Mostrando entradas con la etiqueta catalanistes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catalanistes. Mostrar todas las entradas

domingo, 31 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.


(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

jueves, 5 de diciembre de 2019

Andalussía, románs

Si a la Andalussía de abáns de la conquista cristiana la mayoría de la poblassió parlabe románs, ¿cóm suposadamén a Valénsia y a ses illes Baleàs siríen arabófonos com diuen catalanistes y algún que atre despistat? Pos un atra mentira.
Aleza Izquierdo; Estudios de Historia de la lengua española en América y España, 1999

Andalussía, románs


Si a la Andalussía de abáns de la conquista cristiana la mayoría de la poblassió parlabe románs, ¿cóm suposadamén a Valénsia y a ses illes Baleàs siríen arabófonos com diuen catalanistes y algún que atre despistat? Pos un atra mentira.


Aleza Izquierdo; Estudios de Historia de la lengua española en América y España, 1999





jueves, 6 de junio de 2019

Ab gran ditxa nostra haveu de regnar en los cors de Espanya

Algúns catalanistes tos dirán espanyolistes com si fore un insult, pero es un orgull. Este mossen catalá parláe de Espanya com la seua terra.
Onofre Martorell; Practica de la devoció al Santíssim Cor de Jesús, 1745.


Ab gran ditxa nostra
haveu de regnar
en los cors de Espanya,
mes que en altras parts:
O Cor Divinissim, &c. 

Ab gran ditxa nostra  haveu de regnar  en los cors de Espanya, mes que en altras parts: O Cor Divinissim, &c.

domingo, 14 de abril de 2019

Morella, Calaseit, Tortosa

Avui parlarem del misteri de los que afirmen que a MorellaCalaseit y Tortosa parlen la mateixa llengua pero neguen que sigue la valensiana.




Avui parlarem del misteri de los que afirmen que a Morella, Calaseit y Tortosa parlen la mateixa llengua pero neguen que sigue la valensiana.

O lo aragonés (oriental)


Roberto Bayod, lenguas, Aragón

Saludos als catalanistes:

xarxes.wordpress.com Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, Peñarroija, o com ya escribíe Desiderio Lombarte Arrufat: Pena-Roja.

ascuma.org/wordpress/ Ascuma de Calaseit, tan catalanistes com lo IEC, AVL.

loreguer.wordpress.com lo pena de Marcelo de La Litera, Huesca.  

https://locacaodelafacao.wordpress.com/ lo grillat de Manuel Riu Fillat

finestro.wordpress.com José Miguel Gracia Zapater, de la Codoñera, Mezquín, Teruel.

domingo, 6 de enero de 2019

domingo, 18 de noviembre de 2018

La extinsió de sa llengo balear

La extinción de la lengua balear.

La extinsió de sa llengo balear.

La extinsió de sa llengo balear

https://www.elmundo.es/baleares/2018/11/16/5bee834346163f889f8b45b4.html 

Según las últimas estimaciones existen 6.000 diferentes lenguas en el mundo, pero la mitad se extinguirán durante este siglo, lo que significa que cada dos semanas deja de hablarse una de ellas por el simple hecho de que ya no queda nadie que pueda transmitirla. 

Gabriel Bibiloni, articles salats

¿Cómo se pierde una lengua?
Básicamente en tres etapas. La primera la constituye la presión que ejercen las autoridades sobre el pueblo para imponer el idioma que les interesa que prevalezca;
en la segunda se aminora la imposición y se permite un falso bilingüismo cuyo único objetivo es aumentar la habilidad en el dominio de la lengua gubernamental mientras disminuye el uso de la secundaria.
Es entonces cuando se entra en la tercera y definitiva etapa porque las nuevas generaciones, educadas íntegramente en la lengua dominante, consideran cada vez menos importante mantener conocimientos en lo que juzgan -porque así se lo han transmitido sin cesar en el colegio- idioma «poco culto o recomendable».

troba ses diferències, Catalunya, nazis, comunisme, mallorquí, Cup, escombrem-los

La imposición catalanista no va a conseguir acabar con el castellano porque es la segunda lengua más hablada del mundo y constituye una herramienta imprescindible para no aislarse del resto del mundo. Sin embargo lo que corre serio peligro es la subsistencia del idioma balear, el que se habla en MallorcaMenorca y las Pitiusas. O nos ponemos manos a la obra de inmediato o en pocas generaciones desaparecerá para siempre el legado que hemos recibido de nuestros antepasados. Por eso es imprescindible que no llamemos catalán a la lengua que hablamos en la islas. No sólo porque existen suficientes elementos que las distinguen, sino porque es la excusa desde la que imponer un idioma común en esa fábula llamada Països Catalans

Fábulas   en vers mallorquí  per  D. T. A. y C. (Don Tomás Aguiló y Cortés)   Autor de la Rondaya de rondayas   escritas en 1802.

No ha habido enemigo más feroz en la historia de nuestro idioma que el catalán oficial. (infecto dialecto occitano, subdialecto barceloní)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

Hay que luchar contra él si queremos que cuando empiece el próximo siglo quede alguien aquí que diga tassó o ca en vez de got o gos.
El balear es de espíritu aventurero, es una característica heredada de nuestros antepasados fenicios. No resulta extraño encontrarles en cualquier lugar del mundo. Desde Australia hasta las inmensas llanuras de Dakota. Están en todas partes y basta con oírles pronunciar dos palabras para situarlos.
También resulta muy simple diferenciarlos de un catalán o de un valenciano. Esa diversidad no puede desaparecer porque con ella quedan atrás siglos de historia.

Me niego a imaginar un día en el que un valenciano, un mallorquínun chapurriau y un catalán se encuentren en cualquier lugar del mundo y sea imposible distinguirlos. Ese día habrá muerto para siempre nuestra lengua. / Sa nostra llengo /




La extinción de la lengua balear; Pedro II, als presentz, aragonés, occitano

domingo, 11 de noviembre de 2018

Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano.

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/11/11casanova.pdf

Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano.

Emilio Casanova. Este, com Octavio Serret, pert les O, deu sé que no té cap canut y no les sap fé.

Universidad o Universitat de Valencia - Academia Valenciana de la Lengua
// Ojito en la AVL, son catalanistes de Valensia, com la ASCUMA catalanistes de Aragó, fan aná les normes de Castelló per al catalensiá, lo valensiá catalanisat. //


Lligíu a Ricart Garcia Moya, Catalunya mos furta, que los coneix mol be y los fique al seu puesto.

AFA-67 201 archivo de filología aragonesa (afa) 67, 2011, pp. 201-235, ISSN: 0210-5624 

Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano

Emilio Casanova.

Resumen: 

El objetivo de este trabajo es mostrar la necesidad de estudiar la parte aragonesa de Valencia y las hablas de Aragón para lograr un buen conocimiento del valenciano, dada la existencia de numerosos rasgos lingüísticos que podrían deberse, precisamente, a la influencia de los aragoneses. Se analizan los factores históricos que explican dicha influencia y que no son otros que la constante presencia de aragoneses en tierras valencianas, lo que se justifica con la abundancia de apellidos de procedencia aragonesa en Valencia. Finalmente, se aportan algunos casos concretos de componente aragonés en los niveles fónico, morfosintáctico y, de manera especial, léxico

ETC...

// Relacionado:

Apuntes ta un curso alazetal d´aragonésSantiago Bal Palacios, 1976:

Apuntes ta un curso alazetal d´aragonés, Santiago Bal Palacios, 1976