Mostrando entradas con la etiqueta las razos de trobar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta las razos de trobar. Mostrar todas las entradas

jueves, 1 de octubre de 2026

2. Raimondo Vidal. Las razos de trobar. Raimons Vidals

2. Raimondo Vidal.
Las razos de trobar.

Secondo il ms. Landau (v. Biadene in Studj (studii) di filologia romanza, I, 355-69, II, 93) con alcune delle correzioni più necessarie, tratte dai mss. editi dal Meyer (Romania, VI, 344-53) e dallo Stengel (op. cit.). Estratti.

2. Raimondo Vidal. Las razos de trobar. Raimons Vidals



Per so qar eu en Raimons Vidals hai vist et conegut qe pauc d'ome saubon ni an saubuda la maneira del trobar, vueil far aqest libre e far conoisser e saber qal trobador an mielz trobat. e si eu m'i alonc, en causas qe poiria dir plus breu, non vos en devetz meravillar; qar eu vei et conosc qe maint saber en son tornat en error et en tenzon, qar son tant breumen dit. per q'eu m'i alongerai per tals locs q'ieu poiria ben leu plus breumen dire. aitan ben, si ren i lais ni faz errada, pot si ben avenir per oblit, o qar ieu non ai auzidas totas las causas del mon, o per faillimentz de pensar. per qe totz hom prims ni entendenz no men deu rasonar, pois conoissera o conois la causa...
D'aqest saber de trobar son enganat dels trobadors, et dels auzidors eissamenz, maintas vetz. e dirai vos qom ni perque. li auzidor qi non entendon, qant auziran un bon chantar, faran semblan qe fort ben o entendan, e ja no l'entendran; e qar cutjarion qu' hom los tengues per pecs, s' il dision qu' il no l' entendesson, estan s' en, et en aissi enganon lor metheis...
Totz hom qi vol trobar ni entendre, deu primeramen saber qe neguna parladura non es tant naturals ne tant drecha dels nostres lengages qom aqella de Fransa o de Lemozi o de Saintonge o de Caorci o d'Alvergna. per q'eu vos dic qe qant eu parlarai de Lemozi, totas aqellas terras i entendatz et totas lor vezinas qe son environ d'ellas. et tuit li home qi en aqella terra sunt nat ni norit, han la parladura natural e drecha. mas qant us de lors es issitz de la parladura natural per alcuna rima o per alqun mot qi li sera mestier, cujon las genz qi non entendon, qe la lur lenga sia aitals..., e pero non cujon mal far qan geton la parladura de sa natura...; perq'ieu vuoil far aqest libre, per far reconoisser las parladuras d'aqelz qui la parlon drecha, e per enseignar aicels qui non la sabon.
La parladura francesca val mais et es plus avinenz a far romanz, retronças e pastorellas. cella de Limozi val mais, per far vers et cansos et sirventes, de totas las autras dels nostres lengages; et per aizo sun en major autoritat li cantar de la parladura de Lemozi que de negun'autra lenga...
Hueimais vos dirai del verb. en la prima persona del singular diz hom sui et en la terza persona del plural son, aissi qom qi volia dir eu sui belz et cill son bel; et per zo vos ai parlat d'aqestas doas personas, qe maint trobador han ja mesa la una en luec de l'autra.
Autra n'i a del verb, en qe an fallit li plus dels trobadors aissi qom retrai, estrai, cre, recre, mescre, descre, sufri, trahi, vi; per aizo qar en aqestas paraulas han fallit li plus dels trobadors, vos en parlarai per castiar los trobadors els entendentz. saber devetz qe trai, retrai et estrai sun del presen de l' endicatiu (indicatiu) de la terza persona, et vai en aissi: eu trac, tu tras, aqel trai... 
mas en Bernart de Ventadorn mes la terza persona per la prima en dos seus chantars, qant el dis: Quan vei la foilla jos dels arbres chazer, et en aqel qe dis: Era non vei luzir soleill. del primier chantar fon en aqella cobla qe dis: Encontr' al damnage e la pena q' eu trai, e degra dir trac. en l'autra faillic qe dis: Ja ma domna nos meraveil sil prec qem don s' amor nim bai contral foudat   qu' ieu retrai, e degra dir retrac...
Aitan ben son del present de l'endicatiu de la terza persona del singular cre, mescre, recre, descre, qar en la prima persona deu hom dir eu crei...; aitan mal diria qi dizia eu cre, qon qi dizia aqel crei; et aissi diz om eu vei, tu ves,   aqel ve, et en aissi de totz los autres semblantz d'aqest. mas en Guirautz de Borneil i faillic en la soa bona chanzon qe dis: Gen m' aten ses fallimen un chan valen, en aqela cobla qe dis: S' eu no ai men vau menten per sobrardimen en bruda manteguda qem trai vas cel assai qu' a la mia fe ben cre; aqest cre es de la terza persona mes en la prima, e devia dir ben crei...   Parti, sufri, feri, trahi, noiri en totas las paraulas qe son d'aqesta natura, sun de prima persona del preterit perfet de l'endicatiu, et en la terza persona deu hom dir partic, sufric, feric, vic, traihic, noiric, muric. mas en Folqetz i fallic en una seua chanson qe dis: Ai qan gen ventz et ab qan pauc d'afan, en aqela cobla qi dis: Qi aura mais tan de bona fe q' anc mais nultz hom si mezeus non trahi. aqest trahi es de la prima, et el degra dir la terza persona, qe ditz trahic... 
Per aver major entendimen vos vueil dir qe paraulas i ha de q' om pot far doas rimas, aissi com lial, vilan, talan, chascun, fin, chanson, et pot hom ben dir liau, talen, vila, chanso, fi. aissi trobam qe an menat li trobador; mas li primier, zo es talen, lial, chanzon, fin, villan son li plus dreit...
Totz hom prims, qi ben voilha trobar ni entendre, deu ben aver esgardada et reconoguda la parladura de Lemozi et de las autras terras q' eu vos ai dichas, et qe la sapchon alongar et abreviar et variar e dreit dir per totz los locs qu'ieu vos hai dit. e deu ben esgardar qe per neguna rima qe li aja mestier, non la meta fors de sa proprietat ni de son cas ni de son genre ni de son nonbre ni de sa part ni de son mot ni de son temp (temps, tems) ni de sa persona ni de son alongamen ni de son abreviamen. per aqi metheus deu gardar, si vol far un cantar o un romanz, qe diga razos e paraulas biassadas, ni de doas parladuras ni de razon mal continuada ni mal seguda, aissi com Bernartz del Ventadorn, qi en las qatre coblas d'aqel sieu chantar qi diz: Ben m' an perdut lai en ves Ventadorn, diz qe tant' amava si donz, qe per re no s'en podia partir nis partiria, e la qinta cobla el dis: A las autras son hueimais escaegutz, e chascunam (chascuna 'm) pot, sis (si 's) vol, a son ops traire. pois vos dic qe tuit cil qi dizon amis per amics e mi per me e mantenir per mantener e retenir per retener, an fallit, qar an pausat lo nom frances per lo proenzal; qe amis es   frances et amics proenzal. per qe hom non las deu mesclar ab las lemozinas, aqestas ne negunas autras. e d'aqestas paraulas biassadas dis en Peire d'Alvergne amiu per amic e chastiu per chastic, qu' eu non cug qe sia terra el mond on hom diga aitals paraulas mas el contat de Fores.

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)

Les dos primeres gramátiques del chapurriau:

1. Ugo Faidit, Lo donatz proensals.

2. Ramón Vidal de Besalú, Ramon Vidal de Bezaudun, las razos de trobar.

chapurriau, champouirau, champoiral, Mistral, Felibrige

Dicsionari chapurriau castellá

algunes diferensies entre catalá, valensiá y chapurriau

 
Gramática, ortografía, Chapurriau
 
Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.
 
 
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
 
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 
 
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
 
NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra
 
NO fem aná lo puntet dels collons, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
 
NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú
 
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho
 
NO fem aná los apellits (cognoms, cognome en italiá) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell, yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte ocsitá català modern.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi.

Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.

Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo añ).

Alfabeto.

lletra, com se pronúnsie:
 
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta

Pronoms:

yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau

Los números  

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números-en-chapurriau-de-torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens 
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit 

Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros

FEMELLA (femenino):

LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit

Artícul indefinit

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

interrogatius

quín, quína, quíns, quínes

Pronoms

Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?

possessius

Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, 

plural

lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres

los demostratius

 

De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

 

 

 

 

 

numerals ordinals

primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena

Los cuantitatius

Invariables

massa, prou,  mes, menos.

Variables

cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.

Conjugassions:
Primera Segona Tersera
-á -re / -é -í
trobá pérdre, pédre  volé dormí
serví

 

Formes no personals
Infinitiu Gerundio Partissipi
cantá cantán cantat, cantada,
cantats, cantades

 

Indicatiu
Presén Imperfecte Futuro Condissional
canto cantaba cantaré cantaría
cantes cantabes cantarás cantaríes
cante cantabe cantará cantaríe
cantem, cantem cantabem cantarem cantaríem
cantéu, cantáu cantabeu cantareu cantaríeu
canten cantaben cantarán cantaríen

 

 

 

 

 

 

 

 

Subjuntiu
Presén Imperfecte
canta cantara
cantos cantareu
canto cantare
cantem cantárem
cantéu cantareu
canton cantaren

 

 

 

 

 

 

 

 

Imperatiu (maná)
Presén
canta (tú)
canto (vosté)
cantem (natros) la cansoneta que mos han dit
cantéu (vatros)
canton (vostés)

 

 

 

 

 

 

 

Modelo de la primera conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
 
trobes
 
 
 
trobe
 
 
 
trobém
 
 
 
trobéu

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
pérdre - pédre
pérgo
perdén
perdut
 
perts
 
 
 
pert
 
 
 
perdém
 
 
 
perdéu
 
 
 
pérden
 
 
 
Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre
preng
prenén
pres
 
prens
 
 
 
pren
 
 
 
prenem
   
 
preneu
 



 

Model de la tersera conjugació

Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
 
vas
   
 
va
   
 
anem
   
 
aneu
   
 
van
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
 
estás
   
 
está
   
 
estem
   
 
esteu
   
 
están
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
se
soc
sen
estat
 
eres
   
 
es
   
 
som
   
 
sou
   
 
son
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai
habén
hagut
 
has
   
 
ha
   
 
ham
   
 
hau
   
 
han
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
poder
puc
podent
pogut
 
pots
   
 
pots
   
 
podem
   
 
podeu
   
 
poden
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé (voldre)
vull
volén
volgut
 
vols
   
 
vol
   
 
volem
   
 
voleu
   
 
volen
   

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
se
sabén
sabut
 
saps
   
 
sap
   
 
sabem
   
 
sabeu
   
 
saben
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fen
fet
 
fas
   
 
fa
   
 
fem
   
 
feu
   
 
fan
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
 
dius
   
 
diu
   
 
diem
   
 
dieu
   
 
diuen
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting
tenín
tingut
 
tens
   
 
te
   
 
tenim
   
 
teniu
   
 
tenen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving
venín
vingut
 
vens
   
 
ve
   
 
venim
   
 
veniu
   
 
venen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut
 
vius
   
 
viu
   
 
vivim
   
 
viviu
   
 
viuen
   

 

 

 

 

 

 

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte Pretérit indefinit
 
vach + infinitiu
vas + infinitiu
va + infinitiu
vam + infinitiu
vau + infinitiu
van + infinitiu
 

 

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les prepossisions

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 
 
hasta, daball,devall

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Contracsió de prepossisions 

a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:

  Singular Plural
a  a + lo = al a + los = als
de de + lo = del de + los= dels
per  per + lo= pel per + los = pels

 

 

 

 

 

Men vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil
 
Los tolls dels estrets
 
Pel camí del Parrissal 
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
 

Adverbios de manera

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.
 

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de lloc, puesto

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins  (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de tems

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de afirmassió

sí (al antic ocsitá, oc, òc, hoc, och)

pos claro

 

 

 

 

 

Adverbios de duda

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
 
alomilló (a lo llomillo no)

 

 

 

 

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera

 

 

 

 

ni de coña

ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collons o sí, los collons
 
 

Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Mesos de l' añ
 
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
 
Estassions del añ
 
primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern o ivern
 
Colós:
 
groc, grocs; groga, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarillos, amarilla, amarillas
blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules
roch, roijos; roijet, roigets / rojo, (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas
vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes
marrón, marrons
violeta, lila, violetes, liles
blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negres; negra, negres / negro, negra
rosa, roses, rosat, rosats, rosada, rosades; rosadet, rosadets, rosadeta, rosadetes (lo vi pot se clarete)