ORDINACIONS, Y SVMARI DELS PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL REGNE DE MALLORCA.

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de
la

Vniversitad
de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los
M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou,
Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y
Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs.
SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel
Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats
lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera
Guasp 1663.
(Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c.
y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de
Rocaberti Conde de Plasencia, visconde de Rueda, y
Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de
las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey
nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor,
lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de
Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos
Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos
conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn
libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e.
Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio
Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos
teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos
licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le
podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino
para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per
Magnificos Iuratos Regni,
super tractandis causis, * litibus. die
xx. mensis Decem-
bris. Anno â
nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu
bernante multum
Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo
Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem
nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot
hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement
sia, lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz
Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los
Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan
Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles,
en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES
á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á
cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males
persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament,
é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable
Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita
Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres
Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é
ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de
MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e
Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la

Gouemacio, que aquelles examinás,
Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments
de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha
regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses
vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro
Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas,
Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas
haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de
diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la
longitud de llur tenor, é continencia nos podrien
bonament al present publicar
per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present
intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació
dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á
tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia,
tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna
manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades.
Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará
registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é
del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é
veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de la
obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioric. vigesima mensis Decembris. Anno á
Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo
decimo tertio.

REGNI
MAIORIC. 3

(De
los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas.
Yo
descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo
inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi blog Ramón Guimerá subiré el pdf con este texto. 

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, &
eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae
pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem
cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum
vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n),
restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea
politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq;
tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per
ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec
Ordinationes hac-(salta línea)cten⁹ in Maioricarum
Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos
conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes,
damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus
Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum
Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus
Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute
priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni
indulti, super editione legum municipalium, statutorum, &
Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij
Vniz Militis, Regentis Gubernationem Regni
Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti
Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, &
deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum,
pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status
Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric.
necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, &
aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia
dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris
consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis
contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo,
batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguer)
Ciuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa
voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis
Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE

petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec
facta fuerit fides de potestate.
I.
Primo, quod nulla
quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur
per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua
procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud
acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore
praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non
admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad
tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in
quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel
abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per
se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem
causis, & quaestionibus.

(Quizás continuará...)

regnes catalans, Joan Binimelis, Juli Moll Gómez de la Tía

regnes catalans. Joan Binimelis. Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. Edició a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía (la agensia de Mortadelo y Filemón no, es lo seu apellit, apellido, linatge, cognom, cognome, etc.) 
Monuments d´Història de la Corona d´Aragó, V.

https://puv.uv.es/libro/joan-binimelis-descripcio-particular-de-l-illa-de-mallorca-e-viles.html

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7326742

https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/90167

https://archive.org/details/A1111313

Ordinacions y Sumari dels privelegis, consuetuts, y bons usos del regne de Mallorca.

Cabrera, Carles. «Binimelis, Joan: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles. Juli Moll i Gómez de la Tía (ed.), València: Publicacions de la Universitat de València i Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014.». Llengua i literatura, [en línia], 2016, p. 196-9, https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/306358

L’última consideració ha d’anar referida al partit pres que adopta Mestre tot al llarg del seu assaig: la concepció de l’obra de March com un tot coherent i si-multani, exposició d’una «recerca ontològica del jo» que es pot reconstruir llegint els fragments que millor la descriuen. Aquesta manera de procedir comporta el perill  d’anar  sumant  lectures  descontextualitzades,  equiparant-ne  els  sentits,  en  una obra que es va produir al llarg de més de trenta anys. Per exemple, en el context de la poesia XCIX els versos 81-88 no presenten la damnació del poeta pel fet d’haver esdevingut amador, sinó la seva desesperació pel fet d’amar carnalment i a desgrat aquella a qui havia amat honestament. I en els versos 81-88 de la poesia CXIV no hi ha complaença en la pròpia condemna, perquè el context és la tristesa per haver perdut l’amor. El caràcter introspectiu de la poesia de March és evident, però també és cert que la constitueixen composicions de contingut amorós, moltes adreçades a dames concretes emprant-hi un senyal caracteritzador (l’oferta d’amor honest a Llir entre cards, que recull la interpretació mariana del Càntic dels càntics feta per sant Bernat, és diferent de l’oferta d’amor honest a Plena de seny, centrada en l’enteniment); s’hi troben també motius i invocacions que les agrupen, al·lusions a la condició personal i a l’edat, i un context cortesà al qual fan referència molts de versos. Per a treure’n l’entrellat convé no desatendre aquestes indicacions que hi va deixar el poeta mateix, sobre la varietat de la seva experiència.

BIBLIOGRAFIA
Mestre (2009): Marina Mestre Zaragozá, «El papel de la antropología augustiniana en la poesía de Ausiàs March», El Criticón, 107, p. 11-27.BiniMelis, Joan: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles, Juli Moll i Gó-mez  de  la  Tía  (ed.),  València:  Publicacions  de  la  Universitat  de  València  i  Institut  Cartogràfic  de  Catalunya,  2014;  «Fonts  Històriques  Valencianes»  60.
Carles Cabrera STEI - Universitat Catalana d’Estiu carlescabreravillalonga@gmail.com
el menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía ha estat el responsable de l’estudi introductori i de l’edició crítica de la versió catalana —que és l’original manuscrita del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Baptista Binimelis i Garcia  (Manacor,  1538/9  –  Palma,  1616),  que  només  s’havia  imprès  per complet i en traducció castellana l’any 1927 a La Última Hora de Josep Tous. 

En total, set llibres conformen aquesta Història general del Regne de Mallorca: els tres primers els ocupa la història de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Felip I d’Aragó (II de Castella); el quart, les descripcions eclesiàstica i politico administrativa del Regne; la geogràfica i econòmica, aquest cinquè que comentem; les biografies de mallorquins il·lustres en santedat o en lletres, el penúltim, i sobre la Guerra de les Germanies a Mallorca, el darrer. Però el cinquè, Del Llibre que tracta  de  la  descripció  particular  de  la  illa  de  Mallorca  e  viles,  e  d’algunes  coses  memorables que en ella s’han seguides, engloba la part més interessant del con-junt i és inèdita en el sentit que no reprodueix pas papers d’altri. Aquest segment, doncs, és el que ara apareix en una primera edició crítica que estampen l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb les Publicacions de la Universitat de València, la mateixa universitat on, val a dir-ho, Binimelis va cursar estudis de medicina abans de partir a Roma a completar els de teologia. Juli Moll recull les variants de les nombroses còpies catalanes, fragmentàries algunes, que ens n’han pervingut, però només inclou les que reputa com les més significatives  perquè  no  ha  pretès  fer-ho  de  cap  altra  manera.  El  manuscrit  de  Jordi Fortuny de Roesques (F), de mitjan segle XVII, que es conserva en bon estat a la Biblioteca Municipal de Palma, ha servit com a còpia base per ser el més antic, complet i plausiblement directe de l’original. En aquesta edició, Moll subnormalitza la u i la v, la i i la j, les caixes altes i les baixes, l’accentuació, les aglutinacions, els apòstrofs, els guionets i els punts volats, segons escaigui en cada cas; en canvi, la transcripció de les variants, que es reserva per a les notes al peu, és totalment literal. D’aquesta manera, l’edició en paper ve acompanyada amb un aparat de variants com pertoca en una edició crítica que arriba, no obstant això, absolutament mancada de notes al marge que ens ubiquin mínimament el context històric i geogràfic de l’autor en qüestió i que es troben totes emplaçades en un disc compacte als peus de plana i als distints apèn-dixs  (sobre  el  marc  geopolític  i  històric  de  l’època  de  Binimelis;  les  esglésies  i  convents de la Ciutat de Mallorca; la biografia dels bisbes de Mallorca Lorenzo Campeggio i Joan Vic i Manrique de Lara; del comerç de Mallorca i de la impo-sició  de  la  Consignació,  i  un  índex  dels  set  llibres  que  integren  el  conjunt).  Tal  volta, aquesta funció hauria fet més sentit al preàmbul de l’edició impresa que no pas a la digital, encara que segurament aquest mecanisme permetia d’estalviar-se els costos excessius del paper sense haver de retallar gens la contribució de Moll. A més d’això, el cd permet d’incloure una edició filològica de l’obra amb orto-grafia  modernitzada  —ben  acurada,  i  que  també  hauria  pogut  ser  publicada  en  paper en comptes de l’altra—, una justificació de l’stemma codicum, comentaris a banda al resum ampli d’un article de Mossèn Antoni Maria Alcover sobre la llen-gua  de  Binimelis  aparegut  al  Bolletí  de  la  Societat  Arqueològica  Lul·liana  l’any  1916 amb motiu del tercer centenari del decés de Binimelis, un glossari i un suple-ment bibliogràfic dels estudis historiogràfics del segle xVials Països Catalans. Binimelis havia rebut del lloctinent general de Mallorca, Lluís de Vic i Man-rique de Lara, germà del bisbe suara esmentat, l’encàrrec d’elaborar un mapa de llengua_literatura_26.indd   19718/01/16   09:38

198Llengua & Literatura, 26, 2016Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247Mallorca que hagué de realitzar in situ. L’objectiu era poder dotar la costa illenca de  millors  estructures  per  repel·lir  els  atacs  pirates  successius  que  es  patiren  a  l’Arxipèlag des de l’Edat Mitjana i durant tot el període modern. Malauradament, la contribució cartogràfica de Binimelis s’ha extraviat, però del plànol en trauria el  suc  per  confeccionar  amb  posterioritat  el  llibre  que  ressenyem  aquí,  per  tal  com, un cop enllestida la planta geogràfica, els jurats mallorquins li encomanaren la redacció de la Història general del Regne de Mallorca per encastar-l’hi. Huma-nista i típic home total del Renaixement (compongué estudis de caràcter mèdic, astronòmic, matemàtic, històric, etc.), la seva personalitat constituïa la ideal per emprendre  l’escriptura  d’una  obra  de  les  característiques  i  l’envergadura  que  aquesta reclamava. Així, el manacorí intentà, per bé que mai no n’ostentés el títol oficial ni arri-bés a ser-ho realment, el primer cronista del Regne de Mallorca a l’estil del que succeïa amb Jerónimo Zurita a l’Aragó, Pere Gil a Catalunya o Pere Antoni Beu-ter  i  Martí  de  Viciana  a  València.  Moll  considera  factible,  en  aquest  sentit,  que  Binimelis prengués precisament la crònica d’aquest darrer autor com a paradigma a seguir. Quant a la llengua, efectivament, com observà Mossèn Alcover, s’hi detecten certs hispanismes lèxics —per bé que alguns dels que Alcover citava són altrament llatinismes,  com  s’afanya  a  remarcar  Moll  en  el  disc  compacte.  I  tampoc  és  d’estranyar que un lingüista com l’eclesiàstic de Santa Cirga s’hi sentís atret per tal com  el  text  binimelià  és  altament  atraient  des  del  punt  de  vista  dialectològic  per  determinar la proximitat entre el mallorquí del sis-centsi el nostre, per exemple, en el tancament de la o àtona en u quan la segueix una u a la síl·laba següent (custum, Muntuïri) —un fenomen força residual en el mallorquí actual— o l’ús de la desinèn-cia -e que fa servir, per norma general, en la primera persona del present d’indicatiu, que es podria considerar un tret de valencianisme fruit del seu pas per València.El tom s’enceta amb la descripció de Mallorca i Palma, i com una introducció, del temperament i els mals que s’atribueixen als mallorquins, però aquesta part té poc o gens a veure amb la resta. A partir d’aquí, anirà desglossant els pobles de l’illa en el sentit de les agulles del rellotge. Es refereix a les viles principiades en temps del rei Jaume II començant per la costanera de Felanitx en direcció a Sant-anyí i seguint per les d’interior. Al final de cadascun d’aquests capítols «munici-pals», per anomenar-los d’alguna manera, Binimelis inclou una reproducció del terme amb els noms de les cales que aplega, si n’hi ha, i també les viles i posses-sions innominades que hi pertanyen. La descripció de cada poble sol estar sempre tallada  pel  mateix  patró:  confins,  nombre  d’habitants,  collites,  bestiar,  llogarets  que en formen part, etc. Puntualment, s’hi afegeix algun episodi històric, de vega-des a tall de subapartat, però no sempre, com ara la del primer desembarcament dels moros a Andratx, dels turcs a Valldemossa, d’algerians a Sóller o Pollença (en què també ens explica l’enfrontament entre Dragut i Joan Mas que va donar inici a la cèlebre batalla de moros i cristians que anualment commemoren els pollen-cins) o de l’edificació de la murada de la ciutat d’Alcúdia. D’aquesta vila, emperò, llengua_literatura_26.indd   19818/01/16   09:38

Ressenyes199Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247bota a Artà, tot i esmentar Santa Margalida, i d’Artà a Manacor per tal com Son Cervera i Capdepera constituïen un únic i extens municipi amb Artà fins que se n’independitzaren devers mitjan segle xix. De Manacor, Binimelis salta a Inca i llavors a Montuïri, al pla, situada com Inca al mig de l’illa i que fins a l’any 1300 incloïa també Algaida, Llucmajor, Porreres, Felanitx, Campos i Santanyí. Si fa no fa tots aquests termes coincideixen amb els de la Mallorca actual, per bé que un bon grapat dels que aleshores encara eren sufraganis d’altres (com Deià de Vall-demossa,  Fornalutx  de  Sóller,  Sant  Joan  de  Sineu,  Consell  d’Alaró,  Costitx  de  Sencelles...) avui dia són municipis de ple dret igual que els altres i semblantment s’han desmembrat aquests macromunicipis com ara Inca o Montuïri. En definitiva, l’aparició de l’edició crítica de la Descripció particular de l’illa de  Mallorca  e  viles  per  part  de  les  Publicacions  de  la  Universitat  de  València  i  l’Institut Cartogràfic de Catalunya esdevé una aportació significativa a la nostra història cultural. La seva impressió, en aquest sentit, servirà com a fonament per a una futura i primera edició completa en català de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis, un autor que, malauradament, és encara, ara com ara,  massa  desconegut  entre  nosaltres.  Esperem  que,  com  sembla,  amb  aquesta  publicació s’hi comenci a posar remei; de moment, i en aquest sentit, el lector ja té al mercat a la seva disposició un altre llibre de Binimelis: Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable / Catàleg de dones especialment sàvies, sota la di-recció d’Alexandre Font Jaume(Lleonard Muntaner Editor, 2014). Aguiló, Marià: Cartes sobre el Renaixement. Materials, Margalida Tomàs (ed.), Lleida: Punctum, 2014.Joan MaSi ViVeSUniversitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística Generaljoan.mas@uib.catL’incansable activisme cultural de Marià Aguiló en defensa de la cultura ca-talana és força conegut i també ho és el paper, tan important, que va tenir en la consolidació de la Renaixença. Ningú no posà més fe que ell en la recuperació de l’ús culte de la llengua, ni esmerçà més esforços en l’arreplega dels materials que més podien dignificar-la (obres impreses en català, poesia tradicional, refranyer, rondallística, literatura antiga, mots i citacions per al diccionari, etc.). Tanmateix no arribà a tancar cap dels projectes que endegà i, per això, i pel seu caràcter més aviat indolent, va ser una figura discutida, abans i després de la seva mort. Amb tot,  l’edició  pòstuma  progressiva  de  les  obres  que  deixà  pràcticament  més  o  menys enllestides (els tres volums de les Poesies completes, el Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, el Diccionari Aguiló, i, més recentment, l’Obra  en  prosa,  els  Poemes  inicials,  el  Rondallari  Aguiló  i  els  Focs

regnes catalans, Joan Binimelis, Juli Moll Gómez de la Tía

regnes catalans. Joan Binimelis. Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. Edició a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía (la agensia de Mortadelo y Filemón no, es lo seu apellit, apellido, linatge, cognom, cognome, etc.) 
Monuments d´Història de la Corona d´Aragó, V.

https://puv.uv.es/libro/joan-binimelis-descripcio-particular-de-l-illa-de-mallorca-e-viles.html

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7326742

https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/90167

https://archive.org/details/A1111313

Ordinacions y Sumari dels privelegis, consuetuts, y bons usos del regne de Mallorca.

Cabrera, Carles. «Binimelis, Joan: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles. Juli Moll i Gómez de la Tía (ed.), València: Publicacions de la Universitat de València i Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014.». Llengua i literatura, [en línia], 2016, p. 196-9, https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/306358

L’última consideració ha d’anar referida al partit pres que adopta Mestre tot al llarg del seu assaig: la concepció de l’obra de March com un tot coherent i si-multani, exposició d’una «recerca ontològica del jo» que es pot reconstruir llegint els fragments que millor la descriuen. Aquesta manera de procedir comporta el perill  d’anar  sumant  lectures  descontextualitzades,  equiparant-ne  els  sentits,  en  una obra que es va produir al llarg de més de trenta anys. Per exemple, en el context de la poesia XCIX els versos 81-88 no presenten la damnació del poeta pel fet d’haver esdevingut amador, sinó la seva desesperació pel fet d’amar carnalment i a desgrat aquella a qui havia amat honestament. I en els versos 81-88 de la poesia CXIV no hi ha complaença en la pròpia condemna, perquè el context és la tristesa per haver perdut l’amor. El caràcter introspectiu de la poesia de March és evident, però també és cert que la constitueixen composicions de contingut amorós, moltes adreçades a dames concretes emprant-hi un senyal caracteritzador (l’oferta d’amor honest a Llir entre cards, que recull la interpretació mariana del Càntic dels càntics feta per sant Bernat, és diferent de l’oferta d’amor honest a Plena de seny, centrada en l’enteniment); s’hi troben també motius i invocacions que les agrupen, al·lusions a la condició personal i a l’edat, i un context cortesà al qual fan referència molts de versos. Per a treure’n l’entrellat convé no desatendre aquestes indicacions que hi va deixar el poeta mateix, sobre la varietat de la seva experiència.

BIBLIOGRAFIA
Mestre (2009): Marina Mestre Zaragozá, «El papel de la antropología augustiniana en la poesía de Ausiàs March», El Criticón, 107, p. 11-27.BiniMelis, Joan: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles, Juli Moll i Gó-mez  de  la  Tía  (ed.),  València:  Publicacions  de  la  Universitat  de  València  i  Institut  Cartogràfic  de  Catalunya,  2014;  «Fonts  Històriques  Valencianes»  60.
Carles Cabrera STEI - Universitat Catalana d’Estiu carlescabreravillalonga@gmail.com
el menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía ha estat el responsable de l’estudi introductori i de l’edició crítica de la versió catalana —que és l’original manuscrita del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Baptista Binimelis i Garcia  (Manacor,  1538/9  –  Palma,  1616),  que  només  s’havia  imprès  per complet i en traducció castellana l’any 1927 a La Última Hora de Josep Tous. 

En total, set llibres conformen aquesta Història general del Regne de Mallorca: els tres primers els ocupa la història de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Felip I d’Aragó (II de Castella); el quart, les descripcions eclesiàstica i politico administrativa del Regne; la geogràfica i econòmica, aquest cinquè que comentem; les biografies de mallorquins il·lustres en santedat o en lletres, el penúltim, i sobre la Guerra de les Germanies a Mallorca, el darrer. Però el cinquè, Del Llibre que tracta  de  la  descripció  particular  de  la  illa  de  Mallorca  e  viles,  e  d’algunes  coses  memorables que en ella s’han seguides, engloba la part més interessant del con-junt i és inèdita en el sentit que no reprodueix pas papers d’altri. Aquest segment, doncs, és el que ara apareix en una primera edició crítica que estampen l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb les Publicacions de la Universitat de València, la mateixa universitat on, val a dir-ho, Binimelis va cursar estudis de medicina abans de partir a Roma a completar els de teologia. Juli Moll recull les variants de les nombroses còpies catalanes, fragmentàries algunes, que ens n’han pervingut, però només inclou les que reputa com les més significatives  perquè  no  ha  pretès  fer-ho  de  cap  altra  manera.  El  manuscrit  de  Jordi Fortuny de Roesques (F), de mitjan segle XVII, que es conserva en bon estat a la Biblioteca Municipal de Palma, ha servit com a còpia base per ser el més antic, complet i plausiblement directe de l’original. En aquesta edició, Moll subnormalitza la u i la v, la i i la j, les caixes altes i les baixes, l’accentuació, les aglutinacions, els apòstrofs, els guionets i els punts volats, segons escaigui en cada cas; en canvi, la transcripció de les variants, que es reserva per a les notes al peu, és totalment literal. D’aquesta manera, l’edició en paper ve acompanyada amb un aparat de variants com pertoca en una edició crítica que arriba, no obstant això, absolutament mancada de notes al marge que ens ubiquin mínimament el context històric i geogràfic de l’autor en qüestió i que es troben totes emplaçades en un disc compacte als peus de plana i als distints apèn-dixs  (sobre  el  marc  geopolític  i  històric  de  l’època  de  Binimelis;  les  esglésies  i  convents de la Ciutat de Mallorca; la biografia dels bisbes de Mallorca Lorenzo Campeggio i Joan Vic i Manrique de Lara; del comerç de Mallorca i de la impo-sició  de  la  Consignació,  i  un  índex  dels  set  llibres  que  integren  el  conjunt).  Tal  volta, aquesta funció hauria fet més sentit al preàmbul de l’edició impresa que no pas a la digital, encara que segurament aquest mecanisme permetia d’estalviar-se els costos excessius del paper sense haver de retallar gens la contribució de Moll. A més d’això, el cd permet d’incloure una edició filològica de l’obra amb orto-grafia  modernitzada  —ben  acurada,  i  que  també  hauria  pogut  ser  publicada  en  paper en comptes de l’altra—, una justificació de l’stemma codicum, comentaris a banda al resum ampli d’un article de Mossèn Antoni Maria Alcover sobre la llen-gua  de  Binimelis  aparegut  al  Bolletí  de  la  Societat  Arqueològica  Lul·liana  l’any  1916 amb motiu del tercer centenari del decés de Binimelis, un glossari i un suple-ment bibliogràfic dels estudis historiogràfics del segle xVials Països Catalans. Binimelis havia rebut del lloctinent general de Mallorca, Lluís de Vic i Man-rique de Lara, germà del bisbe suara esmentat, l’encàrrec d’elaborar un mapa de llengua_literatura_26.indd   19718/01/16   09:38

198Llengua & Literatura, 26, 2016Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247Mallorca que hagué de realitzar in situ. L’objectiu era poder dotar la costa illenca de  millors  estructures  per  repel·lir  els  atacs  pirates  successius  que  es  patiren  a  l’Arxipèlag des de l’Edat Mitjana i durant tot el període modern. Malauradament, la contribució cartogràfica de Binimelis s’ha extraviat, però del plànol en trauria el  suc  per  confeccionar  amb  posterioritat  el  llibre  que  ressenyem  aquí,  per  tal  com, un cop enllestida la planta geogràfica, els jurats mallorquins li encomanaren la redacció de la Història general del Regne de Mallorca per encastar-l’hi. Huma-nista i típic home total del Renaixement (compongué estudis de caràcter mèdic, astronòmic, matemàtic, històric, etc.), la seva personalitat constituïa la ideal per emprendre  l’escriptura  d’una  obra  de  les  característiques  i  l’envergadura  que  aquesta reclamava. Així, el manacorí intentà, per bé que mai no n’ostentés el títol oficial ni arri-bés a ser-ho realment, el primer cronista del Regne de Mallorca a l’estil del que succeïa amb Jerónimo Zurita a l’Aragó, Pere Gil a Catalunya o Pere Antoni Beu-ter  i  Martí  de  Viciana  a  València.  Moll  considera  factible,  en  aquest  sentit,  que  Binimelis prengués precisament la crònica d’aquest darrer autor com a paradigma a seguir. Quant a la llengua, efectivament, com observà Mossèn Alcover, s’hi detecten certs hispanismes lèxics —per bé que alguns dels que Alcover citava són altrament llatinismes,  com  s’afanya  a  remarcar  Moll  en  el  disc  compacte.  I  tampoc  és  d’estranyar que un lingüista com l’eclesiàstic de Santa Cirga s’hi sentís atret per tal com  el  text  binimelià  és  altament  atraient  des  del  punt  de  vista  dialectològic  per  determinar la proximitat entre el mallorquí del sis-centsi el nostre, per exemple, en el tancament de la o àtona en u quan la segueix una u a la síl·laba següent (custum, Muntuïri) —un fenomen força residual en el mallorquí actual— o l’ús de la desinèn-cia -e que fa servir, per norma general, en la primera persona del present d’indicatiu, que es podria considerar un tret de valencianisme fruit del seu pas per València.El tom s’enceta amb la descripció de Mallorca i Palma, i com una introducció, del temperament i els mals que s’atribueixen als mallorquins, però aquesta part té poc o gens a veure amb la resta. A partir d’aquí, anirà desglossant els pobles de l’illa en el sentit de les agulles del rellotge. Es refereix a les viles principiades en temps del rei Jaume II començant per la costanera de Felanitx en direcció a Sant-anyí i seguint per les d’interior. Al final de cadascun d’aquests capítols «munici-pals», per anomenar-los d’alguna manera, Binimelis inclou una reproducció del terme amb els noms de les cales que aplega, si n’hi ha, i també les viles i posses-sions innominades que hi pertanyen. La descripció de cada poble sol estar sempre tallada  pel  mateix  patró:  confins,  nombre  d’habitants,  collites,  bestiar,  llogarets  que en formen part, etc. Puntualment, s’hi afegeix algun episodi històric, de vega-des a tall de subapartat, però no sempre, com ara la del primer desembarcament dels moros a Andratx, dels turcs a Valldemossa, d’algerians a Sóller o Pollença (en què també ens explica l’enfrontament entre Dragut i Joan Mas que va donar inici a la cèlebre batalla de moros i cristians que anualment commemoren els pollen-cins) o de l’edificació de la murada de la ciutat d’Alcúdia. D’aquesta vila, emperò, llengua_literatura_26.indd   19818/01/16   09:38

Ressenyes199Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247bota a Artà, tot i esmentar Santa Margalida, i d’Artà a Manacor per tal com Son Cervera i Capdepera constituïen un únic i extens municipi amb Artà fins que se n’independitzaren devers mitjan segle xix. De Manacor, Binimelis salta a Inca i llavors a Montuïri, al pla, situada com Inca al mig de l’illa i que fins a l’any 1300 incloïa també Algaida, Llucmajor, Porreres, Felanitx, Campos i Santanyí. Si fa no fa tots aquests termes coincideixen amb els de la Mallorca actual, per bé que un bon grapat dels que aleshores encara eren sufraganis d’altres (com Deià de Vall-demossa,  Fornalutx  de  Sóller,  Sant  Joan  de  Sineu,  Consell  d’Alaró,  Costitx  de  Sencelles...) avui dia són municipis de ple dret igual que els altres i semblantment s’han desmembrat aquests macromunicipis com ara Inca o Montuïri. En definitiva, l’aparició de l’edició crítica de la Descripció particular de l’illa de  Mallorca  e  viles  per  part  de  les  Publicacions  de  la  Universitat  de  València  i  l’Institut Cartogràfic de Catalunya esdevé una aportació significativa a la nostra història cultural. La seva impressió, en aquest sentit, servirà com a fonament per a una futura i primera edició completa en català de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis, un autor que, malauradament, és encara, ara com ara,  massa  desconegut  entre  nosaltres.  Esperem  que,  com  sembla,  amb  aquesta  publicació s’hi comenci a posar remei; de moment, i en aquest sentit, el lector ja té al mercat a la seva disposició un altre llibre de Binimelis: Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable / Catàleg de dones especialment sàvies, sota la di-recció d’Alexandre Font Jaume(Lleonard Muntaner Editor, 2014). Aguiló, Marià: Cartes sobre el Renaixement. Materials, Margalida Tomàs (ed.), Lleida: Punctum, 2014.Joan MaSi ViVeSUniversitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística Generaljoan.mas@uib.catL’incansable activisme cultural de Marià Aguiló en defensa de la cultura ca-talana és força conegut i també ho és el paper, tan important, que va tenir en la consolidació de la Renaixença. Ningú no posà més fe que ell en la recuperació de l’ús culte de la llengua, ni esmerçà més esforços en l’arreplega dels materials que més podien dignificar-la (obres impreses en català, poesia tradicional, refranyer, rondallística, literatura antiga, mots i citacions per al diccionari, etc.). Tanmateix no arribà a tancar cap dels projectes que endegà i, per això, i pel seu caràcter més aviat indolent, va ser una figura discutida, abans i després de la seva mort. Amb tot,  l’edició  pòstuma  progressiva  de  les  obres  que  deixà  pràcticament  més  o  menys enllestides (els tres volums de les Poesies completes, el Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, el Diccionari Aguiló, i, més recentment, l’Obra  en  prosa,  els  Poemes  inicials,  el  Rondallari  Aguiló  i  els  Focs