Mostrando entradas con la etiqueta sant. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sant. Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de mayo de 2026

Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn

Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn, adj., lat. sanctus, saint.
Sanctz paires, Dieus glorios.
G. Riquier: Vertatz es.
Saint père, Dieu glorieux.
La ost que vic aquest miracle, jugero 'l per sant home. Philomena.
L'armée qui vit ce miracle, ils le jugèrent pour saint homme.

Papa de Roma, Francisco; cardenal Omella; Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn, adj., lat. sanctus, saint.

- Par extens., en l'appliquant aux choses.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni.
Selon les paroles de la Sainte-Écriture.
Per sancta visio en un pascor.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.
Par sainte vision dans un pâturage.
Li vestiment son saint, mas fals' es la persona.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.
Les vêtements sont saints, mais fausse est la personne.
Ce mot, précédant un nom propre de saint, prenait l'article féminin, parce que le mot Festa était sous-entendu.
Ja l' autra Sanh Joan
No veyas vos, s' el mieg no faitz deman.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Que jamais l'autre Saint-Jean vous ne voyiez, si au milieu (dans l'intervalle) vous ne faites demande.
Pus la San Miquel es passada.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Depuis que la Saint-Michel est passée.
ANC. FR. Ce fu à une Saint-Jehan. Roman du Renart, t. II, p. 349.
CAT. ANC. ESP. Sant. ESP. MOD. San, santo. PORT. Santo, são. IT. Santo. 
(chap. San, sans, santa, santes.)

Los sans inossens. Llibre primé. Azarías.

2. Santisme, adj. sup., très saint.
Aicest santismes hom. Guillaume de Tudela.
Ce très saint homme.
En santismas fons lavada e mondada. Roman de Fierabras, v. 4429.
Dans les très saintes fontaines lavée et purifiée.
ANC. FR. Après cele invocacion
K'il fist de cel seintisme nun.
Marie de France, t. II, p. 446.
CAT. Santissim (santíssim). ESP. Santísimo. IT. Santissimo. (chap. Santíssim, santissims, santíssima, santíssimes.)

3. Santan, adj., saint.
Laus la filha santana
E 'l Senher que de liey fon natz.
Folquet de Lunel: E nom del.
Je loue la fille sainte et le Seigneur qui d'elle fut né.

4. Sanctamenz, Sanhtamen, adv., saintement.
Aquest glorios sanz visquet tan sanctamenz. V. de S. Honorat.
(chap. Este gloriós san va viure tan sántamen.)
Ce glorieux saint vécut si saintement.
Nos detz a totz.
Pons Santeuil: Marritz.
Exemple de vivre saintement nous donna à tous.
CAT. Santament. ESP. PORT. IT. Santamente. (chap. Sántamen, santamen.)

5. Sanctor, Santor, s. m. et f., sainteté.
Mostrar vos ei la via on anetz al santor. Guillaume de Tudela.
Je vous montrerai la voie (par) où vous allâtes à la sainteté.
Peccatz cassa sanctor.
P. Cardinal: Falsedats.
Péché chasse sainteté.
- Relique. 
Quant agron la sanctor escondut' e clavada.
La sanctor del monestier.
V. de S. Honorat.
Quand ils eurent la relique cachée et enfermée.
La relique du monastère.
- Plur. Saints.
Sus en l' onrat heretatge
On son li sanctor. 
R. Gaucelm de Beziers: Quascus.
Sus en l'honoré héritage où sont les saints.
E 'l coms es las
De Dieu e de sanctor.
P. Cardinal: Tals cuia.
Et le comte est à côté de Dieu et de saints.

6. Sancteza, s. f., sainteté, dévotion.
Qui s' enten en sancteza
Tray greu malanansa.
P. Cardinal: Falsedatz.
Qui s'applique en dévotion éprouve difficilement chagrin.

7. Sanctitat, Sanctetat, s. f., lat. sanctitatem, sainteté.
Sitot s' es grans vostra sanctitatz,
No m' oblidatz, domna, per mos peccatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Bien qu'est (soit) grande votre sainteté, ne m'oubliez pas, dame, pour mes péchés.
La sanctetatz d' aquest loc... es per tot lo mon publicada. Philomena.
(chap. La santidat d'este puesto (lloc)... es per tot lo món publicada. Món en tilde, pera diferensiá de mon, lo meu.)
La sainteté de ce lieu... est par tout le monde publiée.
ANC. FR. La tue maisun covient saintetet.
Anc. trad. des Psaumes, Ms. n° 1, ps. 92.
CAT. Santedat. ESP. Santidad. PORT. Santidade. IT. Santità, santitate, santitade. (chap. Santidat, santidats.)

8. Sanctoral, Santoral, s. m., livre des actes des saints, action sainte.
Adoncx auran ayzinat
Qu' el cami fasson lur peccat
Sotz cuberta dels sanctorals. 
Brev. d'amor, fol. 130.
Alors elles auront arrangé pour qu'en chemin elles fassent leur péché sous protection des actions saintes.
CAT. ESP. PORT. Santoral. (chap. Santoral, santorals.) 

9. Sanctuari, s. m., lat. sanctuarium, sanctuaire.
Diran que volon anar
Al sanctuari per horar.
(chap. Dirán que volen aná al santuari pera orá, resá.)
Brev. d'amor, fol. 130.
Elles diront qu'elles veulent aller au sanctuaire pour prier.
Rauba los sanctuaris que Dieus mays ama. V. et Vert., fol. 98.
Dérobe les sanctuaires que Dieu davantage aime.
ANC. FR. Ki est Deus e sire de cest suintuarie.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 8.
CAT. Santuari. ESP. PORT. IT. Santuario. (chap. Santuari, santuaris.)

10. Sanctificatio, s. f., lat. sanctificatio, sanctification.
Avez frut en sanctificatio. Trad. de Bède, fol. 42.
Vous avez fruit en sanctification.
CAT. Santificació. ESP. Santificación (Sanctificacion). PORT. Sanctificação. 
IT. Sanctificazione. (chap. Santificassió, santificassions.)

11. Sanctifiar, v., sanctifier.
E 'l dissapte sanctifiet home. Liv. de Sydrac, fol. 136.
Et au samedi il sanctifia l'homme.
Dona tos desmes en alegresa, e eu santifiarai ti. Trad. de Bède, fol. 46.
Donne tes dîmes en allégresse, et je le sanctifierai.

12. Sanctificar, Sanctifiquar, v., lat. sanctificare, sanctifier, consacrer, 
célébrer.
En secret fan lo lag peccat..., e davan la gen se sanctifico.
A establit sancta Glieya colre et sanctificar lo ditmergue.
(N. E. Ditmergue es una más de las variantes de domingo; diumenge, dicmenge, dimergue, domenge; fr. dimanche.)
V. et Vert., fol. 2 et 9.
En secret font le laid péché..., et devant la gent se sanctifient.
La sainte Église a établi de solenniser et sanctifier le dimanche.
Sanctificar las fons. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.
Consacrer les fonts.
Part. pas. Cant lo mestiers fon consumatz
E finitz e sanctificatz.
V. de S. Honorat.
Quand le mystère fut consommé et fini et sanctifié.
CAT. ESP. PORT. Santificar. IT. Sanctificare. (chap. Santificá : santifico, santifiques, santifique, santifiquem o santificam, santifiquéu o santificáu, santifiquen; santificat, santificats, santificada, santificades; yo santificaré; yo santificaría; si yo santificara.)

13. Ensanhtir, Ensantir, v., se sanctifier, devenir saint.
Mas tan paucx en vei ensanhtir. 
P. Cardinal: Tan vey lo.
Mais si peu j'en vois se sanctifier.
(chap. Ensantí, ensantís : fés san. Canonisá.)

14. Totzsants, Totsanct, s. f., Toussaint, fête de tous les saints.
Jorn de Totzsants.
Perilhos, Voy. au purg. de S. Patrice.
Jour de Toussaint.
Lo dimergue de apres la Totsanct. 
Charte de Gréalou, p. 106.
Le dimanche d'après la Toussaint.
(chap. Tots sans, 1.11. La vespra es la castañada. ESP. Todos (los) santos.)

martes, 26 de marzo de 2019

sant Vincente Ferrer, 1575

Vicente Justiniano Antist; La vida, y historia del apostólico predicador sant Vincente Ferrer, 1575.

Estando en aquellas partes le traxeron vn endemoniado, al qual como sant Vicente conjurasse, y le echasse del agua que le auian traydo por bendita: el diablo sin mas verguença recogia el agua, y lauauase con ella la cara, diziendo en Valenciano: A tan bona es aquesta aygua.
Entonces dixo el santo, que aquella agua no era bendita: y assi bendiziendola de nueuo, se la echo encima, y el demonio a su pesar huuo de salir del hombre.

Estando en aquellas partes le traxeron vn endemoniado, al qual como sant Vicente conjurasse, y le echasse del agua que le auian traydo por bendita: el diablo sin mas verguença recogia el agua, y lauauase con ella la cara, diziendo en Valenciano: A tan bona es aquesta aygua. Entonces dixo el santo, que aquella agua no era bendita: y assi bendiziendola de nueuo, se la echo encima, y el demonio a su pesar huuo de salir del hombre.

sant Vincente Ferrer, 1575

Vicente Justiniano Antist; La vida, y historia del apostólico predicador sant Vincente Ferrer, 1575.

Estando en aquellas partes le traxeron vn endemoniado, al qual como sant Vicente conjurasse, y le echasse del agua que le auian traydo por bendita: el diablo sin mas verguença recogia el agua, y lauauase con ella la cara, diziendo en Valenciano: A tan bona es aquesta aygua. Entonces dixo el santo, que aquella agua no era bendita: y assi bendiziendola de nueuo, se la echo encima, y el demonio a su pesar huuo de salir del hombre.  


Estando en aquellas partes le traxeron vn endemoniado, al qual como sant Vicente conjurasse, y le echasse del agua que le auian traydo por bendita: el diablo sin mas verguença recogia el agua, y lauauase con ella la cara, diziendo en Valenciano: A tan bona es aquesta aygua. Entonces dixo el santo, que aquella agua no era bendita: y assi bendiziendola de nueuo, se la echo encima, y el demonio a su pesar huuo de salir del hombre.

domingo, 6 de enero de 2019

¿En quín idioma fée sermons San Vissén Ferrer?

Seguixco exponén cosetes.

¿En quín idioma fée sermons San Vissén Ferrer? 


* Rafael Narbona Vizcaíno: Pueblo, poder y sexo:
Valencia medieval (1306-1420). 1992

Seguíxco exponén cosetes.   ¿En quín idioma fée sermóns San Vissén Ferrer?   * Rafael Narbona Vizcaíno: Pueblo, poder y sexo: Valencia medieval (1306-1420). 1992

¿En quín idioma fée sermóns San Vissén Ferrer?

Seguíxco exponén cosetes.   ¿En quín idioma fée sermóns San Vissén Ferrer?   * Rafael Narbona Vizcaíno: Pueblo, poder y sexo: Valencia medieval (1306-1420). 1992

Seguíxco exponén cosetes.

¿En quín idioma fée sermóns San Vissén Ferrer? 


* Rafael Narbona Vizcaíno: Pueblo, poder y sexo:
Valencia medieval (1306-1420). 1992

Rafael Narbona Vizcaíno: Pueblo, poder y sexo: Valencia medieval (1306-1420). 1992

Una aproximación parcial a las clases subalternas, mediante el seguimiento de una variopinta gama de acciones de soslayada protesta social, constituye el objeto de este libro. Las ordenanzas reglamentista del Consell municipal, los sermones de ardorosos predicadores, y la acción procesal o punitiva del Justícia Criminal constituyen las fuentes de información utilizadas para recomponer algunos testimonios humanos de una ciudad cosmopolita. Valencia a finales del Trescientos experimentaba un increíble crecimiento en el plano demográfico, urbanístico y económico, coincidiendo con la consolidación de un patriciado en los órganos de gobierno local. Precisamente entonces el municipio creaba, organizaba, fomentaba y explotaba un burdel ciudadano –siguiendo el ejemplo de toda la Europa urbanizada– destinado a sufragar las perentorias necesidades de un interminable aluvión inmigrado. Las indefinidas turbulencias de un anónimo e inestable pueblo, escasamente integrado en la comunidad laboral y vecinal, tan propenso a los disturbios y violencias como poco respetuoso con los representantes del poder, no cesaban de alterar de forma peligrosa el apacible y bienquerido orden ciudadano. Los textos de los más aclamados moralistas - obras tan costumbristas como políticas bajo su inevitable discurso cristianizante – nos presenta una población poco proclive a respetar las normas de una ética ciudadana, que desde los poderes públicos pretendía influir en el comportamiento de los hombres pautando un código de urbanidad medieval.