Mostrando entradas con la etiqueta canorgues. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta canorgues. Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Deude de Pradas. En un sonet gai e leugier

Deude de Pradas.

Deude de Pradas

2701, 7225.

Deude de Pradas si fo de Rosergue, d'un borc que a nom Pradas, pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, de trobar. E saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian d'amor. Per que non avian sabor entre la gen, no foron cantadas.

2701, 3794, 7225-6, M.

En un sonet gai e leugier
Comens canso gai'e plazen,
Qu'estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon dezirier.
Dezir ai que m ve de plazer,
E'l plazer mou del bon esper,
E'l bon esper de joi novel,
E'l joi novel de tal castel
Qu'eu no volh dir, mas à rescos,
A cels cui amors ten joios.

Joios son ieu; et ai mestier
De far plazer à bona gen,
D'onrar joglars, d'amar joven,
De dar enans qu'om no mi quier;
E quan del tot non ai poder
Sivals que n'o faitz aparer.
Quant autrui sai que m sia bel
Adoncs fas d'autrui flor capel:
E soi cortes tengutz pels pros,

Enoios son li lauzengier
E'ls gelos, q'us no s'en defen;
Quar on plus vos faran parven
Queus amon de cor vertadier
Adoncs vos cujan decazer;
E pugnaran matin e ser
Com vostre joi se descapdel.
S'als no podon mouran cembel,
E seus voletz nous falh tensos:
Mas sufretz e venceres los.

Bel acollir e plazentier,
Olh amoros, esguart rizen,
Gai domnei ab motz d'avinen,
Fina beutat ab pretz entier
Me fan ma domna tan voler,
Que re no tenc autrui temer.
E qui s vol fenhedor m'apel,
Qu'en prezen tenc sotz mo mantel
Pros domna malgrat del gelos,
Ab plazer de mos companhos.

E pois no m podon mei guerrier 
Mermar ni tolre pensamen,
E tenc mon cor aitan jauzen,
No sai de que m leu cossirier.
Que midons sab aitan valer
Que quan se vol me pot aver,
Ja noi man letra ni sagel,
Ni m done cordon ni anel;
Mas denhe me dir: amics dos,
Aissi com vos m'avetz ai vos.

De ben amar non ai parier,
Ni trop amador de mon sen;
Quar qui plus ama finamen
De sidons ditz qu'il s'o enquier.
Ieu no l'ai ges; mas ilh per ver
A be me ses tot retener.
Mas ieu no m dolh de tal clavel,
Ans sent al cor un dous cairel
Don fin'amor m'es gazardos;
Qu'aisso m dona que tanh à dos.

De mo mal aip conosc en ver
Que bati ferr freg ab martel.
Folia fatz, quar i apel
Neguna res, mas que s'ieu fos
Aissi com solh tot en perdos.

Vai t'en canso, no t cal temer
Fol augur de cat ni d'auzel,
Tro sias denan Gui d'Uisel;
E di l: aissi m tramet à vos
Fol Cosselhs, quar es amoros.

domingo, 11 de octubre de 2026

Peire Rotgier. Senh' en Raïmbaut, per vezer

7225, 7614, 7698.

Peire Rotgier si fo d'Alvernhe, canorgues de Clermon, bels hom et avinens, e savis, e de sen natural.

Peire Rotgier si fo d'Alvernhe, canorgues de Clermon, bels hom et avinens, e savis, e de sen natural. E trobava e cantava be. E laisset la canorga e fes se joglar, et anet per cortz; e foron grazit li sieu cantar. 
E venc s'en à Narbona en la cort de madona na Esmengarda, qu'era de gran valor e de gran pretz; et ela l'aculhit fort et onret, e l fes gran be.
Et el s'enamoret d'ela e'n fes sos vers e sas cansos; et ela lo pres en grat: e la clamava Tort-n'avetz.
Lonc temps estec ab ela en cort; e fon cregut qu'el agues d'ela joi d'amor, don ela fo blasmada de las gens d'aquela encontrada: e per temor del dit de la gen si l det comiat. Et el parti de si e s'en anet dolens e pensieus, e consiros e marritz, à 'n Raymbaut d'Aurenca, si com el dis el sirventes que fetz de lui:
Senh' en Raïmbaut, per vezer
De vos lo conort e'l solatz.
Lonc temps estec ab el; et estet en Espanha ab lo bon rei 'n Anfos de Castela, et ab lo rei n' Anfos d'Arago, et ab lo bon comte Ramon de Toloza. Gran onor ac él mon tan com el i estec; mas pois se rendet à l'orde de Gran mon, e lai definet.

2701, 7225-6, 7698, C.

Rambaud d' Orange, Raimbaut d’Aurenga

Senh' en Raïmbaut, per vezer
De vos lo conort e'l solatz
Soi sai vengutz tost e viatz,
Mais que no son per vostr'aver;
Que sapcha dir quan m'en partrai
Com es de vos ni com vos vai,
Qu' enqueron m'en mans entre nos.

Tant ai de sen e de saber,
E tan soi savis e membratz, 
Quant aurai vostres faitz guardatz, 
Qu'al partir en sabrai lo ver;
Si ta's lo gabs com hom retrai, 
O si n'es tant, o mens o mai, 
Com aug dir ni comtar de vos.

Gardatz que sapchatz mantener
Aqo qez eras comensatz;
Quar hom on plus aut es pujatz
Plus bas cai, si s laissa cazer.
Pos dizon tug que mal estai,
Pos que fes, pos eras no fai,
Qu'eras no te condug ni dos.

Qu'ab pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans afans es cargatz
Cel que bon pretz vol mantener:
Ops l'es que s percas sai e lai
E tolha do, si co s'escai,
Quan veira qu'es loc e sazos.

D'aisso volh que digatz lo ver
S'auretz nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O'ls volretz amdos retener.
Vejaire m'es, al sen qu'ieu ai,
Segon que cug, mas non o sai,
Qu'adreg los auretz ambedos.

Si voletz el segle parer,
Siatz en loc fols ab los fatz;
Et aqui meteis vos sapchatz
Ab los savis gent captener:
Qu'aissi cove qu'om los assai,
Ab ira'ls us, autres ab jai,
Ab mal los mals, ab be los bos.

Nous fassatz de sen trop temer,
Per qu'om diga: trop es menbratz;
Qu'en tal loc vos valdra foldatz
On sen no poiria valer.
Tan quant auretz pel saur ni bai,
E'l cor aissi fresquet e gai,
Gran sen nous er honor ni pros.

Senh' en Raïmbaut, ie m n'irai,
Mas vostre respost auzirai,
Sius platz, ans que parta de vos.

Note. Dans le manuscrit 7226, cette pièce est la dernière de celles du poète. Comme il y est constamment nommé P. Rotgier da Mirapeys, peut-être a-t-il existé deux troubadours du nom de Roger.

Roger Torrent