Mostrando entradas con la etiqueta sorzer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sorzer. Mostrar todas las entradas

domingo, 21 de junio de 2026

Sorger, Sorzer, Sorjir, Sorzir, Sorzedor, Surrexio

Sorger, Sorzer, Sorjir, Sorzir, v., lat. surgere, sourdre, surgir, jaillir, naître.
Fontanas que sorzo aiga negra. Liv. de Sydrac, fol. 55.
(chap. Fons que surgen aigua negra.)
Fontaines qui sourdent eau noire.

Sorger, Sorzer, Sorjir, Sorzir, v., lat. surgere, sourdre, surgir, jaillir, naître.

Fig. L' us a dol del dan qu' al autre sors.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramont una.

L'un a peine du dommage qui à l'autre surgit.

Fons on sorzon totas beutatz.

Blacasset: Be m plai.

Fontaine où naissent toutes beautés.

- Élever, exalter, relever, monter.

Pot nos sorzer veramen

Sel que peri 'l rei Farao.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher.

Peut nous élever vraiment celui qui détruisit le roi Pharaon.

Que m degran be sorzir de tot dampnatge.

Arnaud de Marueil: Ancmais.

Vu qu'ils me devraient bien relever de tout dommage.

Per so que sorjam a l' esperansa del divi perdo. Trad. de Bède, fol. 58.

Pour cela que nous nous élevions à l'espoir du divin pardon.

Om no s salva ni no s sors

Del peccat que fai quan men,

Estiers mas en ver dizen.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.

L'homme ne se sauve ni ne se relève du péché qu'il fait quand il ment, autrement qu'en disant vrai.

El vi la domna negar,

Una vetz sorzer, autra intrar.

Roman de Jaufre, fol. 96.

Il vit la dame se noyer, une fois monter, l'autre s'enfoncer.

Part. pas. Lo marques vey honrat e sors.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.

Le marquis je vois honoré et exalté.

Lo sors Enrics dis paraula corteza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

L'élevé (grand) Henri dit parole courtoise.

ANC. FR. Mais ce tumulte appaisé, il sourdit un autre trouble.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Numa Pompilius.

Leur vie est un passage court,

Où peine sur peine leur sourt.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 234.

ANC. CAT. Sorgir, surgir. ESP. Surgir. PORT. Sordir, surdir, surgir. IT. Sorgere, surgere. (chap. Surgí aigua de un manantial; eixí, issí aigua; maná, brotá.)

2. Sorzedor, adj., jaillissant.

A lei de riu sorzedor,

Que creis on pus es voiatz.

Folquet de Marseille: Si cum.

A manière de ruisseau jaillissant, qui croît où plus il est vidé.

CAT. ESP. Surgidor. (chap. Surgidó com un ullal, manantials surgidós, fon surgidora, fons surgidores; surgén, surgens, surgenta, surgentes; surtidó, surtidós, surtidora, surtidores.)

3. Surrexio, s. f., lat. surrectio, résurrection.

A un dilus de Pasca, surrexio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. A un dilluns de Pascua, resurrexió.)

A un lundi de Pâques, résurrection.

IT. Surrezione. (chap. resurrexió, resurrexions o ressurrexió, ressurrexions; v. resusitá o ressusitá.)


4. Essorger, Eyssorger, v., lat. exsurgere, jaillir, sourdre.

Una balma grant

On eyssor una fontz de mot bona sabor.

V. de S. Honorat.

Une grande baume où sourd une fontaine de moult bonne saveur.
(chap. Una balma gran aon surgix (ix, naix, brote, mane) una fon de mol bona sabor : de mol bon gust. Imagineutos la santina a Covadonga, cova de la dona, o la balma de Zorita, Surita si ñaguere una fon.)

- Sortir, naître, pousser.

Ill pena de rando

Essorgera fors tota novela.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La penne subitement sortira hors toute nouvelle.

5. Ressorger, Ressorzer, v. lat. resurgere, suinter, filtrer, rejaillir.

Las gotas de l' ayga que soven hy ressorzon. V. et Vert., fol. 70.

Les gouttes de l'eau qui souvent y suintent.

- Ressusciter.

E 'l Lazer ressorzis vos.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et le Lazare vous ressuscitâtes.

Glorificat ressorzirai. Passio de Maria.

Glorifié je ressusciterai.

Part. pas. Resceubist greu mort per karitat,

E pueis, ressors, confortiest, per amor,

Tos discipols.

G. Riquier: Cristian son.

Tu reçus mort cruelle par charité, et puis, ressuscité, tu confortas, par amour, tes disciples.

Natz e pueis mortz, vius vist

Ressorzitz.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Né et puis mort, vu vivant ressuscité.

ANC. FR. Toutefois par après ilz se relievent et ressourdent.

Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 77.

ANC. ESP. PORT. Resurgir. IT. Risorgere, risurgere. (chap. Resurgí.)

6. Ressort, s. m., ressort, résistance, rebondissement, contre-coup.

Contra mort ressort ni cobertura.

Marcabrus: Auiatz de chan.

Contre mort résistance ni protection.

7. Resurrectio, s. f., lat. resurrectio, résurrection.

Ans que t don comjat ni t lais el foc intrar,

De resurrectio vuelh ab tu disputar.

Izarn: Diguas me tu.

Avant que je te donne congé et te laisse au feu entrer, touchant la résurrection je veux avec toi disputer.

CAT. Resurrecció. ESP. Resurrección. PORT. Resurreição. IT. Resurrezione. (chap. Resurrecsió, resurrexió, ressurrecsió, ressurrexió.)

8. Resorzemen, Rezorzimen, s. m., résurrection.

Vendran lor resorzemen. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Viendront leurs résurrections.

Ma mort e mon rezorzimen. Passio de Maria.
(chap. Ma mort y mon resurgimén - ma resurrecsió.)

Ma mort et ma résurrection.

IT. Risorgimento. (chap. Resurgimén, resurgimens; resurrecsió, etc.)

martes, 17 de octubre de 2023

XV, Lo senher que formet lo tro

XV.


Lo senher que formet lo tro

E tot quan terr' e mar perpren,

E venc pel nostre salvamen

Recebre mort e passio;

E, quan vi que sa gen perdia,

En resors de mort al ters dia,

Et en enfern n' anet dece

Per nos salvar, vera merce.


Aisi com nos det gueriso

E 'n liuret son cors a turmen,

Nos quer qu' el dezeretamen

Que ill faun Sarrazi felo

Lo seguam tug la dreita via;

Que la votz del cel nos escria:

“Sortz, e mort venetz a merce."

E no la vol qui no m' en cre.


Totz nos apela a razo

Quar son aspre li faillimen,

E pot nos sorzer veramen

Sel que peri 'l rei Farao;

Seguam lo, com ditz la clersia:

E poira 'l dir senes fadia

Qui morra: “Tu morist per me,

Vers dieus, et ieu soi mortz per te!”


E qui viura, ses faillizo,

Er cazatz d' onrat pretz valen,

Et er salvatz plus salvamen

Que Jonas qu' eisit del peiso,

Qu' era peritz pel tort c' avia.

Al senhor laisem la folia,

E seguam dieu que val, qui 'l cre 

Mena peccador a merce.


Al rei Felip et a 'N Oto,

Et al rei Joan eisamen

Laus que fasson acordamen

Entr' els, e segon lo perdo,

E servon a sancta Maria

Don sos fils pert la senhoria

De Suria, del comte de

Sur tro al regne d' Egipte.


Las poestatz e 'l ric baro

E ill pros cavalier e il sirven,

E auri' obs l' afortimen,

Anem tug que dieus nos somo;

Quar si negus hi remania,

Enferns er a sa companhia;

Cel que dieu laisa e 'n enfern te,

En enfern aura la merce.


Hueimais parran li ric e ill pro,

E 'ls coratjos ab ardimen

Al be ferir demantenen;

Aras parran li adreg e ill pro,

Qu' el bos armatz somo e tria

Nostre senher cui non oblia,

E laisa 'ls malvatz d' avol fe,

E 'ls pros vol menar a merce.


Lo chans tenra deves Suria

E ill crotz on dieus nos rezemia 

E 'l saint sepulcre e 'l loc on e 

A cobrar qui volra merce.


Profeta, vai e te ta via

Vas Magna, on pretz no s desvia, 

Al senhor qui lo guard' e 'l te

Plus que no faun Juzieu lur fe.


        Pierre d' Auvergne. 

XV, Lo senher que formet lo tro

XV.


Lo senher que formet lo tro

E tot quan terr' e mar perpren,

E venc pel nostre salvamen

Recebre mort e passio;

E, quan vi que sa gen perdia,

En resors de mort al ters dia,

Et en enfern n' anet dece

Per nos salvar, vera merce.


Aisi com nos det gueriso

E 'n liuret son cors a turmen,

Nos quer qu' el dezeretamen

Que ill faun Sarrazi felo

Lo seguam tug la dreita via;

Que la votz del cel nos escria:

“Sortz, e mort venetz a merce."

E no la vol qui no m' en cre.


Totz nos apela a razo

Quar son aspre li faillimen,

E pot nos sorzer veramen

Sel que peri 'l rei Farao;

Seguam lo, com ditz la clersia:

E poira 'l dir senes fadia

Qui morra: “Tu morist per me,

Vers dieus, et ieu soi mortz per te!”


E qui viura, ses faillizo,

Er cazatz d' onrat pretz valen,

Et er salvatz plus salvamen

Que Jonas qu' eisit del peiso,

Qu' era peritz pel tort c' avia.

Al senhor laisem la folia,

E seguam dieu que val, qui 'l cre 

Mena peccador a merce.


Al rei Felip et a 'N Oto,

Et al rei Joan eisamen

Laus que fasson acordamen

Entr' els, e segon lo perdo,

E servon a sancta Maria

Don sos fils pert la senhoria

De Suria, del comte de

Sur tro al regne d' Egipte.


Las poestatz e 'l ric baro

E ill pros cavalier e il sirven,

E auri' obs l' afortimen,

Anem tug que dieus nos somo;

Quar si negus hi remania,

Enferns er a sa companhia;

Cel que dieu laisa e 'n enfern te,

En enfern aura la merce.


Hueimais parran li ric e ill pro,

E 'ls coratjos ab ardimen

Al be ferir demantenen;

Aras parran li adreg e ill pro,

Qu' el bos armatz somo e tria

Nostre senher cui non oblia,

E laisa 'ls malvatz d' avol fe,

E 'ls pros vol menar a merce.


Lo chans tenra deves Suria

E ill crotz on dieus nos rezemia 

E 'l saint sepulcre e 'l loc on e 

A cobrar qui volra merce.


Profeta, vai e te ta via

Vas Magna, on pretz no s desvia, 

Al senhor qui lo guard' e 'l te

Plus que no faun Juzieu lur fe.


        Pierre d' Auvergne.