Mostrando entradas con la etiqueta sotz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sotz. Mostrar todas las entradas

domingo, 21 de junio de 2026

Sotlar; Sotol; Sotz; Soudan; Soven, Soen

Sotlar, s. m., soulier.
Esperos ab sotlar.
(chap. Esperons o espolons en sola.)
B. Martin: A senhors.
Éperons avec soulier.
Sotlars e causas de lana.
(chap. Soles y calses de llana.)
Marcabrus: L' autr ier.
Souliers et chausses de laine. 
Sotlars ben causans.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Souliers bien chaussant.
ANC. FR. Aurés grans solers à liens
Larges à metre grans panufles.
Roman de la Rose, v. 9346.
(chap. Sola, soles; ESP. Suela, suelas.)

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, sandalia

Sotol, s. m.; basse lat. sotulum, base, fondement, emplacement.
Los sotols de la maio del castel de Capdenac... El sotol de la dicha maio.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les fondements de la maison du château de Capdenac... Au fondement de ladite maison.
III d. del sotol de la plassa. Cartulaire du Bugue, fol. 4.
Trois deniers de l'emplacement de la place.
ESP. Sotillo. (chap. Solamén, solamens; fundamén, fundamens; basse, basses; alacet, alacets o alazet, alazets.)

Sotz, prép., lat. subtus, sous.
En Eblos lo feri sotz la forsela. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle.
Sotz son elme s' enbronca. Guillaume de Tudela.
Sous son heaume il se refrogne.
La lor amor m' agra ferit sotz l' ala.
T. de B. de Ventadour et d'Albert de Sisteron: En amors.
Le leur amour m'aurait frappé sous l'aile.
ANC. FR.
Myeux vault vivre soubz gros bureaux
Pauvre, qu'avoir esté seigneur,
Villon, p. 22.
CAT. Sotz (MOD. Sota el llit té la ma Maria). IT. Sotto. (chap. Daball, deball, davall, devall, baix, abaix.)

Manel Riu Fillat, Natxo Sorolla; Sota el llit te la mamaria

2. Desotz, Desostz, prép., dessous.
Senhor que sia desostz lo solelh. Lett. de preste Jean à Fréderic, fol. 31.
(chap. Siñó que estigue daball del sol.)
Seigneur qui soit dessous le soleil.
Trauca 'lh costat, desotz l' aiscela. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Lui perce le côté, dessous l'aisselle.
Desotz son mantel vayre.
B. Martin: Quan l' herba.
Dessous son manteau vair.
(chap. Daball de son mantel vert : manta verda.)
Prép. comp. Per desotz lor gonelas. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Par-dessous leurs gonelles.
ANC. FR. Tot droit par-desoz un auvant. 
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 16.
IT. Disotto. (CAT. MOD. De sota, a sota.)

3. Desotz, Desot, adv., dessous.
Sant Peyre fo pausa en la croc, li pe desobre e lo cap desot. 
Doctrine des Vaudois.
Saint Pierre fut placé en la croix, les pieds dessus et la tête dessous.
(chap. San Pere va sé posat a la creu, los peus damún y lo cap daball.)
Loc. Que 'l roda no s vire
So dessus desotz.
Folquet de Romans: Far vuelh.
Que la roue ne se tourne c'en dessus dessous.
IT. Disotto.

4. Sotzcela, s. f., housse, chabraque.
Tug arsso foro de jaspe
E la sotzcela d' un diaspe.
P. Vidal: Lai on cobra.
Tous les arçons furent de jaspe et la housse d'un diaspre.
Voyez Sella.

5. Soteiran, Soteira, Sotiran, Sotira, adj., inférieur, ravalé, obscur.
An baissat l' erguelh dels Genoes,
Que fan estar aunitz e soteiras.
P. Vidal: Ara m' alberc.
Ont abaissé l'orgueil des Génois, qu'ils font être honnis et ravalés.
La carrieyra soteirana. Brev. d'amor, fol. 15.
La route inférieure.
Fig. Els vostres faitz soteiras.
Rambaud d'Orange: Amors com er.
Les vôtres faits obscurs.
Totz vostres fagz sotiras.
Marcabrus: Senher.
Tous vos faits obscurs.
Subst. Al soteiran de jos 
Pot ben estre que salis.
Bertrand de Born: Be m platz.
A l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Adv. comp. Pero manhs cavaliers
Abaissa fagz vilas,
E torna 'l nom desobre soteiras.
Giraud de Borneil: Dels bels digz.
Pourtant vilaine action abaisse maints cavaliers, et tourne le nom dessus dessous.

6. Sotran, Sotra, adj., inférieur.
Que non ause esser sobras qui non apres esser sotras. Trad. de Bède, fol. 55.
Qu'il n'ose pas être supérieur qui n'apprit pas à être inférieur.
Anc, domna qui gen sermo,
Per nuill ric home non fo
Ni tornet de pretz sotrana.
Rambaud d'Orange: A mon vers.
Oncques, dame qui gentiment raisonne, par nul noble homme ne fut ni devint en mérite inférieure.
Subst. Li sotra conprant aquo que il sobra pechun. Trad. de Bède, fol. 6. 
Les inférieurs acquièrent ce que les supérieurs négligent.

7. Sostror, s. f., abaissement, mépris.
Loc. 
Dompna, tornatz m' avetz a gran sostror.
Lo dreh Dieu an tornat en gran sostror.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 107.
Dame, vous m'avez tourné en grand abaissement.
Le droit de Dieu ils ont tourné en grand mépris.
8. Sosta, s. f., délai, sursis, reste.
Vendre mais que no val per lo terme o per la sosta que hom dona.
V. et Vert., fol. 17.
Vendre plus qu'il ne vaut par le terme ou par le délai qu'on donne.
Pus l' autrui brost as
Ab gran tort, ab paucas sostas. 
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque le (bien) d'autrui tu as dévoré à grand tort, avec petits restes.
IT. Sosta.

Soudan, Soda, Saudan, s. m., soudan.
Vai ost e setjes tener
Sobr' el soudan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Va armée et siéges tenir contre le soudan.
Quan li fe 'l soudan honrada patz e bona.
(chap. Cuan li va fé lo sultán honrada y bona pau - o pas.)
G. Figueiras: Un nou sirventes ai.
Quand lui fit le soudan honorable paix et bonne.
Lay al saudan del Cayre.
P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.
Là au soudan du Caire.
Mandero al soda de Babilonia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Mandèrent au soudan de Babylone.
CAT. Soldá. ESP. Soldan (sic: sultán). PORT. Soldão. IT. Soldano. (chap. Sultán, sultans, sultana, sultanes.)
2. Sultan, s. m., sultan.
Lai al sultan del Caire.
P. Bremond Ricas novas: Pus partit. Var.
Là au sultan du Caire.
CAT. Sultá. ESP. Sultán. PORT. Sultão. IT. Sultano. (chap. Sultán.)


Soven, Soen, adv., du lat. soepe, souvent.
Soven mi levi en sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Soen mi fai Amors ab se contendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Souvent me fait Amour avec soi contester.
Adv. comp. Esser soven e menut
A refrescar vostra vertut.
P. Vidal: Abril issic.
Être souvent et menu à rafraîchir votre vertu.
L'auteur du Dictionnaire universel, critique, encyclopédique de la langue italienne déclare que l'adverbe sovente est dérivé du provençal.
CAT. Sovint. IT. Sovente. (chap. Assobín; en frecuensia; moltes vegades; repetídamen.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

2. Sovendet, adv. dim., fréquemment.
Sovendet los lavatz.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Vous les lavez fréquemment.
Adv. comp. Sovendet e menut Sibilia li venia. V. de S. Honorat.
Fréquemment et menu Sibilie venait à lui.
(chap. Assobintet; en frecuensia, frecuenmen.)

3. Sovendier, Soendier, adj., assidu, coutumier, fréquent.
Anc fort no fui sovendiers
De tals lauzars plazentiers.
Giraud de Borneil: S' ara no.
Oncques je ne fus fort coutumier de tels louers agréables.
Soendeira orazos estien las batalhas dels vices.
Trad. de Bède, fol. 27.
Oraison fréquente éteint les combats des vices.
Loc. Toza, sovendier
Aurai est semdier.
G. Riquier: L' autre jorn.
Fillette, assidu j'aurai (je fréquenterai souvent) ce sentier.

4. Sovendejar, Sovendeiar, Sovendeyar, v., mentionner, répéter, redoubler souvent.
Aquels vulhatz sovendeyar.
P. Vidal: Abril issic.
Ceux-là veuillez mentionner souvent.
S' entr' els desconoisedors
Sovendejava mos chans. 
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Si entre les ignorants et les dames de mauvais désirs je répétais souvent mes chants.

Tomás Bosque Peñarroya; S' entr' els desconoisedors E donas de mals talans Sovendejava mos chans.

Subst. Non lauza Dieus lo sovendeiar de motz. V. et Vert., fol. 97.
Dieu n'approuve pas le répéter souvent des mots.
CAT. Sovintejar. (chap. Sobintejá; mensioná, repetí, redoblá assobín.)

5. Sovendierament, Soendeirament, adv., souvent, fréquemment.
Grant honor es parlar sovendierament e familiarment an lo rey terrenal.
Doctrine des Vaudois.
C'est grand honneur de parler fréquemment et familièrement avec le roi de la terre.
(chap. Gran honor es parlá frecuenmen y familiarmen en lo rey terrenal - de la terra.)
S' esforsa soendeirament de nos tirar. Trad. de Bède, fol. 12.
S'efforce fréquemment de nous attirer.
IT. Soventemente. (chap. frecuenmen, assobín.)

miércoles, 10 de marzo de 2021

25 DE MARZO.

25 DE MARZO.

Los comisionados por la Diputación
y por la ciudad presentaron al Consejo los apuntes que habían
ordenado para hacer las contestaciones que había pendientes, a
saber, una carta al rey de Francia sobre lo que había propuesto su
embajador, y otra, relativa al mismo asunto, a la señora Reina; y
pasado a votación, se tomaron las siguientes deliberaciones.

Que
la ordinacio del Rey de França stave be salvo que lo
fet den Pujudes se fes per letra sparça
e axi les dites dues letres se desempatxaren aprovades
per lo dit consell sotz (típico
occitano, aragonés, sots, sota, bajo)
lo tenor
davall inserta.
Mes encara lo dit consell dellibera
esser feta una letra a la Senyora Reyna de recomendacio
del embaxador de alguns afers de persones privades del regne
de França
dels quals diu ha a comunicar ab sa
Senyoria segons la dita letra es devall inserta.
Encara
mes lo dit consell dellibera que les nou persones a les
quals es remes pensar e veure en lo negoci de les banderes ab
consell de un juriste que aquella
facultat que han ab un
juriste segons la delliberacio sobre aço en dies
passats feta sia a llur voluntat si seran hu o
dos o molts e aquells quels sera vist.

Siguen las
cartas a que se refieren las antecedentes deliberaciones.

Molt
alt e molt Excellent e christianissim Senyor.
Rebuda havem la
letra de vostra Excellencia e hoida la creença en virtut de
aquella a nosaltres explicada per lo maginfich lo
Senyor de Montpeyros veguer de Narbona embaxador per la
Serenitat vostra a nosaltres trames. Enteses
adonchs les coses per lo dit embaxador de part
de vostra Excellencia a nosaltres explicades regraciam molt a aquella
la sua bona intencio e voler que en tolre levar
e aplanar la materia de algunes diferencies novament suscitades entre
los poblats en aqueix regne e en aquest Principat la
Altesa vostra demostra haver e en totes coses que sien
a repos e tranquillitat de les dites parts. Nosaltres Senyor
molt alt per quant allo mateix desigam havem comunicat sobre
aço ab lo dit vostre embaxador e premes
tota vegada haver assentiment de la Excellentissima Senyora Reyna
qui es en aquest Principat en persona de la Majestat del
lllustrissimo nostre Rey e Senyor. Lo qual assentiment
facilment speram obtenir per quant havem per cert que la sua
Excellencia es del mateix voler. Som de parer que per levar
les dites diferencies fossen assignades per quiscuna part dues
persones de migana condicio. Les quals ensemps
convinguessen en la vila de Perpinya de aquest
Principat com juxta lorde en semblants cassos
fins aci acostumat sie loch de fer se axi attes
que la darrera vegada per semblant acte los qui deputats hi
foreu (o foren) convingueren en la vostra vila de Montpeller.
E axi aquestes IIII persones leven breument les dites
diferencies e donen a aquelles repos e fi. E per quant tota dilacio
es damnosa al negoci nos apar si a vostra Excellencia sera
accepte que les dites persones fossen en la dita vila de Perpinya
daqui per tot lo mes de maig prop vinent. Si a vostra
Celsitud donchs sera accepte tal apuntament placiali
dispondrel en obra e axi lan suplicam. Per nosaltres se
faran
sobre aço mateix degudes suplicacions a la dita
lllustrissima Senyora Reyna de la Excellencia de la qual
speram obtenir tot lo necessari per donar al dit apuntament
bona conclusio. En lo restant Senyor molt alt que lo
dit vostre embaxador nos ha explicat de certa novitat a
ell feta per lo veguer de la ciutat de Gerona en lo
passatge de aquella jatsia hagau compres que lo dit veguer procehi per instancia de algunes personas ignorants
ell fos embaxador de
vostra alta Senyoria pero
com se vulla sia stat nos es stada cosa molt
anugosa e molesta e per quant al dit veguer seria en alguna
culpa de no haver hi attes degudament entenem fer e ferem
nostres suplicacions e instancies a la dita lllustrissima Senyora
Reyna que li placia del dit veguer fer degut castich e
correccio. Vostra Altesa no vulle attendre a la error
de hun hom. Som certs que a la dita lllustrissima Senyora
Reyna es stat anuxos lo dit cas. En nosaltres e
en tots los poblats en aquest Principat no recau res que fos
en derogacio de vostra Celsitud. Abans som e serem tota vegada
prests fer e complir lo que per nosaltres se pora a
tota honor e servey de la Excellencia vostra. Salva
tots temps la honor reverencia e fidelitat a nostre Rey e
Senyor. Ab tant molt alt e molt Excellent e christianissim
Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio
vostra reyal persona. Feta en Barchinona a XXVI de març
any Mil CCCCLXII. - De la Excellencia vostra devots servidors los
diputats del General
e consell lur representants lo
Principat de Cathalunya.

Al molt alt e molt Excellent e
christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alt e molt
excellent e christianissim Senyor.
En los dies prop
passats un mercader de aquesta ciutat appellat Thomas
Pujades
ab una sua nau carregada de robes nevagant
e fahent sa mercantivol negociacio es stat
invasit e pres per algunes gents entre les quals son stades
quatre galeres de vostra alta Senyoria e o de vassalls e subdits de
aquella les quals han donada occasio e obra a la presa de la dita nau
la qual retenguda ab totes les robes e mercaderies es
stat jaquida solament persona del dit mercader
retenguts tots los altres de la nau e aquells mesos per
les galeres al rem e de present hi son detenguts per força. E
com aço Senyor molt alt sia contra forma de la bona
pau entre lo Serenissimo nostre Rey e Senyor e la Excellencia
vostra e los vassalls e subdits dels regnes e dominis de
quiscu en virtut do la qual es deguda de les dites
coses restitucio e esmena. Per tant quant mes devotament podem
suplicam la Excellencia vostra li placia provehir e manar de la dita
nau e robes e dans donats al dit mercader restitucio esser
feta e esser desliurats los dits homens forcivolment
detenguts en les dites galeres. La qual cosa jatsia proceesqua
de dret e justicia e succehira a tot repos e benefici dels subdits de
quiscun dels dits dominis. Lo qual repos e benefici
segons per relacio del Senyor de Montpeyros e veguer de
Narbona
embaxador per vostra Excellencia a nosaltres
trames havem sabut vostra Excellencia be vol e desige ço
que molt li regraciam. Encara nosaltres la reputarem a singular
gracia a vostra molt alta e molt Excellent e christianissima Senyoria
la qual la Santissima Trinitat ab tota felicitat longament
conserve. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil
CCCC sexanta dos. - De la Excellencia vostra devots servidors los
diputats del General
e consell lur representants lo
Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent e
christianissim Senyor lo Rey de França.

Molt alta e
molt Excellent Senyora.
Lo embaxador del
lllustrissimo Rey de França trames a nosaltres e aquesta
ciutat lo qual havem desempatxat segons a vostra
Majestat per altra sera notificat nos ha dit te carrech
de suplicar la Excellencia vostra de justicia sobre certs afers
tocants interes de alguns singulars del regne de França. E
jatsia Senyora molt alta de aço ne freturas
scriure com vostra Celsitud per son ofici e dignitat
reyal hi sia molt virtuosament inclinada empero per
alguna contentacio sua qui de aço nos ha
pregats suplicam humilment e devota vostra Excellencia sia de
merce sua vulla aquell beningnament oir e
manar en la justicia prestament desempatxar. E sia molt alta e
molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat continua proteccio e
guarda de vostra gran Senyoria la qual votivament mantingue segons
desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia.
Scrita en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos.
- De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e
merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del
General
e consell lur representants lo Principat de
Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora
Reyna.

viernes, 22 de enero de 2021

Guillem de Cervera, trovador, catalán,

El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)

Entre Lerida e Belvis, pres d´un riu, entre dos jardis, vi ab una pastorela un pastor vestit de terlis, e jagren entre flors de lis, baysan sotz l´erba novela. E anc pastora pus bela, plus cuynda ne pus ysnela; no crey que fos, ne no m´es vis c´a mos oyls tan plazen ne vis en França ne en Castela.

Entre Lerida e Belvis,
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
no crey que fos, ne no m´es vis
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.


Guillem de Cervera, trovador, catalán,

El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)

Entre Lerida e Belvis, pres d´un riu, entre dos jardis, vi ab una pastorela un pastor vestit de terlis, e jagren entre flors de lis, baysan sotz l´erba novela. E anc pastora pus bela, plus cuynda ne pus ysnela; no crey que fos, ne no m´es vis c´a mos oyls tan plazen ne vis en França ne en Castela.

Entre Lerida e Belvis,
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
no crey que fos, ne no m´es vis
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.


Guillem de Cervera, trovador, catalán,

El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana.

(Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)

Entre Lerida e Belvis, pres d´un riu, entre dos jardis, vi ab una pastorela un pastor vestit de terlis, e jagren entre flors de lis, baysan sotz l´erba novela. E anc pastora pus bela, plus cuynda ne pus ysnela; no crey que fos, ne no m´es vis c´a mos oyls tan plazen ne vis en França ne en Castela.

Entre Lerida e Belvis,
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
no crey que fos, ne no m´es vis
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.