Mostrando entradas con la etiqueta jay. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta jay. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

MATEU OBRADOR. LA MAL CASADA. SECRET D'AMOR.

MATEU OBRADOR.


Eix
jove poeta apenes té vint anys. En fá pòchs se doná a conexer per
algunes poesies 
escrites
en lo
matern llenguatge, y en los Jochs florals de Barcelona,
celebrats en l'any 1871, obtingué lo segon accéssit al premi ofert
per la Diputació provincial de les Balears per son Romanç de la Conquesta de Maylorcha. Ha publicat altres composicions en los
periódichs de Palma y de Barcelona, y especialment en la Revista
Balear y en La Renaxensa. Tot lo que havem vist de sa ploma está
escrit en la
llengua nativa,
lo que mostra son vertader
catalanisme.


Es
natural de la vila de Felanitx.





LA MAL CASADA.




-
“Si no estás, Ayna María,


Desvetlada
dins la cambra,


Y
has pogut dormir un sò


Desque,
en mal punt, te casaren,





Ton
sò jo venen a trencar


Per
la derrera vegada,


Ans
d'anarme 'n fora terme


Per
no veure 't morir mártre.





Obri
un través la finestra,


Y
si caminas descalsa,


Posahi
esment, a les fosques,


A
no pegá' ensopegada;





No
fós cosa qu'aquell jay


Adormit
en l'altre cambra,


Se
desxondís y t' renyás


Per
ser venguda a escoltarme.





LA MAL-CASADA.



-
“Si no te agitas desvelada en tu aposento, querida Ana María; si
desde que en mal hora te casaron, has logrado dormir tranquila y
reposada,

Yo
vengo por última vez a interrumpir tu sueño, antes de desterrarme
de mi aldea para no contemplar tu martirio.


Abre
un tantico la ventana, y si caminas descalza, ves con cuidado, no sea
que yendo a oscuras tropieces.


No
sea que se despierte aquel anciano que duerme en el otro aposento, y
te reprenda por haber venido a escucharme.






Quant la lluna m' peg' de
ple,


Ja
'm donarás una ullada,


Y
repara si m'assembl'


Al
fadrí d'altres diades.





Temps
era temps que gaudiam,


Temps
era temps que folgavem...


¡Qui
'ns haguera hagut de dir


Lo
que s'ha estrevengut are!





Anys
fa tal dia com vuy


Que
'ns varem donar paraula


En
el ball de la revetla


Ahont
la primera ballares.





Glosadors
cantaven gloses,


Sonadors
destres sonaven,


Quant
tot baix me prometeres


Ser
la meua enamorada.





¿No
ho tens present, bona amor,


Quínes
estones passavem,


Com
ens haguérem promesos


Per
sempre mes un al altre?





Com,
a entredeta de fosca,


En
el portal m'esperaves


Per
veure'm venir de lluny


A
festetjar, de vetlada?





Com,
de estiu, tots dos preniem


La
fresca baix de la parra,


Y
d'ivern, devall teulat,


Fent
rotlet ens escaufavem?




Cuando la luna dé en mi
rostro de lleno, échame una mirada y repara si me parezco al 
joven
de otros días.


Un
tiempo conocimos el gozo, un tiempo fue que alegres holgábamos....

¡Quién nos hubiera dicho lo que acontece ahora!


Hoy
hace años que nos dimos palabra de casamiento en el baile de la
vigilia, en donde bailaste la primera (29).


Glosadores
(30) cantaban trovas, diestros tañedores tañían, cuando en voz
baja me prometiste ser la muy amada de mi corazón.


¿No
recuerdas, amor mío, las dulces horas que juntos pasábamos, cuando
nos hubimos prometido eterna fidelidad?


¿No
recuerdas como al cerrar la noche me esperabas en la puerta de tu
casa, para espiar desde lejos mi llegada?


Cómo,
en el estío, sentados bajo la vieja parra, aspirábamos las dulces
brisas de la noche y nos recreábamos en invierno en torno del hogar?






Com vora del foch, filant


Ens
contava la teua ávia


Rondalles
de pastoretes


Qu'ab
fills de rey se casaven?





Com
seyes en tots los balls


Al
cap de la bancalada,


Y
'ls glosadors, cada punt,


De
tú 'n treyen codolades?





Com
sembravem clavellers,


Vaumes
d'olor y baladres,


Y
'ns baratavem brotets


D'aufabaguera
y vidauba?





Com
anavem a cullir


Taronges
y peres d'aigua,


Pomes
y melicotons


A
l' horta de Binifarda?





Com
a la Mare de Deu


Del
puig de Bon-any muntavem


Per
maig, a ferli novena


Perqu
'ns donás bona anyada?





Com,
els diumenges y festes,


Per
vila a fer volta anavem,


Jo
ab guardapits floretjats,


Calçes
blaves y xamarra,






ab rebosillo de punt,


Botons
d'òr com á vellanes,


Cordoncillo
y creu de pedres


Y
sabateta escotada?




Cómo tu abuela, hilando
junto al fuego, nos contaba las deliciosas consejas de pastorcillas
que se casaban con hijos de reyes?


Cómo
en el banco te sentabas la primera en todos los bailes, y los
glosadores te dedicaban a porfía sus cantares?


Cómo
sembrábamos claveles, y malvas de olor, y adelfas, y yo te regalaba
un ramillete de mirto, mientras tú me ofrecías olorosa albahaca?


Cómo
íbamos a coger naranjas y sabrosas peras, manzanas y melocotones en
la huerta de Binifarda?


Cómo
en mayo subíamos al monte de Bon-any para rogar a la Virgen que nos
diese año feliz y abundante cosecha?


Cómo
dábamos nuestro paseo por la aldea los domingos y fiestas, yo con
chaleco de floreado percal, calzas azules y zamarra,



con rebocillo (31) de tul, botones de oro como nueces, cadenica y
cruz de esmeraldas y zapatito escotado?









Com, després de la
verema,


Ens
féren les novïançes,


Y
aquell llit entorcillat,


Y
la caxa llavorada...?





¿Qué
n'es estat, bona amor,


De
tants de goigs y gaubançes?


Son
boyres que 's váren fondre,


Estelets
qui s'apagaren.





Mes
valría, estimadeta,


Per
la sort que t'ha tocada,


T'haguéssen
tancada monja,


De
viu en viu soterrant te.





T'en
prendrá com a la flor


Que
creix sens sol ni rosada;


Ningú
t'encobehirá,


En
lloch veurás bones cares.





A
les teues cansonetes


Ningú
hi respondrá, si cantas;


Y
si plores, de tes penes


Ningú
nat s'en sabrá planyer.





Si
't demana 'l teu marit,


En
veure't color trencada,


De
que t'has enmalaltida,


Fesli
esmentar lo que passa.





Al
bri de blat si 'l calcigan,


Al
peix si li manca l'aigua,


A
l' eura si 'l mur li esfondran,


Al
dia si 'l sol s'amaga.




Cómo nos desposamos
después de la vendimia, y aquella cama de pilares enroscados, y
aquella arca adornada de labores?


¿Dó
fueron, amor mío, tantos gozos y venturas? Son nieblas que se
disiparon, estrellas que se perdieron en el oscuro horizonte.


Más
te valiera, bien mío, tal ha sido tu suerte, que te hubieran
enterrado en vida entre las paredes de un claustro.


Vendrás
a ser como la flor que crece sin sol y sin rocío; nadie te amará,
no encontrarás un rostro que te mire sonriendo.


Nadie,
si cantas, responderá a lus canciones; y nadie en el mundo
compartirá tus penas, si lloras.


Si
te pregunta tu marido, al ver mustios los colores de tu rostro, de
que proviene tu enfermedad, hazle ver lo que le pasa


A
la espiga si pisan su tallo, al pez si le falla el agua, a la yedra
si derriban el muro a que estaba asida, al dia si se esconde el sol
tras de las nubes.





Are si que t'escaurá


La
cansó que t'cantussava


La
dida quant lt'adormia,


Les
nits d'ivern, dins sa falda;





La
que mes tart deyes tú


Quant
els clavellers regávem:


Vola,
vola, rossinyol,


Deu
te do llarga volada,





Ja
dirás a mos parents


Que
mon pare m'ha casada,


Que
m'ha casada ab un vell,


Ab
un vell barba gelada...”





¡Ay,
poncelleta garrida,


Males
mans te malmenaren,


Al
punt que t'volgué cullir


Aquell
qui tant t'estimava!





Si
't veus a tení una filla,


No
vulgues que la t'mal casen


Per
amor de l'interés,


Com
váren casar sa mare.





Si
un dia vas al fossar


A
dur un ciri a les ánimes,


Y
reparas el meu nom


Escrit
demunt pedra márbre,





Ja
m'dirás un Pare-nostre


Y
revivarán encare


Els
òssos meus d'alegría,


Sols
de sentir tes petjades.” -




Ahora sí que viene de
molde la canción que murmuraba tu nodriza, al mecerle en su regazo
las noches de invierno.


La
canción que al regar los claveles cantabas tú poco ha: “Vuela,
vuela ruiseñor, Dios dé vigor a tus alas,
Diles a mis parientes
que mi padre me casó, me casó con un viejo, con un viejo de canosa barba (32)”


Ay!
manos traidoras le marchitaron, hermoso capullo, cuando iba a cogerte
el que tanto le amaba.


Si
llegas a tener una hija, no permitas la malcasen por el maldito
interés, como hicieron con su madre.


Si
vas un día al cementerio para encender una vela a los difuntos, y
reparas mi nombre escrito en el mármol,


Rézame
entonces un Padre-nuestro, y volverán a la vida mis huesos, sólo al
gozo de oír tus pisadas.”-





Axó cantava un fadrí,


A
l'hora del trench de l'auba,


Just
abaix de la finestra


De
la qui fóu sa estimada.





Y
diu qu'ella quant lo veya


Poch
a poquet allunyarse,


Par
que 'l cor se li nuás


De
pena qui l'aufegava.





Y
méntres demunt el llit


Tombava
estesa, axugantse


Ab
el doblech del llensol


Un
riu de bullentes llágrimes,





Esmaginava
sentir


La
trista veu qui cantava:


Vola,
vola, rossinyol,


Deu
te do llarga volada...”


________

Así,
al despuntar la aurora, cantaba un mancebo, al pie de la ventana de
la que fue un tiempo su amor.


Y
cuentan que a la bella se le anudaba el corazón y moría de pena al
ver como el joven se alejaba paso a paso.


Y
mientras doblaba la cabeza sobre el lecho, inundándolo desconsolada
con un río de ardientes lágrimas,


Creía
a lo lejos oír la voz triste y dolorida que cantaba: “Vuela,
vuela ruiseñor, Dios dé vigor a tus alas.....”


_________






SECRET D'AMOR.





Secret
d'amor forjat en ma follía,


Ensòmni
delitós color de rosa,


En
ta contemplació l'ánima gosa,


Volant
per alts espays ma fantasía.





Jamay
la sabidora n' fou m'aymía


Del
tendre amor qu'en ella mon cor posa,


Mes
are, vés; que n' fóra folla cosa


Amarla
sens contarli l'amor mia.





Parteix,
y digueslí per cosa certa


Que
l' am; demanalí si ab alegransa


Acull
de mon amor la pura oferta....





Mes
no; en lo fons del pit tostemps descansa,


Que
bé es millor que la bonesa incerta


Lo
pler qu'al cor me dona l'esperansa.

____





SECRETO DE AMOR.


Secreto
de amor que he forjado en mi ardiente delirio, deleitoso ensueño de
colores mágicos, mi alma se absorbe en la contemplación de tu
hermosura, volando por las altas esferas de mi fantasía.


Jamás
mi amada sabedora fue del tierno amor que a mi corazón inspira: mas,
parte, parte ya, locura fuera amarla tanto sin que sepa mi amorosa
cuita.


Parte,
y asegúrala de mi amor inmenso, y demanda si acoge con placer la
purísima oferta de mi voluntad.


Mas
no, detente! quédate en el fondo de mi pecho, que más que la
felicidad incierta, prefiero el placer de que me inunda la esperanza.


_____

https://denip.webcindario.com/obrador.html

http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessoltsabansXX/obradormateu.html

Todocolección:


el trovador perdut, Mateu Obrador, manuscrit

el trovador perdut, Mateu Obrador, manuscrit 2



miércoles, 17 de marzo de 2021

28 DE ABRIL.

28
DE ABRIL.

Presentóse en la sesión de este día el caballero
mosen Arnaldo Fonolleda, baile general de Cataluña, junto con micer
Juan Dusay, consejero real, y entregaron a los señores Diputados la
siguiente carta, de parte de la señora Reina, a la que estos
dilataron la contestación, hasta saber el dictamen de las personas
encargadas de este asunto.

La Reyna tudriu etc.

Venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels
de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Entes havem que
vosaltres ab intervencio del batle de aqueixa
ciutat forçat empero e
compellit per vosaltres haurieu levat lo basto publicament ab
gran multitud de gent a mossen Galçeran
Burgues
regent la vegueria de Barchinona e
aquell mes a la preso faentlo apartar e posarli cadenes
e grillons per quant lo dit regent hauria trets de la
preso En Marti Solzina Pere Comes specier e Nanthoni Abello guiats e
assegurats per nos en la bona fe reyal la qual cosa no passa sens
alguna gran admiracio als vehents e hoynts semblants
actes e procehiments. Car com sabets (occitano;
sabéis; sabéu, sabeu)
altri
inferior de la Majestat del Senyor Rey no ha facultat ne
auctoritat de fer semblant acte en persona de hun tal
oficial com es lo veguer de Barchinona. Com sia ver
e cert
que nos per observancia de nostre dit guiatge atorgat als
sobredits en prejuhi del qual res no deu esser attentat
o fet per alguna via juxta lo usatge Quoniam per iniquum
principem e altres usatges e leys de la patria
havem manat ab forts e grans penes al dit veguer tro a
publicacio de sa persona e bens encontinent delliurats
los dessus nominats de la preso en la qual eren detenguts e
daquiavant los servas lo dit guiatge. E fahent
aço lo dit regent ha fet lo degut e del que a
bon oficial se pertany ne es digna cosa que per ell
servar nostres manaments los quals han conformitat ab leys
de la terra e per observancia de aquelles li degues esser feta e
menys procurada semblant novitat carrech e vergonya. Com a vosaltres
dits deputats fos mes pertinent instar e supplicar la fe donada per
vostre Rey e Senyor a qualsevol persones encara que fos donada
a infels esser servada que no en violacio de aquella fer los
actes dessus dits. Pregam vos per ço encarregam e
quant pus stretament podem vos manam que revocant los
dits actes e desistints totalment de aquells donets
obra ab acabament que lo dit regent la vegueria sia
liberament e presta soltat. Com siam certa aço
star en vostra ma car nos havem provehit e manat al dit batle
a a tots altres oficials que decontinent aquell solten
liberament com vullam e manem que per lo dit regent lo
ofici de vegueria sia exercit e regit. Dada en Gerona a
XXVI dies de abril del any Mil quatrecents sexanta dos. - La
Reina. - Als venerables pares en Christ egregis nobles
magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey
e nostres los deputats e concell representants lo
Principat de Cathalunya.

Ocupáronse en esta sesión de
diversos asuntos, entre otros, y principalmente, de la fabricación
de las galeras y de la custodia de los presos que se habían
encerrado en la cárcel pública, sobre los cuales fueron presentadas
las correspondientes proposiciones. Al mismo tiempo, unos enviados
del Concejo de la ciudad participaron la noticia de que la señora
Reina había escrito al baile, para que diese libertad a Martín
Olzina y demás prisioneros, sobre lo que manifestó el Consejo estar
también enterado, y dispuesto, por consiguiente, a hacer la
provisión necesaria. Y pasando en seguida a la votación, para
deliberar sobre los asuntos referidos, acordóse unánimemente
conforme a lo manifestado en el siguiente voto del señor obispo de
Vich.

Que fos feta eleccio de nou persones a les quals fos
comes la expedicio de les dites galeres e anomena per capita
del dit exercit lo egregi comte de Pallars.
En la custodia dels
dits presos dix que fossen elegides guardes fins
en nombre de deu o dotze als que jay son e quey fos mes
una persona de cap ab aquelles per major custodia dels dits
presoners. En lo fet de micer Peytani dix que fossen
fetes e ordenades letres e provehit segons lo
apuntament ja fet per les tres persones a les quals aquest fet es
stat rames del qual apuntament era stada feta relacio per hu
dela dits tres a qui es stat comes.

El mismo día, los
señores Diputados y Consejo mandaron hacer dos pregones (cuyo
contenido se halla en otra acta posterior,) el uno para reunir gente
de a caballo y de a pie, y el otro con el objeto de dar quinientos
florines al que denunciase cuales fuesen los presos a quienes se
hubiese dado libertad.
Sigue la intima y requerimiento
que, a consecuencia de la noticia dada por la ciudad a los Diputados
y Consejo, fue enviada al regente la veguería, baile, subbaile, y
demás oficiales.

Com
mossen Galceran Burgues e de Sant Climent e En Johan Raphel En
Marti Solzina En Pere Comes En Jacme Perdigo Nanthoni Abello En Luis
Pelat En March Vergos sien presos e detenguts en preso
a instancia e requesta dels molt reverends egregis nobles magnifichs
e honorables deputats del General de Cathalunya e de llur
consell entrevenint hi la ciutat de Barchinona per ço com han
contrafet a la capitulacio per lo Serenissimo Senyor Rey e los
dits deputats e llur concell aquest Principat representants e la dita
ciutat de Barchinona fermada e dels dits presoners se pertangue
als dits deputats e concell la conexenç
a
e altre no sen puga entrametre en virtut de la predita
capitulacio per ç
o de part
dels dits deputats e concell entrevenint hi la ciutat de Barchinona
intimant les dites coses a vosaltres molt honorables mossen Miquel de
Vilagaya cavaller e ara regent la vegaria de Barchinona
e a vos honorable mossen Galceran Ortigues batle e En
Franci Vicens sots batle de Barchinona vos requerim que
dels dits presoners ne de algu de aquells en res per alguna
via nous entremetau.

En la misma sesión se dio
cuenta de la carta que sigue, enviada por los cónsules de Perpiñan.


Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de
molt gran providencia mossenyors los deputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Vistes
les letres que de vostres molt grans R. N. M. e honorables
providencies havem rebudes e certificants dels negocis occorrents
esser de tants ponderositat havem aplegat concell lo qual ha
deliberat esser substituhits sub
sindichs los
honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte.
Partiran de continent e tan prest seran ab vostres molt
grans R. M. N. e honorables providencies de les quals la Sancta
e infinida Trinitat sia continua direccio e garda.
Scrita en Perpenya a XIII dabril del any Mil
CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra
honor apparellats.

Se pasaron, en este día, todas las
deliberaciones de los Diputados y Consejo al Concejo de la ciudad,
que las aprobó, leyéndose además una carta dirigida al diputado
local de Perpiñan, relativamente al suceso de micer Bernardo
Paytani.