martes, 20 de abril de 2021

Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.


DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.


SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.


Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.


Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.


STABLIDOR,
STABLIMENTS.


De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.


Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.


Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.


Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.


De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.


La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.


La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.


SENTENCIES.


Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.


E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.


Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.


Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.


De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.


Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.


La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.


Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia


Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.


Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.


STILS
DE MOSEN ERIL.


Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.


SGLESIA.


Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. 
columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.


E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.


E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.


La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.


De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.


STAMENT.


Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.


SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.


De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.


Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam


Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.


Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.


Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.


Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.


Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.


Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona 
pagina,
comensa. Namfos.


Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.


Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.


SALARIS.


Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.


Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.


Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.


Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.


De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.


Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.


E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.


De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, 
comensa.
Namfos.


De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.


Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.


STRENGERS.


Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.


Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.


Los
Strengers
qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.


Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.


Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.


Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.


SCREX.


Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.


Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.


Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la 
segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.


Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.


SCRIPTVRES.


Scriptures
mireu en la dictio cartes.



SERVITVT,
O SOLDADE.


Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.


SOBRECEHIMENT.


Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei 
gratia.


Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.


Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.


Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.


Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.


SVBHASTAR.


Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.


Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.


Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.


E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.


SERVISI
FET AL SENYOR REY.


Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.



SCRIVA
DE COMPTES.


Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


SCRIVA
DE CONSOLAT.


La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.


SOT
CEQVIERS.


Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.


SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.


Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


SINDICATS
O PROCVRATORIS.


Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.


SPLETS.


Miren
en dictio Fruits.


STVDI
GENERAL.


Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”
) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.


Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.


Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.


Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.


Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor
Virrei, en Rossello nou folio 177.


Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.


pagina
segona.


Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.


Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.


Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne
en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.


Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.


Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.


Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.

Sumari, R.

REGNE,
E ILLES DE MALLORQVES.


QVE
lo Regne de Mallorques no pot esser Separat de la casa de
Arago
, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la fi
e en lo dit libre en cartes 137. en la 
primera
pagina, comensa. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina e en 173.


Questions
no poden exir fora lo Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 4. en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi, les
altres remissions, e concordies, mira 
les
alt en la dictio questions.


Privilegi
de nostre Sant Para que no pusca esser citat algu en Roma si
de aquell dit privilegi (la g invertida) nos fa expresa
mensio, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la primera
columna, comensa. Innocentius, lo segon Privilegi. Asso matex diu
laltra qui ve apres per orda.


E
que algu del Regne no puga esser citat en Roma,
consta per la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la
segona columna, comensa Ioannes.


E
asso matex dispon vn Indult del Papa en lo dit libre a 84. cartes en
la prinera columna.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 55. en la primera pagina,
comensa Innocent Bisba.


E
asso matex es en vn altre indult Papal en libre den Rossello en
cartes 134. en la primera pagina, comensa Innocent Bisba.


Asso
matex dispon lo capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 94,
en la paimera columna.


Avinensa
feta per dos Reys frares del Regne de Mallorques es en
libre den Sant Pera en cartes 113. en la segona pagina,
comensa. Noverint Vniversi.


Que
algu no sia tingut (tiugut) pledetiar fora lo Regne de
Mallorques, es en dit libre den Sant Pera en cartes 128. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


De
la vnio del Regne de Mallorques ab lo Regne
de Aragó
, es lo Instrument en dit libre en cartes
131. e dura 5. cartes fins en 135. de la dita vnio, consta en libre
den Rossello en cartes 173. en la primera pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
no sien evocades causes per lo Señor Rey, es en libre den Sant Pera
en cartes 165. en la primera pagina, comensa (co-momensa). Nos
Ioannes.


Los
bens que cascu ha en lo Regne de Mallorques son obligats a pagar
Talls e tots altres carrechs, es en dit libre den Sant Pera en cartes
166. en la primera pagina, cemensa.


Nos
Ioannes.


Que
algu no sia citat fora lo Regne, es en dit libre en cartes 186. en la
primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Lo
Regne
pot encarregar Censals per quitar los de
Barcelona
, es en libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera
pagina, comensa la franquesa. Nos Ioannes.


Les
causes no poden exir del Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 195. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
neguna Cause pot exir del Regne, es en libre den Rossello en cartes
218. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Es vist fer per
asso matex la franquesa en libre den Rossello en cartes 218. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Si
algu sera citat fore lo Regne per lo señor Rey mireu en la
dictio Citacions Reals; que nigu isque del Regne de
Mallorques
cóes de la Illa per alguna causa, es en dit libre
den Rossello en cartes 265. en primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
negun per fet Civil o Criminal no sia tret fora Io Regne, es en libre
den Rossello en cartes *272 (el 7 invertido) la I pagina,
comensa Petrus Dei gratia.


Asso
matex trobaras en lo dit libre en cartes 273. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia en la qual es vna Carta Real Insertada qui
manava lo contrari apres fonch 
revocada,
com apar aqui.


Asso
matex en dit libre en cartes 274. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Negu
pot exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del
Señor Rey excepto lo Procurador Real, es en libre den Rossello en
cartes (espacio largo) en la segona pagina comensa. Petrus.


Negu
no pot exir de la Illa per negun fet, es en libre den Rossello en
cartes 305. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Les
causes fora lo Regne nos poden evocar ne les parts ne los Iutges per
lo semblant, es en libre den Rossello en cartes 370. en la primera
pagina, comensa. Ioannes.


Les
Causes no Isquen del Regne sino Causa Reconocendi, e
que sia sobre segut per quatre mesos, es en libre den Rossello en
cartes 431. en la primera pagina, comenca.


Martinus.
Asso matex en dit libre en cartes 490. I. pagina, comensa. Martinus.


Executoria
Real de la Bulla Papal, ab la qual es disposat que negu no sia tret
de la Illa de Mallorques per lletres de la Seu Apostolica per los
bens que en dita Illa tendran puys sian promptes e aparellats fer
Iusticia de si matexos davant Iutge competent, es en libre den
Rossello en cartes 440. I. pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Que
negu no sia tret de la Illa de Mallorques encara que sia citat per lo
Papa
o sos Officials, es en dit libre en cartes 441. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gratia, es molt bell principi.


Que
los Habitadors no sian tinguts pledetjar fora lo Regne, es en libre
de Capitols de Corts Generals en cartes 66. en la segona pagina,
conmensa. Item com vos Señor Capitol 14. Asso matex, es lo capitol
seguent del dit libre en cartes 67.


REALS.


Que
Reals corregan en Mallorques apar en libre den Sant
Pera en la tersera carta en la tercera columna,
comensa. Noverint Vniversi.


REGAR.


Que
pugan Regar e aportar Aygo per Regar se fa
mensio en libre den Sant Pera en la 5. carta en la 3. columna comensa
la franquesa. Quoniam vniverse libersates.


Tothom
de qualsevol Condicio, o Stament sia qui afronta en la Cequia
de la Ciutat, e Rega de aquella, hage contribuir en les despeses de
aquella e de la font, es en dit libre en dita franquesa en la 6.
carta a la fi de aquella franquesa.


RECTORS
ECCLESIASTICHS.


Privilegi
Papal que los Rectors de llurs redditors hagen a
fer almoyna a la Fabrica de les Isglesies, es en libre
den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, comensa. Ioannes
(espacio largo) Asso matex, es en libre den Rossello en cartes
134. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.


RENVNCIACIO.


La
Renunciacio feta al arbitra de bon Baro; nos pot impugnar e
val tostemps es en libre den Sant Pera a 27. cartes en le
primera columna, comensa. pateat Vniversis.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 208. en la 1. pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

REMSO
DE CENSALS.


De
Remso de Censals feadora dins cert tems parla la
franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la primera columna,
comensa. En Nom de Deu.

ROMA.
Mire
dalt en la dictio Regne de Mallorques.

REGISTRES.


De
registres parla lo 13. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en
cartes 95. en la quarta columna.

ROCINS.
Que Rossins ne
Cavalls no sian trets del Regne, es en libre den Rossello nou folio
162. comensa. Petrus Dei gra.

REMISSIO DE PENES, E
DELICTES.
De Remissions de Penes, e Delictes parla la franquesa en
libre den Sant Pera en 151. carta, en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 152. en la segona pagina:
conegan tots.
De Remissio de Penes parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 270. en la primera pagina, comensa. Petrus.
De
Remissio de Penes, e de quines parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 385. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
Dei gratia.
De asso matex parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 392. 2. pagina, comensa. Nos Ioannes.
Remissio general
de totes Penes pecuniaries personals e de mort, es en libre den
Rossello en cartes 396. en la 2. pagina, comensa Nos
Ioannes.
Remissio de Penes, e de calonies, e de vsures,
es en libre den Rossello en cartes 420. en la segona pagina, comensa.
Nos Martinus.
Asso matex, es en dit libre en cartes 424. en la
segona pagina, comensa. Martinus.
Asso matex en dit libre en
cartes 427. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

REVOCACIO
DELS FETS DE MOSEN ALBERTI.


De
la Revocacio dels fets de Mosen Barthomeu Alberti, e Provisions, es
en libre den Sant Pera en 151. carta en la I. pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


REFERIMENS.


Confirmacio
dels Refferiments, es en libre den Sanct Pera en cartes 153. en la I.
pagina, comensa. Nos Alfonsus.


RECATXATS.


Provisio
dels Recatxats que los deutes donats los sien restituits per la part
forana, es en libre den Sant Pera en cartes 155. en la segona pagina,
comensa: Alfonsus Dei gra.


RESPOSTES
REALS.


Que
les Respostes Reals fetes a les demandes, e suplicacions capitulades
han forsa de privilegi, e franquesa, es en libre den Rossello en
cartes 120. en la segona pagina circa la fi, comensa. En Sancho.

REFORMADORS.


Los
Reformadors, y altres Officials ordinaris de les primeres Instancies
no prengan salari, es en libre den Rossello en cartes 254. I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.
Que los Reformadors admeten,
appellacions de llurs Sentencies, es en lo matex libre, en la matexa
carta, comensa. Petrus Dei Gratia la segona pagina.


Les
Causes per los Reformadors tretes dels Ordinaris tornen els
dits Ordinaris, en dit libre en cartes 255. I. pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Los
qui Roban Bestiar no poden esser composats sino que sien castigats en
libre den Abello folio 82. pagina primera columna segona capitol 19.


Represalles
ni Empenyoraments que no puguen esser fets en Mallorca dels Vaxells
qui aportan vitualles en el Regne libre den Abello
privilegi del Rey en Pera folio 7. pagina segona.