26 DE MAYO.

26
DE MAYO.

Después de ocuparse de varios asuntos secundarios,
se hicieron algunas proposiciones, acerca de las cuales hubo
discordancia de pareceres; y pasadas a votación, se deliberó
conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo
senyor bisbe de Vich dix primo al fet de les supplicacions donades
per lo fet de la Senyora Princesa de Navarra sia remes a tres
persones qui vegen e apunten que es de fer et ferant.

Item que com lo comte de Modica sera aci amenat
segons es deliberat que sia mes en la preso comuna ab
libertat empero que puixa anar liberament
per tota la preso tractat reverentment.
Item que la ciutat de
Tortosa prenga a mans sues la casa de la Comanda de
Sant Johan per sguard de les fahenes concorrents al
Principat e que la ciutat hi mete persones per custodia de
aquella trahentne la gent que dins aquella es e que pus
la ciutat demane esser li dat un capita per custodia sua
es de parer si a la dita ciutat plaura que sia capita frare
Luis de Castellvi sens empero despeses del General.


Fueron elejidos después, para ocuparse del asunto
de la Princesa de Navarra, el abad de San Benito, Pedro
Desplugues y Antonio Pujades.
El mismo día, los señores
Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt
honorables e savis senyors los pahers e concell General de la
ciutat de Balaguer.
Molt honorables e savis senyors. Entes habem
(primera vez que se encuentra con b; habemos; por supuesto,
Pompeyo Fabra no elegiría este habem con b porque se parece
demasiado al castellano antiguo habemos, hemos entendido) e per
moltes vies som certificats que en aquexa ciutat deu venir
gent darmes ab cominacio de fer dan en aquest
Principat. E jatsie la venguda e menys la receptacio de
aquella de leuger no cregam empero per nostre
descarrech vos volem notificar. Significants vos que si per
aqueixa ciutat la gent ere receptada nosaltres e aquest
Principat ne hauriem lo sentiment ques mereix.
Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau
acordar sou cathalans e quina nota carrech e
dan vos starien preparats si a res qui fos contra lo
dit Principat donaveu loch. E sia Jhesus en vostra
proteccio. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil
CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del
General e concell llur representants lo Principat
de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt
honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt
honorables e savis senyors. Nostre studi es tota via entendre en la
conservacio tuicio e defensio de aquest Principat segons crehem
largament e particular vos avise lo honorable compaher e
sindich vostre mossen Johan Agullo. E per que havem sentiments gent
darmes deu venir a la ciutat de Balaguer vos certificam scrivim
als pahers e concell general de la dita ciutat una letra
translat de la qual es interclus en la present per vostre avis
e per ajudar vos ne en tot benefici que fer puxau en
les cosas de que scrivim. Data en Barchinona a XXVI de maig
del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los
diputats del General e concell llur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt
honorables y savis senyors los jurats e concell general
de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors.
Per home propri a nosaltres cuytadament trames per los honorables
consols de Perpinya e encara per moltes altres vies som certificats
que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo
Illustrissimo Rey de França
seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença
contra cathalans de DC lançes
e dos milia archers pagats fins en CCC mil scuts o
franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita
quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya e que de
present li haja liurar los castells e forçes
que pora e los altres que lo Rey de França los
se haja pendre. No resmenys per letres e altrament
havem avis que lo dit Senyor Rey se prepare ab
potencia entrar en aquest Principat e ques fan empres
per alguns barons de Arago e de Valencia ab
expresses promesses e ofertes que lo Senyor Rey
los dona de bona guerra persones e bens de
cathalans e les viles e terres e lochs a sacco
les quals noves son axi doloroses e amargoses que mes
dir nos pot per esser axi seduida la Majestat reyal per males
e perverses persones no zelants la honor divina lo servey de
la sua Altesa ne en la conservacio repos e
tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de
aquell. O cosa de grandissima admiracio o cosa de profundissima
congoixa o passio o cosa de gran conturbacio en los
enteniments o coratges dels cathalans car
may fou vist Reys Darago ne comtes de
Barchinona haver desemparats venuts o alienats sos
vassalls ne dats a sacco (con lo que
dan por saco los catalanes desde siglos ha) e de bona guerra.
E volerse començar en los
cathalans qui tant han ampliada la reyal corona e son
fundament de la fidelitat e tants serveys han fets als
lllustrissimos Reys de gloriosa memoria e assenyaladament al
Senyor Rey benaventuradament regnant.
Es
cosa de grandissima contristacio en respecte de voler esser axi
tractats. Mas a Deu no placia consenten los
cathalans a tals pacte e coses que son dites ne placia a
Deu tal fahena sia solament scoltada.
Car ells conservacio e no destruccio del stat reyal
desigen ab observança
de llur lleys e libertats (por qué se
encuentra en todos estos textos leys, libertats, y ahora lleys, pero
libertats, y no llibertats, para ahorrar tinta ya que son
cathalans?). Tota altra senyoria abominen e sol lo pensar
esser transportats tots o part en altra domini (del rey de
Aragón al de Francia? Pero si ya fuistes francos o franceses en el
pasado.) en alguna desesperacio los constitueix.
E si per metrels spant a les coses demunt dites son en
sola fama reduides aquells qui tal pensament han hagut cogitar
los cathalans no esser de natura de les granotes
(ranes; ranas; Kröte, Kröten en alemán, o godo) qui a pocha
remor lançen
en les profunditats de les aygues ne de lebres
(buscad la canción occitana: ai vist lo lop, le rainard, la lebre) qui fugen per sols crits de infants cogitar
deurien quals son los
cathalans qual raho han dada de llurs
persones e de lurs fets e actes e qual causa justissima
prossegueixen a lahor de Deu servey de la Majestat reyal
conservacio de les libertats repos e benefici e tranquillitat
del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Ferma sperança
tenen los cathalans que ab la ajuda de Deu e de mossen
Sant Jordi e de tots los benaventurats Sants e
del glorios Carles ells conservaran per llur poder la
corona e patrimoni reyal e aquells defendran fins a
la mort ab la observança
de les dites libertats. Ara poden veure e sentir vostres
savieses senyors molt honorables ço
que per altres letres vos havem scrit ço
es a quina fi se tirave e tire per les coses de queus havem
avisats. Notificant vos adonchs aquelles e la nostra voluntat
e intencio inconmutables pregam exortam e incitam vostres coratges se
scalfen en aquella naturalesa unitat ardiment e animositat
que los cathalans han acustumat en lahor de nostre Senyor Deu
defensio de les persones e bens de la reyal corona e de les
libertats del dit Principat lo qual es hu dels
precipuus membres de aquella. Certificants vos nosaltres per
lo carrech que tenim no entenem fallir en les coses que
prosseguim ne dubtarem exposar les persones e despendre los
bens del General e nostres propris en obviar e defendre que res
de aquest Principat sia a sacco donat venut empenyorat
o alienat ne algu maltractat ne les libertats
perdudes en tant gran deservici de la Majestat reyal e
destruccio perpetual del dit Principat. E sia lo bon
Jhesus proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXVI del mes de
maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell
lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra
honor apparellats.

Fue enviada copia de la que precede a
todas las universidades y concejos del Principado, a las cuales, en
casos análogos, se había también escrito.
El mismo día, los
señores Diputados y Consejo recibieron las cartas que siguen.

Als
molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran
providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya
e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat
residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los
honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e
instruits de nosaltres explicaran a vostres molt grans reverencies N.
M. e honorables providencies certes coses de nostra part.
Placiaus dar los fe e creensa (suelen escribir
creença, pero la ç, s como en
forsa o força, ss como en dreçada dressada se pronuncian igual,
Çaragoça, Saragossa, &c) com si per nosaltres eren
explicades a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables
providencies de les quals la Trinitat increada sia continua
proteccio. Scrita en Perpinya a XXIII de maig del any Mil CCCCLXII. -
Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.


Al molt
reverend egregis e magnifichs mossenyors los diputats e
concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Apres
hagui scrit vench hun correu que havia trames a
Sent Feliu per que yo sabi que de la nau del
Senyor Rey se treyen (se traien, traíen) les armes en
portaven a Gerona fiu una letra als jurats della
de part de vosaltres mossenyors que com jo (encontramos yo,
jo en varios textos) hagues sabut que de aqueixa nau se
traguessen moltes armes contral General e la ciutat
de Barchinona que decontinent les deguessen detenir e no
les leixassen traure ne portar si eren tretes e los
dits jurats no han volgut res detenir si be en la letra yols
dehia que per res no les leixassen moure si nons
desijaven haver per enemichs e no eren tant poques que
no fossen segons so informat mes de trenta carregues
hon havia mes de quarante caxes de passadors moltes
cuyrasses (corazas) moltes ballestes lançes
largues e dardam moltes spinguardes bombardes
e polvora prou. Tramet vos la letra dels jurats ab
la present e no mes. De Hostalrich a XXV de maig any Mil CCCC sexanta
dos. Lo portador vos informara del fet de Sant Feliu. -
Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.


Sigue la carta inclusa, a que la anterior se refiere.

Al
molt magnifich mossenyer mossen Pere de Belloch loctinent
de capita del Principat de Cathalunya.
Molt magnifich
mossenyer. La present hora que son sis hores de mati per home propri
vostre havem rebuda una vostra letra la sustancia de la qual es
aquesta que armes no fossen ne ho permetessen de una nau
segons en la dita vostra letra vos nos referim e es contengut.
E es axi que responent molt magnifich mossenyor a vostra letra es
veritat que gran temps ha que en lo port de aquesta vila ha
una nau grossa appellada nau de Castella mar la qual
dita nau es del Senyor Rey en la qual nau havia gran
municio de armes per quant era anada armada e la
Senyora Reyna ha trames aci lo sotzveguer de
Gerona ab molts animals e ensembles de la dita
Senyora qui sen portaven part de les dites armes axi com son
bombardes colobrines polvora pavesos lançes
cuyrasses e altres armes ço es ballesters e
passadors e altres e apres ir demati fon
aci tornat lo sotzveguer ja dit e per part de la dita
Senyora Reyna qui sen ha fetes portar compreses algunes
que vuy demati sen han portades totes les armes qui
eren en la dita nau exceptat una bombarde la pus grossa
qui hi ere e per quant la dita nau era del Senyor Rey
e los oficials staven a peticio del dit Senyor Rey ells
han liurades les dites
armes sens sabuda nostra neus
ben som empatxats axi com aquelles qui eren del dit Senyor Rey.
E altres coses molt magnifich mossenyor no sich ha innovades.
E sia molt magnifich mossenyor lo Sant Sperit guasda
vostra. De Sant
Feliu de Guixols a XXV de maig entre sis e set hores abans
de mig jorn. - A vostra honor apparellats los jurats
de Sant Feliu de Guixols.

Al molt reverend egregi e
magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de
Cathalunya.
Mossenyors. Dissapte vos trameti hun
correu a qui dihen Martorell ni per aqueix ni
per altre no he haguda resposta e apres vos ne trameti
ahir dos e no he cobrat res. Encara stich ab
bascha que no sien presos. Per tant mossenyors he
deliberat trametreus aquest e tants fins me trametau resposta
car la necessitat ho aporta. Nosaltres som ab
poques vitualles e tan poques que poch vos ho pensarieu
per queus placia decontinent per terra hajam alguna
quantitat de forment que los jurats de si laseguraran
e axi mateix lo que devia venir per mar e mes avant quens
trametau passadors e polvora de spinguardes e de bombarda. Den
Verntallat es en Arropit fas fort aqui en hun
pas ab bombardes e pallissada. Ades es ab
cinch cents ades ab DCCC ades Mil ades
CCCC que ara per lo sou se aplaguen e stan mes aplegat
que no solien es veritat que si les remençes
se cridaven crech jo perdria la mes part de la gent que
vuy que es mercat de si hic havien venguts molts
pagesos per saber que era jols he dit lo que ma
paragut per contentar lo molt hi va que la cosa se faça
que dihen que si es fet que tots volen morir ab
nosaltres. Placiaus voler ho strenyer e no mes. De Hostalrich a XXV
de maig. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch


Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis
senyors los diputats del General e concell llur del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles
magnifichs e molt savis senyors. Certifich vostres grans reverencies
com disapte prop passat que comptavem XXII del present rebi de
la molt alta Senyora Reyna una letra closa data en Gerona a Xllll del
dit mes ab dues crides dins aquella incluses manant a mi a
pena de deu milia florins e privacio del ofici que aquelles ab veus
de publica crida fes publicar. E aquells observas e fes tenir e
observar. E per quant he prestat sagrament e homenatge en poder
vostre de no exequtar algunes provisions sens consulta vostra
consulte ab la present vostres reverencies de les dites coses
a les quals tramet trellat de la dita letra e de les dites crides
supplicant vos me vullau rescriure prest del que delliberareu e
volreu que faça en les cosas
dessus dites. E sia mossenyors la Sancta Trinitat continuament
en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXIIII del mes de
maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors lo qui es prest a tota vostra
ordinacio Guillem Cami (Comi en textos anteriores)
veguer de Tortosa.

Siguen las cartas y pregones a que hace
referencia la comunicación que antecede.

La
Reyna tudriu etc.
Veguer dehim e manam vos quant pres
stretament podem a pena de deu milia florins dor Darago e
privacio del ofici a vos acomanat que en continent tota dilacio e
consulta cessant façats
ab veu de crida publicar per los lochs acustumats de
vostra jurisdiccio les crides intercluses en la present les quals
observeu e façau observar e
tenir a tots los de la vostra jurisdiccio de la publicacio de les
quals crides nos avisets (occitano) ab vostres
letres per nostra deguda informacio. Dada en Gerona a XIIII de maig
any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Ara hojats
queus fa asaber la molt alta e molt Excellent Senyora
la Reyna tudriu del Ilustrissimo Senyor don
Ferrando primogenit e loctinent general del
Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles
comtes vezcomtes barons nobles vervessors cavallers e altres donzells
e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs
jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu (en
feudo) que com per conservacio e defencio de les persones
de la dita Senyora Reyna e del dit lllustrissimo
Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns
particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal
segons seria veridicament informada voldrien attemptar haja
necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls
specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit Senyor
viles
castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e
notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles
feudataris qui tinguen e posseesquen res en feu per lo dit Senyor que
a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e al dit Illustrissimo Primogenit aquell servey que cascu de aquells per
lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço
sera negligent e remis (remiso) ço que la dita Senyora no
creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e
possehint en feu en tal cars e tan necessari fall
a son Senyor. - La Reyna.

Ara ojats tot hom
generalment de part de la molt alta e molt Excellent la
Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando
princep e loctinent general del Senyor Rey en lo
Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat
de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo
servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit
Principat se façen
alguns moviments de gent darmes lo que no poch
redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat
real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima
Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequcio
de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present
publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes
vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres
qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien
simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de
treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la
dita Illustrissima Senyora Reyna e del Ilustrissimo
Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments
e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan
longament quant en servey los tals de la dita
Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua
Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que
sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica
en los lochs e vegueries hon lo present guiatge sera
publicat. - La Reyna.

La Reyna tudriu etc.
Venerables
pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels de la Majestat del
Senyor Rey e nostres. Pervengut a noticia nostra com en la vila de
Perpinya e comdats de Rossello e de Cerdanya sotz color de
cert fictament e dolosa concebut avis sa Senyoria
sembrada fama que la Majestat del dit Senyor Rey hauria feta liga o
aliança ab lo Illustrissimo
Rey de França daria sacors a la dita Majestat de DC
lançes e dos milia archers
pera quatre mesos e lo dit senyor Rey li hauria promes donar
possessio dels dits comdats per lo dit Rey de França
detenidora fins li fossen restituits los dits trecents
milia scuts. E essent certa axi per los capitols de la dita liga
per lo dit Senyor autenticament a nos tramesos com en altra manera
que jatsia la dita liga sia stada fermada entre lo dit Senyor Rey e
lo dit Rey de França aquella se ha en altra forma que per la dita
fama es fingit e simulat e sens derogacio o detriment algu no
solament dels dits Principat e comdats e poblats en aquells mas
encara de tots los regnes e terres del dit Senyor havem scrit als
amats e feels del dit Senyor e nostres los consols e concell de la
vila de Perpinya per remoure aquelles de qualsevol sinistre pensament
que per raho de la dita dolosa e ficta fama en ells
pogues recaure sotz la forma en la copia dins la present
interclusa contenguda. E perque pora esser que tal forma se fos stesa
o stengues en aqueixa ciutat havem deliberat per ço trametreus la
dita copia e encara copia dels dits capitols de la dita liga. La qual
aximateix sera ab la present per ço
que pervenint a hoyda de vosaltres tal fama a aquella no sia
atribuida fe. Dada en Gerona a XXIIII de maig any Mil CCCC sexanta
dos. - La Reyna etc.

La Reyna tudriu etc.
Consols e
prohomens be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e
nostres. En aqueixa vila de Perpinya e comdats de Rossello o de
Cerdanya se seria semblada fama segons hauriem entes sotz
color de cert ficte e dolosament concebut avis que la
Majestat del Senyor Rey hauria feta aliança
ab lo Illustrissimo Rey de França contra aquest Principat de
Cathalunya e que per aquesta raho lo dit Rey de França daria secors
a la dita Majestat de DC lances e II mil archers pera quatre mesos e
lo dit Senyor Rey li hauria promes donar per sessio
de aqueix dits comdats per lo dit Rey de França detenidora
fins que per lo dit Senyor li fossen restituits CCC mil scuts la qual
cosa hauria aportat a vosaltres e els seus pobles de la dita
vila no solament admiracio mes encara algun aterriment e desconfiança
del dit Senyor. E perque no voldriem que ab aquesta tal illusio
diabolica vosaltres e los dits pobles subdits e vassalls del dit
Senyor Rey e nostres fossets constituhits en algun
sinistre pensament ne recaygues en vosaltres algun desconort e
descontentacio del dit Senyor la intencio del qual es stada e es ab
molta clemencia e humanitat tractar a vosaltres e a tots sos pobles
vos volem dir e avisar de la veritat com passa sens fictio.
Veritat es donchs que la dita Majestat ha fermada aliança
ab lo dit Illustrissimo Rey de França e aquell al qual lo dit Senyor
Rey ha feta consemblant oferta li ha ofert valer contra
qualsevulla reys potencies e persones segons que en los
capitols de la concordia entre ells feta copia de la qual
auctenticada per Nanthoni Noguares prothonotari
del dit Senyor Rey vos havem ja tramesa per En Miquel de Luppia
donzell porets pus larch haver vist. E creem
certament que lo dit Rey de França
observant la sua fe reyal e en altra manera no defalliria en
valer e ajudar tota hora que necessari sera ne per lo dit Senyor ne
sera emprat a la Majestat sua e per ferli la dita valença
e ajuda no dubtara exposar les persones sua e de sos magnats e tota
aquella potencia quey sera mester. E poria esser que lo dit Rey de
França sentint los moviments quis fan de present (desde hace
muchos meses estáis haciendo el gilipollas, lo que sois, vamos)
en aquest Principat no sperada del dit Senyor Rey requesta per la
honor sua se prepar a fer complir lo que ab la dita liga ha
ofert al dit Senyor. Empero maravellam nos que en lo pensament
de vosaltres puixa recaure o haja recaygut que lo dit Senyor per
qualsevulla necessitat en que fos possat de tal joyell
com son aqueix comdats e tant precipuu marlet de la sua
corona se volgue desexir ne per via de
empenyorament ne en altra manera transferir en altre Rey o
potencia majorment que no ignora la dita Majestat ne nosaltres que
per lo uniment de aqueixs comdats ab los
altres seus regnes e terres e axi ab la reyal corona
e jurament per raho de aço e en altra manera per lo dit Senyor
prestat tal alienacio o empenyorament fer nos poria.
Certament nos deu creure e axi ho podets haver per cert ço
es que james lo dit Senyor a tanta derogacio e
ignominia sua no daria loch car vertaderament ignominiosa cosa es a
Rey Princep e Senyor que per diners ne valua del mon volgues
alienar los marlets de la sua corona e tal majorment com
aqueix es qui com fos alienat quant dan portaria al dit Senyor e
aquest seu Principat lo qual ell sencerament ama e encara a
tots sos regnes e terres vosaltres mateixs ho podets
compendre. E per ço no dubtam afermar vos ab interposicio encara de
jurament solemne que lo fet de la dita concordia o aliança
no passa sino per la forma que dit havem e que del pacte o possessio
de aqueixos comdats no solament no es stat contractat mes encara
haguda mencio alguna en la dita concordia o aliança
o en altra manera. E si a les fames o coses en lo passat durants
aquests trantolls compostes ab persuasions e intencions no
rectes mes per revocar de la vera amor que tenen vers lo dit Senyor
los seus pobles e sostenir aquells en unitat se volra per vosaltres
attendre axi com creem farets veurets clarament a quina
fi tals fames e fictions se sembren e que axi com aquelles en
lo passat han freturejat de veritat axi e molt mes ne fretureja
aquesta e ja havem alguns sentiments quines persones e quals a
sembrar aquesta diabolica fama se son dispostes e han donat causa per
que donant fi a aquestes coses com siam certa vosaltres esser
persones tals que sabrets la veritat de aço be compendre vos
pregam e encarregam affectuosament que a tot conflicta fama e
dolosament concebuda no vullats dar o atribuir fe
segons que creem indubitadament farets ans vullats
reposar e repellir del cap dels pobles la dita fama havent aquella
per falsa e simulada com vertaderament
es. E per tant totes aquestes coses en deguda consideracio vos
dispongats e metats en obra fer coses que sien a honor
de Deu servey del dit Senyor Rey e benefici e repos de la patria
e apartar de vosaltres
aquestes tumultuacions e vullats star reposats e ab
ferma confiança que si james
aqueixa vila e pobles de aquella e de tots aqueixos
comdats son stats ben tractats per lo dit Senyor ne encara per los
altres Reys passats de gloriosa memoria axi be e molt millor
serets e seran tractats per lo dit Senyor e per nos e sobre
aço vejats
vosaltres quina forma de seguretat de nos en persona del dit Senyor
volets que tota aquella vos donarem liberament encara que
nostra persona hi fos necessaria e sobre nostra fe e paraula reyal
que de present vos donam de aço porets star segurs. O
Deus e quis pot persuadir ne metre en pensament que lo
Senyor Rey qui fins aci ab molta humanitat ses hagut e per la
defencio fama e honor de seus pobles no dubtaria mil vegades
exposar la persona e stat seus vulla posar en perdicio e
destruir aquells. Creem que nostre Senyor Deus qui es
scrutador dels coratges e sab la verdadera e certa intencio del dit
Senyor no permetra les penses dels seus pobles e vassalls se
vullen axi alienar e desconfortar de aquell ans ab amor lo
reebran e amaran axi be e millor que james han fet per
molt que males penses vullen obrar. Dada en Gerona a
XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Los
señores Diputados mandaron despachar en este día la siguiente carta
e instrucciones.

Als molt honorables e savis senyors los
procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.
Molt
honorables e savis senyors. Per lo honorable micer Johan Vello havem
rebuda vostra letra e oida la creença en virtut de aquella explicada
ab molta pertinencia nos ha solicitats de les coses de que haviem
carrech. Venints a la resposta certificam vostres savieses nosaltres
havem provehit en lo fet dels quatre homens afegits a la custodia del
castell Demposta e el fet del bescuyt e de les
bombardes e colobrines e ja navem scrit al diputat local.
Quant es al fet de la casa de la Comanda de sent Johan
deliberacio precedent es nostre parer attesa la concurrencia del
temps e la sospita que se ha dels qui la tenen deu esser per
vosaltres presa a mans de la ciutat e expellides les persones
qui en la dita casa hi deuen esser meses persones fiables per
custodia de aquella. En lo fet del capita que aqueixa ciutat demana
deliberacio precedent som de parer si a vosaltres e aqueixa
universitat plaura sia capita vostra e de aqueixa ciutat aquell lo
dit honorable micer Johan Vello en nom vostre nos ha nomenat co
es lo honorable frare Luis de Castellvi qui es
home dispost e de molta experiencia en tals coses e actes com vuy
concorren sens empero despeses del General. E si sera
capita com dit es volem que puixa entrevenir en les
inquisicions qui se han a fer contra los qui fan contre
la capitulacio vos havem scrit e encara en pendre ensemps ab
les persona o persones per aqueixa universitat elegidores totes e
sengles persones qui com per causa e occasio de les dites
inquisicions se hauran a pendre car nosaltres ab tenor de aquesta en
cas que lo dit frare Luis sia capita com dit es la qual volem per son
avis li sia mostrada cometem al dit frare Luis ensemps ab los altres
dessus dits sobre les dites inquisicions e capcio de persones les
veus nostres. Quant al fet de la gent demanada per lo dit micer Vello
el present no veem esser expedient deminuir lo general exercit
mas siau certs que en cas de necessitat aquest Principat no se
oblidara fer lo degut. Totes les coses dessus dites deduhim a vostra
noticia pregants e encarregants vos siau vigils e attents a la
custodia e conservacio vostres e de aqueixa ciutat e encara del
Principat. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en
Barchinona a XXXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. -
Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell
lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Siguen las instrucciones.

En nom de
nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge Madona Santa Maria e de
mossen Sent Miquel e de mossen Sant Jordi e de tots los sants e
santes de Paradis e del benaventurat Carles.
Instruccions per los
molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats
del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya
fetes al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la
gracia de Deu comte de Pallars
capita general del exercit del dit
Principat fet per servici de la Majestat reyal conservacio repos e
tranquillitat del dit Principat e de les libertats e cosa publica de
aquell.
Primerament lo dit egregi capita ab lo dit exercit tirara
la via de Empurda per los camins lochs e parts que li semblara
lexant stablida ab tot compliment la vila de Hostalrich la qual vuy
en dia sta en mans e poder del dit Principat en la manera que a ell
sera vist. E fahent la dita via de Empurda diligentment se entremetra
den Verntallat quis diu cap e principal de certs ajusts de gents lo
qual ha mes e met lo dit Principat en molta conturbacio e si
vist sera al dir egregi capita anar lla on sera lo dit Verntallat e
donar sobre ell e lo dit ajust faça
ho en la manera que li parra guardant tots temps ab molta
providencia lestat seu e del dit exercit.
Item lo dit
egregi capita donara tot orde tant com possible li sia en concordar
avenir e metre en repos los senyors e o seniors dels pagesos
de remença e altres ab los dits pagesos de les diferencies e
altercacions qui entre ells son axi per causa o occasio de les
remençes e mals usos com per
servituts tasques censos e altres coses per manera tot bon
repos sia procurat en lo dit Principat a lahor de nostre Senyor Deu
servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la Senyora
Reyna e Illustrissimo Primogenit tranquillitat
e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell car per
los dits respectes entre los altres es fet lo dit exercit e axi ho
dira e manifestara lo dit egregi capita en totes parts on sia axi als
dits senyors o seniors e als dits pagesos com a totes altres

persones que li sera be vist per que sia manifest que los dits
diputats e concell entenen ab summa diligencia en procurar tot bon
repos en lo dit Principat.
Item lo dit egregi capita ab gran
studi e vigilancia entendra contra totes aquelles persones que han
fet o faran contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey atorgada e
per la sua Altesa e lo dit Principat fermada e solemnament
jurada la observacio e manteniment de la qual es a lahor de nostre
Senyor Rey servey dels dits Senyors Rey Senyora Reyna e Illustre
Primogenit conservacio repos e tranquillitat e benavenir del dit
Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Item lo
dit egregi capita per tot son poder tindra en bona pau e confederacio
les gents del dit exercit e fara fer la contenta a tot hom e no
permetra que fassen injuries o dans a alguns que sien adherents e
coajudants al benefici repos e bon stament del dit Principat.
E
sera curos e solicit lo dit egregi capita de scriure
sovint als dits diputats e concell avisant los de las coses que fara
e de les noves que li occorreran e de totes coses que sien a
conservacio e benefici del dit exercit e de la cosa publica del dit
Principat.
E en virtut de sagrament e homenatge prestats per lo
dit egregi capita als dits deputats e concell conve e promet a
aquells com a representants lo dit Principat que ell se haura be e
leyalment en totes coses dessus dites e ab gran diligencia governara
lo dit exercit be e degudament a tota utilitat e honor del dit
Principat. E que fara e complira ab efecte per son poder totes coses
que li seran comeses e scrites per los dits diputats e concell.
Scrita en Barchinona a XXVII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta
dos. - Bernat Çaportella.


El mismo día, los señores Diputados y Consejo
recibieron la carta que sigue a continuación.

Als molt
reverents egregis magnifichs e honorables senyors los diputats e
concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis
magnifichs e honorables senyors. Sobre alguns afers los quals son de
molta importancia los quals en scrits seria larch de recitar trametem
a vosaltres Nanthoni Ferran de aquesta vila largament informat dels
dits afers dels quals ab vostres reverencies magnificencies e
honorables savieses deu comunicar. Suplicants vos que en lo que per
lo dit Anthoni Ferran sera sobre los dits afers dit e recitat sia per
vosaltres dada fe e creença axi com si per nosaltres e concell de
aquesta vila era dit e recitat e de voler procehir dar concell e
ajuda en los dits afers e en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera
dit en tal manera que sia gloria e honor de nostre Senyor servey de
la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del
Principat de Cathalunya e indemnitat de aquesta vila e dels poblats
en aquella. Oferintse tots temps aquesta vila star a la ordinacio de
vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Lo dit
Anthoni Ferran sen aporta instruccions en scrits dels dits afers los
quals suplicam esser per vosaltres legides e vulla lo Sant Sperit
illuminar los enteniments de vostres reverencies
magnificencies e honorables savieses. Scrita en la vila dels Prats
del Rey a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt
reverents egregis magnifichs e honorables senyors. - Los qui stan
prests a la ordinacio de vostre concell los jurats prohomens e
concell de la vila de Prats.

Los señores
Diputados y Consejo mandaron escribir, en este día, las siguientes
cartas.

Al molt noble e magnifich baro don Hugo de
Cardona.
Molt noble e magnifich baro. Apart vos scrivim de
les noves occorrents. Aquesta es solament per comendar vostra noblesa
de la virtuosa sana e ferma intencio que com a vertader
cathala haveu mostrades tenir e tenin segons som
imformats en totes coses que han respecte a benefici del
Principat conservacio de les libertats e cosa publica de
aquell. Por ço notificam a vostra noblesa nosaltres
haver firmissima voluntat e proposit en son cas e loch
esser be recordants de vos e de vostre be obrar com aquell quen sou
be merexedor. E si algunes coses per vostra noblesa podem fer
som prests a tot lo possible. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del
any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los
diputats del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se
escribió otra igual a la anterior, con la dirección respectiva, a
mosen Francisco de Eril, señor de Anglesola.

Als honrats los
prohomens de Rupia de Pubel de Foxa de Salra
e altres de la vegueria e batlia de Gerona e a quiscuns
dells.
Prohomens. Per tant com creem hi
trobareu pler vos certificam havem concordats los senyors o
seniors dels pagesos de remença ab los pagesos de aquest
bisbat e de Osona e alguns de aqueix bisbat de Gerona
sobre les diferencies que entre ells eren axi per les remençes
e mals usos com per tasques censos e altres servituts e havem
provehit que sie publicat a fi que si adheresquen tots
aquells qui adherir se volran. E axi sera procurat bon repos
en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal
majestat e conservacio de les libertats. Per ço a
suplicacio del portador de aquesta vos ne fem lo present avis
encarregants vos siau voluntaris en lo repos del dit Principat axi
com son stats los dessus dits. E no vullau creure totes fames qui
stusiosament se sembren en aqueixes parts per metre divisio
entre les gents vullau com a bons cathalans que les libertats
sien servades car sens elles aquest Principat no pot star habitat. E
hajau a cert que lo dit Principat qui treballa en conservar aquelles
e en metre repos en ell sera be recordant daquells qui bona obra
hauran feta els defendra de totes congoxes e dans
quels volguessen esser fetes. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del
any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats
del General e conçell llur representans lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Encuéntrase
aquí consignado, como, el mismo día, por mandato de los señores
Diputados, se publicó en la ciudad de Barcelona, a son de trompetas,
el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de
part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables
diputats del General e concell llur representants lo
Principat de Cathalunya en virtud de le comissio de la cort
ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de
la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada
e jurada et alias entrevenint en aço e consentinthi la ciutat
de Barchinona. Que totes persones de qualsevol stament ley
grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e
possehir axi per via de comanda empenyorament o alias alguns bens
diners libres alberchs censals e altres rendes deutes cartes e altres
coses qui sien den Luis Dolibes Jacme Bertran mercader
Francesch Matella Gaspar Maymo notaris e Anthoni
Bells argenter que aquells en continent dins tres
dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan
Torres canonge de Vich Bernat de Guimera donzell Johan
Pellicer sindich de Villafrancha de Penedes e Anthoni
Sans notari entreveninthi per la ciutat de Barchinona
havents de aço plen poder dels dits diputats e concell
llur. E si dins los dits tres dies aquells no
denunciaran o manifestaran encorreguen en pena de D. lliures la qual
pena encontinent sera exequtada sens alguna
merce.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia
senyors los jurats e concell general de la ciutat de Çaragoça.

Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Creem
per letres e per moltes altres vies e formes vostres magnificencies e
savieses seran stades plenament informades com per causa de la
detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey
de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles
fill primogenit seu aquest Principal en virtut de la comissio de la
cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insiste
e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma
usatges de Barchinona constitucions leys usos e
pratiques de aquell tro a perfeta liberacio
del dit Senyor Primogenit fahent e proseguint los
actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab
no poques ans grandissimes despeses treballs e perills
a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey
e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son
degut orde e prerogativa de grau devingues en la successio
apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey
e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels dits usatges
constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la
dita capcio e extractio del dit benaventurat Primogenit feta
fora lo dit Principat eran stats infringits lasos
e prejudicats. E com feta per la Majestat del dit Senyor Rey
per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fou per
moltes vies e maneras sabut que alguns dels consellers e
altres qui circa del dit Senyor Rey staven dehien
e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna
molestia e indignacio no solament a respecte del dit glorios
Primogenit mes encara de aquest dit Principat. Per la qual raho e per
attendre daqui avant entre la sua Excellencia e
lo dit benaventurat Primogenit no
pogues a induccio de
males persones incidir algun altre cars e no resmenys
per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordonar les
coses de justicia e statuir les leys e libertats de
aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la
capitulacio per la sua Altesa per sa gran humanitat e
virtut atorgada fermada e jurada en e ab la qual lo dit Senyor Rey
ha comendats molt los cathalans com a fidelissimos de
totes les coses dessus dites confessant aquelles esser
degudament e pertinent fetes. Deuen mes avant haver sabut vostres
savieses com apres que fou plasent a nostre Senyor Deu
appellar al seu regne lo dit glorios Karles hora per
hora inseguints la dita innata e intacta fidelitat e per observancia
de la dita capitulacio per los embaxadors del dit
Principat fou per part de aquell trames a suplicar molt humilment e
devota la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua
volgues trametre axi com de fet cotinuant la sua virtut
e clemencia trames lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab
la Serenissima Senyora Reyna la qual per la pocha edat del dit
Illustre don Ferrando fou admesa com a tudriu sua en deguda e
pertinent manera en lo regiment del dit Principat e dels comdats de
Rossello e de Cerdanya. Creents nosaltres que aquest Principat
representam tota via que observantse la dita capitulacio la qual a
molta gracia benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les
altres leys e libertats cathalanes ere religar
e en maxima amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels
cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells
atorgades e dades per los lllustrissimos Reys
e Comtes de Barchinona passats no han duptar exposar persones
e bens en ampliar exalsar e conservar la sua reyal
corona e fer molts altres innumerables serveys specialment al dit
senyor Rey benaventuradament regnant quant en prejudici de la sua
Altesa se treballava en fer jurar per Primogenit lo ne
del Serenissimo de inmortal memoria Rey don Alfonso hoc
e no essent lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la
dita Majestat per les coses atorgades ab la capitulacio predita ultra
les grandissimes despeses ja fetes ha donades CC Mil lliures
barchinoneses. Totes aquestes coses a vostres magnificencies e
savieses havem volgut sucintament rememorar per que puixen sentir e
veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest
Principat en totes les coses dessus dites e encara en les subseguents
de les quals la dita Senyora Reyna seduida e mal concellada
salva humil reverencia de la sua Altesa per persones no zelants
lo servici del dit Senyor Rey e de la sua Altesa e del dit lllustre
Primogenit e lo repos de aquest Principat nos ha volgut impingir
assats carrech donant entendre a la sua Altesa nosaltres no haver
potestat de fer les coses devall narrades. E per que a tot lo mon
sien notories nostres actes e vist quant degudament e regulada havem
provehit a les coses de que carrech nos vol esser impingit certificam
vostres magnificencies e savieses que per manament de la dita Senyora
Reyna mossen Johan de Copons cavaller sots color de paraules per ell
segons ere afermat proferides de les quals precehia certa
inquisicio fou pres en aquesta ciutat no contrestant fos plenament
guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara
leys del Principat no comporten e axi fon aportat e molt stretament
custodit com si hagues comes lo major crim del mon. De
continent nosaltres per observança
de les leys cathalanes usos e pratiques de aquelles
suplicam molt humilment la dita Senyora Reyna una e moltes vegades
fos de merce sua e encara instam lo magnifich vicicanceller qui ha
carrech de administrar justicia e los veladors de la causa al dit
mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e tractar aquell
com a cavaller juxta les dites leys usos e pratichas
fahent li donar la demanda e publicar la enquesta segons ferse
devia. Allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en
gracia aquest Principat unque (nunque, nuncha, nunca)
se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat circa
tres mesos en gran violacio e prejudici dels dits usatges privilegis
constitucions usos e pratiques. E qui pus greu es constituit per
malaltia en larticle de la mort no li ere permes intrar
lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne
encara confessio les quals coses encara que fos en terra de infels
negades no li foren. Atteses adonchs totes les dites coses nosaltres
qui ja haviem per cert aquelles esser expressament contra la dita
capitulacio de la qual som mantenidors e per virtut de aquella haviem
citats los dits vicicanciller e zeladors no en derogacio o vilipendi
de les regalies jurisdiccio e preheminencies reyals salva humil
reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço que ab la dita
capitulacio nos es atorgat e permes requerim lo honorable lavors
regent la vagueria aquesta ciutat que tragues de la preso lo
dit mossen Johan de Copons e axi fou fet jatsie la hora fos mes mort
que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat foren presos alguns
dels devall nomenats delats de haver tractada ensemps ab altres la
dampnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio devall
scrites per la qual raho instant la dita ciutat ere iniciada e se
continuave inquisicio entrevenint lo dit regent la vagueria de
Barchinona contra los dessus dits. Los quals a la dita instancia eren
stats emparats en la preso hoc no resmenys ere stat
concellat e request per los honorables concellers e concell de
la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus
dits presoners tingues be custodits e per res nols deliures de la
dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero
regent la vagueria infringint los dits e altres privilegis e no
havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica
ere constituida per tant greus e temeraris crims e delictes de que ab
gran vigilancia e attentament se inquirie a les deu hores de nit
deliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa
que la veritat fos ocultada de les dites coses axi detestables. Les
quals de directo son contra la dita capitulacio. On com a nostra oyda
pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit regent la
vegueria qui de totes les dites coses ere plenament certificat
havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la
dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent ab
intervencio de aquesta ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit
regent la vagueria no ab tumult de gent salva la dita humil
reverencia de la Senyora Reyna ans pertinentment e deguda e en cars
permes. Es stat plasent a nostre Senyor Deu qui no vol la cosa
publica perescha que per proces e confesions propris
dels dessus dits delats qui apres mirablement foren represes e
encara de altres devall nomenats no violentes ans liberes ha constat
e consta plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors
concelladors e coadjutors
de la dita orrendissima conspiracio tumult o sedicio fahedores
en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la
Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest
Principat ab potencia per força
e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent
armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo
vicicanciller stigues en la audiencia
acompanyat de gent armada.
E com fos presa la gent aquella fos remesa al dit vicicanciller e de
continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les
principals de nostre concell et e del concell de la dita ciutat. E
que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a
la casa de la Diputacio en la qual nosaltres convenim
treballants per lo bo e tranquille stat de
aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab
aquells prengues los que be li vingues e quen fes a sa
voluntat totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades
e apuntades segons diu e mostra lo dit proces a fi que lo dit
Senyor Rey ab potencia com dit es entras e que la dita capitulacio
fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e mudat lo regiment e daqui
avant faes ço que plasent fos a sa Altesa per les quals coses
tractades qui no son enormes ans enormissimas no cruels ans
crudelissimas e de tanta ferocitat que contemplades en lo
interior de la pensa meten spant a nosaltres ab intervencio de la
dita ciutat per virtut e potestat de la dita capitulacio et alias ha
convengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey
salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats
del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran
amaritud de cor exequtar axi com de fet havem exequtades
les persones dels honorables mossen Francesch Pallares qui ere hu
dels consellers daquesta ciutat mossen Pere dez Torrent hu de nostre
consell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per
llur porcio ere acomanada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila
ciutadans Marti Solçina
mostaçaf e Jacme Perdigo qui
eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio
e conspiracio. E exellats a XXX anys en Sardenya lo
honorable Narnau Squerit ciutada Pere Comes e Anthoni Abello
habitadors de aquesta ciutat. Cosa es stada a nosaltres molt greu e
congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalats en
aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta
destruccio extermini e desolacio qui de llur mal pensament e tracte
provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit
Principat car no solament se tirave a mort de les dites persones mas
a deslibertar perpetualment aquesta terra. La qual per sa
sterilitat e magresa sens libertats habitada
star no pot. Si pensau senyor de molta saviesa fer un tal moviment
tumult e acte com ere tractat quin avalot paria e quantes morts de
homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos
mesclada e les libertats de aquell destrouides no es coratge qui en
gran dolor e adolciment constituit no seria. E per ço
ragraciam a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e
tractes ha permesos divulgar. Regraciam com los dessus dits ha
permesos castigar. Regraciam com la cosa publica no ha permes
periclitar. Regraciam com aquest Principat no ha permes deslibertar.
E finalment regraciam tanta amor e gracia que als cathalans ha volgut
manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients
nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida
clemencia e bondat qui no ha permes la republica
perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment
de aquell glorios Karles de sancta recordacio fill primogenit del dit
Excelentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest
Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha
fetes e en tantes perplexitats a congoixes es constituit. Si aquestes
coses senyors de molta providencia part sien plasents e dignes de
comport pensen vostres savieses pensen encara mes quals fan mes lo
servey del Senyor Rey e nosaltres qui com a representants aquest
Principat ab intervencio de la dita ciutat totes nostres forçes
e studi metem en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e
procurar repos en lo dit Principat e aquells qui ab tals pratiques
com les damunt dites e altres ab fames vanes deshonestes e molt
apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalants
treballen en destroir la dita cosa publica e les libertats de
aquella de la qual lo Senyor Rey es cap e metre en conturbacio e
congoixes lo dit Principat qui es hu dels precipuos membres de
la reyal corona. Es mes avant veritat que per quant a alguns
de nostre concell no semblave prou clar que la potestat de inquirir
contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a
nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren
tenguts diverses consells axi generals com particulars per esser be
vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio a la facultad
en e ab aquella atorgada. E finalment fetes deça
e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab
persones doctes e de sciencia en lo consell general nostre e de
aquesta ciutat fou conclos e delliberat la dita facultat de inquirir
esser atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per
virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne
salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por
ne temor segons appar en los quals quescu dels votants ha
dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat.
E per ço salva la dita humil reverencia no es occupar la jurisdiccio
e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo
dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey
per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio
ne passar los limits de aquella. E los consellers e altres qui per
llur poder nos volen impingir carrech segons demunt es dit de
malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran
desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio
scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo
Principat haura plena recordança
e nos oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor do
nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos benefici e
tranquillitat del dit Principat. Com certament cregam la Excellencia
de la Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada crrrech
algu nuns donarie sino concellada e seduida sinistrament prava
e dolosa per ells poch zelants lo honor e servici de la Majestat
reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Es mes avant
veritat que stant encara la dita Senyora Reyna en aquesta ciutat fou
fet cert moviment de pagesos dits de remença en les parts Dempurda
fahents molts desordens contra llurs senyors e altres no solament en
no voler pagar censos servituts e altres drets a que son tenguts ans
encara insults resistencies e desobediencies molt desonestes.
E per quant de la dita Senyora Reyna a suplicacio nostra fou manada
letra e provisio havent que los dits pagesos pagassen e cessasen de
tots ajusts e moviments illicits e aquella ells obtemperar no
volgueren en gran neclecte de la dignitat reyal ans la vila de Santa
Pau assetiaren e per alguns dies combateren volents la entrar
e apres hostilment anaren a la vila de Besalu la qual los fon be
defesa. Per ço nosaltres
volents per nostre poder fer lo quins paria e par servici del dit
Senyor Rey e ropos de aquest Principat fem deliberacio
entreveninthi aquesta ciutat que fos feta gent a cavall e de peu per
asistir que los manaments reginals fosen obtemperats e axi per
nostra embaxada ho denunciam a la dita Senyora Reyna creents ferlin
acceptissimo servey.
La qual ab ses acustumades
humanissimas parales nos dix que sa Excellencia provehiria en
reposar les dites coses per altres vies. En apres per la ciutat de
Gerona e per la dita vila de Besalo e per los staments ecclesiastich
e militar e altres del bisbat de Gerona axi ab missatgerias
com ab letres fou feta gran instancia e requestes a nosaltres
volguessem entendre en lo repos del dit Principat per tant com los
fets dels dits pagesos augmentaven les quals coses per nosaltres a la
dita Senyora Reyna denunciades la sua Altesa dellibera partir e de
fet parti transferintse a la ciutat de Gerona per causa de les dites
coses los dits empero pagesos induits e moguts per algunes persones
continuants llurs ajusts e anadits mal a mals prengueren certs
gentils homens e robaren cases e bens de aquells. E per ço
nosaltres instats e requests com dit es delliberam traure e de fet
traguem les banderes reyal e del General creents ferne
assenyalat e accepte servey a la dita Senyora Reyna los quals
apres pochs dies nos scrivi cessassem de exequtar nostres
deliberacions com sa Excellencia hagues reposats e fets desajustar
los dits pagesos no passaren empero molts dies gran clamor fou fet a
nosaltres per quant los dits pagesos havien entrat lo castell de un
cavaller e aquell molt vergonyosament pres ligat e (mal)
tractat la muller qui prenys era afollada los infants
despullats e tots sos bens desrobats e partits e fets molts
altres detestables actes de gran temeritat ab expresions de moltes
enormes e gravissimas paraulas proferides en gran
vilipendi e gran neclecte de la dita Senyora Reyna e de la dignitat
reyal per los quals actes axi illicits e enormes los quals per la
anada de la dita Senyora Reyna no eren diminuits ans en
molt major quantitat augmentats. Nosaltres no volents permetre quant
en nosaltres sia que aquest Principat vingues en major comocio ans
fos comprimida la audacia dels dits pagesos e de altres qui ab gran
studi e maneres cauteloses treballen en metre divisions scandols e
sedicions en aquell e fer contra la dita capitulacio en gran ofensa
de la Majestat divina e del dit Senyor Rey e dan e perturbacio del bo
e tranquille stat del dit Principat havem fet exercit de gent a
cavall e de peu a efecte de servici de la corona reyal conservacio de
les libertats e leys e repos del dit Principat. E axi Deu
volent ho monstrara la experiencia no contrestant per alguns
occupants se ofici diabolich sie stat dat entendre a la Senyora Reyna
lo dit exercit esser stat fet per algun dan o cars faedor en
les persones de la sua Excellencia e del lllustre Primogenit lo que
tant fort nos agreuge que mes dir nos pot com tal pensament en
nosaltres may sie recaygut ne recaura
poria ans per defencio de llurs
excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no
dubtariem una e moltes vegades si possible ere continuants la dita
innata e incorrupta fidelitat. No sia donchs meravella a
alguns som impellits en traure banderes e lo dit exercit e altres
delliberacions fer en virtut de la dita capitulacio et alias. Car
covengut ha e cove axi ferse per obviar a les dites
divisions sedicions e scandels e per procurar salut e repos en lo dit
Principat e conservar aquell. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o
façam ne hajam en voluntat fer
novitats e procehiments repugnants al domini e senyoria reyal com no
sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat. Mas volem e entenem
tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita
capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars
preus de persones sanch e bens comprades creents tota via ferho a
lahor de nostre Senyor Deu e servey del dit Senyor Rey. E axi ab la
ajuda de Deu e de mossen sent Jordi e de tots los
benaventurats sants e del glorios Karles sera comprobat. Ara
que segons som certificats en la concordia feta entre la Majestat del
dit Senyor Rey e lo lllustrissimo Rey de França seria convengut que
lo dit Rey de França li fa
valença contra cathalans
de DC lançes e dos milia
archers pagats seus en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey
li met penyora per la dita quantitat los comdats de
Rossello e de Cerdanya qui son singulars e assenyalats membres
del dit Principat e que de present lo dit Senyor Rey li
haja liurar los castells e forçes
que pora e los altres que lo dit Rey
de França
los se haja pendre car en defendre lo reyal
patrimoni e encara les persones e bens dels cathalans qui
segons avisos que tenim per alguns son ja partits e dats a sacco
conexera tot lo mon de quina unitat virtut ardiment e animositat
usaran los cathalans en defendre les persones e bens e en no
permetre que res del dit Principat sie venut empenyorat o alienat ne
a sacco donat ans aquell defendran fins a la mort per llur dita
innata e inviolada fidelitat abominants tota altra senyoria sino la
acustumada que Deu
mantenga. E venra e sentira tot lo mon si les
fames que en derogacio dels cathalans vanament son stades
seminades seran corresponents als fets e efectes. Justissima
causa proseguexen los cathalans e nostre Senyor Deu es
e sera de llur part e ab la ajuda e endressa sua
ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e
aquells defendran ab tota integritat no permetant perdre llurs
leys e libertats sens les quals viure no desigen e
aquesta intencio e firmissimo proposit tenim nosaltres com a
representants lo dit Principat ab gran perseverança
de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los
sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en
totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes
les coses damunt dites havem volgut representar a vostres
magnificencies e savieses tant per esser de aquelles ab veritat
certificades quant per descarrech nostre e si en lo scriure som stas
perplixos pregam vos ho prengau ab bona paciencia car tractar
alts e ponderosos actes e negocis no porta comoditat lo breu scriure
majorment que per vulgars fames molts erros se son
causats. E per quant los senyals ques senten es veen
prometen moltes tribulacions congoixes e conturbacions les quals a
vosaltres no deuen esser occultades per aquella amor e fraternal
comunio que sempre es stada entre aquex regne e aquest Principat
digna cosa nos (no ens; de nos: mos) ha paregut axi
stesament vostres savieses esser certificades de totes les coses fins
açi subseguides
oferint nos (este nos, incluso con la gramática de Pompeyo Fabra, no pasa a “ens”, otra más de las burradas del químico
Pompeyico) promptes a tot lo que sie honor e util
de vostre e de aqueix regne. E sia la Sancta
Trinitat en proteccio vostra e direccio dels negocis que prosseguim.
Scrita en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII.
-
M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General
e concell lur representants lo Principat de Cathalunya
a vostra honor apparellats. - Als molt magnifichs honorables e de
gran providencia senyors los jurats e consell general de la
ciutat de Çaragoça.

(Que quede claro: aquex
regne :
Aragón, Aragó, Arago en estos textos sin tildes, e aquest
Principat).

Iguales a la carta
que precede, se remitieron otras, con la dirección respectiva, a las
municipalidades de todas las capitales correspondientes a cada uno de
los reinos, provincias, islas y demás estados de la Corona de
Aragón.