Tropic, Tros, Trosci, Trosar, Trossa, Trossel, Trossar, Atrossar, Destrossar

Tropic, s. m., lat. tropicus, tropique.

Tropics del Cancer es dich l' us,

E l' autre de Capricornus.

Brev. d'amor, fol. 36. 

Tropique du Cancer est dit l'un, et l'autre du Capricorne.

CAT. Tropic. ESP. (Trópico) PORT. IT. Tropico. (chap. Trópic, tropics de Cáncer o cangrejo y Capricornio o cuerno de cabra.)

Tros, s. m., morceau, tronçon.

Voyez Denina, t. III, p. 76.

Peceia a menutz tros. Roman de Jaufre, fol. 102.

Dépèce à menus morceaux.

Vei los mortz, per los costatz

Ab tros de lansa.

Blacasset: Be m platz.

Je les vois morts, avec des tronçons de lance dans les côtés.

Loc. Amors d' un tros vai baissan.

Pierre Bremon Ricas Novas: Tut van.

Amour d'un morceau (peu) va baissant.

Nég. expl.

Ieu non pretz vostr' orgulh ni vos un tros. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.

Je ne prise votre orgueil ni vous un morceau (peu).

- Espace.

L' an accompagnat un grans tros de camy. Chronique des Albigeois, col. 15. 

(chap. L' han acompañat un gran tros de camí.)

L'ont accompagné un grand morceau de chemin.

ANC. FR.

Einz fierent bien des lances et des tros. Roman d'Agolant. Bekker, p. 184.

Ge ne prise pas un trox de pome

Ne toi ne tot quanque tu as.

Les deux Bordeors Ribaus. Roquefort, État de la p. fr., p. 292.

Li tron en sont amont volé. Roman del conte de Poitiers, v. 1149.

CAT. Tros. ESP. Trozo. PORT. Troço. (chap. Tros, trossos; trosset, trossets.)

2. Trosci, s. m., lat. trochiscus, trochisque, tablette ronde et sèche.

De vipra si fan pastelas ditas troscis, dels quals hom fa tyriaca contra vere.

Eluc. de las propr., fol. 262.

De vipère se font pastilles dites trochisques, desquelles on fait thériaque contre venin.

ESP. Trocisco. PORT. IT. Trocisco, trochisco.

3. Trosar, v., casser, mettre en morceaux, briser.

Part. pas.

Son escut li trenquet, et es per mieg trosatz. Roman de Fierabras, v. 1491. 

(chap. Son escut li va trencá, y es pel mich destrossat : trossejat, fet a trossos.)

Son écu il lui fendit, et il est par le milieu brisé.

CAT. Trossejar. (ESP. Trocear, destrozar. Chap. Trossejá, destrossá : trossejo, trosseges, trossege, trossegem o trossejam, trossegéu o trossejáu, trossegen; trossejat, trossejats, trossejada, trossejades; trossejaré; trossejaría; si yo trossejara. Destrosso, destrosses, destrosse, destrossem o destrossam, destrosséu o destrossáu, destrossen; destrossat, destrossats, destrossada, destrossades; destrossaré; destrossaría; si yo destrossara.)

Trossa, s. f., trousse, trousseau, paquet.

Si trossa ni correy

Y falh ni ardalhos.

Amanieu des Escas: El temps de.

Si trousse et courroie y manque et ardillon.

Fig. D' on mais deliatz

No seran de la gran trossa

Qu' an de lor peccatz.

Germonde de Montpellier: Greu m' es.

D'où jamais déliés ne seront de la grande trousse qu'ils ont de leurs péchés.

(chap. Cárrega; paquet.)

2. Trossel, s. m., trousseau, paquet, charge.

Aia lo senher II deniers de trossel que hom i aporte.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Que le seigneur ait deux deniers de trousseau qu'on y apporte.

ANC. FR. Son troussel, c'est à sçavoir son lit, ses coffres, ses robes et ses joyaux. Cout. de Bretagne, art. 63. Ménage, Dict. ét., t. II, p. 550.

3. Trossar, Trosar, v., trousser, relever.

Prov. Qui soven sa rauba trossa

Jamais non cuyllera mossa.

Trad. d'un Évang. apocr.

Qui souvent sa robe trousse jamais ne cueillera mousse.

- Plier, envelopper.

Per totas las alberguas son li grayle sonat;

Doncx culiron los traps, e an l' arnes trossat. Roman de Fierabras, v. 3884.

Par tous les campements sont les cors sonnés; alors ils ramassèrent les tentes, et ont plié le harnois.

- Combler, emballer, attacher, harnacher.

Pueys trosset dos barrils...

Al arso de la sela.

Roman de Fierabras, v. 159.

Puis il attacha deux barils... à l'arçon de la selle.

Part. pas. 

Del aver que y trobero son cargat e trossat. Roman de Fierabras, v. 252.

De l'avoir qu'ils y trouvèrent ils sont chargés et comblés.

Li scudiers son tuit vengutz,

Cavalcant els roncins trosatz.

Roman de Jaufre, fol. 117.

Les écuyers sont tous venus, chevauchant sur les roussins troussés.

Per denant lors arsos an los escutz trossatz. Roman de Fierabras, v. 1127.

Par devant leurs arçons ils ont les écus attachés.

ANC. FR.

Sis chevals demanda, sis herneis fist trosser. Roman de Rou, v. 3854.

Paveillons et tentes trossèrent,

Congié pristrent, si s'en tornèrent.

Roman du Renart, t. III, p. 239.

4. Atrossar, v. charger, emballer.

Part. pas. Pueis son li roncin atrossat

De perpointz e de garnisons.

Roman de Jaufre, fol. 3.

Puis sont les roussins chargés de pourpoints et d'équipements. 

5. Destrossar, v., décharger, déballer.

Part. pas.

De la vitalha s' es Olivier destrossatz. Roman de Fierabras, v. 2981.

De la victuaille s'est Olivier déchargé.

Capitol LXIV. Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta.

Capitol LXIV (lxiiij). Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta. 

Venint vn dia Joseph de fora casa molt congoixat la senyora coneixent loy en la cara dixli. Ques aço joseph que tanta tristicia portau: Lo qual ab vn gran sospir respos. O senyora que vna crida he hoyda quem ha posat en molta ansietat e dolor. Car mana lo emperador que per a tal jornada cascu se trobe en la ciutat o vila de hon es natural: e que aqui pague lo trahut (el tributo) regoneixent vassalia al dit emperador. E com yo senyora sia natural de behetlem es necessari vaga en lo dit loch: e veig vos tan propinca (prop; propinqua; próxima) al part que en nenguna manera yo senyora nous lexaria: ans delibere encorrer qualseuulla pena desobeint al emperador que leixar esta gran comanda: que la magestat diuina a mi indigne ha fet de la custodia del seu vnigenit fill e de vos mare sua. E hoyt aço la senyora respos: e dix. ¶ O joseph no siau torbat car necessari es a vos hobeir a la ordinacio del emperador: puix sou auisat a nostre senyor deu es molt plaent: que los senyors temporals sien temuts e reuerits e mol hobeits per amor sua: del qual han la potestat. E perço scrit.
¶ Serui subditi stote in omni timore dominis: non tantum bonis et modestis: s3 etiam discolis. Volent dir que los vassalls e seruents sien sotsmesos ab tota temor e reuerencia a sos senyors no solament als bons e ordenats: ans encara als malauats e sens raho: sols per hobeir aquell que axi ho ha ordenat. ¶ E perço Joseph no solament jreu vos en Bethleem: mas yo ensemps ab vos jre. Car siau cert que lo senyor fill meu. Bethleem preelegit natiuitati: hierosolimam passioni. Aquest secret vull que sapiau Joseph que lo fill meu ha elegit bethleem per a celebrar la natiuitat sua per esser poca poblacio e gent desconeguda: que fara molt poca estima de la sua venguda: e en Hierusalem vol lo dit senyor finir la vida sua per augmentar la dolor e vergonya sua.
¶ Axi joseph deixau tots pensaments e posem nos en cami: car lo temps del meu parir es molt prop. ¶ E joseph pensada la sua molta pobrea: e que en loch impensat e fora sa casa hauia a portar la senyora a parir: fon la anima sua trauessada de molta compassio: Empero recordantse que ell seria en tot: e que nos partiria james de la senyora: e que ell veuria e tocaria lo fill de deu humanat fon recomplit de singular alegria. ¶ E prestament partiren: car no tenien res que trossar per al cami sino sols vn trossellet de bolquerets que la senyora hauia filat e texit: Lo qual acomana a vna donzella sua diligencia nomenada dientli quels tinga aparellats per a com lo senyor sera nat. ¶ E axi joseph e la senyora anaren son cami a peu ab molt gran treball e venint en Bethleem trobaren gran multitut de gent qui era aqui per la causa mateixa que ells venien. ¶ E joseph ana dret a posar a casa de vn parent seu de qui molt confiaua: Lo qual li dix: que en nenguna manera nol podia acullir: car tenia la casa logada e perdria molt si donaua comiat als hostes. E per molt que Joseph li digues la necessitat de la senyora que portaua prenyada: james lo pogue moure a pietat: tant tenia la cara girada a guany temporal: perque sen hagueren a partir de aqui ab molta vergonya e dolor. E axi passejaren la major partida de Bethleem anant de casa en casa demanant posada per reuerencia de deu: e no trobaren james qui acullir los volgues ne donar vn troç de cubert. ¶ E de aço joseph staua tant atribulat e congoixat que ja no podia moure los peus: Ans cuydaua caure dora en hora. ¶ E la senyora mirantlo ab molta compassio deyali. O joseph nous doneu tanta tristicia e dolor: car aquestes coses permet nostre senyor deu: per augment de la vostra paciencia: car sab quel amau de cor eus sentiu tant de la desconexença a ell feta per aquest poble: que major pena a vos no pot esser donada que la que ara sentiu: e portant la ab vera patiencia creixereu en grandissim merit: que certament vos dich. ¶ Quod lima ferro: quod fornar aura: quod flagellum grano hoc tribulatio viro iusto. Car ço que la lima fa al ferre: ço es quel deneja (nedeja, net) de tot rouell: e la fornal al or quel clareja e purifica: E lo flagel al gra: Lo qual deneja de la palla: aço mateix fa la tribulacio en lome just e virtuos ¶ E perço joseph les tribulacions deuen esser ab plaer acceptades: puix han a seguida tan gloriosa. E que aquesta es la voluntat de nostre senyor deu. ¶ Quia humiliari precipit et esse patientes. Car mana e vol que los seruents seus se humilien e sien pacients. E joseph hoint les paraules de la senyora e vehent que en ella la perfeta paciencia de que parlaua: dix a sa senyoria. ¶ Omnes gratie dei radiant in te. Volent dir. O senyora que totes les gracies que nostre senyor deu ha comunicat a diuerses creatures veig reluir en vos sola. Car sobrau a Joseph e a tots los tribulats en vera paciencia. ¶ Conforta me domina mea in aduersitate ista: sis mihi solatium in tribulatione. O senyora mia confortaume en aquesta aduersitat: siau me consolacio en la tribulacio mia: car com pens senyora queus he portat en la mia terra propria hon so tant emparentat: e per trobarme pobre so per tots axi desconegut: que vn sols troç de cubert per a reposar vostra senyoria hauer no he pogut: aço senyora me dona tant turment e tristicia que sino per la molta paciencia que contemple en vostra senyoria: e per lo gran confort que aquella me ha donat: yo fora esclatat. ¶ Perque puch dir ab veritat ¶ Tu es suauitas et dulcedo anime mee: pax et gaudium in tribulatione. Car vos senyora sou vna gran suauitat e dolçor de la mia anima: pau e alegria en les tribulacions mies. E stant axi fallintlos tot auxili huma: la senyora fidelissima recorregue a la diuinal ajuda: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Ostende nobis domine locum habitationis tue. ¶ Volent dir. O senyor e pare eternal mostraunos per vostra infinida clemencia lo loch: lo qual vos haueu elegit per habitacio e repos del vostre vnigenit fill en la sua noua venguda. E dient aço sa senyoria veu dauant si la sua amada donzella sancta pobrea: qui dix a sa merce. Veniu ma senyora que yous he trobat casa tal com lo senyor fill vostre la vol. E sa altesa seguila tantost e peruengue a vna coueta cauada en la roca: en la qual hauia un pesebre hon la pobra gent posauen les sues besties: e trobaren aqui ligats vn Bou e vn ase: e la senyora entrant per aquell loch veu lo tan chich e tan miserable: E pensada la altea e magnificencia del seu fill: e la miseria del loch rompe en multissimes lagrimes: e dix. O eternal deu e senyor vos qui lo mon haueu creat: tan gran e tant spayos: tan estreta posada e tan pobra haueu elegida per al vostre vnigenit fill: ¶ O senyor y quin aculliment li fara per auant lo traydor de mon: que ans de naixer ja la desconegut: Ell ve per morir per los homens e ells li han negat posada: La sanch sua offir per ells e degu no ses recordat de presentarli sa casa. E sa senyoria acostas tant com pogue a aquella raconada hon era lo pesebre: e joseph qui continuament ploraua mirant aquestes coses: prengue vn ramaç que troba aqui: e comença apartar lo fem: e agranar vn troç de terra hon la senyora sigues: e dix li. O reyna del cel e de la terra aquest es lo strado que lo mon vos ha aparellat hon reposeu lo tresor infinit que a ell portau. ¶ E reposada la senyora en aquell pobrissim loch Joseph ana per aygua a vna font qui staua aqui prop e ab vnes poques de panses e pa soparen los dos: que de tot lo dia no hauien menjat. E passaren tota aquella nit qui era diuendres e locendema dissabte continuament parlant e tractant dels grans secrets e marauelles de nostre senyor deu.