3 DE MAYO.

3
DE MAYO.

Pasado a votación, en este día, el escrito que
antecede, deliberóse conforme al siguiente voto de mosen Bernardo
Çaportella,
al que generalmente se adherieron todos los asistentes, debiendo
entenderse que este voto era corroboración, en parte, del emitido
por el obispo de Vich, quien aprobó el escrito, opinando, además,
que debía publicarse a voz de pregón.

Idem ut episcopus
en les persones alli anomenades.
En les altres empero qui
no son nomenades no es daquell parer fins haja vist que
son e li conste lo perque.

Separóse únicamente de
esta opinión común, en parte, el honorable Juan Çacirera,
emitiendo en nombre del señor conde de Prades el siguiente voto.


Dix esser de parer que aquells qui contrafan a la
capitulacio sien castigats segons forma de aquella pus
conste haverli contrafet.

Los eclesiásticos
repitieron sus protestas de costumbre, diciendo que no consentirían
en nada que tendiera a efusión de sangre.
Fueron nombradas en
seguida las tres personas encargadas de inventariar los bienes de los
presos, resultando elegidos el canónigo Torres, Bernardo de
Guimerá y Juan Pellicer, síndico de Villafranca del Panadés.

Se recibieron, en este día, las siguientes cartas.

Als
molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los
diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents
egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Entes havem que lo
discret Nanthoni Lombard hauria feta relacio e que la informacio per
ell rebuda seria stada publicada sobre los novells imposits ques
volen posar per vostres reverencies en les exides de les
lanes (salidas de las lanas; eixides de les llanes) si
seran dampnosos o no a aquesta ciutat e mes havem entes ques
hauria en parer per los a qui es stat remes quel imposit
(impuesto; impost) de les lanes ques carreguen en fustes
strangeres per la tacita prohibicio de aquelles seria dampnos
a aquesta ciutat mas lo imposit universal ques
posa en la exida de les lanes segons la dita informacio
e relacio se poria tollerar e que axi se volria per
vosaltres deliberar e fer servar les quals coses vos certificam que
seria total destruccio de aquesta terra e nosaltres quen veem
per experiencia ho podem millor dir e informar que no los stranys
qui parlen per presumpcions parers e credulitats eus
dehim de tot cert que per la sola fama dels dits novells
imposits aquesta ciutat en sos drets ja na
rebuts grans dans e axis troba per veritat en les
imposicions e en altra manera. E si los dits drets se
imposaven e cullien no resteria sino tancar les portes e perdres tot. Per que mossenyors vos suplicam no vullau
la destruccio e dan de aquesta ciutat no posar ne fer collir
en aquella lo dit dret novellament imposat de les lanes
e cuyrams car aquesta ciutat may hi consentira
ne tollerara ne permetra per no esser destrohida esser collit
ne exigit lo dit dret en aquella per queus tornam a suplicar
lo stat de aquesta ciutat e la conservacio de aquella vullau
haver per ben recomenats e no portarla en total ruhina e
destruccio axi com se speraria venir si los dits novells imposits en
aquella eren posats e cullits car no porien star que noy haguessem a
fer lo que dessus es dit com aquesta sia la deliberacio del concell
general e universalment de tots los ciutadans e poble de la ciutat e
aquestes coses reputarem a gracia singular a vostres grans
reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e
tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua guarda e proteccio.
Scrita en Tortosa a XXI de abril del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a
tota ordinacio de vostres grans reverencies molt promptes e
apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverents
egregis nobles e senyors los diputats e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents
egregis nobles e magnifichs senyors.
Certificam vos del que fins
aci he fet. Lendenma que parti de aqueixa ciutat ab lo discret
En Johan Mayans arribi en la ciutat de Manresa en la qual de
continent fom arribats ell e yo donam endreça
que los consellers de aquella ciutat se ajustaren en la casa de llur
concell e fonch los dit com era aqui per part dels diputats e
conçell representants lo Principat e lo discret En Johan Mayans per
aqueixa ciutat eren tramesos als dits consellers e concell general de
la dita ciutat de Manresa portant los certes letres a ells e a llur
general concell dirigides. E per ço
los pregam que de continent fassen ajustar lo
dit concell. Fonch dit per ells que lo dit concell nos podia ajustar
sens que no fos cridat per tres vegades e havia encara entrevall
(intervalo) de mes de hun dia e mig com tal fos
lur pratica empero que si eren coses cuytades
ells donarien orde que cert concell ordinari seria aplegat al qual
podiem donar les dites letres e explicar ço
quens plauria e de fet vehent presentiment que ja haviem
per informacio de algunes persones que en la dita ciutat de Manresa
tot hom stave attent al ben avenir de la cosa publica e majorment com
ja aqui tinguem bons sindichs e vist lo sperar fora de mes delliberam
donar les letres e explicar nostra crehença
dient aquelles coses quens occorrega segons nostra
instruccio. Le lur resposta fonch en efecte
recitada de paraula que ells totstemps eran promptes e
apparellats en seguir lo benefici del Principat e de la ciutat
de Barchinona com fins aci han e axi largament ne
scriuran aqui a llur sindich e donat compliment lo dia
apres partim e arribam en aquesta ciutat en la qual fom
certificats que vuy que es disapte se muden los
consellers e concell e axi no havem disposicio de res fer fins
dilluns primer vinent car fins lo dit dia no poden
haver concell e ya los dits consellers e concell es fet som
informat que la major part es de bona intencio axi crech que
ells faran be e per que no perdesem un punt de temps vuy
que es disapte demati havem fet ajustar lo capitol de
aquesta Seu e ajustat los havem donades les letres
de queus dich que si los pobles de aquesta ciutat com
encara lo dit capitol han hanua gran consolacio e sforç
de nostra venguda la qual no poch han extimada no maravellant
se molt com tant havien tardat en fer lo que ara haveu fet. Lo
dia pus prop passat es stat aci un juriste quis apella
micer Pere Miquel trames per la Senyora Reyna lo qual sermona
per aquestes parts e ha aportades letres de creença
axi a la ciutat com al capitol les quals ha explicades segons per los
del dit capitol nos es stat recitat portant la capitulacio e glosa
sobre aquella dient que per la capitulacio no obsta la venguda del
Senyor Rey ni la citatoria qui es stada feta al vicicanceller
ni a micer Falco ni a micer Taranan ni lo traure de la preso de
mossen Copons ni lo traure de les banderas e moltes altres coses
dient a la fi que los deputats e conçell
ne encara en la ciutat de Barchinona no pot fer res daço
qui es stat determenat e aqui conclos donant gran carrech en moltes
maneres al dit consell e a la ciutat en tant que lo dit micer Miquel
va per les universitats per induir ço
que pora a la sua part. En aço
he
satisfet en cascun cap en tal manera que lo dit capitol nes restat
informat e aconsolat e de aço lo dit capitol vos ne scriu largament.
Segons man significat ells stan ab gran spant de aquests pagesos de
remença e no es maravella car
en lo mig dells stan segons per ells nos es stat
dit los dits pagesos trameten manaçes
als vicaris e rectors de fora vila que si ells signen alguna letra de
vet per causa de algun deute que ells los mataran en
tant que jals aportats en aço
que no gossen signar ne nenguna. E no resmenys
som stat informat per homens dignes de fe com alguns dels dels
dits pagesos son stats en una casa de un quis diu mossen
Barutell e han li robada tota la casa fins a les craspines de
sa muller e ell molt mal tractat que los cavallers e gentils
homes que no tenen cases forts les desempatxaren e sen
venen aci segons per mossen Benda mes stat dit car axiu
ha ell fet. Axi mateix se diu aci com En Verntallat quis fa
cap dels dits pagesos tracte de haver diners si pot en aquesta forma
que ell fa que tres pagesos la hun vage e los dos restants bestraguen
per la messio de aquell qui va empero fins aci no ha res pogut
acabar e mes se diu en cert que En Sarroli (Seroli)
notari va per quant hic ha tractant entre los pagesos ques
faça
tall entre ells de XVIII sous per foch per sostenir lo
borbull empero noych poch (no hi pot; no
puede) res fer mas ara ya comença
aci de moures e van a flotes ajustant se en alguns lochs. Sino si
fa alguna provisio prompta lo foch se poria
tant ensendra (encender; ensendre; encendre) que pocha
aygua noy bastara. A nit pasada ya vespre
arriba aci en lo hostal hon yo pos
(poso, reposo) mossen Burgues de Mallorques ab alguns
pagesos de peu e de cavall eren nou en nombre o
nos volgueren mostrar ans stigueren secrets e lo
sendema gran mati hic exiren. Venia de Gerona e creuse
tira la via del Senyor Rey. E no mes recoman me a la senyoria
de tots vosaltres. Scrita lo primer de maig Mil CCCCLXII. - Senyors
lo qui es prest e aparellat a vostres manaments e ordinacions Pere
dez Plugues. (de Esplugues, d'Esplugues, Desplugues, Espluga : Espelunca, Spelunca)

Molt
reverends nobles magnifichs honorables e molt savis mossenyors.

Apres debita recomissio gran confort havem
pres dels avisos per les reverencies vostres axi ab vostres
expectantissimes letres com ab paraula del honorable En Pere
Desplugues donzell de vosaltres aci e en altres parts trames lo
qual en nostre capitol ab attencio e ab gran plaer havem scoltat
(escuchado; auscultare) a nosaltres fets lo que molt vos
regraciam. E per quant lo dit vostre embaxador nos ha molt
encantats que de tot lo que sentirem concernent lo util o interes
de la terra e signantment sobre lo fet dels homens de remença ne
deguessem certificar les vostres reverencies havem pensat
scriureus lo que ara haveu sentit. Som veridicament certificats com
En Verntallat quis fa capita dels dits homens ab una flota que sen ha
menats per força es
entrat en la casa de mossen Barutell e aquella han barrejada e
desboscada que no li han jaquit (dejado; deixat,
dixat, leixat) un clau e han tret de la preso un home que lo dit
mossen Barutell tenia pres e segons se diria en lo loch on aquell
stava han mes lo dit mossen Barutell.
E mes se diu que lo dit
Verntallat talla los dits pagesos a dos florins per
foch los majors e los altres segons mes e menys de les quals talles
dona sou a aquells quil segueisen. E que ha fetes entre ells
cinquantenes e conestablies e que molt pres ab dos
milia o tres milia homens deu fer la via de Balaguer per les
muntanyes de Puigcerda e dalli enfora tirara la via del molt
alt Senyor lo Senyor Rey e que ell lo metra en
Cathalunya. Diuse axi mateix que lo dia de Sancta Creu qui
sera dilluns se deuen ajustar en Lussanes en una
parroquia que dien Sanct Boy be CCC o CCCC dels dits
pagesos de remença quen surtira no sab hom. Creuse que no res
de be. Los consellers daquesta ciutat son stats
avisats en via de
confessio e ab molt gran secret per certa persona qui sent
molt entre los homens de remença
que certament entre ells es deliberat ells donar sobre aquesta ciutat
e entrarla e barrejar la sglesia e les cases dels capellans
e encara de alguns ciutadans e ferse forts en aquella. E per
aquesta causa aquesta ciutat se proveeix de bombardes bussons
ballestes e polvores e de altres coses a defensio sua necessaries.
Mes som stats avisats per alguns rectors (lo retó, los retós)
de les sglesies a nos circumvehines com ells son fortment menassats
per alguns que no gosen nomenar abans dien que nols conexen
que ells no presumesquen signar ne executar algunes letres de
la cort ecclesiastica qui vinguen contra los pagesos car si ho fan
los mataran axi mateix sentit que lo Verntallat seria entrat
aquestos prop
(falta: passats) dies en Osona e que hauria comunicat
ab alguns pagesos de la bandositat de aquesta terra pregant e animant
los lo vullen seguir. Creem queu
faran e per co
(ço, so) desijam
molt attesa la disposicio de aquesta ciutat grantment freturejant
de qualque home de cap haguessem aci qualque
algu per capita ab gent que la governas e la tingues en
custodia car en la defensio de aquella no va poch si be es pensat. E
aço molt reverends nobles magnifichs e molt savis mossenyors
hauriem a gracia molt singular la major que al present desijam
e per ço la mes affectament que podem vos ne pregam e
encarregam oferints nos sempre al que de vosaltres ordenar vos
plaura. Supplicant la Trinitat Sancta sia vostra
proteccio. De Vich lo primer de maig Mil CCCC sexanta dos. A
la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol
de Vich. - Als molt reverends nobles magnifichs honorables e molt
savis mossenyors los deputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya.

Teniendo
noticia de que la Reina había escrito a algunas universidades de
Cataluña, entre ellas a la de Caldes de Mombuy, censurando la
conducta de los Diputados, de cuyo escrito tenían estos copia en
su poder, acordaron que las nueve personas encargadas de este asunto
redactaran una contestación a las referidas universidades,
explicando como habían tenido lugar los sucesos, cuya contestación
fue aprobada desde luego, y sigue, precedida de la mencionada carta
que escribió la señora Reina.

La Reyna tudriu
etc.
Amats e feels del Senyor Rey e nostres.
Apres que ab altres letres closes per nos a vosaltres
trameses sotz data de XX dies del mes de marts
prop passat vos havem informats de les coses e cassos en les dites
letres a les quals nos referim contenguts e succeguits
fins a la jornada de la dita data e les quals vos pregam façats
(occitano; hagáis; faiguéu, faigueu, faigáu, faigau)
recencir e legir en presencia de tots vosaltres a fi que pus
facilment puixats (occitano; puguéu, pugueu, pugáu,
pugau; podáis) compendre les coses davall expressades se son
seguits altres cassos actes e procehiments dels quals es expedient e
molt necessari stats avisats axi com se segueix. Ço
es que pretenents Ios diputats e consell del General del
Principat de Cathalunya ab intervencio e assentiment de la ciutat de
Barchinona que lo magnifich e amat conseller e vicicanceller del
Senyor Rey e nostre micer Francesch Merquilles e los amats micer Pere
Falco e micer Jaume Taranan doctors en leys del sacre concell del
Senyor Rey veladors sobre la preso de micer Johan de Copons detengut
lavors en lo carcer reyal de la ciutat de Barhinona
haurien procehit e enantat contra forma del usatge de Barchinona
constitucions e libertats del Principat de Cathalunya per
aquesta raho en cas a ells no permes per la capitulacio ne en altra
manera ans requests e citats los dits vicicanceller e veladors que
dins cert termini en la requesta e citacio per ells feta contengut
compareguen davant ells per defendres de les coses de que eren
impetits. E a aço han fet no obstants les inhibicions e
manaments literatoriament ab forts e grans penes com dit es a
ells fets hoc e apres les dites coses no curants los dits
deputats e consell de la acerbitat dels enormes e detestables
crims dels quals es delat inculpat e acusat tota via a instancia e
prossequucio de part lo dit micer Copons e largament contenguts
expressats en los procesos e enquestes contra lo dit micer
Copons per la dita raho fetes penjant la inhibicio feta per nos ab
nostres letres patents segons forma de les constitucions de
Cathalunya emanades e presentades aquelles als oficials reyals per
causa de regoneixer los dos
dels dits processos. E encara penjant
evocacio e inhibicio als oficials del altre proces criminal per causa
de viduitat e miserabilitat a la reyal audiencia per nos feta los
dits diputats e concell han tengut pratica e manera que ab llurs
forts instancies e aspres requestes fetes al regent la vegueria de
Barchinona qui per nostres dites letres e inhibicions a ell e altres
oficials fetes e presentades ab juxta causa e raho se excusave
assistint e congoixant lo alguns per aço destinats axi per lo
concell dels dits diputats com encara de la dita ciutat que no
obstants les dites nostres letres inhibicions e manaments passas
avant en deliberar e soltar del carcer lo dit micer Johan de Copons e
axi aquell es stat deliurat e liberament releixat e tret del
dit carcer contra nostra voluntat e nostres inhibicions en gran
vilipendi e derogacio de les regalies juridiccio e preheminencics del
Senyor Rey. Apres se es seguit que ab consell e instancia de
consellers e concell de la dita ciutat de Barchinona son stats presos
En Jaume Perdigo sabater e Marti Solzina mosteçaf
En Comes specier o sucrer e altres del sindicat dels tres
staments de la dita ciutat de que ses seguit que ab illicita e
reprovada pratica e contra guiatge por nos als dits Perdigo e
altres atorgat lo dit Perdigo es stat turmentat per lo veguer
o regent la vegueria de la dita ciutat de Barchinona assistintli tota
via e empanyentlo los dits consellers no procehint
deliberacio alguna o interlocutoria de turments e que es pus
fort no oyt aquell ne donat a defençes
fahents aço los damunt dits en los dies sant
e per la divinal reverencia feriats no solament contra lo dit
guiatge lo qual a tots encara que fossen infeels se deu
e es acostumat servar mas encara contra expres manament e
inhibicio ab nostres patents letres la qual inhibicio havia
compressos tots los oficials reyals de la dita ciutat als
quals era stada feta presentacio ans que fos procehit a la capcio
dels dits homens o algu de aquells ne altres. E jatsia lo dit veguer
se escusas als
consellers de la dita ciutat e concell de aquella
mostrants los les dites nostres letres e inhibitories patents a ell
presentades empero ab llurs consells e forts requestes expressament
continents que no contrastant aquelles dites nostres letres e
inhibicions passas avant atemorint lo dit veguer reyal han fet
ab llur assistencia saltar en los dits actes los quals no solament
quant sien en evident injuria vilipendi derogacio e prejudici de la
suprema dignitat reyal e contra raho e justicia mas encara en notoria
lesio prejudici e violacio de les constitucions generals de
Cathalunya usatges e privilegis de Barchinona capitol de cort e
altres drets e leys del dit Principat. Encara mes tenints
pratica per poder fer dites capcions ço es que alguns han meses
falses fames e albarans que volien furtar lo cors del
Illustrissimo Primogenit don Karlos de recordable memoria hoc
e que volien cremar aquell e encara que en la dita ciutat se
devia seguir hun gran cas e axi feren armar molta gent lo dijous
sanct e lavors prengueren los dits Marti Solzina e alguns altres
faents tot aço per poder complir lur intencio. Mes
avant volem siats avisats que los dessus dits diputats
e consell han feta deliberacio en lo consistori de la diputacio que
no obstants les coses e rahons en nostres letres e provisions
seriosament deduides e a ells presentades la jurisdiccio e conexença
de inquirir punir e castigar los qui hauran tractat o fet contra la
capitulacio recau en ells occupants se notoriament la jurisdiccio e
offici pertanyent a la dignitat reyal e per conseguent a la Majestat
del Senyor Rey e a nos com a tudriu del lllustrissimo Primogenit don
Ferrando possants los limits de la capitulacio segons la qual tal
potestat no es a ells atorgada. E axi aço
es cosa inaudita e detestable e no praticada en aquests regnes
e terres ni may la dita capitulacio ha somiat hun tal o
semblant
reprovat acte com es aquest preparatiu de inconvenients e scandels
irreparables posants aquest Principat e comdats e los poblats
en aquells en grandissima turbacio e quasi e final extermini o
perdicio. E per que no ignorets (occitano; ignoréis;
ignoreu, ignoréu) la pratica que han tenguda en fer la dita
deliberacio vos avisam que veents alguns del consell dels dits
diputats e consell de la dita ciutat que no havien poschut
(pogut, pugut; podido) conduir jatsia per moltes vegades ha
haguessen assajat que haguessen compliment de veus pera XXXII
en la casa de la Diputacio lo dilluns apres
pasat al mig jorn feren congregar lo concell e aqui
feren venir entorn CC o CCC homens armats los quals fahien murmurs e
per quant alguns del concell dehien que ells no staven segurs
faerenlos apartar. Empero apres tantost ne vingueren gran
nombre qui ab grana crits cridaven muyren tots aquells qui nos
concordaran ab la deliberacio de la
ciutat e axi alguns del
conçell dels dits diputats qui en lo passat havien votat que no
podien fer la dita deliberacio veents tantes impressions e terrors e
cominacions apres ja los eren per altres precedents jornades fetes
sen anaren altres restaren e votaren per temor e pahor. E nous
volem obmetre la novitat feta per los consellers e conçell de la
dita ciutat de Barchinona ço
es que com aquests dies passats nostra Excellencia trametes hun plech
de letres a mossen Galceran Oliver tresorer del Senyor Rey los dits
consellers han pres lo dit plech e contradienthi expressament lo dit
tresorer han legides aquelles no faents hi altra diferencia que si
les dites letres fossen de una privada persona rompents los
segells reyals e legint los secrets de la cort no redubtants
violar la gran auctoritat dels segells reyals per usatges de
Barchinona e constitucions generals de Cathalunya roborada lo que
james fonch vist. E no resmenys digmenge prop passat que teniem vint
e cinch del present no contents del damunt dit los dits diputats e
conçell ab intervencio del batle de la dita ciutat assistent a ell
les persones per los dits diputats e concell e per la ciutat de
Barchinona en aço deputades leva lo basto publicament ab gran
multitut de gent a mossen Galceran Burgues regent la vegueria de
Barchinona e aquell mes en la preso de la dita ciutat faentlo apartar
e posarli cadenes e grillons per quant lo dit veguer en virtut de
nostres manaments ab forts e grans penes a ell literatoriament
fets hauria trets de la preso En Marti Solzina Pere Comes specier e
Nantoni Abello de la predita ciutat guiats e assegurats per nos en
bona fe e reyal nostra. La qual cosa no passa sens alguna gran
admiratio als veents e oynts semblants actes car com sabets
altra inferior de la Majestat del Senyor Rey no ha facultat o
auctoritat alguna de fer semblant acte en persona de hun tal oficial
com es lo veguer de Barchinona lo qual per observança
de nostre dit guiatge atorgat als sobredits En Pere Juny del
qual res no deu esser attemptat o fet per alguna via juxta lo usatge
Quoniam per inicum judicem e altres usatges e leys de la
patria faents no resmenys deliberacio los dits diputats e
conçell de enderrocar
la casa del dit veguer e moltes altres novitats e procehiments fan
continuament e continuen fer repugnants al domini e senyoria de la
corona reyal. E axi nos vistes e considerades les coses damunt
specificades vos havem volgut de aquelles certificar e certificam ab
les presents per vostre avis. E per que sapiau ab quants
treballs e ab quanta vigilancia sollicitud e cura havem entes
e continuadament entenem en lo repos e benefici del dit Principat e
de la cosa publica de aquell e per semblant puixats compendre
la intencio dels dessus dits
pregants menants e
encarregants vos ab quanta afeccio podem vullats considerar e
attendre en les coses dessus dites e a la fi per que son fetes e
provehir en totes aquestes coses que han sguard a la honor e gloria
de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del
Senyor Rey
benefici e repos e tranquillitat de la terra e segons de vosaltres
confiam e be havets acustumat per la innata fidelitat e
naturalesa que vosaltres e vostres predecessors sempre havets
hagudes a vostre Rey princep e Senyor. Data en Gerona a XXVII dies de
abril del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna. - Als amats e feels
del Senyor Rey e nostres los jurats e prohomens
e conçell general de la vila
de Caldes de Monbuy.

Molt honorables e savis senyors.

A quascuns deu be recordar com per causa de la detencio feta per
la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la
persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles (no confundir con el idiota de Carlicos Podiodemonte) fill primogenit seu aquest Principat en virtut de la comissio de la
cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias
insisti e treballa
opportunament e ab gran pertinencia conforma a usatges de
Barchinona constitucions leys usos pratiques de aquell
tro a perfeta lliberacio (hasta aquí solo se
encontraba liberacio, con una l, como leys) del dit Primogenit
fahents e prosseguints los actes de aquella per la innata fidelitat
dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs
e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor
Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual
per son degut orde e prerrogativa de grau devingues en la
successio apres los beneventurats dies del dit Senyor
Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels
usatges constitucions leys usos e pratiques qui per
causa de la dita capcio e extraccio del dit beneventurat
Primogenit feta fora lo dit Principat eren stats infringits lesos
e prejudicats e com feta per la Majestat del dit Senyor Rey
per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fonch per
moltes vies e maneres que alguns dels dels consellers e altres qui
entorn del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita
Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no
solament en respecte del dit glorios Primogenit mas encara de aquest
dit Principat per la qual raho e per attendre daqui avant entre la
sua Excellencia e lo dit beneventurat Primogenit no pogues a
induccio de males persones incidir algun altre cas e no resmenys per
constituir lo dit Principat en perpetual repos ordenar las
coses de justicia e statuir les leys e libertats de
aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la
capitulacio per la sua Excellencia per sa gran humanitat e virtut
atorgada fermada e jurada. Deu mes avant acordar a vosaltres com
apres que fonch plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo
dit glorios Karles ora per ora insiguints la dita
innata e intacta fidelitat per los embaxadors del dit Principat fonch
per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la
Altesa del dit Senyor que per merce sua volgues trametre axi com
de fet continuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustre don
Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la
poca edat del dit lllustre don Ferrando fonch admesa com a tudriu sua
en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e
comdats de Rossello e de Cerdanya. Crehents nosaltres que aquest
Principat representam tota vía que observant se la capitulacio la
qual a molta gracia e benefici e utilitat del dit Principat es
atorgada e les altres leys e libertats cathalanes era religar
e en major amor e devocio obligar e scalfar los coratges
dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells
atorgades e dades per los lllustrissimos reys e comtes de
Barchinona passats ampliants exaltants e ratifiquants lo
reyal domini no han dubtat exposar persones e bens ab llur
excellencia en conquistar Sicilia Valencia Napols Cerdenya
Mallorcha Manorcha Eviça e
altres regnes e terres e fer altres molts innumerables serveys
hoc e no essent ara lo dit Principat ingrat de tanta gracia
obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la dita
capitulacio ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades
docentes milia liures. Totes aquestes coses a vostres
honorables savieses havem volgut succintament rememorar per ço que
mes perfectament puxau compendre a quina fi tiren aquells qui
les letres per la Senyora Reyna a vosaltres trameses la derrera de
les quals es de molt larga seria dada en Gerona
a XXVII del prop passat mes de abril indebitament e no a bona
intencio aconsellen salva tots temps la honor e reverencia
degudes a la dita Senyora Reyna. E encara per que puxau sentir
e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha
aquest Principat en totes les dites coses hoc e en les
subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduhida e mal consellada repetida la humil reverencia com dit es nos vol impingir
assats carrech donant entendre a la sua Altesa coses no
subsistents ans freturants de vertader fundament. E
primerament venint el fet de mossen Johan de Copons cavaller
veritat es que per manament de la dita Senyora Reyna aquell en
aquesta ciutat sots color de certes paraules per ell segons era
afermat dites de les quals procehia certa inquisicio fonch pres ab
tot fos guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e
encara leys del dit Principat no comporten e axi fonch apertat
e molt stretament custodit com si hagues comes lo major
crim del mon. Decontinent nosaltres per observancia de leys
cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam la Excellencia
de la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e
encara instam lo vicicanceller e los reladors de la
causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e
aquell tractar com a cavaller juxta les dites leys usos e
pratiques fahent li donar la demanda e publicant li la enquesta
segons fer se devia allo empero ne encara
traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat
unque se pogue obtenir ans axi ha stat pres e
apartat entorn tres mesos en gran violacio e prejudici dels
dits
usatges privilegis constitucions usos e pratiques e qui pus
greu es de hoyr constituit en malaltia fins al article de le
mort no li era permes entrar lo veure son fill
per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio
ço que si fos en terra de infels negat no li fora.
Attesses adonchs totes aquestes coses nosaltres qui ja
havem per cert aquelles eren expressament contra la dita capitulacio
e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanceller e
reladors no en derogacio ne vilipendi de les regalies juridiccio e
preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna
mas usants de aço e ab aquella nos a otorgat e
permes requerim lo honorable lavors regent la vegueria de Barchinona
quel tragues de la preso e axi fou fet jatsia fos mes mort que
viu. En apres a instancia de aquesta ciutat son stats presos
En Marti Solzina Pere Comes Anthoni Abello e Jacme Perdigo delats
de haver tractada ensemps ab altres alguns dels quals
apres son stats presos certa dampnatissima conspiracio
havent respecte no solament a mort dels principals homens de
regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mes encara a
subvercio e total destruccio de la cosa publica de aquells en
gran ofensa de la Majestat divina e gran deservici del dit
Senyor Rey e destruccio del precipuu membre e merlet
de la sua reyal corona per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada es continuava inquisicio entrevenint
mossen Galceran Burgues lavors regent la dita vegueria contra
los dessus dits los quals a la dita instancia eren
stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat
e request per los consellers e consell de la dita ciutat en virtut de
privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be
custodits e per res nols desliuras de la dita preso per los
respectes demunt dits. Ell dit empero mossen Burgues
infringint los dits e altres privilegis e no havent sguart al
grandissimo perill en lo qual la cosa publica era
constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab
gran vigilancia e attentament se inquiria a les deu hores de nit
desliura los dessus dits de la preso e es cregut se
feu per sola causa que la veritat fos amagada de les dites
coses axi detestables les quals de directo son contra la dita
capitulacio on com a hoyda nostra qui som mantenidors de
aquella pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit
mossen Galceran qui de totes les dites coses era plenament certificat
havents per ferm no menys ell esser incidit en h contrafaccio de la
dita capitulacio que los dits presoners delliberacio precedent
entrevenint consentinthi la dita ciutat fem pendre e metre en la
preso lo dit mossen Burgues no ab multitut de gent salva la dita
humil reverencia de la dita Senyora Reyna ans pertinentment e deguda
es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los desus
dits son stats maravellosament represos e apres altres de major
condicio ciutadans de aquesta ciutat e mijançant
endressant la omnipotencia divina les coses de que son delats en breu
seran manifestades e publicades per les quals los vehents
e ohynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta
temeritat detestabilitat e atrocitat era la consitacio e
conspiracio tractada e encara sera vist qui eren los inventors e
actors de aquella e com se tirave no solament a subvertir
aquesta ciutat mas tot lo Principat. Si aquestes coses
molt honorables e savis senyors par sien plasents e
dignes de comport pensen hi vostres savieses pensen encara mes quant
visiblament (visiblemente; visiblement) nostre Senyor
Deu te la ma en endressar les coses qui son a conservacio de
la cosa publica la qual no vol peresque segons era tractat per
malissimes persones. Es mes avant veritat que per quant a
alguns de nostre consell no semblava prou clar que la potestat de
inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos
atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona
foren tenguts diversos consells axi generals com particulars per
esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio e la
facultat en e ab aquella atorgada e finalment fetes de sa e della
totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes
e de sciencia en lo concell general nostre e de aquesta ciutat fou
conclos e desliberat la dita facultat de inquirir esser attribuida a
nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita
capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil
reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne per temor
segons apar en los vots en los quals quascu ha dades rahons e motius
de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la
dita humil reverencia no es occupada
la juridiccio e ofici de la
dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de
les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran
humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar
los limits de aquella e los consellers e altres qui tals letres a
vosaltres dirigides han compostes de malissima e pessima
intencio contra la cosa publica en gran desservici de la
Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden
de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura
plena recordança e no se
oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor de nostre Senyor
Deu servici del dit Senyor Rey repos e benefici e tranquillitat del
dit Principat. Com sia cregut la Excellencia de la dita Senyora Reyna
de molta providencia e saber dotada tals letres e altres consemblants
no haguera manades sino concellada e seduhide
sinistrament prava e dolosa per ells
poch zelants la honor e servici de la Majestat reyal e lo
repos e tranquille stat del dit Principat. Quant es al qui es
scrit los consellers e consell de aquesta ciutat haver pres cert
plech de letres de la dita Senyora Reyna dreçat
a mossen Galceran Oliver tresorer som certs ells hi foren impellits
per deguts respectes e no a alguna mala intencio e creem ells ne han
ja dada e daran suficient e plenissima raho com aquells qui son
zeladors de la honor e servici de la dita Majestat e del repos e
tranquille stat no solament de la dita ciutat mas de tot lo
Principat. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o fassam ne hajam en
voluntat de fer novitats o procehiments repugnants al domini e
senyoria de la corona reyal com ne sabriem per nostra innata e
inviolada fidelitat inseguints los vestigis de nostres
predecessors cathalans mas volem e entenem tota via entendre
en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres
leys e libertats de aquell per tant cars
preus de persones sanch e bens comprades creents tota
vegada fahents ho a lahor de la Majestat divina e a honor e
servici del dit Senyor Rey vullau donchs molt
honorables e savis senyors recogitar ab quant studi vigilancia e
maxinacio (machinacio; maquinació; maquinación)
se es treballat en destrouir (destruir) e anitxilar
(anichilar; aniquilar) la capitulacio e en subvenir e
comprimir aquesta ciutat e tot lo dit Principat axi per los tractes
en diverses e insolites manares moguts e pactats en aquesta ciutat
com per los fets dels pagesos de remença
qui huy en dia son en major augment de desorde que james
e altres molts dels quals resultar devien fruyts terribles e
qui ofenen les piadosos orelles mas a nostre Senyor Deu qui es
protector e endreçador dels
qui van a bona intencio e conservador de la cosa publica no ha plagut
aquella paresca ans visiblament la endreçada
e governada e fara per avant. Havem plena confiança
per sa infinida bondat e per merits dels seus benaventurats
sants e specialment del dit glorios Carles per lo qual som
constituits en aquestes perplexitats e lo qual ab sos
multiplicats miracles tots jorns nos aconsola e
conforta e comprenem nostre Senyor Deu ha haguts e ha per
acceptes los actes per nosaltres fets ens dona gran animo
en la perseverança de aquells.
No sia donchs maravella a alguns si som stats impellits
en traure les banderes e fer gent de cavall e a peu e altres
desliberacions en virtut de la dita capitulacio et alias car
covengut ha e cove axi ferse per obviar a tanta
destruccio e extermini tractats e ab gran vigilancia desliberats
a exequucio pervenir e per la salut repos e tranquille stat del
Principat al qual es necessari usar ara de tanta virtut constancia e
unanimitat com james per conservacio de aquell e de la cosa
publica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap. E per ço
aquesta ciutat qui es la torra mestra (torre
maestra) e le principal entre les altres del dit Principat
de gran consell virtut e saviesa dotada ha treta la sua
propria bandera e ha fets traure penons (pendones) a
les confraries e oficis destinant e ordonant capitans guaytes
e altres comendables actes per custodia sua tota via essent conformes
e de un voler e uniformitat ab aquest nostre concell. De totes les
coses demunt dites per retre lo deute al carrech que tenim senyors
molt honorables vos havem volgut amplament certificar per esser de
aquelles ab veritat informats ab tot cregam les demes vos eren ja
notes daqui avant vos
pregam encarregam e exortam quant mes podem
vullau esser attents e vigils en la custodia e conservacio de la cosa
publica particular quius es acomanada e encara de tot lo Principat
com sie interes universal certificants vos nosaltres e aquesta ciutat
haver firmissimo proposit e voluntat de esposar les persones e
bens ab molta ardor e fermetat en e per conservacio de tot lo
Principat e de aqueixa e altres universitats e singulars e de la dita
capitulacio e altres leys e libertats de aquell sens les quals
viure no desijamans no menys a tuycio e observacio de aquelles
que adquisicio usar entenem de aquella virtut que nostros
passats han acustumat crehents fermament que fer lo contrari seria en
gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la
Majestat reyal e no prou integritat de aquella innata e incorrupta
fidelitat que sempre los cathalans qui son fundament de
aquella han haguda per la qual e per llurs gloriosos actes son
per tot lo mon comendats. E sia molt honorables e savis senyors la
Sancta Trinitat proteccio e guarda vostra e de aquest dit Principat.
Dada en Barchinona a IIII dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Los deputats del General e consell llur representante lo Principat
de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt honorables e
savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.


Igual al documento que antecede, envióse copia, con la
dirección respectiva, a las principales municipalidades y concejos
generales de Cataluña, como se escribió también al varvesor
mosen Arnaldo de Foxá, a los caballeros mosen Pedro Berenguer Sort,
mosen Roger Alamany, mosen Pedro Çariera,
mosen Juan Çariera, mosen
Jofre Çariera y a los donceles
En Juan Bertran y En Pedro Juan Ferrer, bajo la misma forma de la
carta que sigue.

Al molt noble baro En Bernat Gilabert de
Cruylles senyor de Peratallada.
Molt noble baro. Nosaltres per
causa del exercit que de present se fa per lo Principat havem
necessari gent a cavall. E per que som certs vos haveu manera de
subvenir en aquest fet pregam e exhortam vos per ço
que ab la mes gent a cavall queus sera posible siau aci
sens tota falla al pus prest que poreu per servici del
dit Principat e sera dat lo sou ordonat
certificant vos esser deliberat lo capita partescha
ab les banderes lo darrer dia de maig on empero vostra
persona sera impedita no stigau per aço de
trametre vostres homens e cavalls e de conduir tots altres queus
parra sien dispost e utils a cavall per lo
dit exercit e que sien aci a la dita jornada. E sia
molt noble baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en
Barchinona a IIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega
de Leyda. - Los diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra
honor.