Mostrando entradas con la etiqueta morts. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta morts. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

EN JOSEPET. Victoria Penya.

EN JOSEPET.


Tot vestit de roba negre  Y trencada la color,  Jugant ab quatre fustetes,  N'está lo pobre minyó.




Tot
vestit de roba negre


Y
trencada la color,


Jugant
ab quatre fustetes,


N'está
lo pobre minyó.





Se
'n ha portat a sa mare


Avuy
lo cotxo dels morts:


Sa
mare era jove y bona,


Ay,
fill meu, ¡quína dis-sort!





Lo
nen al mirarla estesa


N'ha
esclatat en tan greu plor,


Que
hauria partit les pedres,


Quant
y mes romput los cors.





PEPITO.





Vistiendo
luto y descolorido el semblante, se entretiene el pobre niño, y se
afana por unir cuatro tablas que para jugar eligiera.


Llevóse
hoy el coche de los muertos a su madre idolatrada, a su madre, tan
buena y tan joven aún! Ay! qué desgracia, hijo mío!


Al
verla el niño tendida y yerta, prorrumpió en llanto; y sus lágrimas
partían las piedras ¿cómo no habían de romper los corazones?






Mes ay, valga 'ns
l'innocencia!


Desde
les hores tot-sol,


Com
si tal cosa hagués vista,


Está
distret ab lo joch.





Tant
de bó que ho oblidasses!


Ángel
de Deu, tant de bó!


Que
n'es molt trista la vida


Si
l'amarga un tal recort.





Josepet,
¿a ne qué jugues?


Surt,
fillet, d'aqueix recó.


-
Jo no juch, lo nen contesta,


Ni
ganes ne tinch tampoch.



Jo
'l que vull, ferne una caxa


Ab
aquestes quatre posts,


Y
aprés d'estirarm' hi dintre,


Que
vinga el cotxo dels morts.





¿Perqué
dins la caxa grossa


No
'ns hi aficaren tots dos?


Ma
mare sempre me 'n duya,


Y
al punt m'hauria fet lloch. -





Y
en Josepet altre volta


Esclata
en dolorós plor,


Que
hauria partit les pedres,


Quant
y mes trencat los cors.





Mas ay! bienhaya la
inocencia! cuando volvió a quedarse solo, como si nada le hubiese
pasado, con el juego otra vez se distrajo.


Ójala
fuese cierto tu olvido, angelito de Dios! Ójala! Triste,
triste es la vida si un recuerdo tan doloroso la amarga!

-
Dime, niño, ¿a qué juegas? Sal, hijo, de ese rincón, anda...!
-
No juego, no, contesta la tierna criatura; no juego, ni gana de jugar
tengo tampoco.

Lo
que quiero es hacerme una caja con esas cuatro maderas, para que,
tendido en ella, vayan por el coche de los muertos.


¿Por
qué en la caja grande de mi madre no me encerraron a mí también?
Mi madre que siempre me llevaba consigo ¿creéis que no me hubiera
hecho sitio? -


Y
el atribulado niño prorrumpe otra vez en doloroso llanto: y sus
lágrimas partían las piedras, ¿cómo no habían de romper los
corazones?

viernes, 11 de agosto de 2017

JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.



JM Virgili i Ortiga , morts, carretera, Espanya, C14, autovía,catanazi

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot






Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:
Banana republic, moda, ropa

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).