
Pininfarinetes, diseño de automóviles, disseny, CRB, Calaceite, Calasseit, Calaseit, Calaceit, calaceitano, Kalat-Zeyt, Pininfarina, farinetes de Calaseit, catalanisme de debò, catalanista, català, dialecte català, dialecte occitan catalan, lengua provenzal, provençal, provençau, Provence, Provença, Provintia, linguae Romanae rusticae, lengua romance rústica, romanç, romans, arromanzar, arromançar, arromançat, arromansat, provenzal-catalán, provençal-catalan
miércoles, 16 de septiembre de 2026
Vim, Vimener - Vinha, Vinna, Vit, Vin, Vi - Envinagrar

viernes, 5 de diciembre de 2025
Probage, Prodigue, Prolix, Prop
Probage, s. m., lat. propaginem, provin.
Probage
es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus
terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau
naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre.
(chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix
d'enterra.)
2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.
Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.
Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.
Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.
Eluc.
de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit
déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar.
IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago,
propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu,
propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría;
propagaré; si yo me propagara.)
Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.
Prodigues, so es degastaire de las soas causas.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des
siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)
2.
Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la
favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse
qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.
Donar
ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó
y sense mida..., es prodigalidat.)
Arbre
de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est
prodigalité.
CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)
Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.
Sermo
lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg
(llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP.
Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe,
prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S'
enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol.
2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP.
Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate,
prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)
Prop,
adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.
Anc tant non
amey luenh ni prop.
Arnaud
de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a
guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv.
comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.
Leys
d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.
Quan, de prop, la puesc remirar.
B.
de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain:
Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni
mien.
Prép.
Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol.
14.
Trépasse l'une génération après l'autre.
Prép.
comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan:
Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.
Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauritainha.
Folquet
de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût
plus près de Mauritanie.
Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.
Guillaume
de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.
Al plus prop dels parens lor.
Charte
de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC.
FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.
Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.
CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)
2. Propi, adj., proche.
Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.
Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne
donnerait pas un denier.
3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.
Estranhar los pus propdas parens.
Serveri
de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches
parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser
propdas.
Gavaudan
le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à
servir Dieu.
4.
Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del
fenimen.
Pons
de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la
fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol.
45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon
del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs
s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.
Bernard
de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de
colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes,
aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen;
aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)
5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.
La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.
Tit.
de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de
saint Jean-Baptiste prochainement venant.
Can saup que sa mort seria propdenamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait
prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)
6.
Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament
venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)
Rég.
des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT.
Proccinamente.
![]() |
7.
Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D'
amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de
Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l'
amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son
prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol.
44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses
plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme.
CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT.
Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)
8.
Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de
Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.
9.
Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe
rudement par la proximité.
Propinquitat
del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du
membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT.
Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade.
(chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si
u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims,
arrimats.)
10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.
Aprop, en un bel drap
L' amaillotatz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous
l'emmaillotez.
Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.
Liv.
de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est
après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.
Dante,
Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur
B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.
S'
aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.
Blacas:
Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un
plaisir.
Aco
sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó
(assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del
fill de Deu a la terra.)
Liv.
de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu
sur terre.
Prép.
comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu
caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.
11. Aproche, s. m., approche.
An
comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han
escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)
Chronique des Albigeois, col. 47.
Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.
ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.
12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.
Ilh
aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils
approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.
Peyrols:
Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour
m'approche autant.
L' ivern venia e se aprochava.
Chronique
des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT.
Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá,
arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu
o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)
13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.
Son be de sembel apropchador.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat
approcheurs.
14.
Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu
qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.
Deudes
de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et
asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces
s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.
Giraud
d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant
qu'un peu de moi il lui souvînt.
Mas
can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la
nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le
ciel est étoile.
ANC.
FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié
tant
K' as Engleis vindrent aprismant.
Roman
de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei
qui n'esgarde reison.
2e
Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar)
(chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)
15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.
On
mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s'
aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).
V.
de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la
nouvelle.
Le médecin s'approche là.
Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.
Trad.
des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du
Seigneur fut faite à lui, disant.
Part. pas. Aprobencat de sa mayson.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.
An
tant pron apropinquat
De Bethleem.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.
ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.
16. Aprobencament, s. m., rapprochement.
Amb el avem aprobencament.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons
rapprochement.
Per lo cal avem aprobencament a Dieu.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons
rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.
17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.
Per defauta de distancia et apropinquacio.
Eluc.
de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP.
Apropincuación. IT. Appropinquagione.
martes, 18 de abril de 2017
trull

cofins, cofí, prensa
verbo prensá,
prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen
De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos).


|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit).
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa).
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.—d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i.
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
Loc.
—Ser l'amo del trull: tenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
Fon.: tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
Etim.: del llatí vg. *trŏcŭlu, var. de tŏrcŭlum, mat. sign. |||| 1, 2, 3 a
COFÍ m.
|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).
Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.
|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín.
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
Fon.: kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
Etim.: evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb i llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).
trull

cofins, cofí, prensa
verbo prensá,
prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen
De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos).


|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit).
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa).
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.—d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i.
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
Loc.
—Ser l'amo del trull: tenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
Fon.: tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
Etim.: del llatí vg. *trŏcŭlu, var. de tŏrcŭlum, mat. sign. |||| 1, 2, 3 a
COFÍ m.
|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).
Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.
|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín.
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
Fon.: kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
Etim.: evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb i llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).
domingo, 16 de abril de 2017
raím
Raím
sep, viña, parra, vi, carroll
RAÏM m.
|| 1. Fruit del cep o de la parra (Vitis vinifera), format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al volt d'un eix ramificat; conjunt dels dits fruits, fruita del cep o de la parra; cast. racimo (cadascun dels fruits), uva (el conjunt dels fruits o cadascun dels grans o baies que el formen). En una vinya on havia molts raïms... ell anà fer penitència menjant tots jorns dels raïms, Llull Blanq. 52, 2. Reconta's que'l vent pujà un gra de raym en una alta montanya, Llull Arbre Sc. ii, 352. Adux bé XX bèsties carregades entre ciuada e cabrits e galines e raïms, e'ls raïms eren aytals que'ls adúyem en sachs e no's trencauen ni s'afolauen, Jaume I, Cròn. 71. E cell qui vol traure vin dels rayms, no'ls prem en lo temps de la primauera, Genebreda Cons. 52. Més ne penjavan | que de rahims, Spill 1757. I penjois de raïms i tota mena | de saborosos fruits, Alcover Poem. Bíbl. 55. Gra de raïm: cadascuna de les baies d'aquest fruit. Singló o aixingló de raïm: conjunt d'alguns grans arrancat d'un raïm amb el pedicel que els uneix. Rapa de raïm: el conjunt dels pedicels del raïm sense els grans. Raïm de taula: el que es menja, o sia, que no es destina a fer-ne vi. Raïm de penjar o de servar: el que es conserva molt de temps per a esser menjat durant l'hivern. Raïm de cup, o de vi, o de verema: el que es destina a fer-ne vi.
Raïm blanc i Raïm negre són les denominacions més generals del raïm segons el color dels grans. Hi ha moltes altres designacions específiques de cada varietat de raïm, de les quals indicarem només les principals. Raïm afartapobres: és blanc i molt gros, però poc exquisit (Calasseit). Raïm afartabellacos: és de gra gros, negre i bo; madura pel setembre (Alcoi). Raïm agramussa: és negre, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar, un poc millor per a fer-ne vi (Mall.). Raïm alacantí: és de grans negres i atapeïts (Mall.). Raïm alicambuixer: és llarguer, de grans negres i poc espessos; no és bo per a menjar i dóna molta negror al vi (Petra). Raïm aleluia: de grans negres i atapeïts, no és bo per a menjar i fa un vi ordinari i de poc grau (Petra). Raïm batista: és gros, de grans negres i grossos, bo per a menjar i per a fer-ne vi (Petra). Raïm d'assecar: raïm de pell dura, el gra del qual es conserva fins a assecar-se i té bon gust en menjar-se sec (Griera Tr.). Raïm de balança: el que es destina a la venda i a esser menjat a taula (Andratx, ap. Griera tr.). Raïm de botó de gall: és gros, vermell i bo; madura pel setembre (Alcoi). Raïm boval: és de grans grossos, negres, atapeïts, no gaire bo per a menjar, però sí per a fer-ne vi (val., mall.). Raïm cagat: de gra blanc, rodó, no gaire gros, poc agradable per a menjar, però bo i retent per a vi (Mall.). Raïm calop: n'hi ha de blanc i de vermell, té el gra gros, llarguer, de molta polpa, dolç, exquisit per a menjar, i es guarda bé durant mesos (Mall., Men.); cast. lairén. Raïm calop moscatell: és blanc groguenc, de gra gros i clar, molt dolç (Mall.). Raïm calop de malvasia: és més dolç que el calop comú (Manacor). Raïm calop aiguardenter: té un poc de gust d'aiguardent (Manacor). Raïm callet: és de gra negre, rodó, dur, de gust regular per a menjar i millor per a vi (Mall.). Raïm de cambril: és vermellet, menut, no tan dolç com el de garnatxa (Alcoi). Raïm carenyena: és negre i bo (Empordà, Camp de Tarr.). Raïm de casa en lluna: raïm blanc de grans grossos i rodons (Benassal, ap. Griera Tr.). Raïm de clotet: és gros, vermell, bo, i té un clotet a sota; madura entre el setembre i l'octubre (Alcoi). Raïm de cor d'àngel: és molt gros, tendre, de molt poc pinyol, vermell i molt bo (Albaida, Xàtiva, Gandia). Raïm cluixent: varietat de raïm molt dur (Val.). Raïm cua-tendra: és negre i abunda poc (Pla d'Urgell). Raïm de dolcivera: és negre, llarguet i grosset, i dolç (Vinaròs, Llucena). Raïm Escursac: no gaire gros, de gra mitjancer i no gaire atapeït, molt negre, no gaire bo per a menjar però boníssim per a fer vi de molt de grau (Mall.). Raïm d'esperó de gall: és blanc, de grans grossos i molt llarguers, semblant al calop blanc però no tan bo (Mall.). Raïm fogoneu: negre, gros, espès de grans, dolent per a menjar i no gaire bo per a vi, però en fa molta quantitat (Mall.). Raïm de forcallada: és vermell, mitjancer, prou bo (Alcoi). Raïm formigó: de color negre rogenc, dolent per a menjar i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Raïm franceset: és menut, blanc, molt primerenc, no gaire bo (Xàtiva). Raïm de grans de jueu: és de color vermell terrós (Sancelles). Raïm giró: és de gra mitjancer, rogenc fosc, molt dolç, molt bo per a menjar i per a fer-ne vi; és primerenc, madura entre juliol i agost (Mall.). Raïm de garnatxa (val.) ogranatxa (mall.): és negre o vermell fosc, mitjancer, molt bo per a fer-ne vi. Raïm grec: és de gra petit, blanc, molt dolç, i té aplicacions medicinals sobretot per a guarir indigestions i reforçar la vista (Empordà, Camp de Tarr.). Raïm grumer: és gros, molt tendre, molt bo; n'hi ha de blancs i de negres (Xàtiva). Raïm jaumet: és primerenc, de gra vermell, no gaire gros, dolç (Freginals). Raïm de Jerusalem: és blanc, petit, de grans mitjancers, bo per a menjar i no tant per a fer vi (Mall.). Raïm joanenc: és blanc, molt primerenc, car madura pels volts de Sant Joan de juny (Empordà). Raïm joanillo: és blanc, petit, molt bo per a menjar i per a fer vi; és primerenc (Mall.). Raïm lloseta: negre, molt atapeït, de pell gruixada, poc comestible i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Raïm macabeu: és blanc, atapeït, gros, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Raïm magdalena: és de grans blancs, mitjancers i poc espessos, bo per a menjar i per a vi, i primerenc, madurant a la darreria de juliol (Mall.). Raïm malvasia: blanc, de grans petits i clars, bo per a menjar i sobretot per a fer vi. Raïm de mamella de vaca: és de grans blancs, molt llarguers, saborós, i madura pel setembre (val., mall.). Raïm mansés: de grans negres, atapeïts, de pell gruixada, no gaire bo per a menjar i de gust regular per a fer vi (Mall.). Raïm de marseguera: és blanc, mitjancer i aspre, però fa bon vi, i madura pel setembre (Alcoi). Raïm massacà: de gra petitó molt espès, negre i no gaire bo (Mall.). Raïm mateu: blanc, de gra rodó i petitet, però de gust exquisit (Empordà). Raïm mollinc: és molt sucós però poc saborós, només serveix per a fer vi; n'hi ha de blancs i de negres (Empordà). Raïm monastell (Xàtiva, Alcoi) o monestrell (Empordà, Urgell, Mall.) o morastell (Calasseit, Maestrat): varietat de raïm negre moradenc, de gra petit, bo per a vi però no gaire per a menjar. Raïm moscatell: n'hi ha de blanc i de negre, és molt saborós i té un gust com de canyella, aromàtic. Raïm pansa o panser: és molt dolç, però més bo per a assecar-lo i fer-ne panses que per a menjar-lo quan és fresc. Raïm pansal: és de gra negre, grosset, de pell gruixada, bo per a menjar i per a fer vi (Mall.). Raïm pascari: és negre i de pell prima (Alg.). Raïm de penjar: el que es penja per guardar-lo fins a l'hivern. Raïm picapoll: és blanc, de gra petitet, poc recomanat per a vi, però bo per a penjar i menjar-se d'hivern. Raïm de planta: és gros, blanc, bo; madura pel setembre (val., mall.); hi ha subvarietats anomenades raïm de planta nova (Xàtiva), de planta fina (val.), de planta vermella (mall.), etc. Raïm de pobre: el de gra gros i que dóna molt de vi (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Raïm ribot: és negre i gros, no bo per a menjar, però sí per a fer vi (Urgell). Raïm roig (Empordà), o roget (val.), o rojal (Massalcoreig): és vermellós, de gra rodonet, primerenc, saborós. Raïm sabater: és negre, gros, de grans atapeïts, no comestible, però bo per a fer vi (Mall.). Raïm salzenc: és negre i gros (Urgell). Raïm de Sant Jaume: és blanc, rodó, de pell fina (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Raïm de sarró: és petit, blanc i bo; madura per l'agost (Alcoi). Raïm senyal de gall: és blanc, de grans poc espessos, llargueruts, mitjancers, bo per a menjar i fluix per a fer vi (Mall.). Raïm sumoll: és de gra llarguerut, negre, de pell prima, molt sucós, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Raïm tintorer: de grans mitjancers, poc espessos, negres, amb el suc vermell; no gaire bo per a menjar, fluix per a fer vi, però el fa de bon color (Mall.). Raïm trobat: de gra negre, rodó, molt dolç (Urgell). Raïm ull de llebre: és de color blanc groguenc amb un pic negre a l'ull, regular per a menjar i per a fer vi (val., mall.). Raïm valent: n'hi ha de negre i de blanc, és de gra gros i bo (Mall.). Raïm verdil: és blanc, menudet, bonet, molt primerenc (Val., Xàtiva, Alcoi). Raïm vidriell: és menut, blanc, primerenc, molt dolç (Valls, Maestrat). Raïm vernatxa: el de garnatxa (Calasseit, Maestrat). Raïm vinater: és de gra blanc groguenc o rogenc, mitjancer, molt dolç i molt bo també per a fer vi (Mall.). Raïm xarel·lo: és de gra blanc, llarguer, molt saborós, i molt primerenc (Empordà, Mallorca).
|| 2. Inflorescència formada per un eix principal que en tota la seva llargària té eixos secundaris o peduncles acabats cada un en una flor; cast. racimo.
|| 3. Conjunt de qualssevol altres fruits agrupats al volt d'un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o parra; cast. racimo. «Un raïm d'ametlles, de cireres, de dàtils, de plàtans», etc. Raim de eura: Corymbus: Razimo de yedra, Nebrija Dict. Gronxant-hi entre lianes..., la palma escabellada, son ensucrat raïm, Atlàntida ii. Raïms de saüquera: el fruit de què es fa el vi de saüc, usat com a remei contra el mal de coll. a) L'espiga de la civada i de la cugula (Mall.).
|| 4. Element ornamental format per un conjunt de peces rodonenques agrupades entorn d'un eix ramificat; cast. racimo. Pregà'l que se'n brodàs unes calses de rayms e los grans fossen de perles, Tirant, c. 249.
|| 5. fig. Conjunt de coses o de persones agrupades d'una manera semblant als grans d'un raïm; cast. racimo. «A cada plataforma hi havia un raïm de persones» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 6. Nom que, acompanyat d'un complement, forma la denominació de diverses plantes. a) Raïms de guineu: planta esmilàcia de l'espècie Paris quadrifolia, que es cria per llocs humits del Ripollès i la Garrotxa; cast. uvas de zorra o de oso.
—b) Raïms de llop: planta crassulàcia de les espècies Sedum album i Sedum acre (V. crespinell || || 2 i 3). El Sedum album s'anomena també raïm de galàpat, i el Sedum acre a Mallorca té el nom de rém de moix.
—c) Raïm de moro, o raïm de guilla, o raïm de Sant Salvi, o raïm de l'escopeta: planta fitolacàcia de l'espècie Phytolacca decandra; cast. hierba carmín.
—d) Raïm d'óssa: planta ericàcia de l'espècie Arctostaphylos uva-ursi de fulles petites, fruit esfèric i flors rosades (Vall Ferrera); cast. gayuba.
—e) Raïm de pastor: planta vacciniàcia de l'espècie Vaccinium myrtillus, de fulles ovades i finament serrades, flors d'un blanc rosat o verdós, i baies globuloses d'un negre blavós; cast. arándano.
—f) Raïms de sapo: planta crassulàcia de l'espècie Sempervivum tectorum (val.); cast. hierba puntera. (V. consolda || 4).
—g) Raïm de mar: planta efedràcia de l'espècie Ephedra fragilis (V. ginesta || 3 c).
|| 7. Raïms de la mar: hidrozou sifonòfor de l'espècie Apolemia uvaria (Boscà Fauna Val. 440).
Var. dial.: reim, rim, rém (Dues tovalloles ab réms vermells, doc. a. 1478, ap. Hist. Sóller, ii, 1002).
Loc.
—Mig figa mig raïm: així així, ni bé ni malament (or., bal.). Son pare tot lo dia mitj figa i mitj rém, Aguiló Rond. de R. 13.
Refr.
—a) «La vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc raïm»: es diu referint-se a una cosa de molt bon aspecte però d'escassa valor (Vinaròs).
—b) «Quan no són figues, són raïms»: es diu d'una successió de molèsties o preocupacions de divers caràcter, però que totes fan patir.
—c) «No té vinya, i ven raïms»: es refereix a les persones que gasten més diners dels que el seu estat o posició social els permet.
—d) «Cada cosa a son temps, i d'estiu réms» (Mall.).
—e) «El raïm li diu al vi: Vine cap ací, cosí»: es diu referint-se a coses que són anàlogues o que lògicament han d'anar plegades (val.).
Fon.: rəím (or.); raím (occ.); reím (Isavarri, Sort, Vilaller); rə́јm (Mall., Eiv.); rém (Palma, Santanyí, Sóller, Alcúdia, Men.); rím (pir-or., Blanes); rəɣím (Angostrina).
Intens.:
— a) Augm.: raïmàs, raïmarro.
— b) Dim.: raïmet, raïmetxo, raïmel·lo, raïmeu, raïmiu, raïmó.
— c) Pejor.: raïmot.
Var. ant.: rasim (doc. a. 1310, ap. RLR, x, 65); reym (doc. a. 1290, ap. BABL, xi, 301; Palladi 152).
Sinòn.:— || 6a, herba de la creu, panses de guineu;
— || 6b, crespinell, arròs de bruixa, arròs de pardal;
— || 6c, arbre de tinta, escopetes;
— || 6d, boixerola;
— || 6e, avajonera;
— || 6f, consolda, matafocs, herba de foc, orellana;
— || 6g, ginesta borda.
Etim.: del llatí racēmu, mat. sign. ||1.
2. RAÏM f. ant.
Matriu, úter. La sua decocçió... torna la mare en son loc quan és exida de fora e val a la umiditat que corre de la rrahim, Medic. Part. 73. Quan és donat a beure estreyn e talla la corrença de la rrahim, Medic. Part. 84.
Etim.: de l'àrab raḥim, mat. sign.








