Mostrando entradas con la etiqueta soltament. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta soltament. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2021

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la
siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt
reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General
e consell del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no
sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per
causa de les tasques e censos que los senyors
han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs
de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son
de llurs fets e la sperlencia (speriencia,
experiencia
) mostrant sasperan (se
esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto
catalán
) tals
inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix
es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran
cascu na son parer de aquests fets. Les grans
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran
amplament informades per los trames nostres als quals
vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels
dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en
lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona
e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del
qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
-
A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI
persones representants los dos staments ecclesiastich e
militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet
de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural
típico occitano
) e censos.

Se leyó, en seguida, una
súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora
Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,

votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según
es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo
Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo
dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com
es stada puntada. E apres si necessari sera sia
suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als
lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e
reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen
Copons dix que sien designades persones per suplicar la
dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e
eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins
aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta
les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.


De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo
fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat.
En laltra fet es del parer del patriarcha.

De
mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les
remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se
pora
fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per
lavors sia hagut deliberat de esser feta
potencia de gent darmes a despeses del General per
reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la
dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo
fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del
reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada
la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la
provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara
cessant e que apres decontinent sien deputades
persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey
e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien
deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per
lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo
soltament e hon no li fos plasent que vegen e
regoneguen que en son negoci e proces ell ne les
libertats de la terra no sien prejudicades.

De
mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor
patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix
que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer
desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E
que de present sien elegides persones per pensar ab
quals remeys si deura provehir hon la dita letra
no sortis efecte e que la
provisio tal qual sera acordada se fahes a cost
e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix
que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna
e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos
façe
res indegut e que sia procehit contra lo
vicicanciller
e micer Taranau e micer Falco e
altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio.
E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes
persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones
a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves
malicies en el invento de Pompeyo Fabra
) sien castigats
degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix
que la provisio segons es apuntada e concordada sia
desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o
empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech
de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de
major nombra (nombre; número; occitano) e sia
mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon
necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo
expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres
universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se
para, espera a la deliberación
) deliberacio. En lo fet de
mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats
que dien que sien eletes persones per veure en son
fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua
ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix
que la provisio o letra sia spetxada de
continent
cessant totes empreses e que de present sien
elegides sis persones del present consistori les quals ensemps
ab
persones elegidores per la ciutat pensen continuament
qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis
son efecte ço es que no fossen oberts (obeits,
obeíts; obedecidos
) los manaments de la Senyora Reyna
e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al
present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix
sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo
seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn
a loch e que li placia castigar los oficials e
ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y,
e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que
incluso en castellano se encuentra como hy
) encara castigar los
qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del
Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix
esser del parer de mossen Viladamany en tot.


De mosen Jaime Francisco de Sant
Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo
ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les
persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de
veure les nou persones que son stades dades (dadas,
donades, donadas, dar, donar
) en nomina de esser caporals
del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del
egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del
senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de
eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson)
que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e
apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic
latín
) personalment no fos obeida com se deu. En lo
fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna
de gracia e hon no li placia que sien eletes persones
qui vegen en son proces no haja greuge algu
(no
+ algu; no haya agravio alguno
).
E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los
oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys
de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la
dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix
esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot
de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix
esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde
de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet
ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos
cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles
(mal parlers; mal habladores) en lo que tocha
(toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix
esser del parer del patriarcha ab les addicions del
comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen
de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch
en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.


Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.


De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra
vaja de continent e ques provehesqua que
en lo Principat nos seguesqua scandil e
que sien decontinent eletes persones a pensar en la
provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes;
los hombres
) e per la seguretat dels senyors de aquells a
despeses del General.
En tot lo fet de mossen
Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien
elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna
no plau sien eletes persones que vegen que no li sia
fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.


De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de
present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys
a despesa del General se dega (es degui)
provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen
Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo
de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no
dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.


De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del
vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per
mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer
Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha
ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad
de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)


Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen
P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch
del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.


En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de
mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien
elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia
liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra;
el otro fecho, hecho, feyto
) fet de instancia contra los
oficials e altres persones fonch del parer de mossen
Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet
dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo
fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora
Reyna de clamencia e en lo fet de les persones
quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer
mencio.


De mosen Antonio Pujades.

Fonch
en tot del parer de mossen de Poblet



Del arcediano de la Mar.

Dix
que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de
continent
la letra acordada la qual se te per dit
que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que
sera de fer car creu que no freturara altra provisio.


En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats
de la terra que sia feta instancia per deputats e per
lo consell si sera necessari sien reparades.

Del
comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch
del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per
semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra
les oficials si dilinquit hauran ne res fet
indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En
lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de
Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia
suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament
e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia
vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals
parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou
(no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen
dege
fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En
lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del
parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que
aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats
en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes
del General que dits diputats porien e deurien procehir
a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers
no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats
e de aço son tenguts los diputats ab jurament e
axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por
el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de
Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo
fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio
de mossen Colom ab aço encara que sia vista la
deliberacio feta en dies passats de procehir contra los
qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada
e que axiu suplica los deputats. En lo
fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer
Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem
mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de
Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch
del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix
que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir
lo anar libertament car lo Rey En Pere ne
jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu
qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan
mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar
presos...
) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que
deputats procehesquen contra los qui menegen los
dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo
fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo
fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora
Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers
dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá.
(Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de
mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats
castiguen (en castellano también castiguen; castiguin)
los qui menegen los afers e axi los ne suplica.
(Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en
suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el,
els
).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su
padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer
de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer
del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.


Fonch del parer del abat de Poblet.

De En
Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del
parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen
Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats
deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne
suplica.


Del arcediano Colom.

En lo fet
dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab
la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e
axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.


Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem
mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte
de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del
parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen
Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.

(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en
Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán,
Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del
General.
)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la
addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.


Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip
Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de
mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha
en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet,
que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en
seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a
la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a
saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá,
conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la
Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de
Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse
del asunto de mosen Copons.