Mostrando entradas con la etiqueta enfermer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta enfermer. Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarrar, Serrar, Serra, Serradura

Sarrar, Serrar, v., lat. serare, serrer, fermer, enfermer, rétrécir, presser, embarrasser.
Quan lo vescoms s' en aperceup..., fes fort serrar e gardar la domna.
V. de B. de Ventadour.
Quand le vicomte s'en aperçut... il fit fort enfermer et garder la dame.
Serreron las portas per lo sieu mandamen. V. de S. Honorat.
(chap. Van tancá les portes per lo seu manamén.)
Fermèrent les portes par le sien commandement.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Avant que la mort lui rétrécisse le visage.
Fig. Si se sarreron ensems per qu'il se deffendesson d' al com Richart.
V. de Bertrand de Born.
Ils se serrèrent ensemble pour qu'ils se défendissent du comte Richard.
Malvestatz estreing e serra e lia.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Méchanceté étreint et serre et lie.
Part. pas. Si era la porta... sarrada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.
(chap. Si estabe la porta... tancada.)
Si la porte était... fermée.
Es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals serratz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés avec palissades de forts pieux serrés.
Fig. No y a cors tan serrat d' erguelh
C' Amors, si s vol, dedins non renh.
A. Daniel: Ab plazer.
Il n'y a coeur si pressé d'orgueil qu'Amour, s'il veut, ne règne dedans.
Torna serratz e cortz.
Nat de Mons: Sitot non es.
Il devint serré et mesquin.
ESP. PORT. Cerrar. IT. Serrare. (chap. Tancá. Serrá es tallá en una serra, en un tronsadó o “pa tú pa mí”.)

2. Serra, s. f., serre, défilé, colline.
En plan o en serra.
(chap. Al pla o a la serra.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
En plaine ou en colline.
Que m pendon en una serra.
(chap. Que me penjon a una serra : a un desfiladero. Guillermet del Berguedá ne trobaríe alguna per la seua terra.)
Guillaume de Berguedan: Talans m' es.
Qu'ils me pendent dans un défilé.
ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres.)

3. Serradura, s. f., du lat. sera, fermeture, serrure.
Pessa portas e serradura. V. de S. Honorat.
Brise portes et serrure.
Fig. Quan trais la man de son gan,
Trais del cor la serradura.
(chap. Cuan trau la ma de son guán, trau del cor lo forrollat.)
Aimeri de Bellinoy: Per Crist.
Quand elle tire la main de son gant, elle tire du coeur la serrure.
CAT. Cerradura. IT. Serratura. (ESP. Cerradura, cerrojo. Chap. Forrollat, forrollats; ferro va passá a forro.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

4. Serrailha, Serralha, Sarralha, s. f., serrure, fermeture, enceinte, clôture.
Las sarralhas en las portas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 117.
(chap. Los forrollats a les portes.)
Les serrures dans les portes.
Fermar las sarralhas per que, dins mayzo, totas cauzas sio plus seguras.
(chap. Tancá los forrollats pera que, a dins de casa, totes les coses estiguen mes segures.)
Eluc. de las propr., fol. 127.
Fermer les serrures pour que, dans maison, toutes choses soient plus sûres. 
Loc. Lai on sentes raustir moutos,
Vos fas del intrar plus cochos
Qu' al pal ni a la serrailha. 
Bertrand de Born: Maitolin.
Là où vous sentez rôtir mouton, vous vous faites de l'entrer plus empressé qu'à la palissade et à la fermeture.
Fig. Conoissenza e largueza
Son las claus de proeza,
Poder es la serralha.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Connaissance et largesse sont les clefs de prouesse, pouvoir (en) est la serrure.
ESP. Cerraja (cerrojo). IT. Serraglia.

5. Serralh, s. m., arsenal, enceinte, clôture.
Fig. Tot mon sen ten dins mon serralh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Tout mon sens je tiens dans mon arsenal.
Metrai lo chan en serralh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Je mettrai le chant en clôture.
IT. Serragliò.

6. Sarramen, s. m., rétrécissement.
Contra sarramen 
De nars, faitz autre guerimen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Contre rétrécissement de narines, vous faites autre remède.
ESP. Cerramiento. IT. Serremento. (chap. Tancamén, tancamens; obstrucsió, obstrucsions; tapamén del nas, tapamens dels nassos.)

7. Sarradamen, adv., serrément, étroitement, d'une manière serrée, en ligne 
serrée.
Son se comensat de retirar... sarradamen.
Chronique des Albigeois, col. 38.
Ils se sont commencé de (se) retirer... en ligne serrée. 
(chap. Estretamen o estrétamen; tancadamen o tancádamen; apretadamen o apretádamen.)

8. Dessarrar, Deyssarrar, Deyssarar, Desserrar, Deysserrar, Deyserrar, v., desserrer.
Albarestas et arcs deysserar e destendre. (arbalestas)
D' albarestas mantes claus
Et estreyner e deyssarrar.
Lo vestir de son cors deysserra.
V. de S. Honorat.
Arbalètes et arcs desserrer et détendre.
D'arbalètes maintes clefs et étreindre et desserrer.
Le vêtir de son corps il desserre.
- Déployer.
Fai sonar las trombas e fai desserrar los sieus confanos.
(chap. Fa soná les trompes (trompetes) y fa desplegá los seus estandarts.)
V. de Bertrand de Born.
Fait sonner les trompettes et fait déployer les siens gonfanons.
 - Descendre, venir. 
Co folzer can del cel dessera.
Los XV Signes de la fi del mon.
Comme la foudre quand du ciel elle descend.
 - Jeter, lancer.
Brandir lansas e bordos
E cayrels dessarrar espes.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 
Brandir lances et piques et dards lancer épais.
- Accomplir, délier.
Fetz son vot, e lo ventz deysserrar. V. de S. Honorat.
Fit son voeu, et le vint délier.
- Se lever, souffler.
Meton s' en mar, lo venz deyserra. V. de S. Honorat.
Ils se mettent en mer, le vent soufle.
IT. Disserrare, diserrare.

9. Enserrar, Esserrar, Eserar, Essarrar, Eissarrar, Eyssarrar, Issarrar, v., enfermer, enserrer, enclore.
Dedins sos magers cofres las fetz pueys eserar.
Roman de Fierabras, v. 4999.
Dedans ses plus grands coffres les fit ensuite enfermer.
Es cum aurs esmeratz que om essera.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.
Il est comme or épuré qu'on enferme.
Don el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
V. de Guillaume de Cabestaing.
De quoi il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
- Envelopper.
Aissi 'l clau e 'ls enserra 
Qu' Engolmes a per fort cobrat.
Bertrand de Born: Jeu chant.
Ainsi il les clôt et les enveloppe qu'Angoulême il a par force recouvré.
En auta votz escridan: Anem los essarrar.
Guillaume de Tudela.
A haute voix criant: Allons les envelopper.
Part. pas.
A 'N Bertrand Folc man, com hom esserat,
Per so qu' el aia de venir volontat,
Qu' el jorn, estam nos el caval armat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Au seigneur Bertrand Folc je mande, comme homme enfermé, afin qu'il ait de venir volonté, que, le jour, nous sommes sur le cheval armés.
Entre doas postz enserrada
Vos la tenretz dos jorns entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entre deux planches enfermée vous la tiendrez deux jours entiers.
Fig. Tenebras li an esseratz los oils. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Tiniebles o tenebres li han tancat los ulls : lo han segat.)
Ténèbres lui ont enveloppé les yeux.
Non es tan ferm ni tan enseignatz
Qu' en aital pas non fos totz eissarratz.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Il n'est si ferme ni si instruit qu'en pareil pas il ne fut tout enserré.
En la mar suy per lieys profundamens (o profondamens)
Eyssarratz.
Sordel: Aitan ses plus.
Dans la mer je suis par elle profondément enclos.
Tan vey que tortz s' affassa
E dreitz es esseratz.
G. Riquier: Res no m val.
Tant je vois que tort se déguise et (que) droit est enfermé.
Ancmais no fui issarratz de causimen.
Le Comte de Poitiers: Companho farai.
Oncques plus je ne fus enfermé (embarrassé) de choix.
ANC. CAT. Enserrar. ESP. PORT. Encerrar. IT. Inserrare. (chap. Tancá, embolicá, empresoná, enclaustrá, etc.)

10. Insercio, s. f., lat. insertio, ente, greffe, écusson.
Es temps de empentar e de insercio.
(chap. Es tems de empeltá y de insersió. Lo castellá té injertar, natros diém empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
C'est temps d'enter et d'écusson.
(chap. Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.)

Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

rendes emoluments e fruyts de la abbadia del monestir de Sant Salvador de Breda

 


Los deputats del General e consell
representants lo Principat de Cathalunya tenints e possehints les
rendes emoluments e fruyts de la abbadia del monestir de Sant
Salvador de Breda
per adjudicacio feta al dit General dels bens del
reverent frare Pere abbat del dit monestir inimicx acuydat del
dit Principat volents e per nostre poder desijants la conservacio del
dit monestir e que lo servey divinal a aquell se façe. Per ço ab
tenor de la present donam otorgam potestat e facultat a vosaltres
honorable frare Johan Saula prior del dit monestir e an Johan Moner
capita del castell de Montsoriu ço es que abdosos ensemp en
nom nostre quant a nosaltres se sguarde puixats demenar compte e raho al religios frare March Blanch enfermer del dit
monestir e a qualsevol procuradors batles e altres qualsevol persones
de les rendes drets emoluments sdeveniments fruyts e altres bens per
ells tenguts rebuts regits e administrats de la dita abbadia en
qualsevol manera. E lo dit compte si vist vos sera inpugnar e
fer verificar e o sius semblara aquell loar aprovar e confirmar e les
restes si algunes demanar rebre e haver e a error de compte renunciar
e fins e definicions specials e generals daquen fer e fermar segons
es acustumat e nosaltres poriem si personalment hi erem. E a vos dit
honorable prior in solum puixats demanar e exhigir cullir rebre e
haver o fer cullir totes e sengles rendes emoluments sdeveniments e
altres qualsevol drets a la mença abbacial del dit monestir
pertanyents e deguts e devedors per qualsevol persones e per
qualsequire causes e rahons e del que rebieu fer apoques e
fins albarans e o altres cauteles e si vist vos sera aquelles dites
rendes e drets arrendar a cert temps a les persones e per los preus
vos sera ben vist. E les cartes e contractes dels arrendaments fer e
fermar ab tota eficacia car sobre les dites coses e dependents e
emergents delles referendo singula singulis vos comettem ab la
present les veus nostres encarregants en Nostre Senyor Deu vos dit
honorable prior que sirca (pareix: sirça) lo servey
divinal per los frares e preveres del dit monestir fahedor vullats
entendre e attendre per ço que aquell se face en manera alguna no
sie fiandat com vullam a aquell sie provehit denant totes coses
degudament provehints empero que vos dit honorable prior hajats
e siats tenguts tenir compte de les rebudes que fareu e encare
de les dates que necessariament vos covindran fer per los carrechs de
la dita abadia per ço quen puixau dar bona raho com demanat o
request ne sereu. En testimoni de les quals coses manam la present
esser feta ab lo segell major del ofici de Deputacio en lo dos
segellada. Data en Barchinona a XXV de octobre del any MCCCCLXIII. -
P. de Belloch.

https://www.monestirs.cat/monst/selva/csl05salv.htm