cour, mauvais joueur de viole.
Bos cantadors
E bos violadors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Bons chanteurs et bons violeurs.
(chap. Violiniste, violinistes, violinista, violinistes.)

5. Violadura, s. f., air de viole.
Saup novella violadura
Ni canzo ni discort ni lais.
Roman de Jaufre, fol. 11.
Sut nouvel air de viole et chanson et discord et lai.

viernes, 18 de septiembre de 2026

Vint, Vinten, Vinthen, Vingten, Vingtena, Vintecinquena, Viola, Violeta, Violace, Vieulat, Vipera, Vibra, Viperin, Viperi

Vint, n. de nomb., lat. viginti, vingt.
Tres C e IIII vint en un tropel. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Trois cents et quatre-vingts en un troupeau.
CAT. Vint. ESP. Veinte. PORT. Vinte. IT. Venti. (chap. Vin - 20 -.)

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

2. Vinten, Vinthen, Vingten, Vinte, adj. num., vingtième.
Del dig jorn de juli vinte
Tro 'l jorn de setembre cinque.
(chap. Del dit día vin de juliol hasta lo día sing de setembre.)
Brev. d'amor, fol. 37.
Dudit vingtième jour de juillet jusqu'au cinquième jour de septembre.
Subst. La vinthena (mostra) de peyras, lors valensas. Palaytz de Saviesa.
La vingtième (montre) des pierres, leurs valeurs.
- Sorte d'impôt.
Desens, vingtens, gabellas. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 259.
Dixièmes, vingtièmes, gabelles.
CAT. Vinté. ESP. Veinteno.

3. Vingtena, s. f., vingtaine, sorte d'impôt.
Desenas, vingtenas ho autras impositions. 
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 259.
Dizaines, vingtaines ou autres impositions.
CAT. Vintena. ESP. Veintena. PORT. Vintena. (chap. Vintena, vintenes.)

4. Vintecinquena, s. f., vingt-cinquaine.
Per centenar o per vintecinquenas. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Par centaine ou par vingt-cinquaines.

Viola, s. f., lat. viola, violette.
E m ditz que flors no semble de viola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Et me dit que je ne semble fleur de violette.
Mantel e blial de violas.
P. Vidal: Lai on cobra.
Manteau et bliau de violettes.
CAT. ESP. PORT. IT. Viola.

2. Violeta, s. f., violette.
En un vergier
Per cuillir violeta.
Un Troubadour Anonyme: Per amor soi.
En un verger pour cueillir violette.
Capelz han de violetas.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos.
Elles ont couronnes de violettes.
CAT. ESP. PORT. Violeta. IT. Violetta. (chap. Violeta, violetes : flo, coló y nom.)

3. Violace, adj., lat. violaceus, violet, couleur de violette.
Color blava o violacea. Eluc. de las propr., fol. 266.
(chap. Coló blava o violassea.)
Couleur bleue ou violette.
ESP. (Violaceo) Violáceo. (chap. Violasseo, violasseos, violassea, violassees : de coló violeta.)

4. Vieulat (Violat), adj., violat. mêlé de violettes.
Begues ab rosas vieuladas e un pauc de razina. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Qu'elle bût avec des roses mêlées de violettes et un peu de racine.
Sucre rosat e violat. Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Sucre rosé et violat.
CAT. Violat. ESP. PORT. Violado. IT. Violato. (chap. Violat, violats, violada, violades : mesclat en violetes.)

Vipera, Vibra, s. f., lat. vipera, vipère.
Viron la vipera morta. Trad. d'un Évang. apocr.
Virent la vipère morte.
Serpent coronat,
De vibra engenrat.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Serpent couronné, de vipère engendré.
ANC. CAT. Vipera. ESP. (Víbora) PORT. Vibora. IT. Vipera. (chap. Víbora, víbores; escursó, escursons.)

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






















2. Viperin, Viperi, adj., lat. viperinus, de vipère.
Carns viperinas a far tyriaca. Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs de vipères pour faire thériaque.
ESP. PORT. IT. Viperino. (chap. Viperino, viperinos, viperina, viperines : propi del escursó o víbora, com la llengua de Juaquinet Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XIIII, XIV, 14, sent Miquel, misericordia, petat,

Capitol. XIIII. Com sent Miquel. e misericordia e pietat despedits de adam vingueren dauant la magestat diuinal e oferiren a aquella per part de natura humana la humil verge Maria per la qual obtingueren que la causa se ves per justicia.


Despedint se lo princep sent miquel e les donzelles d´Adam per fer son viatge. lo dit glorios Miquel prengue misericordia per lo braç: e hu dels angels que ab ell eren prengue laltra donzella: e axi partiren E misericordia girant se a Adam e als fills seus qui restauen en la terra dix los
Ecce ascendimus ierosoliman, ierosolimam (Jerusalén; Ierusalem; ierosolimán) et consumabuntur omnia que scripta sunt per prophetas. Volent dir ara siau alegre e restau content vos Adam e tota la generacio vostra: car veus que pujam a jherusalem celestial: e seran complides totes les coses: que scrites son per los prophetes de la reparacio vostra. E hoynt aço adam: e tots los fills seus se prostraren en terra e cridaren ab gran deuocio dient a nostre senyor deu. Exaudi nos domine (dñe) in gemitibus nostris quia humiles sumus in vniuersa terra propter peccata nostra: et nunc sequimur in toto corde et timemus te: et querimus faciem tuam: ne confundas nos: sed fac nobiscum secundum multitudinem misericordie tue. Volent dir: o senyor clement placia a la vostra alta senyoria voler hoyr los nostres gemechs: e acceptar aquesta misatgeria que a la magestat vostra trametem. E prengaus senyor pietat de nosaltres car humiliats e aterrats som per tota la vniuersal terra per los peccats nostres. E ara senyor volem seguir a vos de tot lo nostre cor: e tembre e hobeyr a vos senyor e deu nostre (nre, r en virgulilla). Y cercar ab gran diligencia de poder veure la vostra cara: e atenyer la vostra desijada gracia: O senyor no vullau siam confusos ans vos placia fer a nosaltres segons la multitut de les vostres misericordies. E axi e adam e los fills seus continuament les sues clamors e pregaries ab molta feruor e deuocio sent Miquel e les donzelles foren aplegats molt prestament al cel. E venint dauant la magestat diuina feta adoracio: dix sent miquel (miql) a sa clemencia. O omnipotent deu e senyor yo so deuallat en aquella vall de miseria segons vostra magestat mauia (me hauia, me havia; me había) manat per visitar aquells que axi piadosament criden e demanen merçe a la clemencia vostra: hels trobat en tanta dolor que es vna grandissima compassio. Omnes declinauerunt simul inutiles facti sunt non est qui faciat bonum. Tota la terra es dissipada les besties els altres animals son rebelles al home: fan lo viure en molta temor e recel. Los homens ab si matexos stan en continues bregues: pau ni repos no es conegut entre ells: infinits son senyor los mals que sofiren En tot lo verger de natura humana no si troba flor odorifera: ni graciosa: ne plaent de veure: tot es sech: sino sola vna excellent viola qui per la profunda (pfunda: esta p, pro, porte un ganchet cap a la esquerra, paregut a una polleta, falo, sigala, cigala, coga de demoni, etc; pág. 25 del pdf) humilitat sua te totes les fulles sues esteses per terra: la olor e suauetat e dolçor sua puja fins açi a la magestat vostra. Aquesta senyor vos presenta e offir Adam com a filla natural sua: e nada entre les spines del seu ort sens lesio nenguna del original peccat: suplicant la clemencia vostra dient per si e per tots los fills seus. Ut eius interuentione tue circa nos pietatis semper viscera sentiamus. Volent dir senyor placia a la infinida clemencia vostra per lo mija e intercessio de aquesta senyora e filla mia: La pietat visceral de la magestat vostra sia vberta e manifesta als fills meus e a mi: resplandexca tostemps la heficacia sua sobre la generacio nostra. E nostre senyor deu responent a sent Miquel diu li: O visrey vos siau molt be vengut: lo present quem portau de part de natura humana es a mi tan accepte que no es cosa nenguna creada en lo cel ni en la terra que tan plaent me sia. De aquesta preciosissima flor es dit. Dulcis est memoria eius super mel et fauum: et odor eius super omnia aromata. E siau cert visrey que les coses per amor de ella demanades yo so molt prompte a donar les. Veritat es que aquesta fahena de natura humana es obra molt ardua per quey ha interes de part e contrarietat entre les principals virtuts. Car iusticia vol e demana quel home sia punit de la culpa sua. E la virtut de fortalea crida e demana que la sentencia per mi donada reste sens mutacio: E misericordia vol e desija que sia remesa la culpa del peccador. E perço (pço) que les parts sien concordades vull que façau aiustar lo meu consell real: e ques dispute aquesta causa de natura humana en la audiencia: e vejen (vejé) ques deu fer per justicia. E respos lo visrey dient: O senyor per merce nos haja de veure aquesta fahena per justicia: sino lo home es perdut. Car si testimonis son demanats no es nengu que no faça testimoni contra ell: totes les creatures lo condampnaran digne de mort eternal. E perço senyor adam vos suplica per la boca de Dauid fill seu dient. Non intres in iudicium cum seruo tuo domine: quia non iustificabitur in conspectu tuo omnis viuens Volent dir que no es mester al home que vos senyor entreu en juhi ab ell: car neguna creatura no es justificada dauant la rectitut de la vostra alta justicia. E perço senyor la clemencia vostra sola te adelliurar lo home: car totes les altres coses li son contraries. E respos lo senyor dient O princep Miquel no sabeu les obres mies quant son justificades: e que justicia va dauant la mia cara axi com a mestre sala: segons testifica Dauid. Justicia ante eum ambulabit. E que yo vull que totes les coses se façen segons orde de justicia. E respos sent miquel e dix. O senyor que molt rahonable cosa es les obres de vostra magestat sien eguals: car infinit es lo vostre poder e saber: e podeu contentar axi misericordia com justicia. Car Dauid senyor molts mestressales (o mestres + salte página + sales, mestre sala está separat una mica mes amún) conexia en la vostra cort. car ell mateix dix. Misericordia et veritas precedent faciem tuam. Car axi be senyor serueix vostra magestat eus va dauant misericordia com justicia: sia de vostra merçe que elles abduys elegeixcan cascuna vna persona per si per disputar aquesta fahena: perque pus facilment reduides a pau: e no vingua la disputa a molts sino seria proces infinit. E la magestat diuina contenta del que lo visrey dit hauia: mana cridar justicia e dix li com misericordia era venguda dauant sa clemencia per demanar la reparacio del home: e com sia interes vostre vull que doneu vna persona de part vostra: e altra que sia per la part de misericordia perque prestament sen vega de aço la raho. E justicia responent a sa magestat dix: que era molt contenta de fer lo que sa clemencia manaua: e que acomanaua la sua causa a veritat: car ella podia molt be disputar e deffensar aquesta fahena: La qual sabia largament e molt clara de quant era deutor lo home: e com justa era la pena sua. E misericordia dix a la magestat diuina: eternal deu e senyor yo done de part mia a la disputa aquesta gentil donzella qui es venguda ab mi: la qual ha nom pietat e porta procura de tota natura humana. E crech yo que ella dara tanta raho a justicia e a veritat que elles no li poran contradir: ans se hauran acordar ab ella fauorejant tostemps vostra magestat la part mia segons de vostra clemencia confie.