Mostrando entradas con la etiqueta fossar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fossar. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de marzo de 2024

Lexique roman; Flor - Fozedor


Flor, s. f., lat. florem, fleur.

Belha m'es la flors d' aguilen.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es. 

La fleur d'églantier m'est agréable. 

Lay s'espan la blanca flors de lis.

B. de Ventadour: Belh Monruels. 

Là s'épanouit la blanche fleur de lis. 

Lay s'espan la blanca flors de lis.


Un capelh fazia

De flors.

G. Riquier: Gaya pastorella. 

Faisait un chapeau de fleurs. 

Fig. Aquilh an de fin joi la flor.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Ceux-là ont la fleur de pure joie. 

Aqui mori la flor de la crestiandat. V. de S. Honorat. 

Là mourut la fleur de la chrétienté.

Es dels fels trachers del mon la flors. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Est la fleur des félons traîtres du monde.

De las flors de rethorica.

Leys d'amors, fol. 18. 

Des fleurs de rhétorique. 

Loc. Amors, ieu vi la sazo

Que vos eratz flors e gras.

Elias de Barjols: Amors. 

Amour, je vis la saison que vous étiez fleur et grain.

Aquest bos frugz nays primier e floris

De bona fe, e pueys, quant es en flor, 

Bonas obras noyrisso 'l ab doussor.

G. Figueiras: Totz hom qui. 

Ce bon fruit naît premièrement et fleurit de bonne foi, et puis, quand il est en fleur, bonnes œuvres le nourrissent avec douceur.

Ce mot servit à désigner la France et les Français, par allusion aux fleurs de lis, armes de France.

D' on veyrem, per terra e per mar, 

Las flors anar.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

D'où nous verrons, par terre et par mer, les fleurs aller.

Mot era genta l' ochaizos

Que flor pogues lhaupar mandar,

E sobre luy senhoreyar.

Pierre du Vilar: Sendatz. 

L'occasion était moult favorable, que la fleur put commander le léopard, et dominer sur lui.

Il servit également à désigner les lis gravés sur la monnaie.

Ans foron fag a ley de fals poges, 

On par la cros e la flors en redon. 

P. Cardinal: Tos temps. 

Mais furent faits à la manière de fausses pougeoises, où paraît la croix et la fleur en rond. 

ANC. FR. Que li Dieu le muerent en une bele flor.

Roman d'Alexandre, Not. des Mss., t. V.

CAT. ESP. PORT. ANC. IT. Flor. IT. MOD. Fiore. (chap. Flo, flos.)

2. Floreta, s. f., fleurette, petite fleur. 

M'agrado florettas per boissos.

P. Vidal: Be m'agrada. 

M'agréent fleurettes par les buissons. 

Quant de floretas mil demostron lur color. V. de S. Honorat. 

Quand de petites fleurs mille montrent leur couleur. 

CAT. Floreta. (chap. Floreta, floretes.)

3. Floricio, s. f., floraison.

De lor floricio.

Eluc. de las propr., fol. 198.

De leur floraison.

(chap. De la seua florassió. ESP. Floración.)

4. Floridura, s. f., épanouissement, éclat. 

Fig. Donzelas vi d'aytal floridura. Palaytz de Savieza.

Je vis demoiselles de tel éclat.

CAT. Floridura. IT. Fioritura.

5. Florin, s. m., florin. 

En la soma de cent florins. Fors de Béarn, p. 1096.

En la somme de cent florins.

Floris de Florensa.

(chap. Florins de Florensia. 1 florín.)

Tarif des Monnaies, en provençal. 

Florins de Florence. 

CAT. Florí. ESP. Florín. PORT. Florim. IT. Fiorino.

6. Florir, v., lat. florere, fleurir. 

En abril, quan vey verdeyar 

Los pratz vertz e 'ls vergiers florir. 

B. de Ventadour: En abril. 

En avril, quand je vois verdoyer les prés verts et les vergers fleurir.

Aisi co la verga flori

Ses tot humor, que no 'n senti.

G. Folquet: A te verge. 

Ainsi comme la verge fleurit sans nulle humidité, vu qu'elle n'en sentit pas. 

Fig. Mas si anc nulhs joys poc florir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais si oncques nulle joie put fleurir.

S' aquest joys floris e grana.

Arnaud de Cotignac: Mout desir. 

Si ce bonheur fleurit et graine.

Part. pas. Pus lo dous temps ve jogan e rizen, 

Guais e floritz.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Puisque le doux temps vient jouant et riant, gai et fleuri.

Loc. fig. La Pasca floria.

(chap. La Pascua florida.)

Arnaud d'Entrevenas: Del sonet. 

La Pâque fleurie.

- Subst. Dans le sens de chenu. 

Entre las gens 

No s tanhon vielh ni floritz.

P. Vidal: Abril issic. 

Entre les gens ne conviennent les vieux ni les chenus.

ANC. FR. Chantent oisel et florissent vergier. 

Le Châtelain de Couci, chanson XX. 

Ainsi les beaux lis florissent.

Remi Belleau, t. II, p. 60. 

ANC. IT. Senza florir...

Lo fico senza flor ti porge il frutto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 156.

CAT. Florir. ESP. PORT. Florecer. IT. MOD. Fiorire. (chap. Florí, florís: florixco o florixgo, florixes, florix, florim, floriu, florixen; florit, florits, florida, florides. Lo pa está florit : té moho.)

7. Deflorar, v., lat. deflorare, déflorer.

Si alcus hom corrumpia o deflorava femyna virgis contra sa voluntat.

(chap. Si algún home corrompíe o desflorabe (a una) femella virgen contra sa voluntat.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.

Si aucun homme corrompait ou déflorait femme vierge contre sa volonté. CAT. ESP. PORT. Desflorar. IT. Deflorare. (chap. Desflorá: desfloro, desflores, desflore, desflorem o desfloram, desfloréu o desfloráu, desfloren; desflorat, desflorats, desflorada, desflorades.)


Floronc, Floyronc, s. m., lat. furonculus, furoncle.

Floroncs so algunas paucas vezicas.

De eysshiduras o floroncs provenens per humors corrumpudas.

Eluc. de las propr., fol. 97 et 42.

Furoncles sont aucunes petites vessies.

D'éruptions ou furoncles provenant d'humeurs corrompues.

Naysseran floyroncs... en los homes e en las femnas d'Egypte.

Hist. abr. de la Bible, fol. 26.

Naîtront furoncles... sur les hommes et sur les femmes d'Egypte. 

CAT. Floronco. PORT. IT. Furonculo. (ESP. chap. Forúnculo.)

2. Floroncos, Floronos, adj., couvert de furoncles.

Al IX jorn seretz floroncos.

Al II jorn sera floronos, si s sancna.

Declar. de motas demandas. 

Au neuvième jour vous serez couvert de furoncles. 

Au deuxième jour sera couvert de furoncles, s'il se saigne.


Fluir, v., lat. fluere, fluer, couler.

Si vezes... sanc fluir. 

(chap. Si veéu... sang fluí : corre.)

Sanc flueys de vena.

Per que fluic gran sanc.

Trad. d'Albucasis, fol. 52, 28 et 1.

Si vous voyez... sang couler.

Le sang coule de veine. 

Pour que beaucoup de sang coule.

Part. prés. Del cap... fluent.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Fluant... de la tête. 

CAT. ESP. Fluir. IT. Fluire.

2. Flux, s. m., lat. fluxus, flux, écoulement.

Per que no venga flux de sang. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Pour que ne vienne pas flux de sang. 

CAT. Flux. ESP. (chap. flujo) PORT. Fluxo. IT. Flusso.

3. Fluctz, s. m., lat. fluctus, flot. 

Fluctz es comocio d'aygas per forsa de vens.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Flot est commotion d'eaux par force de vents.

IT. Flutto. (all. Flut)

4. Flum, s. m., lat. flumen, fleuve. 

D'on quecx es sals, s'en flum Jordan se banha.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

D'où chacun est sauvé, s'il se baigne dans le fleuve Jourdain.

Fig. Flums de plasers, fons de vera merce.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci.

ANC. FR. Ultre flum Jurdan.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 42. 

A un flum qui fiert en la mer.

Villehardouin, p. 62. 

ANC. CAT. Flum. IT. Fiume.

5. Fluvi, s. m., lat. fluvius, fleuve.

Lo fluvis tol del camp de mon vezin, et ajusta al meu camp.

Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Le fleuve ôte du champ de mon voisin, et ajoute au mien champ.

Fig. Fluvi de gaug.

Del fluvi de la vostra dossor vos los habeuraretz.

V. et Vert., fol. 101.

Fleuve de joie.

Vous les abreuverez du fleuve de votre douceur. 

ANC. CAT. Fluvi. IT. Fluvio.

6. Fluvial, adj., lat. fluvialis, fluvial, de fleuve.

Peissos d'estanh e fluvials. Brev. d'amor, fol. 52. 

(chap. Peixos d' estanque, de lago y de riu.) 

Poissons d'étang et de fleuve.

Auzels fluvials.

Aygas, alcunas so fontals et puteals, autras fluvials.

Eluc. de las propr., fol. 276 et 140.

Oiseaux de fleuve.

Eaux, aucunes sont de sources et de puits, autres fluviales.

ESP. PORT. Fluvial. IT. Fluviale. (chap. Fluvial, fluvials.)

7. Fluxibilitat, s. f., fluidité.

Ha fluxibilitat en sa substancia. 

Liquiditat ni fluxibilitat, que so proprias condicios d'humor.

Eluc. de las propr., fol. 30 et 37. 

A fluidité en sa substance.

Liquidité et fluidité, qui sont conditions propres de l'humide.

ESP. Fluxibilidad (fluidez). PORT. Fluxibilidade. IT. Flussibilità, flussibilitate, flussibilitade. (chap. fluidés.)

8. Fluxible, adj., fluide.

Per sa propria natura es fluxibla.

Eluc. de las propr., fol. 26.

De sa propre nature elle est fluide.

ANC. ESP. Fluxible. IT. Flussibile. (chap. fluít, fluíts, fluída, fluídes.)

9. Afluencia, s. f., lat. afluentia, affluence.

En trop locs d'aur et argent ha afluencia.

Eluc. de las propr., fol. 180. 

En beaucoup de lieux il y a affluence d'or et d'argent.

CAT. ESP. Afluencia. PORT. Affluencia. IT. Affluenza. (chap. Afluensia, afluensies. Lo riu Ebro té afluensia de bastans afluens, com lo Matarraña.)

10. Influencia, s. f., lat. influentia, influence. 

Celestial influencia. 

Las estelas et lors influencias.

Eluc. de las propr., fol. 2 et *.

Influence céleste. 

Les étoiles et leurs influences. 

CAT. ESP. PORT. Influencia. IT. Influenzia. (chap. Influensia, influensies; v. influí.)

11. Enfluensa, s. f., influence. 

Las enfluensas del cel. L'Arbre de Batalhas, fol. 72. 

Les influences du ciel. 

IT. Influenza.

12. Superfluir, v., lat. superfluere, rester, être superflu.

Si superflueys alcuna causa de lana. Trad. d'Albucasis, fol. 30.

S'il reste aucune chose de la laine.

13. Superfluitat, s. f., lat. superfluitatem, superfluité, superflu.

Tramet foras sas superfluitatz.

Eluc. de las propr., fol. 249. 

Transmet dehors ses superfluités.

En aquella circumcisio, om lor trenchava la superfluitat de la charn.

Sermons en provençal, fol. 20.

En cette circoncision, on leur tranchait le superflu de la chair.

CAT. Superfluitat. ESP. Superfluidad. PORT. Superfluidade. IT. Superfluità, superfluitate, superfluitade. (chap. Superfluidat, superfluidats : lo que sobre.)

14. Sobrefluitat, s. f., superfluité, excès.

De sobrefluitat de beure et de manjar moron motas gens.

(chap. De sobrefluidat, exés de beure y de minjá se mor molta gen.)

V. et Vert., fol. 101.

D' excès de boire et de manger meurent plusieurs gens.

Abstinencia amesurada vivifia, e auci las sobrefluitaz.

Trad. de Bède, fol. 53.

Abstinence mesurée vivifie, et tue les superfluités.

15. Superflu, adj., lat. superfluus, superflu, excessif. 

Superflua groceza. Trad. d'Albucasis, fol. 3. 

Grosseur excessive.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Superfluo.

16. Sobrefluos, adj., superflu. 

Despensas sobrefluosas... esquivar.

(chap. Evitá los gastos superfluos.)

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Éviter... dépenses superflues.


Foc, Fuoc, Fuec, lat. focus, feu.

Aissi col focs s'abraza per la lenha, 

On mais n'y a, e la flam' es pus grans. 

G. Faidit: Pel messatgier. 

Ainsi comme le feu s'enflamme par le bois, où plus il y en a, et la flamme est plus grande.

Plueia de fuoc arden e de solpre pudent sobre las cinc ciutatz.

V. et Vert., fol. 19. 

Pluie de feu ardent et de soufre puant sur les cinq cités.

Fuecs las puesca cremar! 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Que le feu les puisse brûler!

On mayers es, plus calfa 'l focs.

G. Adhemar: Ben fora. 

Où plus il est grand, plus le feu chauffe. 

Fig. D' avareza 'ls art lo focx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Le feu d'avarice les brûle. 

Lo foc qu'ieu ai d'amor.

Arnaud de Marueil: Dona sel. 

Le feu que j'ai d'amour.

El fuecs que m'art es tals que Nils 

No 'l tudaria.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em.

Le feu qui me brûle est tel que le Nil ne l' éteindrait pas.

Loc. Pus N Oc e Non a mes foc e trag sanc. 

Bertrand de Born: Non estarai. 

Puisque le seigneur Oui et Non a mis feu et tiré sang. 

A fuoc e a flamma avian messa lur terra. V. de S. Honorat. 

Avaient mis leur terre à feu et à flamme. 

Cridar a foc per En Rogier.

Guigo de Cabanas: N Esquileta. 

Crier au feu pour le seigneur Rogier. 

Prov. Qi a ops Foc, ab det lo qer.

Un troubadour anonyme: Senher N enfant. 

Qui a besoin de feu, le cherche avec le doigt. 

El fuecs no s fai tan preon 

Que lo fums non ane fors. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors. 

CAT. Fog (foch). ESP. Fuego. PORT. Fogo. IT. Foco, fuoco. (chap. Foc, focs.)

2. Foguier, Fuguier, s. m., foyer.

Estar al foguier.

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Être au foyer.

Pres d'espigas d'aquest blat,

Mes las en un fuguier raustir.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Prit des épis de ce blé, les mit rôtir en un foyer. 

ANC. ESP. Foguero. IT. Focolare. (chap. Foguerafogueres; foc, focs.)

3. Fogal, Fogual, s. m., foyer.

Ja non volgra sezer a lor fogal.

P. Cardinal: D'un sirventes faire. Var.

Je ne voudrais jamais être assis à leur foyer.

Van s'en per las tendas, cascus vas son fogal.

Guillaume de Tudela.

S'en vont par les tentes, chacun vers son foyer.

- Adjectiv., de feu, enflammé.

Fig. Venens en figura fogual.

Brev. d'amor, fol. 180.

Venant en figure enflammée.

ANC. CAT. ANC. ESP. Fogar. ESP. MOD. Hogar. PORT. Fogão. (N. E. En algunas partes del alto Aragón: fogaril.)

4. Foguairo, s. m., foyer. 

Laissa 'l foc bel, clar al foguairo.

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan. 

Laisse le feu beau, clair au foyer.

5. Fogaynha, s. f., fourneau.

K. Magnes fe aqui aparelar sas tendas e sas fogaynhas. Philomena.

Charlemagne fit appareiller là ses tentes et ses fourneaux.

6. Fogatge, Foguatge, Fogadge, s. m., fouage, droit de fouage.

El temps que lo fogatge fo endih al pais.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366.

Au temps que le fouage fut imposé au pays.

Demandava lo foguatge al pays de Periguort.

Tit. de 1409. Ville de Bergerac.

Demandait le fouage au pays de Périgord.

CAT. Fogatge. ESP. Fogage (fogaje : impuesto por cada fuego, hogar).

7. Fogassa, Foguassa, Fogatza, s. f., fouace.

Una fogassa de la flor d'una eimina de froment.

Tit. de 1226. DOAT t. CXV, fol. 46. 

Une fouace de la fleur d'une émine de froment. 

Avia facha aquesta foguassa de las espiguas que avia culhidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145. 

Avait fait cette fouace des épis qu'il avait recueillis. 

Fogatza et vin... et fromatge.

(chap. Pa (de pintadó) y vi... y formache.)

Tit. de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203. 

Fouace et vin... et fromage.

ANC. FR.

Vendre au peuple dévot pains d'espice et foaces. 

Ronsard, t. II, p. 960. 

Manger à desjuner raisins avec fouace fraische. 

Rabelais, liv. I, chap. 25.

ANC. CAT. Fogassa. ESP. Hogaza. PORT. Fogaça. IT. Focaccia. (chap. Pa de pintadó, redó; barra de pa.)

8. Fogasset, Foguasset, s. m., petite fouace, gâteau.

Per foguassetz e vin. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Pour petites fouaces et vin. 

Per gran presen, me trasmes dos fogassetz ayssi prim coma neula.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Pour grand présent, me transmit deux gâteaux aussi minces comme oublie. (N. E. oublie : oblea : neula.)

9. Fogasol, s. m., petite fouace, gâteau.

Disnar d'un fogasol 

E d'aigua.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83. 

Dîner d'une petite fouace et d'eau.

10. Foguenc, adj., ardent, brillant comme le feu.

De color vermeilla et foguenca.

V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 263. 

De couleur vermeille et brillante.

11. Foguinenc, adj., fulminant, ardent. 

Sus en I carre foguinenc.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Sus en un char ardent.

12. Afogar, v., allumer, enflammer, embraser.

Partitz s'es de Vienna per afogar sa terra. V. de S. Honorat. 

Il est parti de Vienne pour embraser sa terre. 

Fig. La putia l' es apres,

Que l'afogua e l'abrazilla.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Le libertinage lui est après, qui l'allume et l'embrase. 

PORT. Affoguear. IT. Affocare.

- Étouffer.

Las espinas... afogueron los.

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 46.

Les épines... les étouffèrent. 

CAT. ANC. ESP. Afogar. PORT. Affogar.

13. Focacio, s. f., suffocation. 

La qual es fayta per focacio. Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Laquelle est faite par suffocation.

14. Suffocacio, s. f., lat. suffocatio, suffocation.

Squinancia es suffocacio de gola. Eluc. de las propr., fol. 86.

Esquinancie est suffocation de gosier. 

CAT. Sufocació. ESP. Sufocación (sofocación). PORT. Suffocação. 

IT. Suffocazione. (chap. Sofocassió, sofocassions.)

15. Soffogancza, s. f., suffocation, étouffement.

L'autre entre las spinas hac grant soffogancza.

L' Evangeli de li quatre semencz.

L'autre entre les épines eut grande suffocation.

16. Sufogar, v., lat. suffocare, suffoquer, étouffer.

Part. prés. Cobeeza intrant e sufogan la paraula.

(chap. Codissia entrán y sofocán la paraula.)

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.

Convoitise entrant et suffoquant la parole. 

CAT. ESP. (sofocar) Sufocar. PORT. Suffocar. IT. Suffocare. (chap.  sofocá: sofoco, sofoques, sofoque, sofoquem o sofocam, sofoquéu o sofocáu, sofoquen; sofocat, sofocats, sofocada, sofocades.)

17. Perfocacio, s. f., suffocation, étouffement.

La hora es venguda en laqual perfocacio es temuda.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

L'heure est venue en laquelle suffocation est redoutée.

18. Prefocar, v. suffoquer. 

Part. pas. Qu'el malaute no sia prefocat. Trad. d'Albucasis, fol. 51. 

Que le malade ne soit pas suffoqué.


Focca, s. f., lat. phoca, phoque.

Grans peyshos en ela no vivo, sino dalfis et foccas.

(chap. Grans peixos an ella no viuen, mes que delfins y foques.)

Eluc. de las propr., fol. 153. 

Grands poissons ne vivent en elle, sinon dauphins et phoques. 

ESP. Foca. PORT. Foca, phoca. IT. Foca. (chap. Foca, foques.)




Focil, s. m., focile, os de l'avant-bras ou de la jambe.

De la razit del focil.

So appelats dos focils.

Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 63. 

De la racine du focile. 

Sont appelés les deux fociles. 

PORT. pl. Fociles. IT. Focile.


Foire, v., lat. fodere, fouir, fouiller, bêcher.

Pren son pic e sa pala, e acomensa a foire et a minar.

(chap. Pren son pic y sa pala, y escomense a afoná - fé fosses, picá, cavá, excavá - y a miná.)

V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner.

Fetz destruire la fort tor del castel, e fetz foire lo fondamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.

Fit détruire la forte tour du château, et fit fouir les fondations.

Pueys fozon lo sol belamen, 

Et atrobon lo monumen.

V. de S. Énimie, fol. 56.

Puis fouillent le sol bellement, et trouvent le monument. 

Part. pas. Terra fossa et arada. Eluc. de las propr., fol. 157.

Terre bêchée et labourée.

2. Fossa, s. f., lat. fossa, fosse.

So que tu laissas apres te non es pas teu, car no 'n potz autra cauza faire ni portar ab te en la fossa. Liv. de Sydrac, fol. 69.

Ce que tu laisses après toi n'est pas tien, car tu n'en peux faire autre chose ni le porter avec toi dans la fosse.

Mostran me... las fossas d'aquels que y son mortz.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Me montrant... les fosses de ceux qui y sont morts. 

Segra m ploran 

E planhen tro la fossa.

(chap. Me seguirá plorán y gañolán, gemegán, hasta la fossa: lo fossá, lo sementeri, als atres (ad patres), als sipresos.)

Leys d'amors, fol. 28.

Me suivra pleurant et gémissant jusqu'à la fosse.

Fig. Puta es coma fossa priunda e coma potz engoissos.

(chap. La puta es com una fossa fonda, profunda, y com un pou angustiós, de angustia, de doló.)

Trad. de Bède, fol. 40.

La prostituée est comme fosse profonde et comme puits de douleur. 

Loc. Guidatz los secs

Ab vos en la fossa.

G. Figueiras: Sirventes. 

Vous guidez les aveugles avec vous dans la fosse. 

Prov. Qui fai fossa contra son vizi chaira en lei. 

(chap. Qui fa fossa contra son veí caurá an ella.)

Trad. de Bède, fol. 64. 

Qui fait fosse contre son voisin tombera en elle.

Doncs, si l'uns orbs l'autre guia, 

Non van amdui en la fossa cazer? 

G. Figueiras: No m laissarai. 

Donc, si un aveugle guide l'autre, ne vont-ils pas tous deux choir dans la fosse?

ANC. ESP.

Danle cuemo à puerco enna fossa de mano.

Poema de Alexandro, cop. 1471.

CAT. Fossa. ESP. MOD. Fosa. PORT. IT. Fossa. (chap. Fossa, fosses; fossá, fossar : sementeri. Luis Arrufat escriu fosá.)

3. Fossat, s. m., lat. fossatum, fossé.

Es tot entorn claus de fossatz.

Bertrand de Born: Be m play.

Est tout à l'entour clos de fossés.

ANC. FR. Estoit avironés de profont fosset et terrible.

Chron. de Cambray. 

ESP. (foso) PORT. Fossado. IT. Fossato. (chap. Fosso, fossos, excavassions voltán castells, siudadeles com la de Jaca, etc.)

4. Fossio, s. f., lat. fossio, fouille.

Fan lor fossio. Eluc. de las propr., fol. 214.

Font leur fouille.

5. Fossor, s. m., lat. fossor, terrassier, fossoyeur.

E 'ls fossors, car demandon gran

Loguiers per lur fals maltraire.

Folquet de Lunel: E nom del. 

Et les terrassiers, parce qu'ils demandent grand loyer pour leur faux mal agir.

- Chercheur, celui qui cherche en fouillant.

Los fossors de mandragora.

(chap. Los buscadós de mandrágora; excavadós, picadós, cavadós, que fan forats, fosses per a buscála.)

Eluc. de las propr., fol. 214.

Les chercheurs de mandragore.

- Hoyau.

Ab coltres et fossors. Eluc. de las propr., fol. 157.

Avec coutres et hoyaux. 

ANC. FR. Prist un fossor por foïr. 2e trad. du Chastoiement, p. 14.

CAT. Fosser.

6. Fotiador, s. m., bêcheur, terrassier, piocheur.

Boviers e fotiadors.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Bouviers et terrassiers.

7. Fossori, s. m., fossoir, instrument de chirurgie.

Pausa la puncta eminent, la qual es al cap del fossori.

Trad. d'Albucasis, fol. 51. 

Pose la pointe saillante, laquelle est au bout du fossoir.

8. Sosfoire, v., lat. suffodere, sousfouir, miner, creuser sous.

Sosfoira tas plantas. Trad. de Bède, fol. 75.

Creusera sous tes plantes de pieds.

9. Fozilhar, v., fouiller, creuser.

Talpa ha... morr a guiza de porc, ab que fozilha la terra.

(chap. Lo top té... lo morro a guisa de gorrino, en lo que furgue la terra; burche, excave, cave. v. furgá: furgo, furgues, furgue, furguem o furgam, furguéu o furgáu, furguen; furgat, furgats, furgada, furgades.)

Eluc. de las propr., fol. 259.

La taupe a... museau à la manière de porc, avec quoi elle fouille la terre.

Part. prés. Fozilhan am morr. Eluc. de las propr., fol. 259. 

Fouillant avec museau.

10. Fozedor, s. m., bêcheur, terrassier.

Fozedors e podadors, et autres obriers menutz.

Tit. de 1348. DOAT, t. CIII, fol. 262.

Bêcheurs et tailleurs de vigne, et autres menus ouvriers.

domingo, 4 de abril de 2021

Sumari, F

Firmes
de Privilegis Reals que no sien admesos los Privilegis Reals haont
faltara la firma del Vici-Canciller, en libre den Sant Pera en
cartes 208. comensa ferdinandus.


FERMANSA.


La
Fermansa no sia tingude per lo principal essent
aquel present e pagador, apar en la primera franquesa en la
primera carta en libre den Sanct Pera en la segona columna 
circa
lo medi.


FERMANSA
DE STAR A DRET.


Que
no sia feta forsa en la parcona e bens de negu puys do
fermansa de star a dret si donchs no era enorme crim, es en la
primera franquesa en libre den Sant Pera an la fi de aquella.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre, comensa. Noverint Vniversi en
la 6. carta en la segona columna.


Asso
matex dispon la franquesa en libra den Rossello en cartes 49, en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.


FRANQVESES.


Confirmacio
de las Franqueses fete per lo Rey en Iaume es en libre den Sant Pera
en la 5° carta en la primera columna, lo matex dispon en dit
libre en dita carta en la segona columna, comensa la franquesa.
Quoniam vniverse libertates. Idem est en dit libre la setena carta en
la primera columna, comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus.


Asso
matex es en dit libre en la setena carta en la quarta collumna,
comensa. Sit omnibus manifestum.


Asso
matex es en dit libre en la 8, carte en la primera columna, comensa.
In Dei Nomine.


Asso
matex en dite carte 8. en la segona columna, comensa. In Dei Nomine.


Asso
matex en la 9. carte de dit libre en la tercera collumna, comensa.
Nouerint Vniversi.


Asso
matex es en dit libre en la 10. carta del dit libre en la segona
columna, comensa. Noverint Vniversi, en lo dit libre en cartes 18. en
la segona columna confirmacio de aquelles. In Nomine Iesuchristi.


Asso
matex es en dit libre en las 19. cartes en la tersera columna,
comensa. Sancius Dei gratia.


Si
algu manament del Señor Rey sera fet a qualsevol official contra
franqueses e algu sera agraviat puxa haver racos (recors, racors,
recurs; recurso, salta página
) recos al dit Señor e sia
sobresegut a tal execucio de tal manament, es en dit libre en la
sisena carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Noverint
Vniversi.


Que
les franqueses hagen esser enteses a bo, sa e sincer enteniment de
aquelles a vtilitat del Regne, es en dit libre den Sant Pera en la
setena carte en la tersera columna comensa. Noverint Vniversi la
primera.
E asso matex se prova en unes paraules posades en dit
libre en cartes 100. en lo principi de la pagina primera, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.
E lo matex se prova en dit libre en
cartes 139. comensa. Encareus Atorgam en la segona pagina.


Franqueses
atorgades al principat de Cathaluñya, y
capitols e concessions de corts generals
son enteses per lo
present Regne de Mallorques en libre den Sant Pera car. 162.


Confirmacio
de Franqueses ab servici de 10. lliures fet al Rey Sanxo,
consta en libre den Sant Pera a 23. cartes e la primera columna,
comensa. Noverint vniversi la segona.


Asso
matex ab servici de 25. lis consta en la franquesa apres seguent en
dita carta a on posa la potestat de Imposar Collectes.
Asso matex
en lo dit libre en 25. cartes en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi, a en la tercera columna a la fi de aquella e en 26. cartes
del matex libre en la tercera collumna, comensa Pateat
Vniversis.
Provisions Reals. o letres contra franqueses Privilegis
consuetuts, e bons vsos no sien obeides ne de alguna valor asso
dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la primera
columna, comensa. Ioannes Dei gratia.


Si
Provisions son contra Franqueses es conexedor lo Governador, mireu en
la dictio Governador.
Que les Franqueses sieny enteses
favorablement segons llur tenor e no sian enterpetrades a sen
contrari, es en dit libre en 22. capitols de Leyda en 96. cartes en
la 4. columna.
Que los pledetiants o impratrans
provisions contra Franqueses hagen a donar farmansa (farmausa)
sobre les despeses, es en dit libre en 22. capitols de Leyda en 96.
cartes en la 4. columna.


Que
los pledegans, o impretrants provisions contra
Franqueses hagen a donar farmansa sobre les despeses, es en dit libre
en cartes 104 en la primera pagina, comensa. Nos 
Petrus.


Confirmacio
de Franqueses es en libre den Sant Pera en cartes 115. en la primera,
y segona pagina en la quatre franqueses en aquella continuades,
comensa cadavna, Noverint Vniversi.


Sien
servades les franqueses en les puestions, es en dit libre en
cartes 130. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Que
no sia periudicat a Franqueses, es en lo dit libre en cartes
cartes
136. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Si
alguna cosa es feta contra Franqueses nos pot treura en consequencia,
es en libre den Sant Pera en la dita carta en dita franquesa,
comensa. Petrus, &c. circa les paraules finals de aquella.


Confirmacio
de Franqueses en dit libre en cartes 137 en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.


Que
no sia res fet contra Franqueses a les quals no puga periudicar res
en contrari fet, es en libre den Sant Pera en cartes 141. en la
primera pagina, comensa. Namfos per la Gracia de Deu.


Que
tots actes, e atorgamens contra Franqueses (Franpueses) sien
nulles, es en libre den Sant Pera en cartes 142. en la primera
pagina, comensa. Namfos &c.


Confirmacio
de Franqueses de la Reyna Dona Ioana, y del Rei Don Carles
son Fill, y Emperador primogenit, y legint confirma
bons vsos appar en libre den Abello fol. 152.


Confirmacio
de Franqueses, es en dit libre en cartes 143. en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.


Asso
matex es en dit libre en cartes 145. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.


Asso
matex en la Franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


Confirmacio
de Franqueses, Privilegis e rescrits feta per lo Rey Alfonso
en dit libre en 149. cartes en la segona pagina, comensa. Pateat
Vniversis.


Confirmacio
de Franqueses, Privilegis é bons vsos, es en dit libre en cartes
151. en la segona pagina, comensa Nos Alfonsus.


Confirmacio
de Franqueses, Privilegis e bons vsos del present Regna, es en lo dit
libre en cartes 160. en la primera pagina, comensa. In Dei Nomine.


Cartes,
o letres contra Privilegis, Franqueses, Libertats e bons vsos no sien
admeses ne los officials qui admetre no les voldran Incorregan en les
penas en aquels contingudes, es en lo dit libre en
cartes 165. en la primera pagine, comensa. Nos Ioannes.


Confirmacio
de les Franqueses del Rey Nostron Señor are
prosperament Regnant es en dit libre en 198. cartes en la segona
pagina, comensa. In Dei Nomine.


Confirmacio
de Franqueses, es en libre den Rossello en cartes 54. en la segona
pagina, comensa Sapien Tuyt.


Asso
matex, es en dit libre en cartes 58. en la primera pagina, comensa.
En Nom de N. S. Deu.


Asso
matex en dit libre en cartes 58. en la segona pagina, comensa. Encara
atorgam.


Asso
matex en dit libre en 59. cartas en la segona pagina, comensa. En Nom
de Deu.


Asso
matex, es en dit libre en cartes 60. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.


Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 92. comensa. En Nom de N.
S.


Asso
matex en dit libre en cartes 105. en la primera pagina, comensa. En
Nom de N. S. Iesu-Christ.


Asso
matex es en lo dit libre den Rossello en cartes 127. en la segona
pagina, comensa. Sia a tots cosa manifesta.


Asso
mateix en dit libre den Rossello en cartes 127. en la segona pagina,
comensa Sapien tots.


Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 154. en la primera pagina,
comensa. Sapien Tuyt.


Altra
confirmacio en dit libre en cartes 157. en la primera pagina, mira
aquesta materia en dit libra en cartes 166. comensa. Sapien Tuyt
segona pagina.


Asso
matex en dit libre en cartes 172. en la primera pagina, comensa.
Namfos.


Asso
matex en libre den Rossello en 102. cartes en la primera pagina,
comensa Pateat Vniversis.


Asso
matex es en dit libre den Rossello en cartes 232. en la primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.


E
de confirmacio de Franqueses e de bons vsos parla la franquesa en lo
dit libre en cartes 235: comensa. Petrus Dei gracia.


Que
si sera fet contra Franqueses que nos puxa allegar possessio, es en
libre den Rossello en cartes 168. en la segona pagina comensa Nam
Fos, y en libre den Rossello nou en cartes 119.


Res
fet quontra Franqueses, Privilegis consuetud, e bons vsos de
Mallorques sia tot Revocat e reduit al primer estat no obstant
qualsevol manament en contrari Real provehit, es en libre den
Rossello en cartes 236. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia, & novo pargameneo in cartis 191.


Comissions
fetes contar Franqueses son nulles e de negun moment,
es en libre den Rossello en cartes 239. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus.


Letres
o cartes Impretrades, o Impetradores contra Franqueses no sien
obeides, es en libre den Rossello en cartes 249. en la primera
pagina, comensa. En Pera per la gracia 
de
Deu.


Si
algu Impetrara letres, o provisions contra Franqueses, tal Impetrant
hage a donar caucio de les despeses que la Vniversitat per Revocar
aquelles fara, es en libre den Rossello en cartes 268. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
los Officials Reals qui han Iurat servar alguns capitols: no son
tinguts servar aquells, si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Que
les Lletres Impetrades, e Impetradores del Señor Rey, conegut per lo
governador que son contra Franqueses no sien servades, es en libre
den Rossello en cartes 278. en 
la
segona pagina, comensa. Petrus.


Que
no sia fet perjuy a les Franqueses per lo exces fet per los
habitadors de Mallorques per la obsidio feta al Castell de
Pollensa per manament Real, es en libre den Rossello 
en
cartes 201. primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Revocatoria
de vna Letra Real obtesa contra Franqueses es en libre den Rossello
en cartes 370. la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.


Lletres,
Cartes, o Scriptures Reals, les quals son vistes esser contra
Franqueses no sian servades, es en libre en cartes 367. en la segona
pagine, comensa. Ioannes Dei gratia;


y
les despeses de revocarho se pagan de bens dels qui tals
letres e provisions Impetraran contra Franqueses.


Confirmacio
de Franqueses, es en dit libre en cartes 385. la primera pagina,
camensa. Pateat Vniversis.


Per
los capitols de corts Generals, no sia periudicat en cosa alguna a
Ies Franqueses, Consuetuds, e bons vsos del Regne de Mallorques, ans
aquelles estigan en se forsa e valor, es en libre de
capitols de Corts Generals en 88. capitols en cartes 54. la segona
pagina.

FRVYTA.


De
Fruyta verde nos paga dret, de la seca,
emparo lo acustumat: parla la Franquesa en libre den Sant Pera
en la sisena carta en la segona columna.


De
la Fruyta uerde dispon la Franquesa lo contengut de dalt en
libre den Rossello en cartes 49. en la segona pagina, comensa encara
donam.


FADIGA.


Qui
ha lo basto ha la Fadiga, en Alous Reals, es en libre
den Sant Pera en la 16. carta en la primera columna en 70. cartes,
comensa la franquesa Noverint Vniversi en la quarta columna.


Asso
matex es en dit libre en 126. cartes en la segona pagina. Noverint
Vniversi.


Asso
matex es en dit libre en cartes. 140. en la segona pagina, comensa
encara comja.


Asso
es en libre den Rossello en cartes 103. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.

FILLS
DIFFININT LOS PARES QVAL EDAD


Deusen
Haver.


Es
continuat devall en la letra L. en la dictio Legitima, mireu alli de
diffinicions dels dits Fills, en dictio diffinicions.


Lo
Fill en tractant de Matrimoni, es haut per mancipat in libro den Sant
Pera in cartes 31. Vers. Primer Filius familias.


FORMENTS.


Licencia
de Forments, mireu devall en la dictio habitadors on hi ha algunes
licencies continuades sots la dita dictio.


Si
algu compra Forment a tres deu pesar a quatra lliures e deu dar 20.
vnses de Pa blanch e 22. vnces de Pa ros
e 30. vnces de Pa ab tot de aquelles, e altres capitulacions
fent en asso parlen vns capitols posats en libre den Rossello en
cartes 90. en le primera carta, comensa. Si compra Forment e
proceguex fins a cartes 92. en dictio Blat mita tot lo
qui parla de Forments.


FRVYTS
O SPLETS.


Los
Fruyts ço es Blats, Vins, Olis, Llana, Forments e altres
fruyts, ans que sien nats nos poden comprar ans de temps apreu
cert, e los conttactes son nulles e lo Venedor, es tingut
tornar lo preu ab lo interesser que es quatra sous per
lliure
, es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Iacobus Dei gracia.


De
Fruyts comprats arrancats e dats a renovellar
parla la franquesa en dit libre en cartes 85. en la segona columna,
comensa. Martinus dei gracia, e en la quarta columna, es moguda vna
questio sobre dits contractes ab respostas de Doctors
en lo dit lloch continuats.


FLORINS.


De
Florins mira la dictio monedes dauall continuada.




FISCH.


Sentencia
donada contra lo Fisch mireu en dictio. Advocat Fiscal.


Lo
Procurador Fiscal no puxa negos sots privacio de son offici
menar ne procurar plets de qualsevols singulars altres, sino
solament, les causes Fiscals, es en libres den Sant 
Pera
folio 33. columna tercera cap. Item per Tolre vexacions.


FRAVS.


Si
Fraus seran comesos per los compradors del delma del bestiar e
altres dispon la franquesa en lo libre den Sant Pera en la primera
pagina en cartes 122. comensa. Nos Ioannes Dei gratia.


FRANCHS.


Persones
Franques no poden esser assotades, mireu en la dictio,
correr la vila ab assots.


FOSSAR
DELS IVEVS.


Com
lo Rey doná lo fossar dels Iueus a la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 112. en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


FITTES.
(fita, fites; hitos, piedra hita o fita; lindes; separación de
términos o pastos
)


Totes
questions per occasio de Fittes se hagen a determinar sens
strepit summariament, es en libre den Rossello en cartes 138. en la
segona pagina, comensa. Enfant en Iaume


e
mireu dalt en la dictio, termens, e de fittes, mira en
la dictio termens de Possessions e pastures.


FAMILIARS
REALS.


Quison
entesos Familiars Reals, mira la decleratio en libre den
Rossello en cartes 175. en la primera pagina, comensa Iacobus.


FIRIES
DE MESSES.


De
Firias de messes parla la franquese en libre den
Rossello en cartes 234. comensa. Petrus Dei gracia en la primera
pagina.


FAMILIARS
DE GOVERNADOR.


Si
los Familiars de Governador poden haver officis en lo Regne, mireu en
la dictio Domestichs.


FERRERS.


Negun
Ferrer, o altre no gos fer o posar en alguna ferrussa, coltell
o daga algun señyal, sino aquells que aquell tal
Ferrer, o la sua familia hauran fets, es en libre den Rossello en
cartes 371. segona pagina, comensa. Ioannes.


FORNERS.


Dels
forners parla lo Privilegi en libre den Rossello en cartes 456. la
primera pagina, comensa. Nos ferdinandus.


Forners
no poden tenir carrec ningu vniversal folio 69. pagina segona del
llibre den Abello.


Franchs
son en totes les terras de Arago, los homens de
Mallorque. en Rossello nou folio 22. 119. y 166.


Contra
Franqueses nos pot allegar possessio en dit libre folio 119.


Filiacio
se ha de fer per lo Gran, y General Consell nemine discrepante se
resolgue ab determinacio del Concell Gran a 21. Maig 1609. decretada
per lo Señar Vittey als.


Fadiga
es del qui ha lo basto o hasta en libre den S. Pera
folio 140. pagina segona.


Fill
contractant matrimoni es hagut per
emensipat en dit libre folio 31 Versiculo primo filius
familias.


Familiars
no anant a guarda los dies quels toca, pugan esser compellits per los
Ministres Reals libre vert folio 117.


Inquisidors
no poden conexer de camins Reals, y publichs libre folio 117.


Franqueses
que sien observades en la administracio de Iusticia, vide
administracio.


Franqueses
sien servades, y no sien interpretades capitol 45. de les Corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Familiars
del Sant Ofici, no gozen de immunidad per rao de deuta
Real ni fiscal, ni de administracio de bens Vniversals: carta Real
dat, en Valladolid a 29. Mars 1555. folio 
16.
del libre de Cartes Reals de cuberta de fust.


Familiars
del Sant Ofici estan subiectes al Mostasaf en coses de se
lurisdictio: Carta Real dade en Madrid a 19. laner 1609. folio 17.
del libre de Cartes Reals de cuberta de fust, & folio 64. del
libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Familiars
ni Ministras del Sant Ofici, no poden sortear carrechs
Vniversals: Carta Real dat en Madrid a 20. fabrer 1637. folio
96. pagina segona del libre de Cartes Reals ab 
cuberta
de fust.


Familiars
del Sant Ofici poden tenir carrechs Vniversals, mentres no hagen de
donar vot ni aconcellar Carta Real dat en Çaragosa a
10. 8bre. 1643. folio. 98. pagina segona del libre de Cartas Reals
cuberta de fust.


Familiars
del Sant Ofici estan subjectes al Execudor Carta Real dat en Aranives
(Aranjuez) a 29. Abril 1651. folio 112. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de fust.


Franchs
no poden tenir Oficis Vniversals: Carta Real dat en Madrid a 14. Mars
1646, folio 122. del libre de cartes Reals ab cubertes de fust.


Familiars
Franchs del Sant Ofici no poden ser Morbers, ni altre Oficis
Vniversals Carta Real dad en Madrid a 15. Setembre 1660. folio 172
del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Familiars
del Sant Ofici na poden Regir Oficis sens q primer, y
antes de la Extractio no hagen renunciat a son for Carta Real
dat en madrid a 11 Ianer 1662. folio 181. del libre de Cartes Reals
ab cuberta de fust.


Fiscal
de Mostasaf toca nomenarlo a los Iurats Carta Real dat
en Manrid a 2. Febrer 1620. folio 152. del libre de Cartes
Reals ab cuberta de plegami.