Mostrando entradas con la etiqueta reginals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta reginals. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2021

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Se recibió otra
carta de Juan Ferrer, que sigue.

Als molt magnifichs e de
gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat
de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey
fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia
e magnificencies de les noves quem semblava bonament se
poguessen
scriure. Ara ab la present he molt poch a
dir car no tinch al present fahenes açi
de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch
hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he
(e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha
corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents
de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino
per occasio de marques
que exequuten huns contra altres. Es ver que yo
crech
que si molt dura (dura castellano, verbo durar;
dure
) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça
son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts.
Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a
rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo,
fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo
) del Rey e linfant
comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII
embaxadors. Crech sien ja empatxats e
partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat
la cort als de aquest regne crech yo que la major part
de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta
en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim
recoman
en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres
manaments.

En otra sesión de este día, el arcediano Çariera
leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos
eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución
de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores
iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces
subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos
obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al
señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la
Reina participaron que dicha señora había provehido ya el
asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien
extrañaba que, habiéndolo
hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación;
sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a
votación, por el orden siguiente.

Voto del señor
Patriarca.

Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de
nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la
qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera
ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si
expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça
pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que
deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions
rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la
relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer
a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo
tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e
per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui
entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien
sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que
demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver
oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria
sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta
ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la
Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies
provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials
precipuament se ha fer.

Del conde de Pallars.

Al fet
del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir
ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a
despesa del General la qual gent asistescha primerament
en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits
pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien
conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha
suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua
Altesa que proveescha a les dites coses e si noy
proveix ques exequute lo que dit ha
dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo
les letres derrerament ordonades de part dels diputats e
consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça
no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de
les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de
Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als
tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera
provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al
consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora
Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no
son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en
admetre o repellir los altres qui no son stats passats
ab faves. (Las habas, faba, fava, fabesfaves, blancas y negras que se
usaron en la elección.
) Mister Bean

Del canónigo Dusay.

In
omnibus es del parer del senyor patriarcha.

De mosen
Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.

Es
del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e
de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de
les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen
en lo que lo taulell deu e pot fer.

De mosen Marcos Lor, por
sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.

Idem ut patriarcha in
omnibus.

De micer Agustin della Illa.

En
los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons
ut patriarcha.


De Pedro
Juan de Sant Climent.

In omnibus ut patriarcha.

De
mosen Dalmau de Queralt.

Idem ut patriarcha.

De Pedro
Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.

Idem ut
patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.

Del maestro
Bernardo Lor.

En los caps de don Jofre e dels oficials ut
dominus patriarcha.

De mosen Narciso de Sant-Dionis.


Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap
de mossen Bastida.

De Francisco Burgues alias de Sant
Climent.

In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de
mossen Bastida

Del arcediano de la Mar, por sí y por el
honorable Juan Dalmau.

In tribus capitibus ab lo senyor
patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio
ja sobre aço feta.

De mosen Cirera.



Idem in omnibus ut patriarcha.

De
mosen Hostalrich.

Ut patriarcha in omnibus.

De Pedro
Miguel de Peguera.

Ut patriarcha id facto de don Jofre de
Castro tantum.

De mosen Juan Sorts.

Ut patriarcha in
omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora
Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.


De Romeu Lull.

Al fet de don Jofre tantum ab lo
senyor patriarcha.

De mosen Bernardo Çaportella, por sí y
por mosen Sampsó.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De
Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.

Idem in omnibus ab
lo parer del conde de Pallas.

Del abad de San Juan.


Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es
de mossen Copons e dels oficials.

Del abad de Amer.
(de Mer en textos anteriores)

Idem in omnibus ut comes.


De mosen Antich Ferrer.

Idem in omnibus.

De
mosen Roger Alamany.

Idem in omnibus ut comes declarat en lo
cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor
patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex
a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de
Pallars.

De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.


En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.

Del
abad de San Benito.

Ut comes in omnibus pro se et domino
episcopo Vicensi.

Del canónigo Colom.

En lo
cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor
patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira
que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres
caps es del parer del senyor comte de Pallars.

Del canónigo
Çariera.

Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo
derrer dels oficials se ature deliberacio.

De Francisco
Lobet.

Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes
la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor
patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun
dia.

De Agustin de la Illa.

En lo fet dels
oficials ab lo senyor comte de Pallars.

De mosen Vilademany.


Idem ut comes in omnibus.

Del comendador Çaplana.


Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences
preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo
senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo
que es stat dit per lo dit senyor comte.

Del canónigo Thor.


Idem ut comes in omnibus.

De Bernardo de Guimerá.


Idem ut comes.

De Galceran Carbó.

Idem ut
comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Artal de
Claramunt.

Idem en los tres primers caps. Al fet dels
oficials se ature deliberacio.

De Pedro Despluges.


Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.

De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.


Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.

De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de
Cervera.

Idem ut comes in omnibus.

Del canónigo
Torres.

Idem ut comes ab la addicio que preceescha la
embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.


De Pedro Cestrada.

Idem
ut comes.

De Bernardo de Marimon.

Idem ut comes in
omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Idem ut comes
en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la
addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.

De Juan
Dez-Valls.

Ut canonicus Torres in omnibus.

De Luis
Xatantí.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.

De Romeu Lull.

En lo fet de les remençes
ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que
per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet
de mossen Copons e dels oficials ut comes.

De Bernardo Juan
Çapilla.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger
Alamany.

De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.


In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la
Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo
senyor comte.

De micer Pedro Severtes.

Idem ut
comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de
Barchinona.

De maestro Bernardo Dez-Lor.

Attes que
es cert quel General ha ya despes per
aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del
General en virtut de la comissio de la cort es del vot en
aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.


Del abad de Monserrat.

Idem ut mestre Lor en lo fet
de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la
despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.

Idem
ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.


Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde
de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.


Los diputats clohen lo present consell en los
caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que
per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General
no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son
tenguts e obligats com a diputats.

Y después de leída por
el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por
los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.


Los XXXV requeren e preguen los
dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons
forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII
veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o
retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a
cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus
tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e
de totes altres coses licites de protestar.

A cuya protesta,
contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.

E los
dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio
que han feta en la manera dessus dita com sien primer
tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint
se que pus no sia contra lo dit sagrament e
homenatge ells faran so que es stat delliberat per los
XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab
consell dels advocats de la casa.

Acerca de los otros dos
asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no
se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.