Mostrando entradas con la etiqueta conclogueren. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta conclogueren. Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de marzo de 2021

18 DE MARZO.

18 DE MARZO.

En la sesión de
la mañana de este día, fueron presentadas las siguientes súplica y
carta, que fueron remitidas al Consejo, de parte del
universidad de Cervera, por su síndico Jaime Tallada.

Molt
reverends egregis nobles magnifichs savis e honorables mossenyors.
A
vostres grans reverencies e providencies es cert e notori com juxta
la constitucio començant lo fruyt de les leys es
observancia de aquelles etc. feta en la cort de Barchinona per
la lllustrissima Senyora Reyna dona Maria de gloriosa memoria
e encara juxta la capitulacio derrerament feta entre la patria
e la sacre Majestat del Senyor Rey vuy
benaventuradament regnant e signanment en lo vuyten
capitol començant Item per quant experiencia ha mostrat etc. la
principal instancia obra e factura de fer servar usatges
constitucions privilegis libertats usos de la terra pertany a
vosaltres e a vostre gran consell e en e per la forma extessament
posada en aquell vuyte capitol lo qual dona pus
ampla potestat e major a vosaltres que no la nomenada constitucio e
vosaltres e cascu de vosaltres ab jurament solempne
sots tenguts e obligats fer tenir e servar a la letra
les dites constitucions leys e privilegis e per observancia de
aquells exequutar la forma donada en lo dit capitol on
com gran temps ha passat en virtut de privilegi reyal us e
praticha de aquell inconcussament quieta continua e pacifica
servats e de tant de temps que lo contrari no es
memoria atorgas a la vila de Cervera e vehins de
aquella e vassalls reyals fets de aquella jurats servar specificament
que los Reys passats de gloriosa memoria e per la dita sacre
Majestat e per lo Illustrissimo Primogenit felicissament
ara regnants la dita vila de Cervera consolat e
congregacio de aquella per defensio de certs vassalls reyals vehins
de la dita vila los quals tenien certas heretats e bens en lo
loch
de Maçona Sobirana lo qual loch se
diu
esser del molt honorable En Johan Berenguer de Ragadell
(parén de Luisico Rajadell) donzell los quals vassalls
e vehints contra tot dret e raho eren notoriament de fet
oppressos vexats e mal tractats axi en persones com
bens per presons taylles concussions exaccions
violentes per lo dit Johan Berenguer e sos ministres
precehints acostumades letres e lorde e patrica
(pratica) del proces de defensio hagen per reintegracio de
tals oppresions vetxacions (vejaciones. En esta palabra, la
tx, si se pronunciase como la ch de chiquet, sería vechacions, como
ocurre en Vallchunquera, Valjunquera, en el Matarraña, Teruel, y en
lugares de Valencia; el denominado apitxat, apichat.
) e mal
tractaments trobada fadiga de justicia manifesta contra lo
dit Johan Berenguer e sos ministres fet e executat lo
proces
de la dita defensio contra aquell e son castell
segons orde del dit privilegi e pratica de aquell lo
qual vol que contra tal oprimint vexant e mal tractant lo
dit consolat e congregacio puga dar e fer tot
dan e deshonor havent sobre aquestes coses amplissima
guirencia del Senyor Rey privilegiant en tant que sobre
tal execucio no podem esser demanats o impetits com davall de
privilegi. Ara lo dit Johan Berenguer e o lo fill de
aquell volents fer fer proces de acte e fet devallant de privilegi us
e pratica de aquell e quant en ells es portar ne causa
e plet formal e ordinari contra forma de la constitucio
començant com ad excellenciam feta per lo Rey En Pere
segon
en la cort de Barchinona alla on diu Idcirco nos
etc. civibus et hominibus villarum etc. libertates
franquitates et consuetudines et bonos usus et
concessiones et omnia privilegia ita quod usus privilegiorum et
concessionum etc. sine libelli dacione et cause ductione expediatur
etc. trahen e han trets en lo juhi reyal
lo sindich consolat e congregacio de la vila de Cervera
auctenticat proces contra aquells per causa de la dita
defensio davant micer Luis de Castellvi Thomas Mieres
Johan Ferrer Johan May jutges reladors a
suplicacio del dit Regadell (Rajadell, Raxadel según un
notario de Valderrobres, que se llamó Vall de Roures cuando
Barcelona era Barchinona.
) per lo lllustrissimo Primogenit
en aço comessos contra forma de la dita constitucio e
encara contra forma de la constitucio començant Insuper statuimus
etc. R. Jacobi in curia Barchinonense e contra moltes
altres constitucions confermatories de aquestes en les corts
apres subseguides en aquesta manera dampnegant e vexant
la dita vila contra los privilegis usos libertats e
constitucions fahents los dits reladors proces
duccio de causa provisions e intimes al dit sindich e vila
havent provehida tal comissio lo magnifich vicecanceller e axi ell
com los dits reladors prometens tal proces ferse de causa
portarse ordinariament contra la dita vila contra forma dels dits
privilegis usos libertats e constitucions per que recorrent lo
sindich
de la vila de Cervera a vostres grans reverencia
magnificencies e savieses e de vostre gran consell humilment suplique
e inste que per observancia de les dites libertats privilegis
usos pratiques de aquells e constitucions per vosaltres si
necesari sera o per vostre sindich servada la forma del dit
vuyten capitol vos opossets (occitano; os opongáis;
us oposeu, tos oposéu
) a la defensio de fer observar les dites
libertats privilegis ussos e constitucions per los
mitgans e remeys donats en lo dit vuyten capitol
fahents cessar tals processos duccio de causa actes intimes
citacions e enantaments en tal forma que los dits
vicecanceller e reladors per la dita raho proces algu activar
no permetent per let o duccio de causa fahent tornar al
primer stat tot lo fins aci procehit actitat e enantat
per los dits vicecancellers e reladors fahent lo dit
sindich
a cautela ocular ostensio del dit privilegi e del us
observancia e pratica de aquell ab lo present instrument e encara ab
la present informacio e fahent ocular ostensio de les concessions
aprobacions e conformacions fetes per lo lllustrissimo Rey
don Alfonso
de inmortal memoria e per la sacra Majestat del
Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e per
son lllustrissimo P. ab los presents instruments
suplicant ab molta e gran instancia a observancia de totes
aquestes libertats manades e provehides esser servades per las
dites constitucions e per la dita capitulacio esser per vosaltres
promptament provehit. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Als
molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los
diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs honorables e
savis senyors. Per alguns fets concernents lo benefici repos e
tranquillitat del Principat de Cathalunya e per entrevenir en
la diputacio e consell representants lo dit Principat ab vosaltres
ensemps e per alguns altres fets concernents honor profit e benavenir
de aquesta vila privilegis e provisions de aquella va aqui lo
honorable En Jaume Tallada sindich actor e procurador de aquesta vila
exhibidor de la present informat a ple dels dits fets dels quals
haura a parlar e comunicar ab vosaltres. Placiaus donant fe e creença
a tot ço e quant per lo dit Jaume Tallada sindich actor e procurador
a vostres grans reverencia e magnificencia e honorable saviesa de
part nostra sera explicat axi com si per nosaltres personalment era
recitat e dit haver aquell e los fets de queus parlara e comunicara
ab vosaltres per recomenats segons de vosaltres qui representats
(occitano; representáis; representeu, representéu, representáu) tot lo
Principat
se pertany e nosaltres e tota aquesta vila havem
gran confiança. E conserveus la Sancta Trinitat en sa
continua amor e gracia. Scrita en Cervera a XIII dies del mes de març
del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII - Molt
reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e
servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Leídos
los documentes que anteceden, como también una cédula de la señora
Reina sobre las doscientas mil libras, a la que se había de
contestar, procedióse a la votación, después de la que tomaron los
señores Diputados el siguiente acuerdo.

Per tant los dits
diputats e consell conclogueren que en lo fet de Cervera sien
deputades aquelles tres persones que son eletes per lo fet de mossen
Copons les quals vegen si toca a la capitulacio e o referesquen
(lo refieran; ho refereixin; u referixquen) al present
consell. E si al dit consell sera vist tocar a la capitulacio que sia
feta instancia per defensio. En lo fet de les CC mil lliures
que sia respost de pensio de censal juxta forma de la capitulacio e
que les nou persones ja en lo dit fet assignades vegen qual resposta
deu esser feta a la Senyora Reyna e que la componen degudament.

Se
deliberó, además, escribir al Padre Santo para la canonización
del señor Primogénito.
Presentóse, en seguida, una comisión
del Concejo de la ciudad, para comunicar a los señores Diputados la
resolución de aquel aprobando el acuerdo de sacar en público la
bandera, entregando a este objeto la cédula que sigue.

Es
deliberat per lo consell de la ciutat havent per molt
bona e saludable la deliberacio feta per los deputats e
consell llur en traure la bandera que aquella sia
treta per les causes e rahons ja per lo dit consell en
dies passats deliberades.
E ha occorregut mes avant al dit
consell de la ciutat per alguns bons e deguts respectes que no tant
solament la dita bandera dauria esser treta per la dita raho
mes encara contra tots aquelles qui en deservey
de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e de la Senyora Reyna
e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica
tracten contra la capitulacio.

Pasado a votación, y
aprobados mutuamente los acuerdos de ambas corporaciones, se hizo el
nombramiento de las nueve personas, destinadas a meditar sobre lo que
fuese más conveniente para llevar a cabo este asunto.

Estando
reunido el Consejo, presentóse el venerable fray Oliver, Caballero
de la orden de San Juan, comendador de Torres, acompañado de otros
varios caballeros, quejándose notablemente, y exponiendo los
perjuicios irrogados a su orden, para lo cual suplicaba al
Consejo le prestase ayuda y defensa, de una carta emanada de la
señora Reina, tutriz del Señor Primogénito, copia de la
cual entregó al Consejo, y sigue a continuación.


Dona Johana per la
gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu
del Illustrissimo infant don Ferrando princep del
Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e
nostre fill primogenit impuber governador general Darago
e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e
Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit
Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats
de Rossello e de Cerdanya
. Als venerables religiosos e amats
nostres los prior de Cathalunya comenadors cavallers e
frares del orde del Spital de Sant Johan de Jherusalem
axi aquells qui resideixen en servey e companyia del
reverendissim mestre de Rodes com tots altres que sien subdits
e vassalls del dit Senyor Rey Senyor e marit nostre e dins lo
Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya trobats
seran al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades
los quals havem aci per special e singularment
nomenats. Salud e dilectio.
Com per causa e occasio
dels sentiments que la prefata Majestat ha hagut que axi per lo
Rey de França
com per lo Rey de Castella son stats fets
es fan continuament preparatoris de gent darmes ab
proposit e intencio de fer novitats e moviments contra los
seus regnes e terres subdits e vassalls e per aquesta causa la
prefata Majestat haya mester a vosaltres e a cascu de
vos en propries persones vostres en servey seu e defensio dels
seus regnes e terres per tant ab les presents a vosaltres e a
cascu de vos dehim exortam requerim e manam quant pus
stretament podem sots lo deute de naturaleza e
fidelitat que deveu e sou tenguts a la prefata Majestat com a Rey
e Senyor natural vostre e occupacio dels fruyts rendes e
temporalitats que vosaltres e cascu de vos ha e posseeix del
dit orde de Sant Johan en los seus regnes e terres que
no haveu ab lo dit mestre de Rodes ne al covent
e illa de Rodes sens special permis e facultat expressa de la
prefata Majestat o nostra com aquella vos haja mester en son
servey
e companyia per causa dels dits negocis de França e
Castella
qui son de tanta importancia e als quals com a feels
vassalls e subdits seus no podeu ne deveu fallir no
obstants qualsevol manaments a vosaltres o qualsevol de vos de
paraula o en scrits en contrari fets o fehedors per part del
reverendissimo mestre de Rodes com aquest cas mes sien
strets e obligats obtemperar als manaments de la prefata Majestat e
nostres que a la voluntat del dit mestre de Rodes en cas que per ell
fossen appellats a per part sua vos sia stat fet
tro aci o sera fet daci avant altre manament sots
qualsevol expressio de paraules guardant vos attentament de fer o
attemptar res en contrari sens expressa licencia o voluntat de la
prefata Majestat o nostra axi com dit es car siu fessen
ço que del dit mestre ne de vosaltres no se deu presumir ne pensar a la prefata Majestat e a nos
convendria procehir contra vosaltres e bens vostres e de cascu
de vos per deguts e oportuns remeys en casos semblants usats
e costumats ço que redundaria en gran carrech
de vostra honor e de la obligacio a la qual sou tenguts e obligats a
la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre segons
que dit es. E de la presentacio queus sera feta a vosaltres e
a cascu de vos de la present personalment o en les coses de vostres habitacions per qualsevol notari havent auctoritat
reyal
com a publica e auctentica persona volem e manam
esser fet per aquell dit notari qui laus presentara publich
instrument per que a vosaltres o algu de vos no puixa
esser pretesa o allegada ignorancia. Dada en la ciutat de
Barchinona
a XI dies del mes
de març del any de la
nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Le Reyna.