Mostrando entradas con la etiqueta nient. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta nient. Mostrar todas las entradas

lunes, 19 de febrero de 2024

Lexique roman; Esser


Esser, v., lat. esse, être.

Ni vuelh esser en luec d' emperador.

(chap. Ni vull sé : está al puesto d' emperadó.)

Berenger de Palasol: Mais ai de. 

Ni ne veux être en place d'empereur. 

Cen tantz soi miels vostre que mieus. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. Var. 

Je suis cent fois plus vôtre que mien. 

Li respont: Yeu suy qui suy.

(chap. Li va respondre: Yo soc qui soc; ego sum qui sum.)

V. de S. Honorat.

Lui répond: Je suis qui je suis. 

Tals es savis apellatz 

Que fai e ditz de grans foldatz.

Pistoleta: Manta gent. 

Tel est appelé sage qui fait et dit de grandes folies.

Ar em al freg temps vengut.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Maintenant nous sommes venus au temps froid.

ANC. FR. En Calabre emes arrivet.

Roman de Protheslaus. 

La genser etz qu'om puesc' el mon chauzir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Vous êtes la plus gente qu'on puisse choisir au monde.

Seyner, qui est vos? V. de S. Honorat.

Seigneur, qui êtes-vous?

Mal ome foren, a ora sunt peior. Poëme sur Boèce.

Furent méchants hommes, maintenant sont pires.

Quar s'ieu era en Proensa... 

Quar s'ieu era de lai mar veramen. 

Peirols: Pus flum Jordan. 

Car si j' étais en Provence... Car si j' étais vraiment de là la mer.

Mas elh era sobre totz elegitz.

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Mais il était élu sur tous. 

ANC. FR. D'ung tertre qui près d'iluec iere... 

Et avec ce qu'ele iere maigre, 

Iert ele povrement vestue. 

Roman de la Rose, v. 108, 206, 207.

Si eravatz XXXIIII,

Si seriatz vos tuit pres e mort.

Roman de Jaufre, fol. 102. 

Si vous étiez vingt-quatre, vous seriez ainsi tous pris et tués.

Eran tuit ric en s'amor.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Tous étaient riches en son amour.

Silh que s' eran en vostre servir mes. 

G. Faidit: Fort chausa. 

Ceux qui s' étaient mis en votre service.

ANC. FR. Et est revenuz aus puceles

Qui tant ierent vaillans et belles. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 414.

Perdud' ai la bellazor 

Dona qu' anc fos ni er jamais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

J'ai perdu la plus belle dame qui oncques fut ni sera jamais. 

ANC. FR. Vassalment ferrez,

Si eren descunfi li culvert renéez. 

Roman de Horn, fol. 18. 

S'il ont avoir à grant plenté, 

Jà por ce miex ne lor en iert.

Fables et cont. anc., t. II, p. 346.

Vos voletz qu'ieu sia amaire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous voulez que je sois amant. 

Sol que bona fos la fis, 

Bos sai qu' er lo comensamens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Pourvu que la fin fût bonne, je sais que le commencement sera bon.

Ai! Dieu! ara fosson trian

Li fals drut e 'l fin amador!

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ah! Dieu! que maintenant fussent-ils triés les faux galants et les purs amants!

S'ieu saubes la gent encantar, 

Miei enemic foran enfan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Si je savais enchanter la gent, mes ennemis seraient enfants.

A l'exemple des langues anciennes, la langue des troubadours employa souvent le verbe esser dans la forme impersonnelle.

Imperson. En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

En son plaisir soit, vu que je suis en sa merci. 

Bels m' es qu' ieu chant en aiselh mes. 

B. de Ventadour: Bels m'es. 

Il m'est beau que je chante en ce mois. 

ANC. FR. Vray est que tant qu'il vescut, ilz redoubtèrent sa puissance en armes. Amyot. Tr. de Plutarque, Vie de Pompée.

Exclam. Las trompas van, e la poestat cria:

“Demandem li jovent e cortezia,

Pres e valor!" E totas cridon: "Sia!" 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les trompettes vont et l'autorité crie: "Demandons-lui jeunesse et courtoisie, mérite et valeur!" Et toutes crient: "Soit!" 

Conjonct. Ab mon cor me sui ben acordatz 

De ben amar, sia sens o foldatz. 

Rambaud d'Orange: Si de trobar agues. 

Avec mon coeur je me suis bien accordé de bien aimer, soit sens ou folie. Loc. Vuelh saber, quan m'en irai, 

Cum es de vos ni cossi us vai.

P. Rogiers: Senher. 

Je veux savoir, quand je m'en irai, comment il est de vous et comment vous va.

Ailas! que n' er si no m secor?

Arnaud de Marueil: A guisa de fin. 

Hélas! qu'en sera-t-il si elle ne me secourt? 

Ab amor m'er a contendre.

B. de Ventadour: Amors que. 

Il me sera à disputer avec l'amour. 

ANC. FR. Et es à estre nostre roy et seigneur.

Monstrelet, t. I, fol. 70.

Senhors, a Dieu siatz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

Seigneurs, à Dieu soyez. 

ANC. FR. Et je m'en vois; à Dieu soiez.

Roman du Renart, t. II, p. 352. 

Substantiv. Arma es facha de tal for 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rey. 

L'âme est faite de telle sorte que son être sera toujours.

Car nulhs essers non es aytals. Brev. d'amor, fol. 10.

Car nul être n'est tel.

Part. prés. Essent trop tenre e frevol, non poc obtenir.

Doctrine des Vaudois. 

Étant trop tendre et faible, il ne put obtenir.

On trouve parfois estre pour esser, mais si rarement, qu'on peut croire que c'est une licence poétique. 

Mais amatz dos buous et un araire 

A Monferrat, qu'alhors estr' emperaire. 

Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 

Vous aimez plus deux boeufs et une araire à Montferrat, qu'être ailleurs empereur.

Les divers temps et modes du verbe esser, joints à d'autres verbes, produisirent des passifs composés.

Per mantas guizas m' es datz 

Joys e deport e solatz.

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Par maintes manières m'est donné bonheur et amusement et agrément.

Ja per el nostre secret

Non er saubutz.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais notre secret ne sera divulgué par lui. 

Qu'el bes que m faria 

No fos saubutz per me.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Que le bien qu'elle me ferait ne fût divulgué par moi.

CAT. Esser, ser. ESP. PORT. Ser. IT. Essere. 

(chap. sé: soc, eres, es, som, sou, son; siré, sirás, sirá, sirem, siréu, sirán; si yo haguera sigut; si yo siguera, sigueres, siguere, siguerem, siguereu, sigueren; siría, siríes, siríe, siríem, siríeu, siríen; etc.)   

2. Essentia, s. f., lat. essentia, essence.

Nos non trobam negun nom que pertanga a la essencia de Dieu tan be co fay aquest: Qui es. V. et Vert., fol. 39.

(chap. Natros no trobam cap nom que pertangue a la essensia de Deu tan be com fa este: Qui es.)

Nous ne trouvons aucun nom qui appartienne à l' essence de Dieu aussi bien comme fait celui-ci: Qui est.

Declara la essencia del nom, so es sa materia e sa forma.

Leys d'amors, fol. 44. 

Déclare l' essence du nom, c'est-à-dire sa matière et sa forme.

CAT. Essencia. ESP. Esencia. PORT. Essencia. IT. Essenzia. (chap. Essensia.)

3. Essencial, adj., essentiel.

Quant a sa essencial perfeccio, haura perpetual duracio.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Quant à sa perfection essentielle, il aura perpétuelle durée.

D' escencial pluralitat.

Brev. d'amor, fol. 7. 

De pluralité essentielle.

Tota dictios ha doas formas: la una es essentials e l' autra es accidentals.

Leys d'amors, fol. 7. 

Tout mot a deux formes: l'une est essentielle et l'autre est accidentelle.

CAT. Essencial. ESP. Esencial. PORT. Essencial. IT. Essenziale. (chap. Essensial, essensials.)

4. Essencialment, adv., essentiellement.

So unidas, indivisas essencialment.

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Sont unies, indivises essentiellement.

CAT. Essencialment. ESP. Esencialmente. PORT. Essencialmente. 

IT. Essenzialmente. (chap. Essensialmen.)

5. Entitat, s. f., entité.

De sa entitat, de sa qualitat... Per sa propria entitat.

(chap. De sa entidat, de cualidat... Per sa propia entidat.)

Fi et comensament don pren nombre sa entitat.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 279. 

De son entité, de sa qualité... Par sa propre entité. 

Fin et commencement dont prend nombre son entité.

CAT. Entitat. ESP. Entidad. PORT. Entidade. IT. Entità, entitade, entitate.

(chap. Entidat, entidats.)

6. Entamens, adv., par la même raison, par cela même.

Car fon primayrans dimentge, entamens 

Colem lo nos.

P. de Corbiac: El nom de. 

Parce qu'il fut le premier dimanche, par cela même nous le célébrons.

7. Nien, Neien, Nient, s. m., néant, rien.

Defora resplandis,

E dins val meyns que niens.

(chap. Afora resplandix, y adins val menos que no res.)

P. Cardinal: Pus ma boca.

Il brille au-dehors, et au-dedans vaut moins que rien.

Be sai que tot quan fas es dretz niens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Je sais bien que tout ce que je fais est juste néant. 

Loc. M'a fait ric home de nien.

B. de Ventadour: Chantars no. 

De rien elle m'a fait homme puissant. 

De Dieu qu' es ton senhor, 

E t'a format de nien.

P. Cardinal: Tartarassa. 

De Dieu qui est ton seigneur, et t'a formé de néant.

Vos m'avetz fag de nien.

G. Faidit: Ab chantar. 

Vous m'avez fait de néant.

Loc. Los negocis del mon li semblon aytant co un bell nient.

V. et Vert., fol. 65. 

Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.

- Adverbial, nég. expl., point, nullement, aucunement.

Ella medesma telset so vestiment, 

Que negus om no pot desfar nienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement, que nul homme ne peut défaire aucunement.

Vencutz no sui nien. 

T. de Savari de Mauleon, de G. Faiditz et de H. de la Bachelerie: Gauselms tres.

Je ne suis nullement vaincus.

ANC. FR. Fame est de trop foible nature: 

De noient rit, de noient pleure. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 466.

Ke tote est noiant devenue 

E à bien poi tote perdue.

Roman de Rou, v. 496. 

ANC. CAT. Nient. IT. Niente. (ESP. Nada. Chap. res, no res, gens.)

8. Nienteza, s. f., nullité.

En aysso cofessava sa nienteza, sa pauretat, sa vileza.

(chap. En aixó confessabe sa nulidat, sa pobresa, sa vilesa o humildat.)

V. et Vert., fol. 90.

En cela il confessait sa nullité, sa pauvreté, son humilité.

9. Anientar, v., anéantir.

Part. pas. Lurs esperitz s'es totz anientatz. V. et Vert., fol. 56.

Leur esprit s'est tout anéanti.

Maisos trop richa er anientada per ergoil.

Trad. de Bède, fol. 73.

Maison trop riche sera anéantie par orgueil.

ANC. FR. Ceste cité sera essillie u néandie.

Roman de Rou, v. 3401. 

Tenant un dard, semblant tout néantir. 

Cl. Marot, t. II, p. 323. 

IT. Anientare. (chap. Tornás no res.)

10. Absentar, v., absenter.

Volontiers s'en part 

Casqus e s'en absenta.

Leys d'amors, fol. 28. 

Chacun volontiers s'en sépare et s'en absente. 

Sels que se absentarian de la vila per deutes.

(chap. Aquells que se aussentaríen de la vila per deutes, deudes.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

Ceux qui s' absenteraient de la ville pour dettes. 

CAT. ANC. ESP. Absentar. ESP. MOD. Ausentar. PORT. Absentar, ausentar. IT. Assentare. (chap. Aussentá, aussentás: yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten; aussén, aussens, aussenta, aussentes; aussentat, aussentats, aussentada, aussentades.)

11. Absencia, s. f., lat. absentia, absence.

No devon aver dan per la lor absencia. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ne doivent avoir dommage à cause de leur absence.

CAT. ANC. ESP. Absencia. ESP. MOD. Ausencia. PORT. Absencia, ausencia. IT. Absenzia, assenzia. (chap. Aussensia, aussensies.)

12. Absens, adj., lat. absens, absent. 

Si el es absens, so es en altra terra.

(chap. Si ell está aussén, aixó es a un' atra terra.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 84.

S'il est absent, c'est-à-dire en autre terre. 

Fos absens del dugat de Guiayna.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne

CAT. Absent. ANC. ESP. Absente. ESP. MOD. Ausente. PORT. Absente, ausente. IT. Assente. (chap. Aussén, aussens, aussenta, aussentes; está aussén : no hi está.)

13. Absensa, s. f., absence.

Fos absens del dugat de Guiayna... e en sa absensa.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne... et en son absence.

IT. Absenza, assenza. 

14. Presentar, v., lat. praesentare, présenter.

Lo cossel deu los presentar als senhors de Condom.

Cout. de Condom.

Le conseil doit les présenter aux seigneurs de Condom. 

CAT. ESP. PORT. Presentar. IT. Presentare.

15. Presentacio, s. f., lat. praesentatio, présentation. 

Aprop la dita presentacio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 261. 

Après ladite présentation. 

Ordenet lo dit testaire que la presentacio, etc.

Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 187. 

Ordonna ledit testateur que la présentation, etc. 

Ses presentation del senhor.

(chap. Sense (la) presentassió del siñó.)

Cout. de Condom.

Sans présentation du seigneur.

CAT. Presentació. ESP. Presentación. PORT. Presentação. 

IT. Presentagione, presentazione.

16. Present, adj., lat. praesentem, présent.

D' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent. 

Presen lor cancelier.

(chap. (están) Presén lo seu cansellé.)

Leys d'amors, la Loubère, p. 49. 

Leur chancelier présent. 

Adv. comp. Ieu de present parti d'el.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Sur-le-champ je me séparai de lui. 

Aysso sia assatz quant a prezent.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Que cela soit assez quant à présent. 

CAT. Present. ESP. PORT. IT. Presente. (chap. Presén, presens, alguna vegada se fa aná presenta per a dona, presentes.)

17. Prezencialment, adv., présentement, actuellement.

Cum Dieus conoga... las causas futuras prezencialment...

Prezencialment... Tot aquo que sap, el sap prezencialment, so es a dire que d' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme Dieu connaît... les choses futures présentement... Tout ce qu'il sait, il le sait actuellement, c'est-à-dire qu'il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent.

ESP. PORT. Presencialmente. IT. Presenzialmente. (chap. Presensialmen)

18. Presentatiu, adj., présentant des formes.

Virtut viziva... propriament aprehensiva e presentativa.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Qualité visible... proprement sensible et présentant des formes.

19. Representacio, s. f., lat. repraesentatio, représentation.

Per speculativa contemplacio et declarativa representacio.

(chap. literal: Per especulativa contemplassió y declarativa representassió.)

Eluc. de las propr., fol. 1.

Par contemplation spéculative et indicative représentation.

- Représentation, reproche.

Si alcus d'aquels, efflatz per aventura d'alcun ergoil, sera atrobat dignes de representacio, sia 'n castiat.

Regla de S. Benezeg, fol. 38. 

Si aucun de ceux-là, enflé par aventure de quelque orgueil, était trouvé digne de reproche, qu'il en soit châtié.

CAT. Representació. ESP. Representación. PORT. Representação. 

IT. Rappresentazione. (chap. Representassió, representassions.)

20. Representatiu, adj., représentatif, qui représente.

De totas causas cum un miralh representativa.

Semlansas de las creaturas representativas.

Eluc. de las propr., fol. 150 et 10. 

Représentative de toutes choses comme un miroir. 

Les formes qui représentent des créatures. 

CAT. Representatiu. ESP. PORT. Representativo. IT. Rappresentativo. (chap. Representatiu, representatius, representativa, representatives.)

sábado, 25 de septiembre de 2021

EL PECADO DE ADÁN. LO PECCAT DE N' ADAM.

EL
PECADO DE ADÁN.



REGRESABA
Raimundo Lulio por el año 1282 de la más larga peregrinación
quizás que emprendiera durante su vida. Para trazar el plan de la
cruzada que meditaba y escribir con datos su libro sobre la Conquista
del Santo Sepulcro, había pasado de la Alemania al Oriente,
atravesado la Palestina e internádose hasta la India; y recorriendo
el Egipto y la Etiopía, Marruecos y Berbería, y tocando por otros
puntos, se detuvo en Perpiñan donde compuso efectivamente la obra
meditada.



Hallábase
a la sazón en aquella ciudad, dependiente entonces de la corona de
Mallorca, el hábil y bondadoso monarca Don Jaime II, de quien
Raimundo durante sus mocedades turbulentas había sido senescal y
mayordomo. Aquel rey que profesó siempre el mayor cariño a Lulio,
era en extremo aficionado a las ciencias y a las letras. Placíale
tener amenos y provechosos coloquios con los sabios de su reino,
entablando controversias sobre algún punto científico, teológico o
literario. Durante la permanencia de Raimundo en Perpiñan no perdió
la ocasión de tratar con su antiguo senescal, cuyo elevado talento y
saber admiraba; y de proponerle la solución de algunas dudas o
cuestiones.



La
única que ha llegado hasta nuestros días es la que sabiamente le
solventó Raimundo en doscientos versos acerca el pecado de nuestro
primer padre. Versa sobre el motivo que tuviese Dios para prohibir a
Adán que comiese de la fruta del árbol vedado, siendo así que
sabía que había de caer en la culpa; y sobre la causa porque Dios,
siendo como es infinitamente bueno, no impidió el pecado de nuestros
primeros padres a fin de que todos los hombres consiguieran la eterna
bienaventuranza.



Raimundo
en los doscientos versos fáciles y castizos que contiene la
composición poética, da completa y acabada solución a tan
difíciles preguntas, con el ingenio y la fuerza de pensamiento que
le caracteriza en todas las obras de polémica teológica.




LO
PECCAT DE N' ADAM.



A
requesta del rey de Malorcha, feu RAMON aquests rims en la vila de
Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus a n’ Adam, éll scient
havia de traspassar lo seu mandament, e que per ço sdevendria la
dampnació de mante gent.







Un
senyor rey qui bé enten,



Se
maravella molt sovén,



Que
Deus qui es bò en quant es



No
fallís en neguna res,



Quant
fé a Adam lo mandament



Qu’
el fruit no menjás, éll scient (1)



Que
Adam faría lo peccat,



D'
ont mant hom seria dampnat



Havent
tot temps pena e mal;



Car
no par raysó natural



Que
Deus faés tal mandament



D'
ont se seguís lo falliment



Qui
no fóra si éll no manás



A
n' Adam qu' el fruyt no menjás.



Empero
el rey diu que enten



Que
Deus no feu may fallimén (2):



Car
qui ha bontat infinida



E
eternal no pòt far fallida;
E esta en sol maravellar (3)



Com
Deus se sapia escusar
Que no haja colpa del mal



Que
han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,



Lo
qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;



E
car par gran tort e peccat
Fer mandament d' ont isca mal,



vòl
lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:



E
car a mí l' escusa apar
Clara a mon entenimen



Si
tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér
(6)



Per
lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui ‘l diu, car pauc
val:



L'
escusa deym que es aytal.
__




Deus
infinidament enten



E
ha infinit amamen,
E infinit bonificar,



E
per ço no pòt ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
Ha
donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar



Que
no consentís al peccar
De Adam ni en la greu dolor



Qu'
en infern han li peccador.
E si Deus nos pòt escusar,



Son
poder no poch abastar



A
l' escusar e es finit;



E
car finit e infinit



No
pogren esser un poder,



Anem
mostrar donchs lo dever



Perque
Deus pòt escusa haver,



E
mostrem com la escusa es.



__




Deus
quant consirá que dixés



A
n' Adam qu' el fruit no menjás,
Posá orde en aquell pás



Ab
ço que n’ Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)



Que
li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),



Per
natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues



Fer
lo falliment e peccat;
En axí fó en libertad



Que
no menjás o que menjás,



E'n
egualtat foren li pas



On
estava sa libertat,



Car
per lo bé qui 'l fó donat (9)



A
far lo bé e no forçat



En
creant sentí libertad,



Com
estigués obedient;
E car fó vengut de nient



Sentia
en sí libertat
Perque s' enclinás a peccat



Com
sia ço que peccat es
Contra çó qui deu esser res;



Hac
donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó



De
far bé qui 's cové ab res
E volch s'enclinar a no res,



Qui
's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé



Esquiva
a natura pres (10)
A fer ço qui no está res;



Ço
es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;



E
seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,



Ço
es far bé a qui 's cové
Que éll sia alcuna re



Per
Deus conexer e honrar;
En est pas apar l' escusar,



Que
Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),



Per
natura del bé qui fó



En
éll per la creació,



D'
aquell bé qui li fó donat



Ab
que pogra contra peccat;



E
si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),



E
volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,



E
en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat



De
son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);



No
fé donchs Deus lo falliment
Si a Adam fé lo mandament;



Ja
sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,



Que
Adam faria lo peccat
D' ont mant hom serian dampnat,



Pus
que Adam poch far lo bé



Lo
qual Deus totas vets sab bé (14)



Que
Adam lo bé pogra far



Ab
lo bé que en éll volch crear,



Perque
hac raysó en far bé (16),
Aixi com desraysó de sé (16)



Hac
en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.



Es
donchs manifest e provat
Com Deus está ben escusat



Del
peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret



E
puneix tots sos consequens



Per
dret, com ço qui es niens,



Ço
es peccat fan sostentar



En
l' esser que Deus volch crear



Qui
ab null peccat no 's cové.



___




Emperó
encara reté



Lo
rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)



Com
Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,



Tant
que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)



E
no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat



Esquivas
pena e peccat



En
ángels, e 'n tot home nat,



E
que negú no fós perdut,



Mas
que tuyt haguessen salut,



Pus
que la divina bontat
Es gran e no vòl null peccat;



E
car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada



Responsió:
Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat



A
far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút



Peccat
e pena per peccat,
Car no fóra remunerat



Gran
bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;



Car
no pogr' esser libertat
En far lo bé o lo peccat;



E
Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar



E
ab libertat Deus amar,
Obeir, servir e honrar:



Car
tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),



E
ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;



Car
si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués



Deus
obeir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar



Ni
igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,



E
bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:



Fora
donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer



Gran
ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament



Per
ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentis



Ligara
son res ab no res,
Del qual no res tot home es



E
fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat



En
cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts



Per
ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural



Que
Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,



Ligat
e prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé



En
hom peccat, pena e dolor
Per çó que el bé sia major;



E
com lo puscha far de grat
E 'l be ‘n sia remunerat



E
pòt esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.



___




Finit
está aquest escrit



A
honor del Sant Esperit;
Lo qual me ' scalf en la calor



De
s' amor, a mí peccador.





VARIANTES.




(1)
Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu
fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora
nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si
eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam
fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(¡O)
Esquiva e natura pres
(11) Fer lo bé si éll se volgués,
(12)
Del qual se poguera escusar
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14)
Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,

(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar

(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués
far
(20) Car no li ‘n convengra grat,
(21) Ab bontat no
hagra ab que.