Mostrando entradas con la etiqueta lur. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lur. Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de mayo de 2024

Lexique roman; Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar

Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.

Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor

Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz, 

Quar a mon joy suy revertitz; 

Et laus en lieys e Dieu e lhor. 

G. Rudel: Belhs m'es l' estius. 

Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.

Elas nos feiran tan d'onor 

Qu'ans nos preguaran que nos lor. 

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx. 

Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.

ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.

Rég. indir. A eux, à elles, leur. 

Destriers ferrans e bays 

Trameton als Mors per paor, 

Que lor orguelh lor an doblat. 

P. Vidal: A per pauc. 

Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.

S' elhas se genson, no vos tir; 

Abans lur o devetz grazir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.

ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus. 

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13. 

Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent. 

Roman de Rou, v. 813.

- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles. 

Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar, 

Que totz lo mons es lurs.

P. Cardinal: Un sirventes. 

De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur. 

Trazon prim 

L' arquier melhor 

Nostri e lor. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.

Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.

Par ben que sens li falha

Qui donas joves engalha,

Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,

Quar...

Lur companha es gazanha.

Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.

Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.

Roman de Rou, v. 12960. 

Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.

Comines, liv. I, p. 327. 

ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?

14.6.1461, de hoc o de no

ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.

Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.

Pois lo reys e 'l coms Richartz 

M' an perdonat lurs mals talans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.

CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)

Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.

Paulet de Marseille: L' autr' ier.

Conquièrent, en défendant le leur.

Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.

(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)

Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur. 

Ai! Seigner Dieus, cui non platz 

Mortz de negun peccador, 

Ans per aucire la lor, 

Sofritz, vos, la vostra en patz.

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.

Ab las autruis van aprenden

Engienhs, ab que gardon las lor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs. 

ANC. FR. Quant issi perdent la lor,

Cument querrez altrui enor?

Roman de Rou, v. 12435. 

ANC. IT.

Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia, 

E la cagione fu ch' ellino avien messo 

Il loro re Adoardo.

Villani, XII, 54.

Loc. Tan no m'a sabor

Manjars ni beure ni dormir,

Cum a quant aug cridar: A lor!

Bertrand de Born: Be m play lo.

Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!

(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)

Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.

Enans fos orba o losca,

Qu'ieu perdes ma virginitat!

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité

Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca, 

D'amor, si 's orba o losca?

Marcabrus: Dirai vos. 

Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne? 

CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo

(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol JunquerasTruebaEl Dioni.)

Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni

Lot, adj., lent, indolent, lourd.

Non es lotz ni coartz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

N' est indolent ni lâche. 

N' osta, vos non es ges lota? 

Ben o conosc al montar. 

Guillaume de la Tour: Unas doas.

Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.

Per so l'apelam lenta o lota.

Leys d'amors, fol. 111.

Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.

2. Lotamens, adv., lourdement.

Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.

Leys d'amors, fol. 111. 

Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.

(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)

Juaquinico Monclús, Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós


Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.

Cel que cercha l'aur, tant lava

Lo lot, e trastorna la grava

Tro que trueba lo luzent aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant. 

Si no o fai, es porc que se fueilla

Volontier en fanc e en lot. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.

CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín. 

Chap. Fang, tarquífangucheral, fangucherals.)

Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals

2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.

Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.

La pluie... rend les chemins boueux.

CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.

(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)


Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.

Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6. 

Par cause d'humidités glissantes.

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

2. Lubricitat, s. f., lubricité.

Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.

Par lubricité... il perd la tutelle.

ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)


Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.

Tal m'avetz tornat, qu' a lucha 

No m defendria d' un manc.

(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.

Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.

Lui naît en son coeur une nouvelle lutte. 

En mans locx val mais tarda que cocha, 

Sol contra Dieu no s fassa la locha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.

Loc. prov. Mas res no m'ajuda, 

Ans es lucha perduda.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon. 

Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.

ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.

ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.

IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)

2. Loitamen, s. m., lutte, combat.

Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.

Trad. de Bède, fol. 35.

Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.

3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.

Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.

Nous confondons notre adversaire et le surmontons.

Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.

(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.

ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.

Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.

Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.

Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.

Hameus de la Broquerie: Quan.

Si le sien corps avec le mien lutte. 

Si l' auzel loita e ponha.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si l'oiseau résiste et s'efforce.

ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.

(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)

viernes, 22 de enero de 2021

Francesch Lobet, 13 de maig 1461

Als molt reverends egregis nobles
magnifichs e savis senyors los diputats del General e
consell lur representants lo Principat de Cathalunya
residents en Barchinona

Molt reverends egregi nobles
magnifichs e savis senyors. La present es per notificar a les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres com disapte
prop passat a dinar aribi en aquesta ciutat. Com fuy
dinat provehi los jurats se apleguassen ab
los
adjunts e per que era dia de mercat fonch hora
tarda e certificat dells ani a lur casa
de juyaria e segons forma de las instruccions
precchints vostres saluts los doni vostra letra
de creen
ça
e aquella lesta
los
spliqui
com mils
pogui
la dita creença e aturasen
se acort
per altra hora. E
lo
diumenge hun
dels jurats parla
molt ab
mi a la mia
posada e en son
rahonament
mostra
la gran divisio que es entre ells a que repliqui
ço
quem
sembla
significant li quants dans
e inconvenients se seguien
per discordia e quants bens portave unitat persuadint lo
que li plagues haver sguard a la temporada e a les faenes
quis
manejaven
quant eren a servey
de Deu e a benavenir del Principat qui per la endreça de nostre
Senyor e per gran unitat eren en lo
punt que vuy
son e si en la dita unitat nous
conservau no obtendreu lo
fi desijat.
E partit lo
jurat de la mia
posada tentost
fonch
ab
mi altre jurat sertificantme
de tot lo
contrari e per lo
semblant li repliqui
dolentme
molt de la discordia era
entre ells pregantlo
ab
aquelles pus
dolçes paraules pugui
totes pasions
fosen posades adepart
e solament fos ates al servey
de Deu e a la conservacio del dit Principat e que per neguna
passio
ells nos
devien metre
en neguna
discordia per gran que fos quant mes per ten
pocha
cosa de que debatien. E es per lo
entrevenir
en vostre consistori de mossen Francesch
Sampso
e los
altres tres volen mestre
Marti
ells
plau que abdosos
entrevenguen
en lo
dit consistori mes
que lo
dit mestre Marti presehescha
attes
que fonch
elegit per entrevenir
en lo
dit consell e que en mossen
Sampso
es finit
son sindicat
a que fonch
elegit e la hun e laltre
man
molt pregat quels
ne
digues mon
parer e jo son men
lunyat dihentlos
que en aquexa part nols diria mon parer ne
axi poch los he vulgut res significar
bels he molt stretament pregats se volguessen
concordar e no aturarse per ten pocha cosa tots temps
tirant los a tota amor pau e concordia en tant que hir
sperant jo me trametessem a demanar per ferma
resposta fonch a la mia posada hun jurat
acompanyat de dos notables ciutadans lus (o los) qui per part
sua e de dos companyons seus me dix com en manera al
mon nos podien acordar en ferme rasposta e feu
moltes ofertes en tot lo que fos plasent a vosaltres senyors e
a vostre consistori e sap Deu li digui moltes coses dolentme
molt de lur discordia e quem marevellave que a
tan pocha resposta com se podia fer en lo quels
havia explicat staven axi discordes e pus axi era
ne volia parlar per mon descarrech ab sos
companyons. E volentnos partir vench nova com CCC.
homens armats de peu
devallaven per la muntanya (o montanya, no está acabada de
cerrar si es una o
) e tota la ciutat se aremora e
tancaven portals aquells qui poden tancar car prou stan
desordonadament e fonch hun fill den
Guillem de Biure qui era ab huns LX o LXX
homens e anava a hun loch a una leuga
de Gerona per hun matrimoni ha fet e esperes
haver cert debat ab mossen Johan Çariera.
Fonch acordat que dos jurats acompanyats de alguns ciutadans
hisquessen parlar ab ells per fer los
desapleguar e que no entrassen en la ciutat e com foren
axits ells se foren ja spargits (falta punto
o pone llan
) Han ordonat de regonexer e metre en orde
les portes dels portals e regonexer la ciutat e partirla
per cinquantenes e Xnes e metres en orde degut e
tornats ab los ciutadans que noy mancha nengu
sino mossen Felip Sant Celoni qui no es ben dispost de
sa persona. Jols reciti lo rahonament
mera fet per lo dit jurat els pregui me
volguessen
fer la dita resposta e metres en aquella unio
que los afers requerien e fahent los loch
romangueren ensemps e stigueren fins entre X e XI hores
de nit per ferma resposta la qual fonch que un jurat
acompanyat de tres ciutadans e apres tres jurats qui tots los
huns separats dels altres me manifestaren gran
discordia entre ells stant e persevarant quiscuns en
lus oppinions. Deu sap los repliqui
lo que pogui ne sabi. E pus les
parts son aqui placia a les vostres magnificencies e grans savieses
hoyr a quiscuns e aplanar ho car los
afers de aquesta ciutat sen torben e aquesta pocha
spira (spark inglés; purna) poria fer hun
gran foch
qui poria molt noura e tot lo mon
fora de vosaltres senyors noy basta en reposar ho. Aci
ses dit que los pagesos de ramença
se son ajustats e tant no he traballa no he poscut
(se lee posent) sentir hon e res dit que diumenge se
devien
ajustar a la Bisbal mes yo fiu
venir hir hun *bo pages de Foixa hon jo havia
trames hun home propri e parli molt ab ell per
que havien dit ell sabia molt entre ells dihentme que lo
aplech de la Bisbal creya sera torbat
perque lo procurador del bisbe havia feta una crida que
nengu no si gosas ajustar mes avant de res.
Placieus no sia tengut en vill lo
fet dels pagesos de ramença
que molt stretament se treballa en conduhir los
e ham dit aquest que ells seran de cort ab lo
Senyor Rey
quels fermera V capitols dels mals
usos
e darli han LX mil florins. Lo bisbe e son
capitol son fort mal per hun subsidi que lo dit
bisbe vol li façen
mes sera afermat
com lo palau del bisbe
formen de vitualles e armes secretament e apres
per hun
notable eclesiastich
ab
qui jo havia
parlat senti
esser no res e a nit stant jo ab
los
jurats se
faheren
venir loficial
del bisbe per lo
ques
dehia
del dit palau e lo
dit oficial qui present mi
que hun
jurat e II ciutadans anasen
al dit palau per veure lo
que voldrien e no hi trobaren res sino prou poch
e tot lo moble
ne
lo
qui hi es no val cent florins. Aci
ha gran fretura
de oficials que en lo bruit
que hir
sich
moch
lo sotzveguer
ne
lo batlle
nos
trobaren en la ciutat car lo
veguer se diu
es aqui e aquests dos oficials se
diu
son tals com a Deu
plau. De tot lo
que pore
sentir vos
informare eus
avisare suplicantvos
que en la composicio de ma
letra
vullats
prestar pasciencia
com jous
presente lo
que tinch
e no çe
scriure
ni menys ordonar
e jou he
a fer tot que Deus sab quant ha que laguin
a fer la present e tantost
partre
per tirar mon
cami la via de Perpenya.
En Johan Ramon me suplica
ir
hora de dinar vostra creença e dinas
ab
mi e tantost
fonch
dinat parti
oferintme
tantost
sia
a Perpenya treballar en lo
que ordonareu
sens fallir
hi hun
punt de mon
poder. Aquest plech
no he trobat nengu
e scrivint es vengut lo
portador
qui es de Perpenya
e pus
es master
no he volgut fer home propri. De Gerona
a XII de maig a X hores de mati any Mil CCCCLXI. - Mossenyors prest a
vostra manament e ordinacio Francesch
Lobet.