Mostrando entradas con la etiqueta gavina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gavina. Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de marzo de 2024

Lexique roman; Gavaingnar, Gavanhar - Regazerdonar, Reguizardonar

 


Gavaingnar, Gavanhar, v., miner, ronger, affaiblir, nuire.

Pus no t puesc destruir e gavanhar.

Mathieu de Querci: Tant suy.

Puisque je ne te peux détruire ni affaiblir.

Dic vos que re no y gavanha.

Amanieu des Escas: A vos qu' ieu. 

Je vous dis que rien n'y affaiblit.

No s bayssa ni s gavanha.

Raimond de Miraval: Tot quan. 

Ne s'abaisse ni s'affaiblit.

Fig. Qu'ieu pueis senta tant est mal que m gavanha.

G. Riquier: Aisi com selh.

Que puis je sente tant ce mal qui me mine.

Om ja m di ni m' enseigna

Qu' aissi m gavaing.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Incessamment on me dit et m'enseigne qu'ainsi je me mine.


Gavina, s. f., lat. gavia, mouette. 

Dins las isllas, de las gaudinas

Yeysson aucels que han nom gavinas.

V. de S. Honorat.

Dans les îles, des bois sortent oiseaux qui ont nom mouettes. 

CAT. Gavina. ESP. Gaviota. PORT. Gaivota. (chap. Gaviota, gaviotes. Alemán Möwe, inglés Seagull.)

2. Gavanh, s. m., du lat. gavia, goëland (Goéland est un nom vernaculaire ambigu désignant les espèces d'oiseaux marins de la famille des laridés appartenant au genre Larus ainsi que d'autres...)

D' albanel, de gavanh, d'autres auzels ferens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De hobereau, do goëland, d'autres oiseaux carnassiers.

ESP. Gavia. PORT. Gaivão. IT. Gabbiano.

Gavanh, gavia, Gaivão Gabbiano

Gaymentar, Guaimentar, Gasmentar, v., se lamenter, se tourmenter, gémir.

La lenga d'Oc en devra sospirar,

Proenzals planher et gaymentar.

(chap. La llengua d'Oc ne deurá suspirá, y los provensals plorá y lamentá; gañolá.)

Poëme sur la mort de Robert, roi de Naples. 

La langue d'Oc en devra soupirer, et Provençaux pleurer et se lamenter.

Per so no s guaimenta

Mos cors.

P. Rogiers: Tan no plou.

Pour cela mon coeur ne se tourmente pas.

Mot plorero e gasmenteron las donas.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Moult pleurèrent les dames et se lamentèrent.

ANC. FR. Brief, à ouyr leur resverie,

Comment l'une l'autre guermente, 

S'estoit une droicte faerie.

Coquillart, p. 106.

De chantz plaisans ne fault plus guermenter, 

Mais en douleurs vous expérimenter. 

Cretin, p. 43. 

Pensant qu'ils se guementassent de quelcque larron, meurtrier ou sacrilége.

Rabelais, liv. IV, ch. 48.

Fort je me garmentoye

Et souvent lamentoye.

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 65.

ANC. CAT. Guaymentar.

2. Gayment, s. m., gémissement, lamentation, deuil.

Loc. Menar gran gayment.

Lo Desprezi del mont. (Despreczi)

Mener grand deuil. 

Que ploron e menon gaimen. V. de S. Énimie, fol. 21.

Qui pleurent et mènent deuil.

3. Gaimentamen, s. m., gémissement, lamentation.

Per plors et per gaimentamens de penedensa. Trad. de Bède, fol. 11.

Par pleurs et par gémissements de pénitence.

4. Esgaimentar, Esgamentar, v., gémir, se lamenter.

Qui vezia las donas esgaymentar... no s podian tener de plorar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Qui voyait les dames gémir... ne se pouvaient tenir de pleurer.

Dis: Mayre, laissa 'l plorar 

E 'l doler e l' esgamentar.

(chap. Va di: Mare, dixa lo plorá y lo doldre y lo gemegá o gemecá.)

Passio de Maria.

Dit: Mère, laisse le pleurer et le douloir et le gémir.

Lexique roman; Esperit – Sospirar

Planhian e esgaymentavo fort. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17.

Se plaignaient et gémissaient fort.

5. Desguaimentar, v., gémir, se lamenter.

Fort si playn e si desguaimenta.

Aissi si desguaymenta Venanzis cascun dia. V. de S. Honorat.

(chap. Aixina se lamente Venancio cada día; gañole, plore, gemegue o gemeque.)

Fort se plaint et se lamente.

Ainsi se lamente Venance chaque jour.


Gayna, s. f., lat. vagina, gaîne.

Dieus comandet a sant Peyre qu' el tornes son cotel en la gayna.

(chap. Deu li va maná a San Pere que tornare son gaviñet a la vaina.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Dieu commanda à saint Pierre qu'il remit son couteau en la gaîne.

Torna ton cotel en la gayna.

(chap. Torna ton gaviñet a la vaina.)

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 26. 

Remets ton couteau dans la gaîne.

IT. Guaina. ESP. Vaina. (chap. Vaina, vaines; v. desenvainá, envainá.)


Gayssar, v., drageonner, pousser, croître.

Fig. Malvestatz el mon tan gayssa,

Per que patz de nos s' avanta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc. 

Méchanceté croît tant dans le monde, c'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.

(chap. Grillá, traure grill, grills, com les pataques, les sebes y un sebollot de Penarroija que está tan grillat com lo seu amic Manel Riu Fillat. Los dos són víctimes del tomàtic.)


Gazal, adj., bavard.

Diray vos que fort me tira 

Vielha gazals. 

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueya.

Je vous dirai que me déplaît fort vieille bavarde.

2. Gazalhar, v., bavarder, hâbler.

Ans que plus se gazalh. 

Giraud de Borneil: Joys e chans. 

Avant que se bavarde davantage. 

Part. prés. Gilos que s fan baut, guazalhan, 

Meton nostras molhers en joc. 

Marcabrus: A l' alena del. 

Jaloux qui se font gais, en bavardant, mettent nos femmes en jeu.

3. Gasar, v., bavarder, babiller.

Prenes aquel vilan, anas lo estacar

Per pes, per mans, qu' el non puesca movre ni gasar.

Chronique d'Arles. 

Prenez ce vilain, allez l' attacher par les pieds, par les mains, qu'il ne puisse mouvoir ni bavarder.


Gazanh, Guazanh, Gazainh, Guazaing, Gaanh, Gaaing, s. m., gain, profit, 

bénéfice.

Lo perdr' er granz, e 'l gazainhz er sobriers.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Le perdre sera grand, et le gain sera supérieur.

Ieu am mais...

Sofrir un honrat damnatge,

Que far guazanh on ieu honratz non fos.

Arnaud de Marueil: Us guays amoros.

J'aime mieux... souffrir un honoré dommage, que faire profit où je ne fusse pas honoré.

Qui a tort guereia trop longamen, 

A tart ve lo gaanh, e per soven.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43. 

Qui à tort guerroie très longuement, sur le tard voit le gain, et perd souvent. 

Fig. Quar conosc qu'en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor.

Giraud le Roux: A ley de bon. 

Car je connais qu'en fol gain m'ont mis mes yeux traîtres.

Loc. Car qui cuia gazaing traire,

Non es fort bons dompneiaire. 

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui pense tirer gain, n'est pas fort bon galant. 

Cyst auran guazanh ifernau.

Marcabrus: Pus mos. 

Celles-ci auront gain infernal. 

Per cobezeza de gazanh temporal. V. et Vert., fol. 76.

Par convoitise de gain temporel. 

Prov. Gaains en archa es dans en cosciencia. Trad. de Bède, fol. 80.

(chap. Lo guañ al arca es mal a la consiensia.)

Gain en coffre est dommage en conscience.

- Intérêt. 

Quan n' ac tot trait, lo gasaing e 'l capdal.

V. de P. Pelissier. 

Quand il en eut tout tiré, l' intérêt et le capital. 

En aisso pert lo gazaing e 'l capdal. 

Reforsat de Forcalquier: En aquest. 

En cela perd l' intérêt et le capital. 

ANC. FR. Que tuit cil qui armes porroient porter alassent après lui au gaaing. 

C. de G. de Tyr. Martenne, A. C, t. V, col. 598. 

Ainsi fu departi le gaienz de Constantinoble. Villehardouin, p. 91.

ANC. CAT. Gazagn, guadagn. CAT. MOD. Guany. ANC. ESP. Gano.

PORT. Ganho. IT. Guadagno. (chap. Guañ, guañs; ganansia, ganansies; benefissi, benefissis; profit, profits.)

2. Gazalha, s. f., gain, profit, bénéfice.

Auretz aital guazalha,

Que vos dara palafre.

Cercamons: Car vei.

Vous aurez tel profit, qu'il vous donnera palefroi.

Rica gazalha.

Gavaudan le Vieux: Aras quan. 

Riche bénéfice.

3. Gazanha, s. f., gain, profit.

Anc hom d' amar non fetz gensor gazanha.

Peyrols: Si be m sui.

Oncques d'aimer on ne fit plus beau gain. 

ANC. FR. Ne por gaaigne ne por perte... 

Mès il ne puet de sa gaaingne 

Soffisamment vivre sor terre.

Roman de la Rose, v. 8714 et 11660.

IT. Guadagna. (N. E. Guadaña en castellano es la dalla, el dalle, herramienta que lleva la muerte, pero que ha dado la vida a infinidad de gente.)

4. Gazanhatge, s. m., gain, profit.

Doncx be fa tot hom gran gazanhatge

Qu' el retenga per amic.

R. Gaucelm de Beziers: A Dieu.

Ainsi bien fait tout homme grand profit qu'il le retienne pour ami.

ANC. FR. Esperans qu' audit lieu de Paris trouveroient bon gaignage.

Monstrelet, t. I, fol. 264.

5. Gazanhament, s. m., profit, bénéfice. 

Aquest gazanhament fo fag en la sala, a Montalban.

Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 304.

Ce profit fut fait dans la salle, à Montauban.

6. Guazan, s. m., vassal.

Li guazan si son acordat 

Entr' elhs, e ves lui revelat.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Les vassaux se sont accordés entr'eux, et rebellés contre lui.

7. Guasandor, s. m., cultivateur, exploitateur.

Laboradors e guasandors de teras. L'Arbre de Batalhas, fol. 211.

(chap. Llauradós y explotadós de terres.)

Laboureurs et exploitateurs de terres.

8. Guazanhador, s. m., pillard, pilleur, maraudeur.

Pessa en qual terrador

Emblaran siey guazanhador.

P. Cardinal: D' Esteve de. 

Pense en quel territoire voleront ses pillards. 

CAT. Guanyador. ESP. Ganador. PORT. Ganhador. IT. Guadagnatore.

(chap. Guañadó, guañadós, guañadora, guañadores.)

9. Guaignar, s. m., pillard, avide de gain.

Aquest plah deu cerchar lo plus guaignars. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Doit rechercher ce plaid le plus avide de gain.

10. Gazanhable, adj., profitable, productif, de bonne venue.

L' efas que y nayssera er gazanhable. V. et Vert., fol. 76.

L'enfant qui y naîtra sera de bonne venue. 

IT. Guagnabile.

11. Gazanhar, Gazagnar, Guazanhar, Gasaingnar, Gaaniar, v., gagner.

Tot so qu'el gasaingnava dava a sos paubres parens.

V. de Giraud de Borneil.

Donnait à ses pauvres parents tout ce qu'il gagnait.

Anc no guazanhei tant en re, 

Cum quan perdey m'amia.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

Oncques je ne gagnai tant en rien, comme quand je perdis mon amie. Fig. Ja ab vos no gazanh be per mal.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Jamais avec vous ne gagne bien pour mal.

Venian de randon

En l' islla de Lerins gazagnar lo perdon. 

V. de S. Honorat.

Venaient avec hâte en l'île de Lerins gagner le pardon.

Loc. Ben sai guazanhar mon pa 

En totz mercatz. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Je sais bien gagner mon pain en tous marchés.

Prov. Quar leu despen qui de leu o gazan. 

G. Faidit: Moutas. 

Car légèrement dépense qui facilement le gagne.

Asaz val mais guazanhar en argen

Que perdre en aur, segon mon escien.

Aimeri de Peguilain: En greu pantais.

Beaucoup plus vaut gagner en argent que perdre en or, selon mon escient.

- Acquérir.

Saup gazanhar amics et amigas.

V. de Raimond de Miraval. 

Sut gagner amis et amies.

- Obtenir, remporter un avantage.

En Deu n'ai fianza,

D' on gazagnarem

Sobre sels de Fransa.

Tomiers: De chantar. 

En Dieu j'en ai confiance, d'où nous gagnerons sur ceux de France.

- Avancer, faire du chemin.

Quavalgan a Barssalona, e aqui, gazaynnem pueys a Lerida. Philomena.

Chevauchant vers Barcelonne, et là, nous gagnâmes puis vers Lérida. Part. pas. Qu'els grans plazers d'amor

Aia totz guazanhatz.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Qui ait gagné tous les grands plaisirs d'amour.

- Fertilisé, exploité.

Si cum profeitunt li espes semenat en la bona terra e gaaniada.

Trad. de Bède, fol. 62.

Ainsi comme profitent les semés épais en la terre bonne et fertilisée. ANC. FR. Loiaument lor pain gaaignent.

Roman de la Rose, v. 5075. 

ANC. CAT. Gazagnar, guadagnar. CAT. MOD. Guanyar. ESP. Ganar. 

PORT. Ganhar. IT. Guadagnare. (chap. guañá: guaño, guañes, guañe, guañem o guañam, guañéu o guañáu, guañen; guañat, guañats, guañada, guañades.)

12. Guazardon, Guizardon, Guizerdon, Guierdon, s. m., guerdon, récompense, profit. 

Coms de Tolza, mal guazardon aten 

Selh que vos sier, d'on vey qu'es grans dolors, 

Quar de servir tanh qualque guazardos.

Bertrand de Born: Un sirventes farai.

Comte de Toulouse, attend mauvaise récompense celui qui vous sert, d'où je vois qu'est grande douleur, car à servir il convient quelque récompense.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors.

Pons de Capdueil: Ges per la.

M'a rendu moult beau guerdon amour.

C' aitals sia 'l guizerdos.

Folquet de Marseille: Chantars me.

Que telle soit la récompense.

Loc. Que m pot leu guizardon rendre

Del maltrag e del doler.

B. de Ventadour: Amors e que.

Qui me peut facilement rendre récompense de la peine et du douloir.

Son voler fas, e quier li 'n guizardo.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Je fais son vouloir, et lui en demande récompense.

Loc. prov.

Qui ben sier, bon guazardon aten.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Qui bien sert, bonne récompense attend.

ANC. FR. Le franchi, et lui et sa fame et ses enfans, en guerredon de son bon servise. Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 187.

Se cil le guerredon n'a. Le Roi de Navarre, ch. 8.

Sire, dist Herloin, grant gueredon vos doi.

Roman de Rou, v. 2615.

ANC. CAT. Gazardon, gaizardon. ESP. Galardón. PORT. Galardão. 

IT. Guidardone. (chap. Galardó, galardons; v. galardoná. Tel donen perque tel has guañat. Tel : te lo : te 'l.)

13. Guazardinc, s. m., récompense.

Aitan t'en val un guazardinc.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom. 

Autant t'en vaut une récompense.

14. Guiardonaire, Gazardonador, s. m., qui récompense, rémunérateur. Deus es guiardonaire. Trad. de Bède, fol. 57.

Dieu est rémunérateur.

Atressi an bon guazardonador.

Cadenet: Meravilh me. 

Également ont bon rémunérateur. 

ANC. FR. Vous soit, très douce dame, de ce guerredonnere.

Roman de Berte, p. 186. 

ESP. Galardonador. PORT. Galardoador. (chap. Galardonadó, galardonadós, galardonadora, galardonadores.)

15. Guazardonar, Guiardonar, v., guerdonner, récompenser.

Si ma dona m volgues guazardonar

Lo mal qu' ieu trac, no m poiria falhir res. 

Arnaud de Marueil: En mon cor ai. 

Si ma dame me voulût récompenser le mal que je souffre, ne me pourrait faillir rien.

Servirs qu'om no guazardona

Et esperansa bretona, 

Fan de senhor escudier.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne, font d'un seigneur un écuyer. 

Part. prés. Elha es tan ensenhada e pros

Que del tot m'er guazardonans. 

G. Adhemar: S'ieu conogues.

Elle est si apprise et méritante que du tout elle me sera récompensant. Part. pas. En aissi es trop miels guazardonatz.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Par ainsi est beaucoup mieux récompensé.

Pueis m'auria mos mals guiardonnatz.

Rambaud d'Orange: Si de trobar.

Après elle m'aurait récompensé mes maux.

ANC. FR. Qui Diex sert, Diex le guerredonne,

Qu'à cent doubles li rent et donne.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 197.

ANC. CAT. Gazardonar, guizardonar, guizerdonar. ESP. Galardonar.

PORT. Galardoar. IT. Guidardonare, guiderdonare. (chap. Galardoná: galardono, galardones, galardone, galardonem o galardonam, galardonéu o galardonáu, galardonen; galardonat, galardonats, galardonada, galardonades.)

16. Reguizardonansa, s. f., rétribution, récompense.

Una meteissa reguizardonansa de loguer.

Trad. de la IIe épître de S. Paul aux Corinthiens.

Une même rétribution de loyer.

17. Regazerdonar, Reguizardonar, v., récompenser, rémunérer.

Quar dias poiria venir que sel que auras servit ti regazerdonara.

Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Car jour pourrait venir que celui que tu auras servi te récompensera.

Mas ieu reguizardonaray la.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais je la récompenserai.

ANC. FR. Mais les gaiges dont il les reguerdonne.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 552.

domingo, 1 de agosto de 2021

XIII, DESIG DE LOS DESIGS.

XIII

DESIG
DE LOS DESIGS.



Confiteantur
tíbi, populi, Deus;
Confiteantur tibi populi omnes!
(Psalm
66-v.3.)



Era
l´hora del día en que s´encénen
Dintre´l cor los desigs que
del cel vénen,
Y´l cor desficïós s´en vol anar;
Exa hora
de süau melancolía,
Quant la derrera claredat del día
Son
arreveure trist comença á dar.



Genoll
ficats, sobre la terra broja,
Vora´l sepulcre que lo còs
estoja
Del Mártir de la Fe, gran Ramon Lull,
Ma ánima plena
de condol, jo orava;
Y, desde´l mon, al Infinit volava,
Com la
gavina al cel desde un escull.





XIII
DESEO
DE LOS DESEOS.



Era
la hora en que el corazon abriga deseos celestiales, y, displicente,
quiere irse de este mundo; esa hora de suave melancolía, en que la
claridad del crepúsculo vespertino empieza á darnos su triste
adios.



De
rodillas sobre la desnuda grada, cerca del sepulcro que encierra el
cuerpo del Mártir de la Fe, del gran Ramon Lull, oraba yo, con el
alma sumida en la tristeza; y, desde este mundo, me elevaba á lo
Infinito, como la gaviota al cielo desde un escollo.





Recordava
ferestes amargures
Qu´en Lull vá sofferir de les criatures
Per
donar á conexe ´l nom de Deu;
Y, malgrat sa invencible
benvolencia,
Conseguir no pogué sa inteligencia
Fos adorat el
bon Jesús arréu.



¡Còm.
Senyor! ¿Y aqueix héroe d´activesa
Casi res vá lograr en
escomensa
Que feu als pobles servidors del mal?



¿Y
l´unió religiosa de los pobles,
Sòls ha de ser desig de los
cors nobles;
Aspiració, y no més, del ideal?



Aqueix
desig que lo meu cor omplena
Y que bull en la sanch de cada
vena,
El desig de que Vos siau conegut,
¿No ha de tenir
satisfacció algun día,
Y hem de veure del home l´agonía,
Sempre
pe´l geni del error vençut?



Suspir
ab ansia per la pau divina,
Per l´unitat de Fe, que ´ns
encamina
Cap-dret al Cel per un meteíx viarany;
Suspir pera
que vinga l´amor pura,
Regne de fe y d´amor, que ´ns
assegura
L´adveniment del Regne sens engany.







Recordaba
las fieras amarguras que Lulio tuvo que sufrir de los hombres, para
dar á conocer el Nombre de Dios. Y, sin embargo, ni su inteligencia,
ni su caridad, lograron que Jesucristo fuese adorado en todas partes.



¡Cómo,
Señor! ¿Y ese héroe de la actividad ardiente, casi nada pudo
conseguir en la empresa de ilustrar á los pueblos paganos? ¿Y la
union religiosa de todos los pueblos, ha de ser simple deseo de las
almas nobles; no más que aspiracion de un ideal?



Este
deseo que hinche mi corazon, que hierve en la sangre de mis venas, el
deseo de que Tú seas conocido, ¿no ha de verse satisfecho algun
día? ¿Hemos de presenciar siempre la angustia del hombre, vencido
por el genio del error?



Suspiro
por la paz religiosa, por la utilidad de la Fe, que nos encamina
derechamente á Dios por un mismo sendero. Suspiro por el amor puro,
por el reinado de la Fe y del Amor, que nos asegura el advenimiento
de la Verdad Eterna.






¡Oh!
¡No han pogut encara ´ls fervorosos
Grans genis de qui estam més
ergullosos,
Del error los imperis esvahir!



¡Encarara
s´extén per l´ampla Terra
Com grossa taca exa negror
qu´aterra,
Y´ns fa del íntim de lo cor gemir!



Pau,
y Lull, y Xavier, y altres, petjaren
Casi la terra tota;
derramaren
L´aygua de Fe y d´Amor en l´Univers;
Mes no han
bastat sos gegantins esforços,
Y l´home se revingla ab braus
retorços
Dintre del cercle del error pervers.



La
llavor de la Fe; depositada
En l´Arca d´Israel, fo fecundada
Per
la Sanch generosa del Senyor;



Los
vents del Cristianisme la prengueren,
Y ab ses valentes ales la
dugueren
Fins als límits sabuts per l´antigor.



Los
Apòstols les roques del Calvari,



Abandonaren
ab sublim desvari,
Empesos per l´afronta de la Creu;
Y desde
l´Indo á les iberes platjes,
En inmortals, maravellosos
viatjes,
Portar saberen l´Unitat de Deu.





¡Ah!
¡No han podido aún los fervorosos genios, orgullo soberano de
nuestra raza, destruir los imperios del error! ¡Todavía cubre gran
parte de la tierra esa afrentosa mancha, contra la cual protestamos
con gemidos!



Pablo,
y Lull, y Javier, y muchos otros, visitaron casi toda la tierra;
derramaron el agua de la Fe y del Amor en todas las regiones: mas no
han sido suficientes sus colosales esfuerzos; y el hombre se retuerce
todavía dentro del férreo círculo del error.



La
semilla de la Fe, depositada en el arca de Israel, fué fecundizada
por la generosísima Sangre del Señor. Los vientos del Cristianismo
la tomaron, y en sus valientes alas condujéronla hasta los límites
del mundo entónces conocido.



Los
apóstoles con sublime inspiracion abandonaron las rocas del
Calvario, impelidos por la afrenta de la Cruz. Y desde el Indo hasta
las playas ibéricas, en inmortales milagrosos viajes, supieron
llevar la fe de la unidad de Dios.





Y
los obrí ses cátedres Atenes,
Y venerá la Italia ses
cadenes,
La veu de los Pontífices troná;
Aprés dels mártirs,
confessors exiren,
Y los fills de Germania ´ls exoíren,
Y´l
nom de Crist sos estandarts inflá.



Després,
los barcos espanyols tallaren
Les ones del Atlántich, y
volaren
Al Nou Mon ferventissims missioners;
Y la infelís
progenie americana
Incliná son bell cap de jovensana,
Devant
Aquell qui acull als extranjers.



Mes...
¡ay!, (no pot ma cristïana lira
Expressar eix dolor que la
retgira),
Transcorreren les glories del Passat:
Y tanta sanch
gustosament donada,
Tant d´entussiasme, tante fe exaltada,
Pera
espoltrir los ídols no han bastat.



¡Ay!
No han bastat grandeses d´heroísme
Pera plantar la Creu del
Cristianisme
Hontsevulla respire un fill del hom.
Hi há
terres y més terres, no llunyanes,
Que may senten la veu de les
campanes,
Ni de Jesús lo suävíssim Nom.





Y
Grecia les abrió sus cátedras, é Italia veneró sus cadenas:
escuchóse la atronadora voz de los Pontífices. Tras de los
mártires, vinieron los confesores; y los hijos de Germania aceptaron
su doctrina; y, al nombre de Cristo, ondearon al viento sus
estandartes.



Despues,
los barcos españoles surcaron las olas del Atlántico; volaron al
Nuevo Mundo ferventísimos misioneros; y la infeliz raza americana,
inclinó su jóven cabeza ante aquel Señor que acoge al extranjero.



Mas...
¡ay!, (no puede mi cristiana lira expresar el dolor que me abruma),
transcurrieron las pasadas glorias; y tanta sangre con sumo gusto
ofrecida, entusiasmo tan verdadero, tan exaltada fe, para pulverizar
los ídolos, no han bastado.



¡Ay!
No han bastado las más heróicas empresas, para plantar la Cruz del
Cristianismo por doquiera respire un hijo del hombre. Hay muchísimos
países, no lejanos, en que nunca se oye la voz de la campana, ni el
dulcísimo Nombre de Jesus.





La
cruël Mitja Lluna
senyoreja
Los boscos de palmeres, que rastreja
L´elefant, en
lo sòyl de Faraó;
En les ciutats de la pagana Xina
Sufrir no
poren, sense ferlo ruina,
Que s´alce á Deu un cristiá torreó.



¿Qué
més? Entre les runes llastimoses
De Salem, á l´Europa
doloroses,
¿No hi llampega lo ferro mussulman?
¿Qué n´hem
tengut de les brillants Creuades,
Quant tota Europa enviava ses
armades
Per abatre les glories del Koran?



¡Ay!
en noltres matexos, la senyera
De l´Unió religiosa ¿la venera
Y
li es avuy tota ánima fidel?



¿Es
per ventura ab altivesa noble
Arborada y seguida en cada poble?



¿L´interés
nostre es l´interés del Cel?



¡Voldría
que de cop se declarassen
Catòliques les Gents; y
proclamassen
Sòls una Fe, un Baptisme, y un Senyor;
Y del
Tánys al Níger, dés la França
A la llunya Otaíti,
l´alabança
Uníssona pujás al Creador!




La
cruel Media Luna señorea los bosques de palmeras, donde vive el
elefante, en el suelo de los Faraones. En las ciudades de la pagana
China, no pueden sufrir, sin derribarlo, que se levante á Dios
cristiano templo.



¿Qué
más? Entre las ruinas de Jerusalem, eterno dolor de Europa, ¿no
brillan los aceros musulmanes? ¿Qué obtuvimos de las grandiosas
Cruzadas, cuando toda Europa enviaba sus ejércitos, para abatir las
glorias del Koran?

¡Ay! Nosotros mismos, ¿acaso somos fieles
á la bandera de la union religiosa? ¿La enarbolan y siguen con
noble altivez todos los pueblos? Nuestros intereses, ¿son los
intereses de Dios?

¡Ojalá todas las naciones,
instantáneamente, se declarasen católicas, proclamando una sola Fe,
un solo Bautismo, un solo Señor! ¡Y del Tánais al Níger, desde
Francia á la lejana Otaíti, subiese unísono el cántico de
alabanzas, al Sér Supremo!





¡Oh
Unitat!, tu no ets filla de la Terra;
Los hòmens te declaran dura
guerra.
Y no t´albergan en les patries llars;
¿Per qué
t´enjega l´ignorancia vana?
¿Per qué s´ajau tant temps la
raça humana
Sots l´ombra impura de maleyts altars?



Tu
ets estrella de llum maravellosa,
Tu devallas del Cim, font
delitosa,
Y regas los verjers del Esperit.



¡Avina,
avina, resplendor puríssim
De l´Essencia invisible del
Altíssim!
¡Ay! ¡qu´ens cubreix la tenebrosa nit!



¿Quant,
Deu meu, brillará en tota la Terra
L´antorxa de la Fe, que´l
Mal desterra,
Y tots veurem universal claror?
¿Quánt el
dimoni no rebrá homenatje
Ni tendrá en sòls un cor felís
estatje?
¿Quánt serèu NOSTRE DEU, Senyor, Senyor!! -


La
llantia del Santíssim llambrejava,
Casi fosca la bòveda
quedava,
Y les ombres giravan entorn meu;
Lo pensament enlayre
se desfeya,
Y un riu d´ardents llágrimes me queya,
¡Com si´s
fongués mon cor per tant de greu!


Juliol 1874.



¡Oh
Unidad! ¡Tú no eres hija de la Tierra! Los hombres te persiguen; no
quieren albergarte en el hogar de las naciones. ¿Por qué te
despiden la vanidad y la ignorancia? ¿Por qué la raza humana se
duerme á la impura sombra de malditos altares?




eres astro de maravillosa claridad; deliciosa fuente, que bajas de la
Altura, y riegas los verjeles del espíritu. ¡Vén, vén, resplandor
de la Esencia Soberana! ¡Ay! ¡que nos envuelve tenebrosa noche!



¿Cuándo,
Dios mío, brillará en toda la Tierra la antorcha de la Fe, de
nuestros males enemiga, y todos veremos el Sol de tu verdad? ¿Cuándo
Luzbel no recibirá homenaje de nadie, ni se aposentará
descansadamente en corazon alguno? ¿Cuándo serás NUESTRO DIOS,
Señor, Señor!! -
…..........

La lámpara del Santísimo
chisporroteaba; la bóveda de la capilla quedaba casi á oscuras; las
sombras daban vueltas á mi alrededor. Mi pensamiento se perdía en
vaguedades; y por mis mejillas corrían ríos de lágrimas, ¡cual si
mi corazon saltase de su centro!