Sumari, F

Firmes
de Privilegis Reals que no sien admesos los Privilegis Reals haont
faltara la firma del Vici-Canciller, en libre den Sant Pera en
cartes 208. comensa ferdinandus.

FERMANSA.

La
Fermansa no sia tingude per lo principal essent
aquel present e pagador, apar en la primera franquesa en la
primera carta en libre den Sanct Pera en la segona columna circa
lo medi.

FERMANSA
DE STAR A DRET.

Que
no sia feta forsa en la parcona e bens de negu puys do
fermansa de star a dret si donchs no era enorme crim, es en la
primera franquesa en libre den Sant Pera an la fi de aquella.

Asso
matex dispon la franquesa en dit libre, comensa. Noverint Vniversi en
la 6. carta en la segona columna.

Asso
matex dispon la franquesa en libra den Rossello en cartes 49, en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.

FRANQVESES.

Confirmacio
de las Franqueses fete per lo Rey en Iaume es en libre den Sant Pera
en la 5° carta en la primera columna, lo matex dispon en dit
libre en dita carta en la segona columna, comensa la franquesa.
Quoniam vniverse libertates. Idem est en dit libre la setena carta en
la primera columna, comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus.

Asso
matex es en dit libre en la setena carta en la quarta collumna,
comensa. Sit omnibus manifestum.

Asso
matex es en dit libre en la 8, carte en la primera columna, comensa.
In Dei Nomine.

Asso
matex en dite carte 8. en la segona columna, comensa. In Dei Nomine.

Asso
matex en la 9. carte de dit libre en la tercera collumna, comensa.
Nouerint Vniversi.

Asso
matex es en dit libre en la 10. carta del dit libre en la segona
columna, comensa. Noverint Vniversi, en lo dit libre en cartes 18. en
la segona columna confirmacio de aquelles. In Nomine Iesuchristi.

Asso
matex es en dit libre en las 19. cartes en la tersera columna,
comensa. Sancius Dei gratia.

Si
algu manament del Señor Rey sera fet a qualsevol official contra
franqueses e algu sera agraviat puxa haver racos (recors, racors,
recurs; recurso, salta página) recos al dit Señor e sia
sobresegut a tal execucio de tal manament, es en dit libre en la
sisena carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Noverint
Vniversi.

Que
les franqueses hagen esser enteses a bo, sa e sincer enteniment de
aquelles a vtilitat del Regne, es en dit libre den Sant Pera en la
setena carte en la tersera columna comensa. Noverint Vniversi la
primera.
E asso matex se prova en unes paraules posades en dit
libre en cartes 100. en lo principi de la pagina primera, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.
E lo matex se prova en dit libre en
cartes 139. comensa. Encareus Atorgam en la segona pagina.

Franqueses
atorgades al principat de Cathaluñya, y
capitols e concessions de corts generals son enteses per lo
present Regne de Mallorques en libre den Sant Pera car. 162.

Confirmacio
de Franqueses ab servici de 10. lliures fet al Rey Sanxo,
consta en libre den Sant Pera a 23. cartes e la primera columna,
comensa. Noverint vniversi la segona.

Asso
matex ab servici de 25. lis consta en la franquesa apres seguent en
dita carta a on posa la potestat de Imposar Collectes.
Asso matex
en lo dit libre en 25. cartes en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi, a en la tercera columna a la fi de aquella e en 26. cartes
del matex libre en la tercera collumna, comensa Pateat
Vniversis.
Provisions Reals. o letres contra franqueses Privilegis
consuetuts, e bons vsos no sien obeides ne de alguna valor asso
dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la primera
columna, comensa. Ioannes Dei gratia.

Si
Provisions son contra Franqueses es conexedor lo Governador, mireu en
la dictio Governador.
Que les Franqueses sieny enteses
favorablement segons llur tenor e no sian enterpetrades a sen
contrari, es en dit libre en 22. capitols de Leyda en 96. cartes en
la 4. columna.
Que los pledetiants o impratrans
provisions contra Franqueses hagen a donar farmansa (farmausa)
sobre les despeses, es en dit libre en 22. capitols de Leyda en 96.
cartes en la 4. columna.

Que
los pledegans, o impretrants provisions contra
Franqueses hagen a donar farmansa sobre les despeses, es en dit libre
en cartes 104 en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Confirmacio
de Franqueses es en libre den Sant Pera en cartes 115. en la primera,
y segona pagina en la quatre franqueses en aquella continuades,
comensa cadavna, Noverint Vniversi.

Sien
servades les franqueses en les puestions, es en dit libre en
cartes 130. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Que
no sia periudicat a Franqueses, es en lo dit libre en cartes
cartes 136. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Si
alguna cosa es feta contra Franqueses nos pot treura en consequencia,
es en libre den Sant Pera en la dita carta en dita franquesa,
comensa. Petrus, &c. circa les paraules finals de aquella.

Confirmacio
de Franqueses en dit libre en cartes 137 en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.

Que
no sia res fet contra Franqueses a les quals no puga periudicar res
en contrari fet, es en libre den Sant Pera en cartes 141. en la
primera pagina, comensa. Namfos per la Gracia de Deu.

Que
tots actes, e atorgamens contra Franqueses (Franpueses) sien
nulles, es en libre den Sant Pera en cartes 142. en la primera
pagina, comensa. Namfos &c.

Confirmacio
de Franqueses de la Reyna Dona Ioana, y del Rei Don Carles
son Fill, y Emperador primogenit, y legint confirma
bons vsos appar en libre den Abello fol. 152.

Confirmacio
de Franqueses, es en dit libre en cartes 143. en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.

Asso
matex es en dit libre en cartes 145. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

Asso
matex en la Franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

Confirmacio
de Franqueses, Privilegis e rescrits feta per lo Rey Alfonso
en dit libre en 149. cartes en la segona pagina, comensa. Pateat
Vniversis.

Confirmacio
de Franqueses, Privilegis é bons vsos, es en dit libre en cartes
151. en la segona pagina, comensa Nos Alfonsus.

Confirmacio
de Franqueses, Privilegis e bons vsos del present Regna, es en lo dit
libre en cartes 160. en la primera pagina, comensa. In Dei Nomine.

Cartes,
o letres contra Privilegis, Franqueses, Libertats e bons vsos no sien
admeses ne los officials qui admetre no les voldran Incorregan en les
penas en aquels contingudes, es en lo dit libre en
cartes 165. en la primera pagine, comensa. Nos Ioannes.

Confirmacio
de les Franqueses del Rey Nostron Señor are
prosperament Regnant es en dit libre en 198. cartes en la segona
pagina, comensa. In Dei Nomine.

Confirmacio
de Franqueses, es en libre den Rossello en cartes 54. en la segona
pagina, comensa Sapien Tuyt.

Asso
matex, es en dit libre en cartes 58. en la primera pagina, comensa.
En Nom de N. S. Deu.

Asso
matex en dit libre en cartes 58. en la segona pagina, comensa. Encara
atorgam.

Asso
matex en dit libre en 59. cartas en la segona pagina, comensa. En Nom
de Deu.

Asso
matex, es en dit libre en cartes 60. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 92. comensa. En Nom de N.
S.

Asso
matex en dit libre en cartes 105. en la primera pagina, comensa. En
Nom de N. S. Iesu-Christ.

Asso
matex es en lo dit libre den Rossello en cartes 127. en la segona
pagina, comensa. Sia a tots cosa manifesta.

Asso
mateix en dit libre den Rossello en cartes 127. en la segona pagina,
comensa Sapien tots.

Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 154. en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.

Altra
confirmacio en dit libre en cartes 157. en la primera pagina, mira
aquesta materia en dit libra en cartes 166. comensa. Sapien Tuyt
segona pagina.

Asso
matex en dit libre en cartes 172. en la primera pagina, comensa.
Namfos.

Asso
matex en libre den Rossello en 102. cartes en la primera pagina,
comensa Pateat Vniversis.

Asso
matex es en dit libre den Rossello en cartes 232. en la primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.

E
de confirmacio de Franqueses e de bons vsos parla la franquesa en lo
dit libre en cartes 235: comensa. Petrus Dei gracia.

Que
si sera fet contra Franqueses que nos puxa allegar possessio, es en
libre den Rossello en cartes 168. en la segona pagina comensa Nam
Fos, y en libre den Rossello nou en cartes 119.

Res
fet quontra Franqueses, Privilegis consuetud, e bons vsos de
Mallorques sia tot Revocat e reduit al primer estat no obstant
qualsevol manament en contrari Real provehit, es en libre den
Rossello en cartes 236. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia, & novo pargameneo in cartis 191.

Comissions
fetes contar Franqueses son nulles e de negun moment,
es en libre den Rossello en cartes 239. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus.

Letres
o cartes Impretrades, o Impetradores contra Franqueses no sien
obeides, es en libre den Rossello en cartes 249. en la primera
pagina, comensa. En Pera per la gracia de
Deu.

Si
algu Impetrara letres, o provisions contra Franqueses, tal Impetrant
hage a donar caucio de les despeses que la Vniversitat per Revocar
aquelles fara, es en libre den Rossello en cartes 268. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
los Officials Reals qui han Iurat servar alguns capitols: no son
tinguts servar aquells, si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Que
les Lletres Impetrades, e Impetradores del Señor Rey, conegut per lo
governador que son contra Franqueses no sien servades, es en libre
den Rossello en cartes 278. en la
segona pagina, comensa. Petrus.

Que
no sia fet perjuy a les Franqueses per lo exces fet per los
habitadors de Mallorques per la obsidio feta al Castell de
Pollensa per manament Real, es en libre den Rossello en
cartes 201. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Revocatoria
de vna Letra Real obtesa contra Franqueses es en libre den Rossello
en cartes 370. la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

Lletres,
Cartes, o Scriptures Reals, les quals son vistes esser contra
Franqueses no sian servades, es en libre en cartes 367. en la segona
pagine, comensa. Ioannes Dei gratia;

y
les despeses de revocarho se pagan de bens dels qui tals
letres e provisions Impetraran contra Franqueses.

Confirmacio
de Franqueses, es en dit libre en cartes 385. la primera pagina,
camensa. Pateat Vniversis.

Per
los capitols de corts Generals, no sia periudicat en cosa alguna a
Ies Franqueses, Consuetuds, e bons vsos del Regne de Mallorques, ans
aquelles estigan en se forsa e valor, es en libre de
capitols de Corts Generals en 88. capitols en cartes 54. la segona
pagina.

FRVYTA.

De
Fruyta verde nos paga dret, de la seca,
emparo lo acustumat: parla la Franquesa en libre den Sant Pera
en la sisena carta en la segona columna.

De
la Fruyta uerde dispon la Franquesa lo contengut de dalt en
libre den Rossello en cartes 49. en la segona pagina, comensa encara
donam.

FADIGA.

Qui
ha lo basto ha la Fadiga, en Alous Reals, es en libre
den Sant Pera en la 16. carta en la primera columna en 70. cartes,
comensa la franquesa Noverint Vniversi en la quarta columna.

Asso
matex es en dit libre en 126. cartes en la segona pagina. Noverint
Vniversi.

Asso
matex es en dit libre en cartes. 140. en la segona pagina, comensa
encara comja.

Asso
es en libre den Rossello en cartes 103. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.

FILLS
DIFFININT LOS PARES QVAL EDAD

Deusen
Haver.

Es
continuat devall en la letra L. en la dictio Legitima, mireu alli de
diffinicions dels dits Fills, en dictio diffinicions.

Lo
Fill en tractant de Matrimoni, es haut per mancipat in libro den Sant
Pera in cartes 31. Vers. Primer Filius familias.

FORMENTS.

Licencia
de Forments, mireu devall en la dictio habitadors on hi ha algunes
licencies continuades sots la dita dictio.

Si
algu compra Forment a tres deu pesar a quatra lliures e deu dar 20.
vnses de Pa blanch e 22. vnces de Pa ros
e 30. vnces de Pa ab tot de aquelles, e altres capitulacions
fent en asso parlen vns capitols posats en libre den Rossello en
cartes 90. en le primera carta, comensa. Si compra Forment e
proceguex fins a cartes 92. en dictio Blat mita tot lo
qui parla de Forments.

FRVYTS
O SPLETS.

Los
Fruyts ço es Blats, Vins, Olis, Llana, Forments e altres
fruyts, ans que sien nats nos poden comprar ans de temps apreu
cert, e los conttactes son nulles e lo Venedor, es tingut
tornar lo preu ab lo interesser que es quatra sous per
lliure, es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Iacobus Dei gracia.

De
Fruyts comprats arrancats e dats a renovellar
parla la franquesa en dit libre en cartes 85. en la segona columna,
comensa. Martinus dei gracia, e en la quarta columna, es moguda vna
questio sobre dits contractes ab respostas de Doctors
en lo dit lloch continuats.

FLORINS.

De
Florins mira la dictio monedes dauall continuada.

FISCH.

Sentencia
donada contra lo Fisch mireu en dictio. Advocat Fiscal.

Lo
Procurador Fiscal no puxa negos sots privacio de son offici
menar ne procurar plets de qualsevols singulars altres, sino
solament, les causes Fiscals, es en libres den Sant Pera
folio 33. columna tercera cap. Item per Tolre vexacions.

FRAVS.

Si
Fraus seran comesos per los compradors del delma del bestiar e
altres dispon la franquesa en lo libre den Sant Pera en la primera
pagina en cartes 122. comensa. Nos Ioannes Dei gratia.

FRANCHS.

Persones
Franques no poden esser assotades, mireu en la dictio,
correr la vila ab assots.

FOSSAR
DELS IVEVS.

Com
lo Rey doná lo fossar dels Iueus a la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 112. en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

FITTES.
(fita, fites; hitos, piedra hita o fita; lindes; separación de
términos o pastos)

Totes
questions per occasio de Fittes se hagen a determinar sens
strepit summariament, es en libre den Rossello en cartes 138. en la
segona pagina, comensa. Enfant en Iaume

e
mireu dalt en la dictio, termens, e de fittes, mira en
la dictio termens de Possessions e pastures.

FAMILIARS
REALS.

Quison
entesos Familiars Reals, mira la decleratio en libre den
Rossello en cartes 175. en la primera pagina, comensa Iacobus.

FIRIES
DE MESSES.

De
Firias de messes parla la franquese en libre den
Rossello en cartes 234. comensa. Petrus Dei gracia en la primera
pagina.

FAMILIARS
DE GOVERNADOR.

Si
los Familiars de Governador poden haver officis en lo Regne, mireu en
la dictio Domestichs.

FERRERS.

Negun
Ferrer, o altre no gos fer o posar en alguna ferrussa, coltell
o daga algun señyal, sino aquells que aquell tal
Ferrer, o la sua familia hauran fets, es en libre den Rossello en
cartes 371. segona pagina, comensa. Ioannes.

FORNERS.

Dels
forners parla lo Privilegi en libre den Rossello en cartes 456. la
primera pagina, comensa. Nos ferdinandus.

Forners
no poden tenir carrec ningu vniversal folio 69. pagina segona del
llibre den Abello.

Franchs
son en totes les terras de Arago, los homens de
Mallorque. en Rossello nou folio 22. 119. y 166.

Contra
Franqueses nos pot allegar possessio en dit libre folio 119.

Filiacio
se ha de fer per lo Gran, y General Consell nemine discrepante se
resolgue ab determinacio del Concell Gran a 21. Maig 1609. decretada
per lo Señar Vittey als.

Fadiga
es del qui ha lo basto o hasta en libre den S. Pera
folio 140. pagina segona.

Fill
contractant matrimoni es hagut per
emensipat en dit libre folio 31 Versiculo primo filius
familias.

Familiars
no anant a guarda los dies quels toca, pugan esser compellits per los
Ministres Reals libre vert folio 117.

Inquisidors
no poden conexer de camins Reals, y publichs libre folio 117.

Franqueses
que sien observades en la administracio de Iusticia, vide
administracio.

Franqueses
sien servades, y no sien interpretades capitol 45. de les Corts de
1380. en libre de Corts Generals.

Familiars
del Sant Ofici, no gozen de immunidad per rao de deuta
Real ni fiscal, ni de administracio de bens Vniversals: carta Real
dat, en Valladolid a 29. Mars 1555. folio 16.
del libre de Cartes Reals de cuberta de fust.

Familiars
del Sant Ofici estan subiectes al Mostasaf en coses de se
lurisdictio: Carta Real dade en Madrid a 19. laner 1609. folio 17.
del libre de Cartes Reals de cuberta de fust, & folio 64. del
libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Familiars
ni Ministras del Sant Ofici, no poden sortear carrechs
Vniversals: Carta Real dat en Madrid a 20. fabrer 1637. folio
96. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta
de fust.

Familiars
del Sant Ofici poden tenir carrechs Vniversals, mentres no hagen de
donar vot ni aconcellar Carta Real dat en Çaragosa a
10. 8bre. 1643. folio. 98. pagina segona del libre de Cartas Reals
cuberta de fust.

Familiars
del Sant Ofici estan subjectes al Execudor Carta Real dat en Aranives
(Aranjuez) a 29. Abril 1651. folio 112. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de fust.

Franchs
no poden tenir Oficis Vniversals: Carta Real dat en Madrid a 14. Mars
1646, folio 122. del libre de cartes Reals ab cubertes de fust.

Familiars
Franchs del Sant Ofici no poden ser Morbers, ni altre Oficis
Vniversals Carta Real dad en Madrid a 15. Setembre 1660. folio 172
del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Familiars
del Sant Ofici na poden Regir Oficis sens q primer, y
antes de la Extractio no hagen renunciat a son for Carta Real
dat en madrid a 11 Ianer 1662. folio 181. del libre de Cartes Reals
ab cuberta de fust.

Fiscal
de Mostasaf toca nomenarlo a los Iurats Carta Real dat
en Manrid a 2. Febrer 1620. folio 152. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de plegami.

Lo fosá de les moreres

Resulte que tota la patraña de “el fossar de les moreres” la va creá un chalat poeta de nom Frederic Soler Hubert (alias “Pitarra”) que va guañá los Jocs Florals de 1882 en una fantassía pseudo-patriótica mes falsa que Judas. Después, lo nazionalisme catalá va sacralisá lo poema y lo puesto y finalmen va fótre la culpa a la sossiedat de Cataluña per no recordá cada añ a los suposats “héroes”. Hasta lo pun de que tota la classe política catalana la ha assumit y ha acabat portán corones de flos un añ detrás del atre an aquell puesto fen periódicamen un ridícul espantós, com solen fé seguit los catalanistes. 

https://glamboy69.wordpress.com/2014/03/17/qui-hi-ha-enterrat-al-fossar-de-les-moreres-mite-vs-arqueologia/

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell els mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet el fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, la ge, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell el seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant els dos alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
el vell cavava amb fatic.
Els fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en el seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí el què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al tron reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I així dient, el vell plorava,
i ofegava amb el seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.

Que aquell fill... taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i es va vendre al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant el plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot el cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per aixo el pobre vell plorava
com si cavés el clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigues... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.

- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.

I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen 
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!

De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
- No, no - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és el teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- El seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- On l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Qui hi ha enterrat al Fossar de les Moreres? 

Mite vs Arqueologia Març 17, 2014 Cada 11 de Setembre diversos grups nacionalistes fan ofrenes i actes polítics al Fossar de les Moreres, seguint la creença llegendària de que allí hi han enterrats tots els defensors de la ciutat del setge de 1714, durant el conflicte dinàstic i de classes socials conegut com Guerra de Successió.
Però es realment així?
Quines evidències empíriques tenim?
Sabem que en aquest indret hi ha un cementiri ja des d’època tardoantiga, relacionat amb la Basílica on llegendariament varen aparèixer les restes de Santa Eulalia. Posteriorment en època medieval s’empra com a fosa comuna de l’Església de Santa Maria de les Arenes. De fet, era el “fossat menor” ja que el principal (o major) estava a la porta principal de l’esglesia. Aquest cementiri es deixa d’utilitzar per motius de salut pública i pressions veïnals, definitivament el 1806. Segons el cronista de la època Francesc de Castellví durant el setge hi van haver 5.458 baixes, xifra que pujaria fins a 7.069 si fem cas a les fonts franceses. Es a dir, estaríem parlant d’uns 200 cadàvers per metre quadrat, atenent a les dimensions del fossar. I quin sentit tindria posar-los tots en un mateix indret, amb la quantitat de foses parroquials que hi havien? El mateix Albert Balcells (catedràtic d’història de la UAB), en la seva obra “Llocs de memòria dels catalans” (2008) reconeix que no hi ha cap font documental que apunti a que tal fet va ocórrer, més enllà de “la tradició oral”.
Invenció del Mite Romàntic A finals del s.XIX el dramaturg Frederic Soler i Hubert (conegut com “Pitarra”), d’ideologia catalanista conservadora (era partidari de la restauració de la monarquia) va guanyar els Jocs Florals de 1882 amb una bonica poesia on inventa una preciosa i fantasiosa història (llegiu-la aquí) sobre com un fosser i el seu net son els encarregats d’enterrar a totes les víctimes de 1714 al Fossar de les Moreres i es neguen a donar sepultura a un soldat borbònic, ja que allí no hi volien a cap traïdor. Quan es va publicar ningú va creure que la ficció fos certa, òbviament. #fosar2Anys més tard, el 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Nets dels Almogàvers“, va col·locar una placa a l’indret amb els primers versos de la poesia de Pitarra i van decidir celebrar allí actes en conmemoració del 11 de Setembre creient que la poesia feia referencia a fets verídics i que allí hi havia una gran fosa amb tots els morts d’aquella guerra. La placa es torna a col·locar el 1977; poc després, el 1983, l’Ajuntament de Barcelona pretén remodelar l’indret, entrant en conflicte amb grups nacionalistes que ho consideren “terra sagrada“. Finalment l’any 1989 l’arquitecta Carme Fiol remodela la plaça amb totxana vermella, representant la sang dels soldats morts. Posteriorment s’hi afegeix un peveter amb una flama el 2001. La realitat arqueològica Segons un document de 1938 a començaments de segle XX es van fer excavacions a la Plaça on varen aparèixer tan sols tombes d’època romana i tardoantiga, segurament relacionades amb la basílica paleocristiana. Als anys 60’s, arrel d’obres a l’església, es fan noves excavacions on es troben tombes dels segles IV-V. Ni rastre de la fosa de 1714. La primera (i única) excavació amb metodologia i publicació científica realitzada al Fossar fins a dia d’avui, la va realitzar l’arqueòloga Daria Calpena, l’any 2005, de l’empresa Atics SL, arran del seguiment arqueològic de les obres realitzades en el subsòl de la Plaça. En aquesta intervenció, es varen realitzar diversos sondejos i rases on es van trobar 24 enterraments d’època tardoantiga (s.IV-VI) i quatre tombes d’època alt medieval (s.IX-X). També va localitzar un estrat amb un conjunt d’ossos humans sense connexió anatòmica que l’arqueòloga va creure que formaven part de la mítica fossa de 1714. Tot i això ella en cap moment cita cap font bibliogràfica per demostrar l’existència de la fossa, simplement dona per fet que aquesta existeix i que allí es troba. La memòria, per cert, no inclou planimetria dels enterraments a la fossa, ni fotografies de detall de com es van trobar els ossos, ni tampoc cap estudi antropològic sobre les restes humanes. #fosar perfil Imatge del perfil de la suposada fossa.
Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons) A partir de la lectura i anàlisis de la memòria científica i de la comparació empírica amb el registre d’altres foses de guerres modernes trobades a la ciutat, com la localitzada a la Rambla Prim de Sant Andreu, corresponent a la Guerra dels Segadors, a mi em sorgeixen molts dubtes respecte a que aquest estrat es correspongui realment a 1714:
 1) Connexió Anatòmica: Si els cadàvers es van dipositar de cop en un mateix moment com pot ser que els ossos estiguin remenats? Segons l’autora, podria ser que els cadàvers s’haguessin recollit en avançat estat de descomposició. Igualment hi hauria algún nivell de connexió anatòmica entre els ossos, això no quadra per enlloc. 2) Nombre d’Individus: L’estudi ha calculat el Nombre Mínim d’individus (NMI) a partir del recompte de les epífisis proximals dels fèmurs i l’ha determinat en 13 persones en 4 metres quadrats. Com ja he dit, si realment hi fossin tots els defensors de la ciutat la densitat de cadàvers hauria de ser d’uns 200 per cada metre quadrat, 57 vegades més. 3) Datació Relativa: Segons explica l’autora, en la fossa es va trobar ceràmica amb decoracions de blava catalana, verd i manganès i reflexos metàl·lics, això apunta a un marc cronològic força ampli que cobriria des de finals de la baixa edat mitjana fins al s.XVIII, en cap cas te pinta d’un context històric puntual i tancat. 4) Estratigrafia: Com l’excavació s’ha fet per sondejos i rases i no en extensió, dificulta enormement diferenciar si realment hi ha un retall negatiu corresponent  a una fosa excavada, o bé es tracta d’un estrat remenat d’una ossera, caldria doncs ampliar la superfície d’excavació en planta. #fosar estudi Restes antropològiques de la fossa. Font: Memòria de Daria Calpena (amb Creative Commons) 5) Tafonomia: Tal com es va veure a les diferents fosses excavades a la Rambla Prim, quan hi ha una inhumació massiva simultània els ossos no estan fracturats i no hi ha pràcticament sediment entre ells. Aquí passa just el contrari, els ossos llargs presenten fracturacions a les diàfisis medials, inexplicables si no hi han processos postdeposicionals de remoció, fet que apunta a diversos enterraments successius i no un de simultani. 6) Sexe i Edat: Al jaciment de Rambla Prim es veu clarament com pràcticament tots els esquelets corresponents a un context de conflicte bèl·lic en època moderna presenten una edat adulta i un sexe masculí. Aquí directament aquestes dues variables ni es van determinar. Seria un detall força esclaridor. Conclusions Les proves que disposem a dia d’avui em fan pensar en una ossera formada per enterraments successius al llarg del temps, provocant una desarticulació i remoció dels esquelets anteriors, amb unes característiques antropològiques similars a les que vaig poder documentar al excavar la ossera de l’Església de Sant Just i Sant Pastor. De fet, que al Fossar de les Moreres s’hi enterra gent des d’època medieval es l’únic que sabem del cert pels documents. Si simplement es volia retre un homenatge simbòlic als morts em sembla perfecte però, com explico a Patrimonicidi, l’arqueologia no pot renunciar a la seva base científica en funció d’interessos romàntics o polítics. Per altre banda, tan sols recordar que al llarg de la geografia catalana encara hi han centenars de fosses comunes amb morts reals de la Guerra Civil que van morir a mans del feixisme donant la seva vida per la defensa de la democràcia, la lluita de classes i l’autogovern de Catalunya, sense que ningú els hi posi una trista flor.
Potser que ens ho féssim mirar, no?