Mostrando entradas con la etiqueta torsudes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta torsudes. Mostrar todas las entradas

viernes, 31 de julio de 2026

Tornes, Torrar, Torrid, Tort, Torser, Torsser - Tórdola - Tortuga

Tornes, s. f., tournois, sorte de monnaie.
Fig. et allusiv.
E m plai quan la trega es fracha
Dels Esterlins e dels Tornes.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Et me plaît quand la trêve est rompue des Sterlings et des Tournois.
ESP. Tornes (Tornés). (chap. Tornesa, torneses, classe de moneda.)
 
Torrar, v., lat. torrere, torréfier, brûler, enflammer.
Part. prés. La regio dita zona, o cintha torrida, quar es torrant.
Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride, car elle est brûlante.
Part. pas. En vinagre mollat et apres torrat... fa estronudar (: estornudar).
Eluc. de las propr., fol. 203.
En vinaigre mouillé et après torréfié... fait éternuer.
CAT. ESP. Torrar. PORT. Torrear. (chap. Torrá, torrás de caló : yo me torro, torres, torre, torrem o torram, torréu o torráu, torren; torrat de La Torre del Compte, torrats, torrada de pa de pintadó, torrades; torraré; torraría; si yo torrara.)
 
Torrá, torrás de caló : yo me torro, torres, torre, torrem o torram, torréu o torráu, torren; torrat de La Torre del Compte, torrats, torrada de pa de pintadó, torrades; torraré; torraría; si yo torrara
 
2. Torrid, adj., lat. torridus, torride, brûlant.
La regio dita zona, o cintha torrida. Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride.
ESP. (Tórrido) PORT. IT. Torrido. (chap. Tórrid, torrids, tórrida, tórrides : que fa caló, com alguna nit de estiu; calén; cachondo.)
 
Tórrid, torrids, tórrida, tórrides : que fa caló, com alguna nit de estiu; calén; cachondo
 
Tort, s. m., lat. turdus, tourd, sorte d'oiseau.
Si cum es de tort o de tria.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ainsi comme il est de tourd ou de grive.
CAT. Tord. ESP. PORT. IT. Tordo. (chap. Tort, torts; tord, tords; tordet, tordets; tordolet, tordolets. La griba o griva es un atra classe de muixó; gribes o grives.)
 
Tort, torts; tord, tords; tordet, tordets; tordolet, tordolets. La griba o griva es un atra classe de muixó; gribes o grives.
 
Torser, Torsser, v., du lat. torquere, tordre, recourber, tergiverser, biaiser.
Pren l' als cabelhs, comens' a torser,
Aitan can poc, ab ambas mas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Elle le prend aux cheveux, commence à tordre, autant qu'elle peut, avec les deux mains.
Torcen sas mas, li disia. Passio de Maria.
En tordant ses mains, lui disait.
Sai ni lai non torsera. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Çà ni là ne biaisera. 
Pren sa linha, e vol anar per drecha via, so es drecha entencio non pas torssen. V. et Vert., fol. 59.
Prend sa direction, et veut aller par droite voie, c'est-à-dire par droite intention non pas en tergiversant.
Loc.
Ni m part de lui, e vauc dreg, qui que s torsa.
Rambaud de Vaqueiras: Ils hom tan.
Et je ne me dépars d'elle, et je vais droit, qui que ce soit qui se torde. 
Baizera 'l tan la boc' en torsens,
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba vertz. Var.
Je lui baiserais tant la bouche en tordant, si bien que deux mois y paraîtrait le signe.
Part. pas. Nas tort, mal talhat.
(chap. Nas tort - torsut -, mal tallat.)
Cominal: Comtor d'Apchier.
Nez tordu, mal taillé.
Esser batut ni tort. V. de S. Honorat.
Être battu et tordu.
Fig. Si la entencios de ton cor es torta. V. et Vert., fol. 62.
(chap. Si la intensió de ton cor es torta : no dreta, torsuda.)
Si l'intention de ton coeur est tordue.
Loc. Cant ieu vos quis,... 
Respondes mi a boca torta. 
Passio de Maria.
Quand je vous interroge,... vous me répondez à bouche tordue (par une grimace).
ANC. FR. Un vil esclave qui tortoit
De la filace enquenonillée.
R. Garnier, Trad. d'Hippolyte, act. II, choeur. 
As autres nuef a le col tors.
Roman du Renart, t. II, p. 302.
CAT. ESP. PORT. Torcer. IT. Torcere. (chap. Torse, torses : yo me tórsego, tú te torses, tors, torsem, torséu, torsen; retortigá, retortigás un turmell; torsut, torsuts, torsuda, torsudes; tort, torts, torta, tortes (tamé a qui li falte un ull); torseré; torsería; si yo me torseguera o torsiguera un peu. Vore a Don Moissés, boca torta, al llibre Lo Camí en chapurriau.)
 
Don Moissés, lo maestre, díe assobín que ell nessessitabe una dona mes que un guiso
 
2. Torcio, Torsio, s. f., lat. tortio, torsion, entorse.
Quan accideys... fractura, dislocatio o torcio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.
Quand arrive... fracture, dislocation ou entorse.
- Torture, tranchée, colique.
Per so soven hom ha torsios et dolor de ventre. Eluc. de las propr., fol. 31.
Pour cela on a souvent tranchées et douleur de ventre.
IT. Torzione. (ESP. Torsión.) (chap. Torsió, torsions; retortigamén, retortigamens; retortigada, retortigades.)
 
3. Torsement, s. v., tortuosité, tordure. 
Verga,... si, novela, pren torsement, quan es indurzida torna drecha dificilment. Eluc. de las propr., fol. 225.
Verge,... si, jeune, elle prend tortuosité, quand elle est endurcie elle retourne droite difficilement.
CAT. Torciment. ESP. Torcimiento. (chap. Torsimén, torsimens; torsemén, torsemens; belcadura, belcadures de una verga pera fé una gallata.)
 
4. Torsedura, s. f., tordure, entorse.
Si vostr' auzel, per torsedura,
N' a cais fraita la pluma.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau, par tordure, en a quasi brisé la plume.
ANC. CAT. Torsedura. ESP. PORT. Torcedura. (chap. Torsedura, torsedures.)
 
5. Tort, s. m., tort.
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Voilà tout le tort en quoi vous m'avez trouvé.
Fan del dreg tort, e del tort dreg. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Fan del dret tort, y del tort dret.)
Font du droit tort, et du tort droit.
Adv. comp. La volia a tort dezeretar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
La voulait à tort déshériter.
A gran tort mi fai doler.
Pons d'Ortafas: Si ai perdut.
À grand tort me fait douloir.
Menar de tort en travers.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es.
Mener de tort en travers (à tort et à travers).
CAT. Tort. ESP. Tuerto. PORT. IT. Torto. (chap. Tort, torts, torta, tortes; que no está recte o no va dret, torsut; que li falte un ull. Mas del Tort o de la Torta a Los Ports de Beseit.)
 
pintura, cuadro, masía, puertos de Beceite
 
6. Tortuos, adj., lat. tortuosus, tortueux, qui va de travers, en tournant.
Os spongios,... le qual es... tortuos.
Requier via drecha, no va per tortuoza.
(chap. Busque vía dreta, no va per tortuosa; per ejemple, lo GR8 Beseit - Tortosa, aon encara ñan restos de una calsada romana.)
Eluc. de las propr., fol. 15 et 120.
Os spongieux,... lequel est... tortueux.
Recherche voie droite, ne va pas par tortueuse.
CAT. ESP. PORT, IT. Tortuoso. (chap. Tortuós, tortuosos, tortuosa, tortuoses, com les curves de la carretera Valderrobres - Tortosa.)
 
7. Tortuosament, adv., tortueusement.
Quan so restauratz tortuosament. Trad. d'Albucasis, fol. 66.
Quand sont restaurés tortueusement.
ESP. Tortuosamente. (chap. Tortuosamen.)
 
8. Tortuositat, Tortuozitat, s. f., lat. tortuositatem, tortuosité.
Va a tortuositat. Trad. d'Albucasis, fol. 31.
Va à tortuosité.
Aurelhas,... la tortuozitat es cauza qu' el so intra lentament.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Oreilles,... la tortuosité est cause que le son entre lentement.
ESP. Tortuosidad. (chap. Tortuosidat, tortuosidats.)
 
9. Tortesa, s. f., tortuosité.
La tortesa del terme. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 15.
La tortuosité du terme.
10. Tortos, s. m., bâton noueux, gourdin.
Batero lo mot vilanamen ab grans tortos.
(chap. Lo van batre (esbatussá) mol villanamen en grans garrots en nugos.)
V. et Vert., fol. 61.
Le battirent moult vilainement avec de grands gourdins. 
 
11. Torta, s. f., poussée, secousse.
Anc no 'l det...
Mas una torta coma tor.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Oncques il ne lui donna... qu'une poussée comme taureau.
CAT. Torta.
 
12. Tortelh, s. m., gâteau de forme circulaire.
E 'ls pros homs paysseria d' un tortelh.
P. Cardinal: Tos temps azir.
Et les preux hommes je nourrirais d'un gâteau. 
Loc. Senher, fag vos an mal tortel. V. de S. Honorat.
Seigneur, ils vous ont fait mauvais gâteau. 
ANC. FR. De ma paste m'a fet tortel.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 18.
CAT. Tortell. (chap. Tortella, tortelles; rosca, rosques.)
 
Tortella, pastas, panaderías, hornos, forn, Ibáñez Urquizú, Bosque Caballé
 
13. Tortillo, s. m. dim., tortillon, petit gâteau en forme de couronne.
De que fezem LXX tortillos del sestier, et pezet cascun tortillon.
Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
De quoi nous fîmes soixante-dix tortillons du setier, et pesa chaque tortillon.
 
14. Tortor, s. m., lacet, garrot.
Als autres pendutz emblaria
Cordas o bendels o tortors.
P. Cardinal: D' Esteve de Belmon.
Aux autres pendus il déroberait cordes ou bandelettes ou garrots.
- Torturier, bourreau, qui torture.
Demonis que avian nom tortors. Libre de Tindal.
Démons qui avaient nom torturiers.
Adj. E 'l coms de Montfort manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.
Et le comte de Montfort commande ses ministres torturiers.
IT. Tortore.
 
15. Tortura, s. f., lat. tortura, torture, tordure.
Lo cal sofria la tortura. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7.
(chap. Lo cual patíe la tortura; “sufríe” no seríe castellanisme, com se veu mol cla aquí y a datres paraules anteriós.)
Lequel souffrait la torture.
No m pot far tortura
Vens ni glatz.
(chap. No me pot fé tortura ni lo ven ni lo gel.)
Pierre d'Auvergne: Ben ha.
Ne me peut faire torture vent ni glace.
Fig. En autr' afar semblera gran tortura
Que sylh qu' ieu am ponhes en me aucir.
G. Faidit: Tant a.
En une autre affaire il semblerait grande torture que celle que j'aime s'efforçât de m'occire.
Adv. comp. A tortura
Perdon li voutz lur dreitura.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Par tordure les courbés perdent leur droiture.
 
CAT. ESP. PORT. IT. Tortura. (chap. Tortura, tortures.)
16. Torturier, adj, tortueux, sinueux, détourné.
Al ribaut platz la via torturieira. 
P. Cardinal: Tals cuida. Var.
Au ribaut plaît la voie tortueuse.
Fig. Aissi fai lo mentir parer
Lo fals coratge torturier.
P. Cardinal: Anc no vi.
Ainsi le mentir fait paraître le faux sentiment tortueux.
Us non es dreituriers,
Ans es ab tort, qui pot, pus torturiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Un n'est pas juste, mais est avec tort, qui peut, plus tortueux.
 
17. Tortezir, v., tortiller.
Fai la camba tortezir. 
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais la jambe tortiller.
 
18. Tortis, adj., tordu.
Fermamens lo liero ab grans liams tortis. Roman de Fierabras, v. 1831.
Fermement ils le lièrent avec de grands liens tordus.
ANC. FR. 
L'ormeau est embrassé de la vigne tortisse. Du Bartas, p. 381.
Pour sortir d'un dédale et labyrinthe si flexueux et tortis.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 313.
 
19. Tortis, s. m., bas. lat. tortisius, torche.
Hom qui fara tortis o candelas de sera. Coutume de Condom.
(chap. Home que fará antorches o candeles (veles) de sera.)
Homme qui fera torches ou chandelles de cire.
 
20. Destorser, v., détordre, dévier, détourner.
L' aigua que sol far son cors
Per las nars, desvia s' aillors,
Car l' aer intra trop per forsa,
E coven se qu' ela s destorsa, 
E, per destorser, torna escuma.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'eau qui a coutume de faire son cours par les narines, se dévie ailleurs, parce que l'air entre trop par force, et il faut qu'elle se détourne, et, pour (se) détourner, elle devient écume.
Part. pas. Destortz son entresseing.
Garins d'Apchier: Aissi com hom.
Déployées sont les enseignes.
Si no vesem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montan Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Loc. fig. Fan bobanz ab enseingna destorta. 
B. Calvo: S' ieu dirai.
Font bombance à enseigne déployée.
ANC. FR.
Brandist la hanste, détort le confenon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 1635.
CAT. ESP. PORT. Destorcer. IT. Distorcere. (chap. Destorse, destorses; 
desviá, desviás.)
 
21. Destorta, s. f., désordre, relâchement.
Fig. Roma, per razo,
Avetz manta destorta
Dressad' a bando.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Rome, avec raison, vous avez maint relâchement redressé sans réserve.
 
22. Entorsezir, Entorssezir, v., tordre, entortiller, lier.
Fig. Dreitz non es mais volers,
Quar l' entorssezis avers.
P. Cardinal: L' afar del comte.
Le droit n'est que le vouloir, parce que l'avoir l'entortille.
 
23. Estorser, Extorser, Estorcer, v., lat. extorquere, tordre.
Si tu lhi fas mal o lhi estorsses la man. Liv. de Sydrac, fol. 106.
(chap. Si tú li fas mal o li torses la ma.)
Si tu lui fais mal ou lui tords la main.
- Arracher, extraire, enlever, prendre, délivrer, débarrasser, échapper.
Per los sieus estorser.
Guillaume, Moine de Beziers: Quascun plor.
Pour les siens arracher.
Si s poiria ben estorcer fugen.
(N. E. Esta frase le va al pelo a Carlos Puigdemont.)
Rambaud d'Orange: Aissi cum cel.
Pourtant il se pourrait bien délivrer en fuyant.
Donatz l' en a beure per forsa,
Si voletz que de set estorsa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-lui-en à boire par force, si vous voulez que de soif il se délivre.
Anc no s' esduis de cellei ni s' estortz.
A. Daniel: Sols sui que.
Oncques ne se retira de celle-là ni s'arracha. 
- Extorquer. 
Plus extorssan que no deben.
Entro que extorquan X o XV.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 22 et 25.
Plus ils extorquent qu'ils ne doivent.
Jusqu'à ce qu'ils extorquent dix ou quinze.
Part. pas. Can n' auretz lo suc estortz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand vous en aurez extrait le suc.
Ieu il fatz saber
Qu' En Benrenguier (Berenguier) li a 'l castel estort. 
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je lui fais savoir que le seigneur Bérenger lui a le château enlevé.
 
Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna
 
N' es la claus estorta. 
T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert.
La clef en est tordue.
Fig. Pretz es estortz qu' era guastz e malmes.
Aimeri de Peguilain: En aquel temps.
Mérite est échappé qui était gâté et déplacé.
CAT. ESP. PORT. Estorcer. IT. Storcere.
 
24. Estorsio, Extorsion, Extortion, s. f., lat. extorsionem, arrachement, extraction.
Estorsio de la peyra. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Arrachement de la pierre.
- Extorsion.
Per tolre alcun abus et extortion de pecunias. Statuts de Provence. Bomy, p. 9. 
Pour enlever aucun abus et extorsion d'argents.
Far alcuna extorsion ni greuge. Chronique des Albigeois, col. 82 et 83.
Faire aucune extorsion et dommage.
CAT. Extorsió. ESP. Extorsión. PORT. Extorsão. IT. Estorsione.
(chap. Extorsió, extorsions.)
 
25. Estorsa, s. f., arrachement, délivrance.
A l' estorsa d' els ac tal trapei.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
À la délivrance d'eux il y eut tel tumulte.
 
26. Estorsement, Estorsemen, s. m., arrachement, délivrance.
Ben c' om fassa per son estorsemen 
De mort totz.
T. de Granet et de Bertrand: Pos anc no.
Bien qu'on fasse pour sa délivrance de mort tout.
L' estorsement del mal. Trad. de Bède, fol. 9.
La délivrance du mal.
ANC. ESP. Estorcimiento. IT. Storcimento. 
 
27. Redorta, s. f., riorte, hart.
Puis a gran redorta culida,
Et a 'l per la gola liat.
Roman de Jaufre, fol. 15.
Puis il a grande hart cueillie, et l'a par la gorge lié.
IT. Ritorta.
- Redoute, fort, forteresse.
Combatam la redorta, c' ades la poirem pendre. Guillaume de Tudela.
Que nous attaquions la redoute, vu qu'incessamment nous la pourrons prendre.
- Limite, circonscription, territoire.
Hom lo gitet de la redorta de Belcaire. Cartulaire de Montpellier, fol. 67.
On le chassa de la circonscription de Beaucaire.
 
Tortre, s. f., lat. turturem, tourterelle.
Puey que la tortre a perdut son par, jamays no se ajosta ab autra.
V. et Vert., fol. 93.
Depuis que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s'accouple avec autre.
Los coloms per humilitatz
E las tortres pes castetatz.
Los VII Gaugz de la Maire.
(chap. Los coloms per humildat
y les tórdoles per castidat.)
Les colombes par humilité et les tourterelles par chasteté.
ANC. FR. La veuve tourtre en son ramage
Se lamenter dessus un tronc.
Ronsard, t. II, p. 1530.
IT. Tortore.
 
2. Tortret, s. f., tourterelle.
Tortretz... es cum columba. Eluc. de las propr., fol. 148.
Tourterelle... est comme colombe.
 
3. Tordola, s. f., tourterelle.
Ufriron doas tordolas. Trad. d'un Évang. apocr.
Offrirent deux tourterelles.
CAT. ESP. (Tórtola) Tortola. IT. Tortola, tortora. (chap. Tórdola, tórdoles; tordolet, tordolets, tordoleta, tordoletes; es un muixó mol acomparat al colom.)
 
 
Tortuga, s. f., tortue.
Tortuga marina o de bosc.
Tortuga,... alcuna fluvial... autra terrestra.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 261.
Tortue marine ou de bois.
Tortue,... aucune fluviale... autre terrestre.
CAT. ESP. Tortuga. (chap. Tortuga, tortugues, com les ninja. A Beseit sol ne hay vist una prop del riu Ulldemó.) 
 
Lo agüelo y lo Mar.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, S.

SAGRAMENT
DE CALVMNIA.


DEL
Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la
segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.


SAGELL
DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.


Que
los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes
hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5.
carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.


Del
Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava
e quil tenia parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei
Gratia.


STABLIDOR,
STABLIMENTS.


De
Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la
franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera
en la 5. carta en la quarta columna.


Que
dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes
180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.


Los
Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en
libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.


Lo
Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en
treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es
cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui
cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna,
comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira
desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES
ARBITRALS.


De
vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens
de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey
de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados,
e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses
de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en
libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Nos
pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes
35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.


La
confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los
Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en
cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.


La
vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra
la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182.
ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.


SENTENCIES.


Sentencies
nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals,
es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa.
Sancius Dei gracia.


E
en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la
franquesa. Pateat Vniversis.


Les
Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit
libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la
proxima.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina,
comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.


Sentencia
ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant
Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Apres
tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant
Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.


De
la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en
dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa.
Quoniam rei experientia.


Que
les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es
en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa.
Pateat Vniversis.


La
Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den
Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat
Vniversis.


Que
la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer
seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes
266. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Les
Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les
dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina,
comensa. Ioannes Dei gratia


Les
Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e
Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre
den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.


Les
Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del
Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.


STILS
DE MOSEN ERIL.


Los
Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31.
carta en la r. 2. 3. columna.


SGLESIA.


Les
coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia
attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre
den Sant Pera en cartes 33. en la 4. 
columna
en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.


E
que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs
publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los
llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.


E
que no pugan remetre los crims, es aqui matex.


La
clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la
franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa.
Illris. Dñs. Rex.


De
Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a
35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat
locumtenat.


STAMENT.


Qui
muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den
Rossello en cartes 159. en la segona pagina.


SERREHI,
E SERREHINA, O MORO.


De
aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la
primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.


Que
Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica
hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo
privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa.
Quoniam


Cascu
pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida
alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa.
Encareus atorgam.


Que
Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o
vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera
pagina.


Que
lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia
servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa.
Namfos.


Ques
pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den
Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.


Que
Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs
ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre
den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.


Los
Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no
son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den
Rossello, en cartes 171. en la segona 
pagina,
comensa. Namfos.


Comits,
Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir
pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den
Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda
del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en
la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors
donat lo delme el Señor Rey en libre dels
capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.


Que
Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per
lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de
la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo
extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual
extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451,
ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.


SALARIS.


Los
Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura,
es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes
97. en la 3. columna.


Que
lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y
Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens
salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus
Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.


Asso
matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en
cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en
cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna
tercera & folio 149.


Lo
Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.


De
Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la
franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


De
Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes
142. en la segona pagina, comensa. Namfos.


Que
los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les
pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la
segona pagina. Nos Alfonsus.


E
quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40.
sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes
100. primera pagina, comensa. provehim.


De
Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que
es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den
Rossello en cartes 172. en la segona pagina, 
comensa.
Namfos.


De
Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes
condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den
Rossello en cartes 426. en la primera pagina.


Si
sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en
libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en
cartes 31.


STRENGERS.


Que
los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en
libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.


Que
los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit
Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos
Petrus.


Los
Strengers
qui no tendran assi Muller no pugan parar
Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina,
comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA
DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.


Parla
del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant
Pera en 96. cartes.


Que
los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne
libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.


Los
Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures
dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en
libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Revocacio
de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels
Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2.
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


De
Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en
dictio Notaris.


SCREX.


Que
los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den
Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei
gratia.


Que
nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien)
screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina,
comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se
vida apres Obit de la Muller.

SAIG.


Si
algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens
manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del
Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la 
segona
pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions,
&c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo
principi.


Que
tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda
Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona
pagina.


SCRIPTVRES.


Scriptures
mireu en la dictio cartes.



SERVITVT,
O SOLDADE.


Seruitut,
o Soldada, en dictio Domestichs.


SOBRECEHIMENT.


Lo
Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions
sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera
pagina, comensa Alfonsus Dei 
gratia.


Sobreseiment
de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en
lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Revocacio
del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes
158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.


Si
algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr)
recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit
libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare
atorgam.


Asso
matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.


Que
en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia
sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454.
comensa. Martinus.


SVBHASTAR.


Algu
pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4.
mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en
cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.


Provisio
Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera
en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Sobre
los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit
lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.


Privilegi
de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en
cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil
Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que
acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en
la dita carta.


E
de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.


SERVISI
FET AL SENYOR REY.


Per
servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en
periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en
la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa
aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART
FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la
Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes
260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del
Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de
Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item
statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits
per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio
Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina,
comensa. Petrus.



SCRIVA
DE COMPTES.


Que
lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau
burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


SCRIVA
DE CONSOLAT.


La
Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de
Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e
en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la
primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa.
Petrus.


SOT
CEQVIERS.


Lo
Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa.
Petrus Dei gratia.


SOBREPOSATS
DELS OFFICIS.


Los
Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en
temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en
cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


SINDICATS
O PROCVRATORIS.


Que
nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.


SPLETS.


Miren
en dictio Fruits.


STVDI
GENERAL.


Que
los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y
Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que
te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por
universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora,
que es “el pueblo, una ciudad”
) es en libre den Sant Pera en
cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.


Salari
no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat
en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre
de cartes Reals ab cuberta de fust.


Sentencia
no sia feta, en les liquidacions, ibid.


Sindichs
en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en
Madrid a 5. 8bre 1625.


Sindichs
que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo
Señyor
Virrei, en Rossello nou folio 177.


Sindichs
ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor
Virrey no se lihan de communicar las instructions
en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.


pagina
segona.


Sedas
nos poden treura del Regne, sino torsudes, o
texides en dit libre folio 22.


Substituts
de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y
de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de
sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.


Sentencia
de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs
no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del
Regne
en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio
105.


Salaris
nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la
Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta
columna.


Studi
General, y sos privilegis se troban manuscrits
autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26.
primae computacionis.


Sequia
de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den
Rossello nou folio 310. & seqq.