Mostrando entradas con la etiqueta emparellán. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta emparellán. Mostrar todas las entradas

lunes, 10 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

Lo forné Cisti en una sola paraula fa arrepentís a micer Geri Spina de demanáli algo.

Mol va sé per totes les dones y los hómens alabat la dita de doña Oretta, y la reina va maná que Pampínea continuare; per lo que ella va escomensá aixina:

Hermoses siñores, no sé vore per mí mateixa quí té mes culpa, si la naturalesa emparellán un alma noble en un cos vil o la fortuna emparellán a un cos dotat de un alma noble en un vil ofissi, com li va passá a Cisti, lo nostre consiudadá, y en mols mes ham pogut vore que ha passat. Cisti, provist de un ánim altíssim, la fortuna lo va fé forné.
Y sértamen li fotría yo la martellada per igual a la naturalesa y a la fortuna si no sapiguera que la naturalesa es mol discreta y que la fortuna té mil ulls encara que los tontos se la imaginon sega. Com los mortals fan moltes vegades, insegús de qué los portará lo futur, per a un cas les seues coses mes valioses als puestos mes vils de les seues cases, com menos sospechós, sepulten, y de allí les trauen cuan venen les nessessidats, habenles lo vil puesto mes seguramen conservat que u hauríe fet una hermosa cámara.

Y aixina los dos ministres del món en frecuénsia les seues coses mes pressioses amaguen daball de la sombra de les arts reputades mes vils, per a que al tráureles de elles cuan los fa falta, mes cla aparegue lo seu esplendó. Aixina li va passá al forné Cisti obrínli los ulls de la inteligénsia a micer Geri Spina (la história de doña Oretta, que va sé la seua dona, mel ha portat a la memória). Tos u contaré en una historieta mol curta.

Lo papa Bonifacio, a la vora del cual micer Geri Spina va tíndre grandíssim favor, va maná a Florencia an algúns nobles embajadósseus per a sertes grans nessessidats seues. Habénse quedat ells a casa de micer Geri, y tratán ell en ells los assuntos del Papa, va passá que, consevol que fore la raó, micer Geri en estos embaixadós del Papa, tots a peu, casi tots los matíns passaben per dabán de Santa María Ughi, aon lo forné Cisti teníe lo seu forn y en persona coíe lo pa. A Cisti, encara que la fortuna li haguere donat un ofissi mol humil, tan en ell habíe sigut benigna que se habíe fet mol ric, y sense voldre may abandonál per un atre, vivíe espléndidamen, tenín entre datres bones coses los millós vinsblangs y negres que se trobáen a Florencia o als pobles del voltán. Cisti, veén tots los matíns passá per dabán de la seua porta a micer Geri y los embajadós del Papa, y sén gran la caló, va pensá que siríe gran cortessía invitáls a beure del seu bon vi blang; pero considerán la seua condissió y la de micer Geri, no li pareixíe cosa decorosa atrevís a invitál, y va discurrí una manera que portare a micer Geri a invitás an ell mateix. Y vestín una roba blanquíssima y un devantal o delantal mol llimpio, que mes be lo feen pareixe moliné que forné, tots los matinets a la hora que pensáe que micer Geri en los embajadós passaríe, se fée portá dabán de la seua porta una galleta o cubo nova o nou a cormull de aigua fresca y un jarronet boloñés del seu bon vi blanc y dos tassetes o gotets que pareixíen de plata, de tan clas que eren; y sentánse, cuan passaben (y después de aclarís la gola una vegada o dos), escomensabe a beure en tan gust aquell vi seu que li hagueren entrat ganes de béuressel hasta a un mort. Micer Geri, después de vore alló dos matíns, va di lo tersé: - ¿Qué es aixó, Cisti? ¿Está bo?

Cisti, alsánse rápidamen, va contestá:

- Siñó, sí; pero no tos u podría fé entendre si no lo probáu. Micer Geri, que o per lo tems calén que fée o per habés cansat mes de lo acostumat o potsé per lo gust en que veíe beure a Cisti, sentíe sed, y giránse cap als embajadós los va di sonrién: - Siñós, bo sirá que probem lo vi de este home honrat; potsé sigue tan bo que no mon arrepentiguem.

Y jun en ells se va arrimá a Cisti, y ell, fen inmediatamen traure un bon bang fora de la tahona, los va rogá que se assentaren, y als seus criats que se adelantáen per a rentá los gotets los va di: - Compañs, apartéutos y dixéume fé a mí este servissi, que igual que sé fornejá, sé escansiá; ¡y no esperéu probán ni una gota!

Y dit aixó, rentán ell mateix cuatre tassetes bones y noves, y fen traure un jarret del seu milló vi, nels va doná a beure a micer Geri y als seus compañs. An ells los va pareixe lo milló que habíen begut en mol tems, per lo que, alabánlo mol, mentres los embaxadós van está allí, casi tots los matíns va aná en ells a beure micer Geri. Habén acabat los seus assuntos y tenín que partí, micer Geri los va fé doná un magnífic convit, al que va invitá a una part de los mes honorables siudadáns, y va fé invitá a Cisti, que de cap manera va volé anáy. Va maná entonses micer Geri a un dels seus criats que aniguere a per un cante del vi de Cisti, y de ell ne donare mija tassa per persona la primera vegada que serviguere.

Lo criat, potsé enfadat perque no habíe pogut tastá lo vi, va pendre un gran cante, y al vorel Cisti li va di:

- Fill, micer Geri no te envíe a mí.

Lo que afirmán moltes vegades lo criat y no puguén obtíndre datra resposta, va torná aon micer Geri y lay va di aixina. Micer Geri li va di:

- Torna allí y dísli que de verdat te envío yo, y si un atra vegada te conteste lo mateix pregúntali que aón te envío.

Lo criat, tornán, li va di:

- Cisti, es verdat que micer Geri me envíe un atra vegada.

Cisti li va contestá:

- Segú, fill, que no.

- Entonses - va di lo criat - ¿a quí envíe?

Va contestá Cisti:

- Al Arno.

Lo que contánli lo criat a micer Geri, enseguida li va obrí los ulls de la inteligénsia, y li va di al criat:

- Díxam vore quín cante li portes. - Y veénlo, va di- : Cisti diu be. Y insultánlo, li va fé pendre un cante apropiat. Veénlo Cisti va di: - Ara vech que te envíe a mí.

Y de bona gana lay va umplí.

Y después, aquell mateix día, fen omplí un carretellet del mateix vi y fénlo portá desplayet a casa de micer Geri, sen va aná detrás y al trobás en ell li va di: - Siñó, no voldría que creguéreu que lo cante de este matí me habíe espantat; pero pareixénme que ton habíeu olvidat de lo que yo tos hay mostrat estos díes en les meues jarretes, es di, que este no es vi per a criats, hay vullgut recordátosu este matí. Pero com no soc lo guarda de ell, tos hay portat tot lo que me quede: feu en ell lo que vullgáu.

Micer Geri va ressibí lo bon regalo de Cisti y li va doná les grássies que creíe que conveníen, y sempre después lo va tíndre en gran estima y va sé lo seu amic.

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

JORNADA
SEXTA. NOVELA SEGONA.

Lo forné Cisti en una sola paraula fa
arrepentís a micer Geri Spina de demanáli algo.


Mol
va sé per totes les dones y los hómens alabat la dita de doña
Oretta, y la reina va maná que Pampínea continuare; per lo que ella
va escomensá aixina:


Hermoses
siñores, no sé vore per mí mateixa quí té mes culpa, si la
naturalesa emparellán un alma noble en un cos vil o la fortuna
emparellán a un cos dotat de un alma noble en un vil ofissi, com li
va passá a Cisti, lo nostre consiudadá, y en mols mes ham pogut
vore que ha passat. Cisti, provist de un ánim altíssim, la fortuna
lo va fé forné.
Y sértamen li fotría yo la martellada per
igual a la naturalesa y a la fortuna si no sapiguera que la
naturalesa es mol discreta y que la fortuna té mil ulls encara que
los tontos se la imaginon sega. Com los mortals fan moltes vegades,
insegús de qué los portará lo futur, per a un cas les seues coses
mes valioses als puestos mes vils de les seues cases, com menos
sospechós, sepulten, y de allí les trauen cuan venen les
nessessidats, habenles lo vil puesto mes seguramen conservat que u
hauríe fet una hermosa cámara.


Y
aixina los dos ministres del món en frecuénsia les seues coses mes
pressioses amaguen daball de la sombra de les arts reputades mes
vils, per a que al tráureles de elles cuan los fa falta, mes cla
aparegue lo seu esplendó. Aixina li va passá al forné Cisti
obrínli los ulls de la inteligénsia a micer Geri Spina (la história
de doña Oretta, que va sé la seua dona, mel ha portat a la
memória). Tos u contaré en una historieta mol curta.


Lo
papa Bonifacio, a la vora del cual micer Geri Spina va tíndre
grandíssim favor, va maná a Florencia an algúns nobles embajadós
seus per a sertes grans nessessidats seues. Habénse quedat ells a
casa de micer Geri, y tratán ell en ells los assuntos del Papa, va
passá que, consevol que fore la raó, micer Geri en estos embaixadós
del Papa, tots a peu, casi tots los matíns passaben per dabán de
Santa María Ughi, aon lo forné Cisti teníe lo seu forn y en
persona coíe lo pa. A Cisti, encara que la fortuna li haguere donat
un ofissi mol humil, tan en ell habíe sigut benigna que se habíe
fet mol ric, y sense voldre may abandonál per un atre, vivíe
espléndidamen, tenín entre datres bones coses los millós vinsblangs y negres que se trobáen a Florencia o als pobles del voltán.
Cisti, veén tots los matíns passá per dabán de la seua porta a
micer Geri y los embajadós del Papa, y sén gran la caló, va pensá
que siríe gran cortessía invitáls a beure del seu bon vi blang;
pero considerán la seua condissió y la de micer Geri, no li
pareixíe cosa decorosa atrevís a invitál, y va discurrí una
manera que portare a micer Geri a invitás an ell mateix. Y vestín
una roba blanquíssima y un devantal o delantal mol llimpio, que mes
be lo feen pareixe moliné que forné, tots los matinets a la hora
que pensáe que micer Geri en los embajadós passaríe, se fée portá
dabán de la seua porta una galleta o cubo nova o nou a cormull de
aigua fresca y un jarronet boloñés del seu bon vi blanc y dos
tassetes o gotets que pareixíen de plata, de tan clas que eren; y
sentánse, cuan passaben (y después de aclarís la gola una vegada o
dos), escomensabe a beure en tan gust aquell vi seu que li hagueren
entrat ganes de béuressel hasta a un mort. Micer Geri, después de
vore alló dos matíns, va di lo tersé: - ¿Qué es aixó, Cisti?
¿Está bo?


Cisti,
alsánse rápidamen, va contestá:


-
Siñó, sí; pero no tos u podría fé entendre si no lo probáu.
Micer Geri, que o per lo tems calén que fée o per habés cansat mes
de lo acostumat o potsé per lo gust en que veíe beure a Cisti,
sentíe sed, y giránse cap als embajadós los va di sonrién: -
Siñós, bo sirá que probem lo vi de este home honrat; potsé sigue
tan bo que no mon arrepentiguem.


Y
jun en ells se va arrimá a Cisti, y ell, fen inmediatamen traure un
bon bang fora de la tahona, los va rogá que se assentaren, y als
seus criats que se adelantáen per a rentá los gotets los va di: -
Compañs, apartéutos y dixéume fé a mí este servissi, que igual
que sé fornejá, sé escansiá; ¡y no esperéu probán ni una gota!


Y
dit aixó, rentán ell mateix cuatre tassetes bones y noves, y fen
traure un jarret del seu milló vi, nels va doná a beure a micer
Geri y als seus compañs. An ells los va pareixe lo milló que habíen
begut en mol tems, per lo que, alabánlo mol, mentres los embaxadós
van está allí, casi tots los matíns va aná en ells a beure micer
Geri. Habén acabat los seus assuntos y tenín que partí, micer Geri
los va fé doná un magnífic convit, al que va invitá a una part de
los mes honorables siudadáns, y va fé invitá a Cisti, que de cap
manera va volé anáy. Va maná entonses micer Geri a un dels seus
criats que aniguere a per un cante del vi de Cisti, y de ell ne
donare mija tassa per persona la primera vegada que serviguere.


Lo
criat, potsé enfadat perque no habíe pogut tastá lo vi, va pendre
un gran cante, y al vorel Cisti li va di:


-
Fill, micer Geri no te envíe a mí.


Lo
que afirmán moltes vegades lo criat y no puguén obtíndre datra
resposta, va torná aon micer Geri y lay va di aixina. Micer Geri li
va di:


-
Torna allí y dísli que de verdat te envío yo, y si un atra vegada
te conteste lo mateix pregúntali que aón te envío.


Lo
criat, tornán, li va di:


-
Cisti, es verdat que micer Geri me envíe un atra vegada.


Cisti
li va contestá:


-
Segú, fill, que no.


-
Entonses - va di lo criat - ¿a quí envíe?


Va
contestá Cisti:


-
Al Arno.


Lo
que contánli lo criat a micer Geri, enseguida li va obrí los ulls
de la inteligénsia, y li va di al criat:


-
Díxam vore quín cante li portes. - Y veénlo, va di- : Cisti diu
be. Y insultánlo, li va fé pendre un cante apropiat. Veénlo Cisti
va di: - Ara vech que te envíe a mí.


Y
de bona gana lay va umplí.


Y
después, aquell mateix día, fen omplí un carretellet del mateix vi
y fénlo portá desplayet a casa de micer Geri, sen va aná detrás y
al trobás en ell li va di: - Siñó, no voldría que creguéreu que
lo cante de este matí me habíe espantat; pero pareixénme que ton
habíeu olvidat de lo que yo tos hay mostrat estos díes en les meues
jarretes, es di, que este no es vi per a criats, hay vullgut
recordátosu este matí. Pero com no soc lo guarda de ell, tos hay
portat tot lo que me quede: feu en ell lo que vullgáu.


Micer
Geri va ressibí lo bon regalo de Cisti y li va doná les grássies
que creíe que conveníen, y sempre después lo va tíndre en gran
estima y va sé lo seu amic.