Mostrando entradas con la etiqueta consell. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta consell. Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de julio de 2024

4. 3. Relassió del pare de Saputo.

Capítul III.

Relassió del pare de Saputo.


Yo, fills meus (va di), vach tindre a la meua juventut uns fums que me han costat mol cars, pos me van traure la felissidat de la vida, sense traure de ella per contrapés datra utilidat que desengañám de la virtut de les dones. Pero no cregáu per naixó que les condeno o que penso mal de elles; no poden sé de atra manera. Encara mes:

ni convendríe que u foren si no se cambie del tot la inclinassió que se tenen los dos sexos. Tamé admitiré exepsions si me se demanen; o al menos dixaré en la seua opinió al que les defengue.

Habíe arribat lo final dels meus libres entretenimens, sin embargo, no vach montá cap escándol ni vach doná peu a mals rumós; pensaba en casám, pero cap de les joves que había tratat o coneixía me van pareixe dignes de sé la meua dona. Mon pare me habíe dit que lo seu, es a di, mon yayo, a qui li van pesá los collons en romanes y sense contá la llana pesáen mes que lo cap de Pelayo, va sé home mol sabut y que li va parlá moltes vegades de la condissió dels caballés, de la diferensia dels tems, de la mudansa de les costums, del oblit dels usos antics, tot per caussa que ya no estáe en mans dels homens aturá, y los seus efectes siríen encara mes grans per sí mateixos y per lo sol abansá de les coses, perque en un siglo habíe corregut mol lo món y habíe cambiat tan que ya no se reconeixíe. Que per tan lo home que sabíe apartás del vulgo chusgán les coses, y teníe valor pera obrá conforme a la raó vensén les falses opinions ressibides, no debíe fé los solamens de la felissidat en causes d'atres y potsé contraries al orden y fin de la naturalesa. Y entre atres moltes consecuensies que de estes reflexions traíe, aplicanles al estat particulá de cada un, díe que a la dona no se li teníe que buscá mes que dos coses, talento y agrado; y del naiximén díe que sense despressiál de cap modo, no ere de les primeres raons que contribuíen a feles mes o menos dignes. Així es que mon pare imbuít de estes sabies máximes se va casá en una llauradora filla de una familia honrada, sí, pero casi pobre, y va sé mol felís en ella; y u vam sé los seus fills tamé, perque ere una dona mol amable, y solísita, fée tot lo que li demanáes, y advertida de tot. Y a mí me díe que si me pareixíe be una dona plebeya, no reparara en preferila a un atra de naiximén, com si per la seua roba no fore tan digna com aquella.

Confesso que esta filossofía de mon pare y de mon yayo me pareixíe una mica irregulá; pero observán lo que passáe a mols matrimonis veía que ere la verdadera; y entonses me fáe escrúpol, y hasta casi m'haguere deshonrat vóreu a casa meua. Me va apetí en aixó un viache a Saragossa, y de allí passá a Huesca, a Casbas y atres pobles, y no tenín a Almudévar cap conegut y acassanme lo fret vach demaná fonda a la primera persona que vach trobá al carré. Ere una sagala de una presensia agradable que entráe a una caseta que me va pareixe que pegáe en lo traje y aire modesto de la persona. Volía sol passá un rato; pero la veu de aquella jove, les seues respostes y paraules, sempre naturals, sempre atentes y hasta discretes, me reteníen y me féen contá les hores per minuts. Se va passá lo día; en son demá va continuá lo mal orache, y me vach alegrá per dins, y li vach di que si no li había de fe nosa no men aniría en aquell temporal. Ella, en una grassia que va acabá de prendám, va contestá: "lo mal tems, siñó, lo té vostra mersé a casa meua; y no al monte o per los camins; pero vostra mersé mane. No lay pareix, lo mateix sirá engañás que está be en realidat. Ya li vach di ahí que sol séntigo no podé hospedál com dessicharía; lo demés es cuenta de vostra mersé que u patix”. Esta resposta, com dic, me va encantá de tal manera, que vach passá tot lo día observán los seus ademans; y enrecordanmen del consell de mon pare vach di pera mí: an esta sagala en dos mesos la educo yo y la eixeco a la dignidat del porte que li correspón a casa meua; es discreta, mansa, naturalmén grassiosa y afabilíssima; honrada tamé y pel que puc jusgá, me pareix que no me engañe, es honesta y recatada. Lo seu apellit ha tingut lustre a Aragó, y no fará dissonansia en lo meu.

Esta es, pos, la meua sort; seguiré la filossofía dels meus bons pares y yayo. Y per algo tamé me ha portat la Providensia an esta casa. 

La vach cridá entonses, y fenli primé algunes preguntes, li vach di: no tinguéu temó, soc caballé; la vostra virtut mereix un premio, y vach a donatos lo mes gran que puc. Soc libre, miraume; y si no tos pareixco mal, doneume la má y siréu la meua dona. Ella se va esbarrá, com ere natural, y tremoláe; yo li vach agarrá la má, la hi vach apretá y li vach preguntá: ¿me la donéu com yo to la demano?, y va contestá plena de neguit y sense pugué casi pronunsiá les paraules: sí, siñó. Me vach aturá aquell día y part del siguién, y vach continuá lo meu viache.

Vach eixí de casa seua, felís, gloriós, com si fora un atre home. No vach voldre aná a Huesca, vach torná vía recta cap a casa a dili a mon pare lo que había fet; cuan al arribá me entregue una lletra que fée dos díes que me aguardabe, a la que la pobreta me díe:

"Ting notissia que has tornat a Saragossa, y ya me moría de pena, y mes pensán que fa sis mesos que no te has dignat vindre a vórem. Que sápigues que la teua radera visita me ha ficat en un estat que ya no puc amagá. Si dins de tres díes no vens, u descubriré tot a mons pares que ya su están barruntán; o me tallo lo coll o fach alguna malesa, perque estic desesperada y no puc dissimulá mes, no fach mes que plorá y doná a entendre la meua desgrassia.»

Figureutos lo que me va passá en esta nova tan a deshora. Mon pare, al vórem sense coló y sense veu me va preguntá qué ere, y yo li vach doná a lligí la carta. La va lligí y me va di: Séntigo lo teu disgust y lo de aquella familia; pero tot té remey, si no es mala elecsió la que has fet, perque lo carácter de ixa sagala li donará mal genio y sirá poc amable, al no domala desde lo primé día. Ha tingut una educassió mol roína, o milló dit, no ne ha tingut cap; la han criat a la soberbia y sol sap sé soberana, impertinén y sompa, com si tinguere sang blava; y lo no sé fea no compense estos defectes. 

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

- Pera humillá la seua soberbia, vach di entonses, la vach volé enamorá de esta manera sense está yo enamorat de ella. 

- Pos has sigut ignorán, me va contestá mon pare; la soberbia del carácter, la fanfarronería del genio, la vanidat y lo orgull, no tenen que vore en la sensibilidat del cor, si ña honor al home no ha de mostrá aquella flaquesa. Per la meua part estic ressignat a vórela de nora a casa meua, encara que tindrem faena en ella.

Vach arreá aquell mateix día; y a poc mes de la mitat del camí vach topetá en un germá de ella que veníe a buscám. Me se va plantá dabán y mol serio me va preguntá: 

- ¿Aón anéu, don Alfonso?

- A casa vostra, li vach contestá.

- ¿Sabéu lo que passe an ella?

- U sé y an aixó vach.

- Pos anem. Y sense tartí, sense chistá en tot lo camí, vam arribá. Son pare, home una mica furo y aspre, perque la soberbia ere innata an aquella familia, me va ressibí en seriedat, me va portá al cuarto aon estáe sa filla plorán, y sense preguntám res, sense dim res, me va pendre del bras, me va presentá an ella y va di:

- Aquí tens a la teua dona; dónali la má. Yo li vach allargá la má, ella me va doná la seua, y va di lo pare: ya s'ha acabat tan plorá, o al menos plórali al que ha de consolát y no a mí. Yo al vórela tan humilde, tan apocadeta y avergoñida, li vach di: 

- Has de tindre bon ánimo, Vissenteta; esta má es teua, y este bras lo teu escut. Avui hay de minjá en tú a la taula, y no hay de vore despenjás mes llágrimes de eixos ulls. Pera abreviá; aquella mateixa nit se va arreglá tot, y als sis díes caminabem ya cap an esta casa units legitimamen.

Yo, sin embargo, no podía olvidá a ta mare; sempre estáe allá lo pensamén; pero cuan vach sabé que habíe parit un chiquet, vach pensá en doná al traste en la meua ressignassió y aviá lo carro pel pedregal. Vach tindre que conformám en lo que no teníe remey, y pretextán no sé qué vach aná a Huesca, me vach presentá al siñó obispo y li vach di lo que passáe, pera suplicali que en gran recato y mol secreto, y valense del mossen del poble a qui res se li habíe de revelá y sí encarregá no diguere per qué ni aón, procurare assistí a ta mare y al fill, sense má llarga que despertare la curiosidat dels bachillés del poble, o de un modo dissimulat, en prudensia, y fen vore que ere un favor que ella y lo chiquet mereixíen; en ocasió de una festa, en públic, li vach dixá mil escuts de plata, y ne vach enviá uns atres mil después de sing añs. Així se va fé hasta que tú vas escomensá a volá; y ten anáes y entornáes del niu per la teua cuenta, y campabes al ample; que va sé cuan vas acabá de pintá la capella del Carmen. Per lo siñó obispo vach sabé que la pintabes, y vach aná a vóret y vach está a la capella com un mes de tans visitans. Me va pareixe conéixet, y no vach dudá de que fores tú, disfrassat de estudián, están de casualidat a Berbegal cuan vau passá, y be podrás enrecordaten que de una sola má vau arreplegá trenta sis escuts de plata, y no vau sabé de quí veníen.

- Men enrecordo, ya u crec que men enrecordo, va contestá Pedro Saputo, de eixe gesto de soltura; pero vach está ben lluñ de imaginá que fore de mon pare. - Yo pos, va continuá don Alfonso, cuan te vach vore tan aventajat y listo, y que desde chiquet te díen Pedro lo Sabut, vach di: éste ya no me nessessite; ni yo ting que fé mes per ara; al seu tems sirá un atra cosa. Y desde entonses (no olvidán may lo teu dret) te vach encomaná a la Providensia, y sol vach procurá sabé si mare y fill vivíeu, la mateixa fama del teu nom me u díe. Ara hay quedat libre y determino cumplí la meua obligassió en ta mare y en tú; y an aixó me disposaba cuan no sé cóm te has presentat aquí pera obrí mes fássil lo camí an este trate, per al que, Juanita y tú, Jaime, espero no me negaréu la vostra aprobassió y consell. 

- Yo, va contestá Juanita, admitixco, ressibixco y abrasso de cor an este nou germá que me trobo, y a sa mare per meua y per siñora an esta casa. Lo seu home (lo fill mes gran de don Alfonso) va di lo mateix, y va afegí que ademés lo pare faríe lo que vullguere, aprobanu y donanu tot per be desde aquell pun. Lo pare entonses ple de amor y consol del cor, va abrassá als tres; y passades les demostrassions y satisfacsions primeres de aquell cas tan gran, va di lo pare a Pedro Saputo:

- Ara, fill, te toque a tú. Vull que un atre rato, o atres, me contos mol detalladamen y ben desplay la teua vida, les teues travessures, aventures, que no dudo ne sirán moltes y mol bones. 

- Crec que sí, va di Juanita; dignes sirán de sabés, perque segons la fama, y encara no u deu di tot, ha de ñabé coses mol extraordinaries de sentí de la vida del vostre fill y lo nostre germá. Pero per an aixó, tems ñaurá; calléu, que séntigo un caball o mula a la porta, y me diu lo cor que es la meua amiga Paulina a qui vach escriure que vinguere. Vach a ressibila. Mira germá, va di a Pedro Saputo, de no contá lo que yo tamé vull sentí, que tindrás doble faena. No nessessitáe ell esta advertensia, que va entendre mol be lo pensamén de Juanita, pos no anáe a contá les pesolagades del novissiat ni unes atres después de aquelles.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

los pahers, consell, ciutat, Leyda

 


Als molt honorables e savis senyors
los pahers e consell de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e
savis senyors. Vostra letra de V del corrent havem reebuda la qual
legida pler e despler ensemps sentit havem. Pler quant toque
lo avis de la ruptura del Senyor Rey de Castella ab lo Rey don
Johan
e corregudes que fa Johan Ferrandis Galindo e altres
avisos e gran enuig de la proditoria perdicio de la vila de Anglesola
la qual maximament per respecte de les vitualles e bestreta per
vosaltres feta en comprar aquelles es de dolre. Som certs la
penitencia dels qui liurada la han es stada al continent al dos car
los pactes que fets havien nols han servats los enemichs certament.
Aquest exemple e molts altres deurien reformar los de bona part en no
creure seduccions ne promattences e sperar premi honor e
gloria de lur be obrar. Venints a satisfer a les coses altres senyors
molt honorables los animos nostros e vostres tiren a aquella
fi per la qual curacio eterna e presta ha esser als tots procurada. E
per quant en sercar e investigar aquella entenen de present ab
gran diligencia e volriem com es be degut satisfessen en los fets qui
a letra no es vist deure esser acomenats per la gran pondorositat
e arduhitat de aquells. Per ço vindria a nosaltres en gran
pler e semble molt necessari donasseu orde algunes persona o persones
fossen per vosaltres lo que cumple a be de aqueixa ciutat e
del dit Principat car ab lo adjutori divinal entenem tot be e honor
per als tots succehira. Certificants vos que no obmattents una cosa
per les altres havem elegit home qui tantost partira e hira a
Cervera ab diners e altres provisions per esser dat sou a cent
rocins conduhidors sots capitania del egregi comte de Pallars per
defensio e conservacio de aqueixa provincia e continuament entenem
per altres vies al que es master per relevar aquella de congoxa.
Quant es al fet de vitualles com per altres scrit vos havem aquesta
ciutat sera
presta subvenir vos ne habundantment. E sie la
Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a X doctubre del
any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del
General et cetera.
Domini deputati et cetera.

domingo, 22 de agosto de 2021

7 DE AGOSTO.

7
DE AGOSTO.


Deliberación tomada por acuerdo de los Diputados
y de la Municipalidad.

Los senyors deputats del General e les
sis persones eletes per lo consell de la Deputacio en lo fet de la
subvencio o exaccio fahedora per sosteniment de Mil CCCC rocins e
alguns pehons per causa de la guerra e los senyors consellers e VIII
persones a aço eletes per lo consell de la ciutat de Barchinona per
lo poder a ells donat per los dits consellers faheren conclusio e
deliberacio que en quascuna ciutat o vila qui es cap de vegueria del
dit Principat sien portades les peccunies procehidores de la dita
subvencio particularment dels lochs e parts de la dita vegueria e que
la persona o persones qui a rebre aquelles seran deputades en les
dites ciutats e o viles caps de vegueries sien portades o segurament
trameses les dites e totes altres peccunies que per la dita raho a
lurs mans pervindran en la present ciutat de Barchinona e posades
realment e dites e scrites en la taula de aquella als dits senyors
deputats no puixen nels sie licit levar o fer levar de la dita taula
o a altres fer dir e scriure les dites quantitats en tot o en part
sino ab albara signat de lurs mans e segellat ab lurs segells com es
acustumat fer en la casa de la Deputacio. En la fi o peu del qual
albara sie scrit de una den Anthoni Lombard scriva
major del dit
General que en tal deliurament de peccunia o peccunies descrites en
lo dit albara han consentit les dites sis persones o la major part
delles. E semblantment en Johan Guiabret scriva del consell de la
dita ciutat scrive en lo peu del dit albera que los senyors
consellers e les VIII persones eletes per la dita ciutat o la major
part delles han consentit en lo dit deliurament de peccunies. E
altrament les dites peccunies de la dita taula no puixen esser
levades o a altres dites e scrites.

sábado, 21 de agosto de 2021

7 DE FEBRERO.

7 DE FEBRERO.


Deliberación.


Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes
en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens
referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que
ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit
Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees
portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les
coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot
sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de
aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de
Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan
Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A
VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell
de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita
delliberacio.

Rey: Juan II de Aragón y Navarra

https://dbe.rah.es/biografias/10845/juan-ii-de-aragon-y-de-navarra

miércoles, 12 de junio de 2019

Tomo I, texto XLIX, Dirigitur regine Sicilie


XLIX.
Reg. 2252, fol. 141. 12 de abril de 1410.

Reyna molt cara filla. Nos havem delliberat de passar personalment en aqueix regne per posar aquell en bon stament e axi ho farem de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus en fort breu temps: e ja hagrem mesa en presta exequcio la nostra partida daçi sino que speram les missatgeries que tots nostres regnes e terres nos trameten per manament e ordinacio nostra per esser presents a la examinacio e declaracio que volem fer sobre la successio dels dits regnes e terres nostres en cas que a nostre Senyor Deus plagues que morissem sens fills mascles la qual se fara fort prestament pus ells hic sien: e feta aquella la qual es fort necessaria al benefici de tots los dits nostres regnes e terres e posats aquells en bon stament partirem daci tantost per passar en aqueix regne. Perqueus pregam affectuosament reyna molt cara filla que en lendemig tro que nos siam aqui ensemps ab los de vostre consell hajats diligent cura en ben regir e governar aqueix regne axi com tro açi havets be e notablement fet. Nos reyna molt cara filla vos havem ordenat cert consell de sicilians e de cathalans fort bons homens qui ensemps ab los dessus dits vos consellaran tro que nos siam aqui los quals vos trametrem dins breus dies Deu volent. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Dada en Bellesguard sots nostre segell secret a XII dabril del any MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi. - Bernardus Medici. - Dirigitur regine Sicilie.