Mostrando entradas con la etiqueta ixo rai. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ixo rai. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de agosto de 2021

Marian Aguiló. ¡AXÓ RAY!

¡AXÓ RAY!





I.





- Mon marit se n'es
anat,


Diu que va cap a
Mallorca...


Que se'n vaja ahont
se vulga


Solament qu'hi
tríguia força!


Ell creu fallona
dexarme,


Y jo no vull altre
cosa:


No 'm migrará
l'anyorança,


Per molt temps
qu'estíguia fòra.


Si fes l'anada del
fum...


Jo n'haguera tret la
joya!


Massa axamples me
romanen,


No escriuré pas
perque tórnia.





¿Y Á MÍ QUÉ?





I.


- Mi marido se me
fue y dijo que a Mallorca. ¡Vaya a donde mejor le cuadre, con tal de
que tarde mucho.



Creyóse que me
dejaba resentida cuando yo no deseaba otra cosa: no me consumiré
echándole de menos por más que su ausencia dure.


Si su vuelta fuese
la del humo!... ¡qué lotería me tocara! Harto a mis anchas me deja
para que le escriba yo que torne.





¡Pot ser sí que li escriuria


Si ell tornant
trobés sa fossa


Á mitjan camí
endinzada,


Les ones blaves per
llosa!


Mon marit se n'es
anat...


¡Axò ray!


¡Que se n'vaja a la
bona hora!





II.





Al anarsen mon marit


M'ha sermonat llarga
estona,


Sens pensar que de
ses prèdiques


Me 'n fas un nus a
la coua.


Me vol tancada y
barrada


Com si jo fos una
monja...


¡Oy, que hi corre
tot seguit


Á emparadarse
t'esposa!


Si l'espill
meu no m'engana,


Per tancarme es
massa d'hora;


Y 'l mirall
no 's sol qui 'u diu,


Que algun altre
també 'u troba...


¿Qué 'n será
qu'esta vegada


Li dol tant dexarme
sola?...


¡Mes ell pla! no
fora a viatge


Si sospitás qualque
cosa!...


Mon marit se n'es
anat...


¡Axó ray!


¡Bon vent y la barca nova!





De buena gana le escribiría, si a la vuelta hubiera de hallar su
sepultura abierta en mitad del camino con las olas azules por losa.


Se fue mi marido...
¿y a mí qué? Váyase muy en hora buena.





II.





Predicóme largo
rato al irse mi marido, sin advertir que sus sermones me entran porun oído y por otro se salen.


Quiéreme encerrada
y aherrojada como si fuera yo monja. Pues ya! Tu mujer a punto está
de emparedarse !


Si mi espejo no
miente, para que yo me encierre es muy temprano; y no es el espejo
solo, sino a otro sujeto a quien parezco hermosa.


¿Por qué esta vez
le pesaría tanto dejarme sola en casa? Pero, ¡bah! no hubiera ido a
su viaje si algo recelara.


Fuése mi marido ¿y
qué? Vaya con barco nuevo y viento en popa.





III.





¿Pot ser sí que a
mon marit


La gelosia
l'acora?...


De fit a fit me
mirava


Ab la cara tota
groga:


Comanantme ab veu
farrenya


Que fos lleal y fos
bona,


Que a ningú nat de
la vida


Gosés obrirne la
porta...


¡Ay, ay! ja hi
vaitx a barrarla,


Sols que la barra es
tant flonja


Qu'el vent tot
bufant, bufant,


O l'amor pot ser que
l'òbrian...


¡Quí sap si deu
ser l'oratge!


Be 's sent que la
barra mohuen!


No 's lo vent, no,
les petjades


Del galant son que
s'acosta...


¡Mon marit se n'es
anat!


¡Axó ray!


¡Que s'en vaja el
qui fa nosa!... -





IV.


A lendemá 'l
dematí,


Al obrí' 'ls vehins
les portes,


Ningú repara una
barca


Fent vela dret a
Mallorca.



¿Si será que a mi marido le roen los celos?


Mirábame de hito en hito con la cara descolorida,



Mandándome con
voz fosca que fuese buena y fiel, y que a nadie del mundo me
atreviese a abrir la puerta.


Ya, ya; voy a
atrancarla: pero la tranca será tan floja que el resoplido del aire
o el amor quizás bastarán para abrirla.


¿Si será el
viento? oigo remover la tranca. No, no es el viento: son las pisadas
de mi galán que se acerca....


Fuese mi marido ¿y
qué? Váyase quien hace estorbo. -





IV.


Otro día, de
madrugada, al abrir sus puertas los vecinos, no echaron de ver una
barca que daba vela hacia Mallorca.





Aquell mateix dematí,


Ja 'l sol alt d'un
parell d'hores,


Bax, bax, pel veynat
se deyen


A cau d'orella les
dones,


Que 'n aquell carrer
n'hi havia


Una d'estesa y de
morta,


Lo coltell clavat al
cor,


Bassals de sanch a
la vora.


- ¿No sospitau res,
comara,


D'aquesta mort
qu'esborrona?...


Per mi son zels de
galants,


Jo dich que no 's
altra cosa...


Son marit partí de
viatge!...


- ¡L'home ray!

Deu sap quánt sabrá la nova! -





V.





Fins gran dia lo
Veguer


No pogué arribar al
poble;


La mangala d'or
capsada


Sota de l'axella
porta,


Lo barretó molt
ficat,


Y atrossada l'ampla
clotxa.


Senyor Batlle
l'acompanya,


L'Escrivá los va 'l
devora.


- ¡La Justicia!
¡La Justicia! -


Va diguent la gent
quels goyta,


Y 'ls homens ses
barretines,


Tot gratantse 'l
cap, se tocan...




Aquella mañana misma, dos horas después de salido el sol, las
mujeres de la vecindad, callandito se decían unas o otras al oído,


Que en aquella calle
se veía una muerta tendida, con un puñal clavado en el corazón y
rodeada de charcos de sangre.


- Comadre, ¿nada
sospecháis de esta muerte que me espeluzna? Tengo para mí que deben
de ser celos de galanteos. No creo que sea otra cosa.

Su marido fue á
viaje.... El marido es lo de menos! Sabe Dios cuando le llegará la
nueva! -



V.



Hasta muy entrado el
día no pudo el Corregidor llegar al pueblo: debajo del brazo lleva
su bastón con puño de oro.


Calado su
sombrerillo y arremangados los pliegues de su ancha toga. El señor
Alcalde (batlle : bajulo) del lugar le acompaña y con ellos
va el Escribano.


- ¡La Justicia, la
Justicia! - va diciendo la gente que atisba, y los hombres echan mano
a los birretes rascándose de paso la cabeza....






Lo Batlle conta al Veguer


Lo que se sap de la
morta;


Diu que 's muller
d'un honrat


Patró de nau que
ara es fòra.


- ¿Son marit ara
es á viatge?


¡Axò ray!


Donchs será
arribar y moldre. -

VI.



Y axís fonch...
Abans de gayre


Un home lligat ne
portan:


Se sap que
tavernajava


Totes les nits fins
alta-hora;


No hi manca qui 'l
veu qu'exia


Gran nit de casa la
morta,


(Y qui a la
mala-hora 'n surt


No hi entra per cosa
bona.)


L'acusat jura y
perjura,


L'Escriva escriu les
respostes,


Y es diu molt que ab
lo qu'ha escrit


Per fe' 'I penjá '
'n té de sobres...


Quant lo tribunal
sortia


Del lloch del crim,
y ab llurs proves,


Tot just dexaves de
veure's


Una nau en ves
Mallorca...


Lo patró que la
nau mena,


¡Aquell ray!


Prou sap bé qui
occís sa dona!





Cuenta el Alcalde al Corregidor lo que se sabe de la muerta,
diciéndole que era mujer de un honrado patrón de barco que está
ausente.


- ¿Con que está
ausente el marido? Entonces ¡qué! será llegar y besar el santo
(moler). -


VI.


Y así fue.... al
poco rato traen a un hombre atado. Sábese que todas las noches
andaba por las tabernas hasta muy tarde.


Ni falta quien le
vio salir a deshora de casa de la difunta (y quien a deshora sale, no
suele entrar con fin bueno.)


Jura perjura el
acusado, escribe el Escribano sus declaraciones, y dicen las gentes
que con lo que lleva escrito sobra para hacerle ahorcar...


Cuando salía el
tribunal del lugar del delito, recogidas sus pruebas, apenas se
distinguía ya una nave que se alejaba hacia Mallorca.... (en
ves)


El patrón que guía
la nave ¡pardiez ! ese sí bien sabe quien mató a su mujer!

//

Ixo Rai!



sábado, 9 de septiembre de 2017

Catalá grups aragonesos no franjolins

https://tempsdefranja.org/territoris/arago/el-catala-en-les-grups-aragonesos-no-franjolins/

Màrio Sasot
Algunes agrupacions musicals aragoneses no originàries de l’àrea territorial de llengua catalana –la Franja-, principalment formacions de música folk, tenen en el seu repertori cançons amb lletres en català o bé temes instrumentals que recullen músiques tradicionals franjolinesMoltes d’estes agrupacions també incorporen en les seues actuacions cançons en aragonès, fent ben visible i posant en valor d’esta forma el trilingüisme del nostre territori i el respecte de les formacions musicals aragoneses a la diversitat de llengües
El grup que incorpora més cançons en català és La Chaminera, format pels veterans músics Angel Vergara i Maria José Menal. El primer ha format part altres agrupacions musicals com l’Orquestina del Fabirol o Los Titiriteros de Binèfar i Angel Vergara i Cia, en estes dos formacions també ha participat Maria José Menal. La Chaminera ofereix la possibilitat de fer actuacions íntegrament en català i, per això, ha participat en el Programa Jesús Moncada que ofereix el Govern d’Aragó. En el seu extens repertori interpreten cançons recollides per tota la Franja:’ La Cllavilla’ de Bonansa, ‘Ai, quin fred que fa’ de Tolba, ‘Lo coro de l’astiore’ (estixora) d’Albelda, ‘La ovella modella’ de Tamarit, ‘La gaiteta de Villella’ de Fraga, ‘La mare de Déu vindrà’ i ‘La lluna, la pruna’ de Mequinensa, ‘Romanç de Catalineta’ i el tema instrumental del tradicional ‘Bolero del Pol·linari’ de Favara, ‘Plateret d’enciam’ de Nonasp, ‘Palometa baixa del cel’ de Maella, ‘Albades’ de Bellmunt i Calaceit, ‘Tota la lluna’ cançó de joc de la Freixneda, ‘La balladora quan balle’ de Pena-roja de Tastavins, ‘Folies’ i ‘Lo moixó de Montpeller’ de Mont-roig i ‘Los esclops de Déu’ d’arreu del territori. Bona part del seu ampli repertori en català recupera textos i músiques dels reculls Lo Molinar (1996) i Bllat colrat!(1997) que la pròpia La Chaminera considera com un model a seguir d’investigació literària popular a tots els territoris aragonesos. Els dos músics acompanyen les seues actuacions d’una gran diversitat d’instruments tradicionals que mostren en les seues actuacions als assistents: gaita de boto, tabal, pandero, chicotén, flabiol, culleres, guitarra, requinto… Angel Vergara també ha publicat CDs, llibres i articles sobre la recerca de materials del folklore aragonès.
Chicotén , música, catalá
Chicotén és una de les primeres formacions de folk constituïda a la segona meitat de la dècada dels 70 i que va tindre una trajectòria molt breu. El seu segon treball enregistrat en 1979 el titulen Albada de Beseit/Paloteado de Boltaña on apareix l’albada recollida per Arnaudas com a tema instrumental. El 2000 apareix un llibre de petit format i un CD, treball que titulen Chicotén 3. La fiesta en Teruel on hi participen entre altres músics Angel Vergara, Maria José Menal i Eliseo Parra com a coordinador musical. En el CD apareixen diferents temes del Matarranya: una introducció tradicional de la Canyada de Beric instrumental, una ‘Aurora’, localitzada a la Freixneda i una cançó del mayo de la Codonyera totes dos en castellà recuperades per Arnaudas. La Birolla, grup també desaparegut, el seu últim treball enregistrat data del 2003. En Hojarasca (1998) interpreten tres temes instrumentals en què els seus títols fan referència al nostre territori o a la nostra llengua: ‘Mazurka de Torredarques’, ‘Per damunt de la teua finestra’ i ‘Cercavilla de la Ronda Vella’. Un altre grup amb una trajectòria musical breu -1988-2002- és Ixo Rai! que en el seu Con agua al cuello (2001) trobem la lletra d’una cançó en català, ‘Molt de soroll’ i on hi participa fent cors i com assessor lingüístic el cantautor de Saidí Anton Abad com pot llegir-se a la caràtula del CD. L’Orquestina del Fabirol, formada el 1986 a Saragossa i resident a San Chuan de Plan al Sobrarbe, tenen editats fins a nou treballs discogràfics. En Suda, suda, fabirol (1989) amb l’Angel Vergara al grup, enregistren ‘Vals d’Albelda’, ‘Ball dels salvatges’, ‘Mazurca de Moresma de Benabarre’, ‘Tonada d’arribada’ i ‘Ball plla’, tots temes instrumentals. A Zorras, pollos y villanos (1991) interpreten el conegut i popular ‘Ball del poll d’Aiguaviva’. I a Albada al nacimiento (1996) la cançó que s’acompanya amb text ‘L’infantó no vol callar’ extreta del cançoner català. També interpreten a través d’una auca el ‘Romanço de la Catarineta’ ben popular a la Ribagorça. Este grup ens confirma que té més treballs en la nostra llengua però la falta de temps i diners per enregistrar els materials musicals fan difícil l’eixida al mercat de nous CDs. El grup folklòric Aires de Albada, en el seu treball Albadas, jotas y fandangos (1999) inclouen ‘Albades de Mont-roig’ cantades en castellà i recollides i publicades per Arnaudas en el seu cançoner. El grup Escandallo de Saragossa en les festes del Pilar del 2000 interpretaren una versió cantada de ‘Albada de Beseit’ amb la lletra recollida per Arnaudas. Els Dulzaineros del Bajo Aragón, actius des del 1987, només fan música instrumental i tenen en el seu repertori ‘Ball de Mont-roig’ i les ‘Albades de Bellmunt’. El ‘Ball de totxets de Camporrells’, ‘Arrastrat’ ball tradicional també de totxets originari de Benavarri i ‘Tonada de comiat’, esta última amb lletra, són peces que estan recollides el en repertori que ofereixen els Gaiteros de RibagorçaLos Titiriteros de Binéfarinterpreten ‘La coqueta dolça’, ‘Quiquiriquí, què fas aquí?’ i ‘Lo ball de la civada’. La formació ribagorçana Els Ministrils de l’Obach, en les Jornades sobre el català a l’Aragó a Barcelona de l’any passat, ens van oferir un concert amb més de la meitat del repertori interpretant cançons en català. Folk metall és la música que interpreten els components de Lurte formació apareguda el 2003 i que actualment tenen cinc treballs discogràfics. A Neopatria (2011) un tema amb lletra en català ‘Parla la mort de mi’ i a Última frontera (2013) ‘Pedres de foc’.
En el projecte musical d’ASCUMA, coordinat per Marc Martí, Sons del Matarranya. I Recopilatori de les Músiques del Matarranya (2007) on un dels objectius era gravar un doble CD, van participar cantant lletres en català els grups aragonesos no franjolins: Prau, Mallacan, Inestables, Dechusban, Manos muertas i Gen.