LXXX.
¡O
PERSEVERANT!
Deus
es Perseverant per la fí d' amor,
En
la qual fá perseverar bò amador
Ab
leyaltat, paciencia e temor.
Persevera
amor en amar,
En
bonea bonificar,
En
granea magnificar.
Cell
qui en virtuts volrá perseverar,
Vulla
sovén entendre e membrar
Lo
mal e 'l bé que Deus a hom pot dar.
Hom
persevera en bé far,
Com
lo sab molt magnificar,
Ab
ço d' hon pòt lo mal privar.
Perseverança
es camí
De
començament, mitjá e fí,
Perque
am a altre e a sí.
Molt
fá meyllor perseverar
En
membrar Deus e éll amar,
Que
en sí mateix a honrar.
Perseverança
de bontat
En
la qual hom ha molt estat,
No
fá a vendre per peccat (19).
Aquell
la perseverança en mal,
Qui
ama mays lo bé sensual
Que
no fá lo bé qu' es espiritual.
Hom
persevera en leyaltat,
Paciencia
e humilitat,
En
Deus e en la sua caritat.
Qui
perseverança vòl haver,
En
bé far haja plaer,
E
com veurá altre be captener.
LXXXI.
¡O
EXIMPLIFICAT!
Deus
ha dat eximpli de sa unitat
En
triar un ens individuat,
Axí
com un setgle, un hom, un vegetat.
Ha
Deus creada en las substancias pluralitat,
Per
donar eximpli de la sua trinitat,
En
forma, materia e conjuncionat.
Es
substancia una e en tres, segons que havem dit,
A
eximpli de un Deus Pare, Fill e Sanct Esperit,
E
tots tres son un Deus simple no departit.
Ha
Deus donat a home eximpli de gran amistat,
En
quant es volgut esser ab home un personat,
Unit
de natura humana e de deitat.
Deus
ha dat eximpli a home qui per la sua amor
Vulla
sofferir treball, pus éll per home lo sofferí major,
Mays
d' aytal eximpli no han cura li peccador.
Christ
ha donat eximpli de gran humilitat,
De
paciencia e de leyaltat
E
complí per obra ço que hac preycat.
Deus
done eximpli de bontat ab bonificar,
E
done eximpli de granea ab magnificar,
E
no ' ns dona eximpli de malea ab malificar.
Aquell dona eximpli
com Deus no sia honrat,
En
quant es avar, ergullós e mal ensenyat,
E
ama mays sa honor que de Deus amistat.
Per
mal eximpli se multiplica e s' estén peccat,
E
per bon eximpli se multiplica merce e caritat,
Perque
son mals aquells qui mal eximpli han donat.
Lo
dan qui per mal eximpli se pot seguir,
No
es negun hom qui'l puscha restituir,
Perque
mal eximpli es molt gran fallir.
LXXXII.
¡O
MOVENT!
Deus
es movedor de tota re,
Ab
virtut, bontat, poder e bé,
Perque
de Deus tort ne peccat no vé.
Mou
Deus bonea en bonificar,
De
bonificant, bonificat e amar,
E
mou amat, amable, per bé far.
Deus
mou en home aquella libertat
Que
ha en fer bé com ha caritat,
Mays
no la mou en home qui fá mal e peccat.
En
ço que Deus volch esser home e per home morir,
Mou
home just a pena e treball sofferir
Per
la sua amor e qu' el puscha servir.
Justicia
mou l' home just ab jutjar,
E
bonea mou home bò ab bonificar,
E
amor mou los homens a enamorar.
Mays
val moviment en bon pensament,
Ab
bon membrar e ab bon amament,
Que
no fá lo moviment del firmament.
Hom
qui se absté en son natural moviment,
Lo
qual ha tocant, gustant, parlant e veent,
Mou
si mateix ab bon cogitament.
Aquell
mou a Deus a pietat e a dó
Qui
en son cor ha gran contricció,
E
prega a Deus que li perdó.
Hom
ha per lo cors un moviment corporal,
E
ha per l' ánima un moviment espiritual,
E
han altre per Deus qui mays que abdós val.
Aquell
qui no leixa a Deus moure sa volentat,
Qui
la vol moure, per ço qu' en sia amat,
Fá
contra Deus injuria e peccat.
LXXXIII.
¡O
COMPRENENT!
Deus
pren home caritatiu ab amar,
E
pren home just e peccador ab jutjar,
E
pren home peccador ab merce e perdonar.
Deus
pren de home bò tot ço que li vòl donar,
Mas
de home qui li vulla donar ab peccar
No
vòl neguna res aceptar.
Car
Deus no pren de home nulla res sens amor,
Sens
libertat, veritat e valor,
No
vòl pendre los dóns que li donan li peccador.
Aquell
qui vòl Deus pendre en son amar,
Ab
justicia, caritat e esperar,
Fá
a Deus pendre tot ço que li vòl donar.
Hom
pòt de Deus pendre aytant com ne vòl amar,
Per
ço car Deus ab bona amor nos pòt defensar,
Prengamne
donchs en nostre amar, entendre e membrar.
Mays
val de Deus pendre un bon membrament,
Que
no fá pendre tot bon sentiment,
Ne
tota la honor que pòt esser fayta per la gent.
Aquell
es franch qui está pres per amor,
Per
veritat, justicia e temor;
El
contrari se seguex en home peccador.
Estar
pres en carçre de mal e peccat,
Es
presó mala e sens nulla libertat;
D'
aytal presó nos guard Deus per la sua pietat.
Estar
pres per pauca occasió,
E
haver esperança de merce e perdó,
No
es presó qui dó gran passió.
Estar
en carçre, en lo qual enten l' enteniment
Que
jamays no haurá bé, ans haurá tot deffalliment,
Es
carçre de molt gran ira e espaventament.
LXXXIV.
¡O
DIGNE!
Deus es Digne de molt gran honor,
E
per ço fan mal li
peccador
Qui
en nulla re li fan honor.
A
Deus fá gran deshonrament,
Qui
ama mays aur o parent,
Que
Deus Digne de compliment.
Deus
es Digne que sia mays amat
Que
tot quant pòt esser creat;
Qui
mays no 'l ama fá gran folletat.
Tant
es Deus Digne que sia amat,
Que
creada nos ha libertat
Per
honrar sa gran dignitat.
Quant
consir que Deus es Digne de gran honor,
E
‘m membre que gran es la deshonor
Que
li fem, molt hay gran pahor.
Com
Deus haja tan gran dignitat (20)
En
esser servit e honrat,
Qui
‘l desama fá gran peccat.
Qui
Deus no honra e no 'l fá honrar
En
sí e en altre, no 's pòt escusar
De
vilanía e de peccar.
Deus
es Digne de perdonar,
De
donar e de jutjar,
Pus
que es Digne de crear.
Mays
val en Deus una dignitat,
Que
no fá en quant ha creat:
¿Per
qué 'l tenim donchs deshonrat?
A
la dignitat de Deus fá deshonor
Qui
no l' ama mays per sa amor,
Que
per ço que ha d' ella pahor.
LXXXV.
¡
O ESPERAT!
¡O
Deus, qui est esperança de justs e de peccadors!
Tú
vull esperar ab gran temor e amors,
Contricció,
satisfacció e plors.
Qui espera Deus ab bontat,
Veritat
e humilitat,
Aconsegueix
felicitat.
Aytant
deu hom esperar de justicia jutjament,
Com
de misericordia perdonament,
Perque
de justicia deu esser hom tement.
Qui
de Deus no espera perdó,
No
ha esperança en son dó,
Qui
es major que la sua fallió.
Cell
qui fá mal e cuyda bé far,
Ignorança
lo fá esperar
En
justicia sens perdonar.
Tot
hom qui vulla bé far,
Deu
de nostre Senyor esperar
Son
judici e son perdonar.
De
molt hom me maravell molt fòrt
Com
se desespera de Deus a la mòrt,
Car
Deus no fá a perdó negun tòrt.
Aquell
qui fá mal e ha confiament
Que
de Deus haja perdonament,
No
presa Deus e son jutjament (21).
Com
Deus sia per hom ligat,
Venut,
batut, mort e penjat,
¿Donchs
qui deu esser desesperat?
A
hom pertany penediment e esperar,
E
a Deus amament e perdonar,
Per
qu' ens devem molt alegrar.
LXXXVI.
¡O
MAJOR!
Deus
es Major que tot quant es
En
bontat e en tota res,
Car
en infinit es estes.
Es
Deus Major que tot lo mon
En
lonch, ample e pregon,
Car
no ha quantitat ne on.
Deus
es Major en perdonar,
Que
home no es peccar,
Car
éll perdona ab son amar.
L'
amar de Deus está Major
Que
la culpa del peccador;
Donchs
qui 's penet no ha pahor.
Tant
ama Deus major creatura en bontat,
Que
pausada le ' ns ha en majoritat
En
ço que home ha deificat.
Deus
no ha en sí essencial majoritat,
Mays
que ha home majorificat,
Ab
quant lo convenç ab sa deitat.
No
participaran major ne menor,
Si
no fos unit un ens major
De
creatura e de creador.
Ja
no pogra esser major bontat
Sens
bonificant, bonificar, bonificat,
E
aço mateix de tota altra dignitat.
Si
bonea no fós ens substancial,
Fóre
Major en ens accidental,
E
menor en ço que mays val.
Aquell
será majorificat
Qui
haurá major volentat
Que
Deus sia entes e amat.
LXXXVII.
¡O
AMICH!
¡Deus,
qui ets Amich molt leyal!
Tú
est tot lo nostre cabal
En
tot ço que amor val.
Deus
es Amich en lo començament,
En
lo mitjá e en l' affinament,
Car
éll ama ab tot compliment.
Es
Deus Amich car vòl amar,
E
vòl donar e perdonar,
E
vòl en còr de home estar.
Deus
es Amich qui es molt fòrt,
Car
en nulla rè no pòt fer tòrt
A
hom qui 'l prech en la mòrt.
Es
Deus Amich ab veritat,
Paciencia
e pietat,
E
ab tot quant es de bontat.
Es
Deus Amich axi cortes
Que
a null hom no s' es deffes
Qui
ab virtut li haja quest res.
Deus
es Amich tan abundonat,
Que
tot sí mateix ha donat
A
cell per qui es molt amat.
Aquell
es bò e gran Amich
En
qui en res hom no 's fadich,
E
qui vòl pendre done castich.
Amich
d' altre en sa prosperitat,
No
es axí amich provat,
Com
cell qui acorra en necessitat.
Amistat
d' amich e d' amat
Val
mays que tot l' aur monedat,
Com
se aman ab gran caritat.
LXXXVIII.
¡O
DESITJAT!
Deus
es desig de bona amor,
Desig
honrat e de valor,
Desig
que no pòt esser major.
Hom
desitja Deus car es bò,
E
car compleix en hom rahó,
La
qual guarda de fallió.
Desitjar
ço quí es molt car,
Multiplica
en hom amar,
E
fá home molt alegrar.
Desig
qui sia ab languiment
Aporta
tristor e torment,
E
de còrs consumament.
Mays
val per Deus haver desir
Si
tot lo còrs n' es en languir,
Que
tots temps viure sens morir.
Aquell
es útil desitjament
Qui
aporta gran languiment,
Per
ço que Deus haja honrament
Null
hom no deu molt desitjar
Rè
pus que se 'n puscha hujar,
Car
compliment no pòt donar.
De
virtut no 's pòt hom hujar,
Perque
la fá bon desitjar,
E
en amar multiplicar.
Cell
qui de vici ha desig,
Perverteix
desig en fastig
De
desir no sab se eleig.
Cell
qui ha desig en mal far
Mays
que en Deus servir e honrar,
No
sab que val desirar.
LXXXIX.
¡O
COSTANT!
¡O
Deus qui est tan ferm en amar
Que
en nulla rè que vulles far
Hom
no 't poria desviar!
Tú
estás ferm en granea de bontat,
Ab
bonificant, bonificar, bonificat,
E
aço mateix de la sua gran veritat.
Per
ço car Deus ama en justicia jutjar
Ferma
jutjar tan fòrt en son amar,
Qu'en
fora mercé no 'l poria forçar.
Deus
es tan ferm en perdonar,
Que
d' éll res no 's pòt desviar,
Si
donchs no ho fá desesperar.
Aquell
qui ama Deus e tem,
Está
en virtut tant ferm,
Que
de negun bé no está sem.
Qui
sab fermar la sua volentat
Ab
paciencia e caritat,
No
ha pahor de negun hom nat.
Aquell
ferma bé son voler
Qui
'l pausa en bon esper,
E
qui a Deus fá son plaer.
Mays
val en poder fermetat
Ab
leyaltat e veritat,
Que
emperi ne regnat.
Hom
está ferm per bona fí,
Pus
fòrt que per aur ne cusí,
Per
qui hom falle ser e matí (22).
Qui
está ferm contra malvestat,
Es
ab totas virtuts ligat,
E
no ment ne ha cor irat.
