Mostrando entradas con la etiqueta festa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta festa. Mostrar todas las entradas

martes, 5 de marzo de 2024

Lexique roman; Festa - Fibra

 

Festa, s. f., lat. festum, fête.

A Pandecosta, la gran festa. V. de S. Honorat.

(chap. A Pentecostés, la gran festa. Se trobe tamé Pentacosta y alguna varián mes. Penta : sing, sinc : quinque : 5. 

Es una festa sincuanta (50) díes después de la Pascua del cordé.)

A Pentecôte, la grande fête.

Esvazisson las festas per obras seglars de vanetatz.

V. et Vert., fol. 16. 

Envahissent les fêtes par œuvres mondaines de vanités.

Fig. De joi fai dinz mon cor gran festa.

Folquet de Romans: Donna eu pren.

Fait dans mon coeur grande fête de joie. 

Loc. Las autras gens que meno la gran festa an ganre d' esturmen.

Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Les autres gens qui mènent la grande fête avec beaucoup d'instruments. Ara li fan li sant gran honor e gran festa. V. de S. Honorat.

Maintenant les saints lui font grand honneur et grande fête. 

Sirventes, vai a 'N Peiregros correns, 

Que t coferme e t chant, e 'n fassa festa. 

Guillaume de Durfort: Quar say petit.

Sirvente, va courant vers le seigneur Peiregros, afin qu'il t'appuie et te chante, et en fasse fête.

CAT. ANC. ESP. Festa. ESP. MOD. Fiesta. PORT. IT. Festa. (chap. Festa, festes.)

2. Festejar, Festegar, v., fêter, festoyer, faire fête.

Per se festejar... an lo dit conte Ramon... 

Quand lo dit conte Ramon aguit festejat los dits conte de Montfort e leguat. Chronique des Albigeois, col. 24.

Pour se festoyer... avec ledit comte Raimond... 

Quand ledit comte Raimond eut festoyé lesdits comte de Montfort et légat.

Festegar e tenir en joya. L'Arbre de Batalhas, fol. 154.

Festoyer et tenir en joie.

CAT. ESP. PORT. Festejar. IT. Festeggiare. (chap. Festejá: festejo, festeges, festege, festegem o festejam, festegéu o festejáu, festegen; festejat, festejats, festejada, festejades. Festejá es fé festa, y tamé cortejá, eixí en algún, sé novios.)

3. Festivetat, Festivitat, s. f., lat. festivitatem, fête, solennité, délectation. 

Per vigilias, per festivitas. (: festivitats)

Doctrine des Vaudois. 

Par vigiles, par solennités.

Dia de la sua festivitat. Sermons en provençal, fol. 18.

(chap. Lo día de la seua festa.)

Jour de sa fête.

Fig. Quar sabon la festivetat

Del ventre.

Brev. d'amor, fol. 67. 

Car ils savent la délectation du ventre.

ANC. FR. Delaissant toute remonstrance de léesse et festivité.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 414.

CAT. Festivitat. ESP. Festividad. PORT. Festividade. IT. Festività, festivitate, festivitade. (chap. Festividat casi no se fa aná, se diu festa.)

está soltera a les festes del Pilá

4. Festival, adj., de fête, solennel.

Davan lo jorn festival de Pasca. Frag. de trad. de la Passion.

Avant le jour solennel de Pâque. 

Al jorn festival de lur pascha. Trad. du N.-Test. S- Luc, c. 2. 

Au jour solennel de leur pâque. 

De vestimentas emperials e festivals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 113. 

De vêtements impériaux et de fête. 

ANC. FR. E sun convive festival.

A chanter messes festivaus.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 53 et 160.

ANC. ESP. PORT. Festival. (chap. s. m. Festival, festivals, adjectiu : festiu, festius, festiva, festives.)


Festinar, v., lat. festinare, hâter, presser, faire diligence.

Festina la sanetat. Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Hâte la guérison.

Tan festina 

E s' aizina.

G. de Berguedan: Un trichaire

Tant il fait diligence et se dispose. 

IT. Festinare. (ESP. festinar: apresurar, precipitar, activar, en Ecuador: malversar.)

2. Festinantment, adv., rapidement, promptement.

Pausa aquel sobre la dent dolorosa festinantment.

Fay aquela penetrar en la palpebra festinantment.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 16.

Pose celui-là rapidement sur la dent douloureuse.

Fais celle-là pénétrer promptement dans la paupière.

IT. Festinatamente.

3. Fistin, adj., lat. festinus, pressé.

Dolors fistinas, las quals no suffertan tarditat.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Douleurs pressées, lesquelles ne souffrent pas lenteur.

4. Festinacio, s. f., lat. festinatio, hâte, empressement.

Aquo que fan alcus ignorantz barbiers en lor festinacio.

(chap. Aixó que fan alguns ignorans barbés (cirujanos) en la seua pressa.)

Fay aquo am festinacio, per so que no sia enfregidat.

(chap. Yo fach aixó en pressa, per a que no s' arrefredo.)

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 5.

Ce que font aucuns barbiers ignorants en leur empressement.

Fais cela avec hâte, pour ce qu'il ne soit refroidi.

ESP. Festinación (prisa, presión de tiempo). IT. Festinazione.


Festuc, s. m., lat. festuca, fétu, paille, scion.

Mortz son li bon arbre premier, 

E 'l vins son ramils e festucs.

Marcabrus: Al departir.

Les bons arbres sont morts les premiers, et les vivants sont ramées et scions.

IT. Festuco.

2. Festuca, Festuga, s. f., lat. festuca, fétu, paille, chaume.

Festuca de malva. Deudes de Prades, Auz. cass. 

Fétu de mauve.

Art lo fust e la festuga.

Marcabrus: Dirai vos. 

Brûle le bois et le chaume. 

IT. Festuca. (chap. Rostoll, rostolls, palla que quede después de segá o cossechá.)


Fet, Feit, adj., lat. foetidus, fétide, puant.

Es fetz, laitz e pelutz.

A. Daniel: Pus En Raimons.

Est puant, laid et velu.

La semensa que si gitet sobre la terra fo tota feta e poyrida.

Hist. abr. de la Bible, fol. 17.

La semence qui se jeta sur la terre fut toute fétide et pourrie.

Fig. Car feitz

E mendic es tot lur affars.

P. Vidal: Abril issic.

Car toute leur affaire est puante et misérable.

ESP. (fétido) PORT. IT. Fetido.

2. Fetent, adj., lat. foetentemfétide.

Es de fetent odor. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Fa pudó, fa mala aulóput com la putputcorrom.)

Est d'odeur fétide.

putput, puput, put, pudó, pudina, mala auló


Fetge, s. m., foie.

El fetge dedins la corada

Vos trayran.

V. de S. Honorat.

Vous tireront le foie de dedans le ventre. 

Adonc la colera corromp

Tot lo fetge.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Alors la bile corrompt tout le foie.

Salvia, dizo li metge,

Val contra lo mal de fetge.

(chap. La sauvia, diuen los meches, val contra lo mal de feche. Ña una herba bona contra lo mal de feche, bilis, herba fechera o del feche.)

Brev. d'amor, fol. 50.

La sauge, disent les médecins, vaut contre le mal de foie.

CAT. Fetge. ESP. Hígado. PORT. Figado. IT. Fegado. (chap. Feche, feches. A Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva se mingen lo feche crugo.)


Fetz, s. f., fois.

Entro que augatz mon corn per doas fetz.

(chap. Hasta que escoltéu lo meu cuerno dos vegades.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

ANC. FR. Por mil fiés d'or son pois

Ne lairoit-ele autrui joïr... 

Au mains IIII fiés ou III.

Roman du comte de Poitiers, v. 58 et 313.

Voyez Vetz. (chap. vegada, vegades.)


Feutre, s. m., feutre, tapis.

Voyez Denina, t. III, p. 134.

Plus que feutres sembla sendat,

Ni cuers vielhs bon' escarlata.

Rambaud d'Orange: Als durs.

Plus que feutre ressemble à taffetas, et cuir vieux à écarlate.

Quan Mos Seingner m' ac pres de lei assis 

Sobr' un feutre imperiau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Quand Mon Seigneur m'eut assis auprès d'elle sur un tapis impérial. 

CAT. Feltre. ESP. Fieltro. PORT. IT. Feltro. (chap. Feltrefeltres, ere una part de la indumentaria de les besties de cárrega.) 

Samar, camap, zamarra, burro

2. Afeltrar, v., équiper.

Part. pas. Montet en un chaval ben afeltrat.

(chap. Va pujá, montá, a un caball ben afeltrat. Afeltrá: afeltro, afeltres, afeltre, afeltrem o afeltram, afeltréu o afeltráu, afeltren; burro afeltrat, rucs afeltrats, somera afeltrada, mules afeltrades y desmemoriades, com podéu trobá a la Ascuma de Calaseit.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.

Monta sur un cheval bien équipé. 

ANC. FR. Renart descent enmi la voie

Moult tost de la mule afeutrée. 

Roman du Renart, t. II, p. 356.

N'en vol prendre cheval ne la mule afeltrée.

Huon de Villeneuve. Duverdier, t. II, p. 249. 

Lances à arçons afeutrées.

G. Guiart, t. II, p. 175.


Fezica, s. f., lat. physica, physique, médecine.

Tu, que sabes de fezica.

(chap. Tú, que saps de físsica, medissina. Aixó li diría a Andrés Piquer de Fórnols, si l' haguera conegut al seu tems.)

Lógica de D. ANDRÉS PIQUER, Médico de su majestad.: TERCERA EDICIÓN. MADRID. MDCCLXXXI. (1781)

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Toi, qui sais de la physique.

Selh que vivon segon fezica, tenon mezura per fezica, moron yssamen per fezica. V. et Vert., fol. 21. 

Ceux qui vivent selon la médecine, se gouvernent par la médecine, meurent également par la médecine.

CAT. ESP. Física. PORT. Fisica, fysica, physica. IT. Fisica. (chap. Físsica, leys físsiques.)

2. Fisical, adj., physique, qui appartient à la physique. 

La fisicals sciencia.

(chap. La siensia físsica.)

Brev. d'amor, fol. 66.

La science physique.

ANC. FR. Ceste magie naturelle peut estre tantost appelée physicale par sa cognoissance des effets de nature.

Camus du Belley, Diversités, t. II, fol. 263.

3. Fezecia, Fezicia, s. m., du lat. physicus, physicien, médecin.

So dison los fezecias. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Aixó diuen los fissics, meches, dotós.)

Ce disent les physiciens.

D' una bevanda que hom fa, 

Si com dizon fezicia,

Qu' es de vi et de mel ensems

Boillits.

(chap. D'una beguda que se (hom) fa, aixina com diuen los meches, que es de vi y de mel bullits juns.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

D'un breuvage qu'on fait, ainsi comme disent les médecins, qui est de vin et de miel bouillis ensemble.

Mandement de metge o de phisicia.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 401. 

Ordonnance de médecin ou de physicien. 

ANC. FR. Je sui, sire, uns fisissiens...

Or m' escoutés, gentils rois, s'ai 

Sour moi ierbes, pieres, racines 

De moult diverses médecines. 

Roman du Renart, t. IV, p. 326 et 327. 

IT. Fisiciano.


Fibra, s. f., lat. fibra, fibre.

Ha doas extremitatz apeladas fibras, que so a forma de lenguas.

Eluc. de las propr., fol. 54.

A deux extrémités appelées fibres, qui sont en forme de langues.

CAT. ESP. PORT. IT. Fibra. (chap. Fibra, fibres; v. fibrá; fibrat, fibrats, fibrada, fibrades.)

viernes, 23 de abril de 2021

FESTI, ET FERIATI

FESTI, ET FERIATI


DIES,
QVI MAIORICIS OBSERVANTVR, NVNC DENVO RECOGNITI, ET EMENDATI.


IENVARIVS,
hebet dies XXXI. (enero, habet, tiene 31 días)


j.
Festvm Circuncisionis Domini Nostri IesuChristi, &
Sanctissimi Nominis Iesu. Colitur. (Fiesta de la
circuncisión de nuestro Señor Jesucristo, y santísimo nombre de
Jesús; recordemos que Jesús era judío, y es tradición.)


v
j. Epiphaina Domini. (Epiphania, epifanía del Señor)
colitur.
v jj. S. Iuliani Mart. & S. Raymundi de Peñafort
Confessoris (Julián; Ramón de Peñafort)
xvij. Sancti
Antonij Abbatis. (San Antonio Abad, Antoni, Anthoni, Toni, Antón,
17 de enero)


xx.
Sancti Sabastiani, & Fabiani Martyris. colitur. (Sebastián,
Fabián
)


xxij
Sancti Vincentii, & Anastasij Martiris. (Vicente, Vicent,
Anastasio
)


xxv.
Conversio Sancti Pauli Apostoli. (Conversión de San Pablo
Apóstol
)


xxviij.
Sanctae Agnetis secundo V. & M. Patrone totius Ordinis
Santissimae Trinitatis.


xxix.
Sancti Petri Nolasci. (San Pedro Nolasco)

FEBRVARIVS,
hadet dies XXVIII (Febrero, habet, tiene 28 días)


i
j Purificatio Beatae Mari Virginis. Colitur.


Iij.
Sancti Blasij Episc. & Martyris.


ix.
Sanctae Apolloniae Virginis, & Martiris.
xij. Sanctae Eulaliae
Virg. & Mart. Barchinonesis.
xxij. Catredra
sancti Petri.


xxiiij
Sancti Mathiae Apostoli. Colitur, & jei un. (jeiunium, dijú,
ayuno)


Dies
Iovis ante carnis priuium. Dies Lune, & Dies Martis carnis
priviuij, & dies Mercurij Cin. sunt fer.


MARTIVS,
habet dies XXXI.


vij
S. Thomae de Aquino D. conf.


xij.
S. Gregorij Papae, & conf. ( Omnes Veneris


xix.
S. Ioseph Confes, colitur. (dies huius mensis sunt feriati.


xx.
S. Ioachimi.


xxj
S. Benedicti Abbatis.


xxiij
S. Gabrielis Archangeli.


xxv.
Anuntiatio Beatae Virgin. colitur.


A
vigil. Palmarum, vsque ad fest. Angeli Cust. fer.


APRILIS
habet dies XXX.


ij.
S. Francisci de Paula Confessoris.


v.
S. Vincentij Ferrer Confess. (San Vicente Ferrer, Sant Vicent Ferrer, Visantico)


xxiij.
S. Georgij Martiris. (23 de abril: San Jorge, Jordi,
George, George, etc...
)


xxv.
S. Marci Evangelistae. (San Marcos, Marc, Mark, Marcus,
evangelista
)


xxix.
S. Petri Veronen. Martyris.


MAIVS
habet dies XXXI.


j.
Sanctor. Philippi, & Iacobi, Apostolorum. Colitur, & je.


iij.
Inventio Sanctae Crucis. colitur.


viij.
Aparitio Sancti Michaelis. (Miquel, Miguel, Michael, Michael,
Miquial, etc.
)


xv.
Sant Isidori.


xix.
S. Ivonis Presb. confess.


Tertius
dies Litaniarum pridie Ascensionis, est feriatus.


IVNIVS
habet dies XXX.


Festum
Corporis Christi cum Oct. Fer. (Corpus Christi, el cuerpo de
Cristo
)


xj.
Sancti Barnabae Apost. & Onuphrij Conf. (Bernabé, Onofre)


xiij.
S. Antonij Paduensis Confes. (San Antonio de Padua, Padova)


xxiiij.
Nativitas S. Ioannis Baptistae, colitur, & jeiunium. (dijú,
ayuno
)


xxix
SS. Petri, & Pauli, Apost. colitur & jeiunium. (San Pedro
y San Pablo. Pere, Pera, Pietro, Petro, Petrus, Petrvs : tú eres
piedra...; Pablo : Saulo, Saúl o Saul, Pablito, Pau, Paul, Paúl;
Pol: Hipólito, Ypolit, como en Areñs, Arenys, Areñys, Arenes, de
Lledó, Matarraña, Matarranya, Matarramam, Teruel, Terol
)


xxx.
S. Martialis Episcop. (Marcial arzobispo)


IVLIVS
habet dies XXXI.

ij.
Visitatio Beatae Marie Virginis.


x.
Sancti Christophori Martyris. (Cristóbal, Cristòfor,
Cristophoro, Cristoforo
)


xiiij.
Sancti Bonaventurae Doct. Confess. (Buenaventura, Bonaventura,
buena ventura
)


xvj.
Festum Beatae Mariae Montis carmeli.


xvij.
Sancti Alexij Confessoris.


xx.
Sanctae Margaritae Virg. & Mart.


xxj.
Sanctae Praxedis Virg. & Mart.


xxij.
Sanctae Mariae Magdalenae. (Malena, María Magdalena, típico en
Mallorques
)


xxv.
S. Iacobi Apost. Patron. Hisp. (Santiago apóstol, Iacobi,
Iacobus, Jacobo, jacobeo, xacobeo, Jaime, Jacme, Jaume, Iaume, Iavmes (Vidal maior), Yago, Thiago, Tiago, Chaume, etc.
) colitur. & iejun.


xxvj.
Sanctae Annae Matris B. Mariae. (Santa Anna, Ana, madre de María,
Ann+e con rabito : ae, Anne, Hanna, etc.
) colitur.


xxxj.
Sancti Ignatij Loiolae Confessoris. (San Ignacio de Loyola)


AGVSTVS
habet dies XXXI.


j.
Sanctorum Petri, & Felicis Martyrum.


ij.
Sanctae Marie Angelorum.


iiij:
Sancti Dominici Confessoris.


vj.
Transffiguratio Salvatoris.


x.
Sancti Laurentij. Mart. (Lorenzo, Lorenço,
Llorens, Llorenç,
Laurentio, Laurentius) colitur, & jeiun.


xij.
Sanctae Clarae Virginis. (Clara)


xv.
Assumptionis Beatae Mariae. Colitur, & jeiunt. (Asunción)


xvj.
Sancti Rochi Confessoris, & Sancti Hyacinthi Conf.
xix.
Sancti Magini, & S. Ludovic Eopiscopi. (Ludovico, Luis,
Lluïs, Lluís, Louis, Loys, Loís, etc, Episcopi, episcopo : obispo
)


xx.
Sancti Bernardi Abbatis.
xxiiij. Sancti Bartolomei Apost. (Tolo,
Bartolo, Bartolomé, Bertomeu, Bart, etc.
) colitur, & jeiuni


xxviij.
Sancti Augustini, Episcopi Conf. Doct. (Agustín, Agustí,
Augusti, etc.
)


xxix,
Decollatio Sancti Ioannis Baptistae. (de+coll,
cuello, degollar, degüello, degollació, Sant Joan, Ioannis, Johan,
Juan, Baptiste, Baptista, San Juan Bautista
)


SEPTEMBER
habet dies. XXX.


Vindemiarum
feriae per totum Septembrem. (vendimia, verema, brema)


viij.
Nativitas Beatae Mariae Virginis. Colitur.


x.
Sancti Nicolai Tolentinatis Confess. (Nicolás, Nicolau,
Nicholau, Nicola, Nikola, Nicholai, etc.
)


xiiij.
Exaltatio Sanctae Crucis. (Exaltación de la Santa Cruz)


xxj.
Sancti Mathei Apostoli. Colitur, & jeiun. (Mateo, Matheo,
Mateu, Matheu, si naix o neix dona, no li fiqueu Mateula.
)


xxvij
Sanctorum Cosmae, & Damiani martyrum. (Cosme, Cosma, Damián,
Damià
)


xxix.
Dedicatio Templi Sancti Michaelis Archangeli Romae in summo Circo.
Colitur.


xxx.
Sancti Hieronymi Confessoris Doctoris. (Jerónimo,
Hieronimo, Hyeronimo, etc...
)


OCTOBER
habet dies XXXI.


j.
Dedicatio templi sedis Majoricarum. (templo,
temple, seu de Mallorca, catedral
)


iiij.
Festum Sancti Francisci Confess. (Cesc, Cesca, Xesc, Xesca,
Francesc, Francesch, Francisco, Quico, Kiko, Paco, Paquito, Paca,
Paquita, Ciscu, Siscu, Fran, Francisquito, etc...
)


xj
Sancti Brunonis Confessoris. (Bruno, Bruna)


xv.
Beatae Theresiae de Iesus, Virginis. (Santa Teresa de Jesús;
Teresia, Tere, Theresa, etc...
)
xviij. Sancti Lucae Evangelistae. (Lucas evangelista, Luca, Lluch, Lluc, Luch, Luka, etc...)


xxj.
Sanctorum Vrsulae, & sociarum Virginum Martyrum. (Úrsula,
Ursula
)


xxviij.
Sanctorum Simonis, & Iudae, Apostolorum. Colitur, & jeiunium.
(Simón, Judas)


NOVEMBER
hebet dies XXX.


j.
Festum Omnium Sanctorum. Colitur, & jeiun. (Todos los Santos,
Tots los Sants, Sans
)


ij.
Commemoratio Omnium Fidelium Defunctorum. (Conmemoración de todos
los fieles difuntos
)


iiij.
Sancti Caroli Borromei Confess. (San Carlos Borromeo;
Karlos, Charles, Charlie, Carles, Karles, Carlitos, Carolus, Karolus,
etc...
)


ix.
Passio Imaginis (Imagjnis) Christi Domini Salvatoris.


xj.
Sancti Martini, Episcopi Turonens. (Martín, Marti, Martino,
Martí, Martinet, Martina, Martinica, etc..
)


xij.
Sancti Didaci Confess. (Didac, Dídac, Diego, Diago)


xix.
Sanctae Elisabet Reginae Vngariae. (Santa Elisabet reina de
Hungría; Lisa, Elisa, Elisabeth, Isabel, Isa, Elizabet, Isabella,
Bella, Lizbet, Lizbeth, Elisabeta, Elisabetta, Betta, etc...
)


xxj.
Presentatio Beatae Marie Virginis.


xxv.
Sanctae Catharinae Virginis, & Martiris. (Catarina,
Caterina, Catalina, Cati, Caty, Cathy, Catherin, Ekaterina, etc...
)


xxx.
Sancti Andreae (Andre + e con rabito) Apostoli.
Colitur, & jeiuni. (Andrés apóstol, André, Andrea, Andreas,
Andrei, Andresín, etc...)



DECEMBER habet dies.
XXXI.


j.
Sancti Eligij Episcopi Noviomensis.


ij.
Sancti Francisci Xavier Confess.


Iiij.
Sanctae Barbarae, Virginis, Martiris. (Bárbara, Barbara,
Barbera
)


vj.
Sancti Nicolai, Episcopi, & Confess.


vij.
Sancti Ambrosij Episcopi Doct. & Confess.
viij.
CONCEPTIONIS B. MARIAE VIRGlN. IN PRIMO INSTANTI. Colitur.


xiij.
Sanctae Lutia, Virginis, & Martyris. (Lucia, Lucía,
Llúcia, etc...
)


xviij.
Beatae Mariae Virginis Expectatio, partus.


xxj.
Sancti Thome Apostoli. Colitur, & jeiuni.


A
die Nativitatis Domini, usque ad festum Sancti Iuliani sunt Feriati.


XXV.
Nativit. Domini Nostri IEsu-Christi. colitur, & jeiuni.
(casi todo el mundo hace ayuno el día de Navidad, Nadal,
Nativitat, Nativitas, etc...
)


xxvj.
Sancti Stephani Protomart. Colitur.


xxvij.
Sancti Ioannis Apost. & Evangelist. Colitur.


xxviij.
Sanctorum Martirum Innocentium. Colitur.


Xxxj.
SS. Sylvestri, & Columbae.... colitur.
Ista
die fuit capta haec Insula Majoricarum Anno Domini M. CC.
XXX.

(Este día fue capta, capturada, conquistada, la isla
de Mallorca, Año del Señor 1230.
)


(Dibujos,
cenefa
)

viernes, 9 de noviembre de 2018

Lo dilluns, perque fem festa

Lo dilluns, perque fem festa,
lo dimats pa descansá,
lo dimecres ném a missa,

lo dijous a festejá,
lo divendres passem cuentes,
y lo dissapte a cobrá.
Dumenge per sé Domenge, no mos dixen treballá.


//

Dilluns fabes a muns.
Dimats fabes a grapats.
Dimecres fabes seques.
Dijous fabes en ous.
Divendres fabes tendres. (diviandres)
Dissabte fabes en recapte.
Dumenge fabes en feche. // lo moc te penge a Beseit

Se pot cantá en la música de Hey Jude de Beatles.