Mostrando entradas con la etiqueta siudadáns. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta siudadáns. Mostrar todas las entradas

jueves, 20 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA OCTAVA

Guiglielmo Borsiere, en discretes paraules, emprén la avaríssia del siñó Herminio de los Grimaldi.

Se sentabe a la vora de Filostrato Laureta, que, después de habé sentit alabá lo ingenio de Bergamino y advertín que li corresponíe an ella contá alguna cosa, sense esperá cap órden, plassenteramen va escomensá a parlá aixina:
La novela pressedén, volgudes compañes, me porte a contá cóm un home bo, tamé cortessano y no sense fruit, va criticá la codíssia de un mercadé riquíssim; y ésta, encara que se assemelle al argumén de la passada, no tos tindrá que sé per ixo menos gustosa, pensán que va a acabá be.

Va ñabé a Génova, ya fa mol tems, un gentilhome de nom siñó Herminio de los Grimaldi que ere estimat per tots, y per les seues grandíssimes possesións y dinés, superabe en mol la riquesa de consevol atre ressidén de qui entonses se sapiguere a Italia; y tan com superabe en riquesa a consevol itálic, tamé en avaríssia y miséria destacabe sobre consevol misserable y agarrat que ñaguere al món: per lo que no sol per a honrá a datres teníe la bossa tancada, tamé en les coses nessessáries a la seua própia persona, contra la costum general de los genovesos que acostumbren a vestí noblemen, teníe ell, per no gastá, grans privassións, y del mateix modo en lo minjá y lo beure, que no minjae per no cagá.

Per lo que mereixcudamen lo seu apellit de Grimaldi li habíe sigut retirat y tots lo cridaben com Herminio Lopretto. Va passá en este tems en lo que ell, no gastán, multiplicabe lo seu, que va arribá a Génova un valén home de corte, cortés y de bones paraules, de nom Guiglielmo Borsiere, en res paregut als de avui que, no sense gran vergoña de les corruptes y vituperables costums dels qui volen avui sé cridats y reputats per nobles y per siñós, paréixen mes be burros educats a la torpesa de tota la maldat de los homes mes vils que a les cortes. Y mentres a datres tems solíe sé la seua ocupassió y consagrás lo seu cuidado a consertá pas aon ñabíe guerra o les ofenses hagueren naixcut entre homes nobles, o a consertá matrimonis, parentéles y amistat, y en paraules bones y discretes recreá los ánims de los fatigats y distraure a les cortes, y en ágres renécs, corregí los defectes de los roíns; avui en contá mal los uns dels atres, en sembrá sissaña, en di infámies, ignomínies y maldats y, lo que es pijó, en féles en presénsia de los homes, en fótres en cara los mals, les vergoñes y tristeses, verdaderes o falses, los uns als atres, y en falsos afalagaméns (halagos) fé torná los ánims nobles a les coses vils y malvades, se ingenien en passá lo tems.
Y es mes vullgut y mes honrat y exaltat en premios altíssims per los Siñós misserables y desconsiderats aquell que mes abominables paraules diu o acsións cometíx: gran vergoña y digna de reprobassió del món presén y proba mol evidén de que les virtuts, volán de aquí aball, mos han abandonat als fems del vissi.

Pero, tornán a lo que había escomensat, que lo just enfado me ha apartat mes del que pensaba, dic que Guiglielmo va sé honrat y de bona gana ressibit per tots los homes nobles de Génova y que, habénse quedat algúns díes a la siudat y habén sentit moltes coses sobre la miséria y la avaríssia del siñó Herminio, lo va volé vore. Lo siñó Herminio habíe ya sentit que este Guiglielmo Borsiere ere un home honrat y, per agarrat que fore, alguna chispeta de cortessía, en paraules amistoses y en alegre gesto lo va ressibí y va entrá en ell en mols y variats raonaméns, y conversán lo va portá en ell, jun en atres genovesos que en ell estaben, a una casa nova seua que habíe manat fé mol hermosa; y después de habélay mostrat tota, va di:

- Siñó Guiglielmo, vos que hau vist y sentit tantes coses, ¿me sabríeu mostrá alguna cosa que may haygue sigut vista, que yo puguera fé pintá a la sala de esta casa meua? A lo que Guiglielmo, sentín lo seu modo de parlá poc discret, va contestá:

- Siñó, algo que may se haygue vist no cregáu que yo puga mostrátos, si no són estornuts, pets y datres vens o coses paregudes; pero si tos agrade, be tos enseñaré una cosa que vos no crec que haigáu vist may.

Lo siñó Herminio va di:
- Tos u rogo, diéume qué es -.

A lo que Guiglielmo entonses va contestá rápidamen:
- Manéu pintá la cortessía.
Al sentí lo siñó Herminio estes paraules se va sentí invadit per una vergoña tan gran que va tindre forsa per a féli cambiá lo ánimo a tot lo contrari del que hasta aquell momén habíe sigut, y va di:

- Siñó Guiglielmo, la faré pintá de manera que may ni vos ni datre en raó puguéu dim que no la hayga vist y conegut.
Y desde entonses (en tal virtut van sé dites les paraules de Guiglielmo) va sé lo mes liberal y mes generós gentilhome y lo que va honrá als forastés y als siudadáns mes que cap atre que ñaguere a Génova al seu tems.

NOVENA

PRIMERA JORNADA. NOVELA OCTAVA

Guiglielmo
Borsiere
, en discretes paraules, emprén la avaríssia del siñó
Herminio de los Grimaldi.






Se sentabe a
la vora de Filostrato Laureta, que, después de habé sentit alabá
lo ingenio de Bergamino y advertín que li corresponíe an ella contá
alguna cosa, sense esperá cap órden, plassenteramen va escomensá a
parlá aixina:


La novela
pressedén, volgudes compañes, me porte a contá cóm un home bo,
tamé cortessano y no sense fruit, va criticá la codíssia de un
mercadé riquíssim; y ésta, encara que se assemelle al argumén de
la passada, no tos tindrá que sé per ixo menos gustosa, pensán que
va a acabá be.

Va ñabé a Génova, ya fa mol tems, un
gentilhome de nom siñó Herminio de los Grimaldi que ere estimat per
tots, y per les seues grandíssimes possesións y dinés, superabe en
mol la riquesa de consevol atre ressidén de qui entonses se
sapiguere a Italia; y tan com superabe en riquesa a consevol itálic,
tamé en avaríssia y miséria destacabe sobre consevol misserable y
agarrat que ñaguere al món: per lo que no sol per a honrá a datres
teníe la bossa tancada, tamé en les coses nessessáries a la seua
própia persona, contra la costum general de los genovesos que
acostumbren a vestí noblemen, teníe ell, per no gastá, grans
privassións, y del mateix modo en lo minjá y lo beure, que no
minjae per no cagá.

Per lo que mereixcudamen lo seu apellit de
Grimaldi li habíe sigut retirat y tots lo cridaben com Herminio
Lopretto
. Va passá en este tems en lo que ell, no gastán,
multiplicabe lo seu, que va arribá a Génova un valén home de
corte, cortés y de bones paraules, de nom Guiglielmo Borsiere, en
res paregut als de avui que, no sense gran vergoña de les corruptes
y vituperables costums dels qui volen avui sé cridats y reputats per
nobles y per siñós, paréixen mes be burros educats a la torpesa de
tota la maldat de los homes mes vils que a les cortes. Y mentres a
datres tems solíe sé la seua ocupassió y consagrás lo seu cuidado
a consertá pas aon ñabíe guerra o les ofenses hagueren naixcut
entre homes nobles, o a consertá matrimonis, parentéles y amistat,
y en paraules bones y discretes recreá los ánims de los fatigats y
distraure a les cortes, y en ágres renécs, corregí los defectes de
los roíns; avui en contá mal los uns dels atres, en sembrá
sissaña, en di infámies, ignomínies y maldats y, lo que es pijó,
en féles en presénsia de los homes, en fótres en cara los mals,
les vergoñes y tristeses, verdaderes o falses, los uns als atres, y
en falsos afalagaméns (halagos)
fé torná los ánims nobles a les coses vils y malvades, se ingenien
en passá lo tems.


Y es mes
vullgut y mes honrat y exaltat en premios altíssims per los Siñós
misserables y desconsiderats aquell que mes abominables paraules diu
o acsións cometíx: gran vergoña y digna de reprobassió del món
presén y proba mol evidén de que les virtuts, volán de aquí
aball, mos han abandonat als fems del vissi.

Pero, tornán a lo
que había escomensat, que lo just enfado me ha apartat mes del que
pensaba, dic que Guiglielmo va sé honrat y de bona gana ressibit per
tots los homes nobles de Génova y que, habénse quedat algúns díes
a la siudat y habén sentit moltes coses sobre la miséria y la
avaríssia del siñó Herminio, lo va volé vore. Lo siñó Herminio
habíe ya sentit que este Guiglielmo Borsiere ere un home honrat y,
per agarrat que fore, alguna chispeta de cortessía, en paraules
amistoses y en alegre gesto lo va ressibí y va entrá en ell en mols
y variats raonaméns, y conversán lo va portá en ell, jun en atres
genovesos que en ell estaben, a una casa nova seua que habíe manat
fé mol hermosa; y después de habélay mostrat tota, va di:

-
Siñó Guiglielmo, vos que hau vist y sentit tantes coses, ¿me
sabríeu mostrá alguna cosa que may haygue sigut vista, que yo
puguera fé pintá a la sala de esta casa meua? A lo que Guiglielmo,
sentín lo seu modo de parlá poc discret, va contestá:

- Siñó,
algo que may se haygue vist no cregáu que yo puga mostrátos, si no
són estornuts, pets y datres vens o coses paregudes; pero si tos
agrade, be tos enseñaré una cosa que vos no crec que haigáu vist
may.

Lo siñó Herminio va di:


- Tos u rogo,
diéume qué es -.

A lo que Guiglielmo entonses va contestá
rápidamen:


- Manéu pintá
la cortessía.


Al sentí lo
siñó Herminio estes paraules se va sentí invadit per una vergoña
tan gran que va tindre forsa per a féli cambiá lo ánimo a tot lo
contrari del que hasta aquell momén habíe sigut, y va di:

-
Siñó Guiglielmo, la faré pintá de manera que may ni vos ni datre
en raó puguéu dim que no la hayga vist y conegut.


Y desde
entonses (en tal virtut van sé dites les paraules de Guiglielmo) va
sé lo mes liberal y mes generós gentilhome y lo que va honrá als
forastés y als siudadáns mes que cap atre que ñaguere a Génova al
seu tems.




NOVENA