Mostrando entradas con la etiqueta Esglesia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Esglesia. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de noviembre de 2022

Fol. 259, 60 y 61. Magdalena, penitentia,

Fol. 259, 60 y 61.

JESUS.

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenga de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII (1454) per honor de una joya de Santa Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la Esglesia de San Just de la dita ciutat. E iatsia aquesta obra no sia axi be composta e polida com yo volria ara que so en edat de LXXX (80) anys empero per esser la primera e feta en la florida edat no la vull abilitar sino ques stiga ut jacet.

OBRA BROCADA DE LA GLORIOSA MAGDALENA PARLANT DE PENITENTIA en honor de la qual fou posada la dita joya en la Esglesia de Sanct Just de Barcelona per mossen Montserrat Torres prevere e per mi en la trona de dita Esglesia expandida.


C.

O Senyor just - e Rey dels dominants

Deu immortal - humilment te supplich

Que puscha dir - en lo present publich

Lobra present - salut dels christians

E no men cans

Mas lahors grans

Te puscha fer - de cor ab gran ardor

Armat tots temps - del senyal de salut

Qui es la creu - hon morir est volgut

E lumanal - has linatge remut

Sies mescut

Car sent ma flach - de penedir Senyor

Voler parlar - culpable peccador.

C.

Cert es a tots - que havem de morir

Corporalment - e lhora no sabem

E per ço nos - Jesus anar devem

E de cor fi - quiscus deu penedir

Molt avorrir

Fins a morir

Tots los peccats - que contra Deu son fets

E penedits - haver en voluntat

De no tornar - en lo comes peccat

Ab lo qual cert - lesperit infernat

Nos te ligat

Ab sos paranys - e molts diversos plets

Qui granen molt - en los seus mals gorets.


C.

E mes avant - penitença requer

Del mal passat - haver contricio

E dir aquell - tot en confessio

E voler lo - per obra satisfer

E ben refer

Sens altre sper

Los dants donats - orations fahent

Deiunis molts - et almoynes donant

Al pobrellet - qui esta Deu pregant

Dies e nits - e tots temps suspirant

Molt fameiant

E ja molt mes - si es nostre parent

Almoyna tal - a Deu es molt plasent.

C.

Donchs christians - vullam nos confessar

Ara molt prest - al loctinent de Deu

Pus ha poder - en lo gran infern seu

De trauren los - qui hi deuen anar

E sens dubtar

Aços molt clar

Del mal loch clau - et obriment del cel

De vicis tants - dissipador molt fort

E de virtuts - restauratio port

E dels grans trists - gos dir no poch conort

E molt confort

E del amarch - gran bresca com a mel

Be confessar - es fundament e rel.


C.

Lexar lexar - devem tots los peccats

Axi com feu - Magdalena reyal

Quils sagrats peus - del rey celestial

Lava plorant - ab sos ulls delicats

Glorificats

E venerats

Apres humil - aquells torquar volgue

Ab los cabells - del seu insigne cap

Plorant planyents - loffensa qui Deu sap

Llavors comes - lexant vestirs (vestits) e drap

E tot arrap

Contrita tal - a ell molt li plague

Perdonarli - per tal com se dolgue.


C.

Aximateix - en aspre loch desert.

Lapostol Sant - affligi lo seu cos

Tots temps pensant - en linfinit repos

Quan tots los sants - per lo traball soffert

Es ver e cert

Que molt as pert

Compunct de cor - los peccats avorri

Car plora tant - pel renegar confus

Que feu tot sol - contral beneyt Jesus

Qui dels vivents - aço vol e no pus

Que dit dessus

Lo qual de grat - la culpa li jaqui

Pus tal lo veu - quexis molt penedi.


C.

Tots molt devem - penitença gentil

Molt ben amar - desijantlab desig (desijantla ab)

E no vorrir (avorrir) - aquella de fastig

Si ben absolts - ab sentença civil

E bon estil

Del peccat vil

Esser volem - del gran Deu infinit

Ella cert es - dels qui lan en costum

E dels errants - molt vertadera lum

E de tot mal - trenca los e tendrum

E paguel fum

Del foch dinfern - donant al cors delit

E lo Satan - nes fet molt aspordit.


C.

Per tant los qui - penitença faran

En aquests iorns - o dins lo temps del any

Fassen la prest - e noy planguen lafany

Obrants axi - la faç de Deu veuran

Contemplar lan

E may morran

Mas si lo mon - algu tant amara

Per darse pler - e viure vicios

Pendre de tort - de refer no curos

Tal obstinat - morint axi bundos (abundós)

Infructuos

Iran linfern - hon tots temps cremara

E paradis - james ell no veura.


Tornada.


Mare de Deu - lo quius invocara

Qualsevol temps - en lo mon tenebros

Soccorreu lo - ab Jesus glorios

de viure be - catholich virtuos

E no dubtos

Vos no tardeu - car ell confessara

Integrement - e no si tardara.


Endressa.


En la present - tot lo quey fallira

Vos mantanents - del saber gratios

Ho corregiu - ab lo qui es dubtos

Pus yo so prest - e molt volenteros

E delitos

De pendre be - lo que bondat dira

Del saber guay - e cert nom desplaura.

domingo, 1 de agosto de 2021

XIV, AL VENERABLE SENYOR VICARI DE JESUSCRIST, LO SANT PARE PÍO IX;

XIV

AL
VENERABLE SENYOR
VICARI DE JESUSCRIST,
LO SANT PARE PÍO IX;



en
la festa universal del quincuagèssim Aniversari
de sa prelatura
de Bisbe.



Cantem en nostra llengua les glories de l´Esglesia;
La gloria del
Pontífice que la goberna en Cap.
¡Salut al venerable Senyor, de Crist vicari!
¡Salut al vell Nostramo de la cristiana Nau!

La
terra de Mallorca li envía s´escomesa;
Pregaries mallorquines
ascolti sa bondat:
La terra de Mallorca, fidel y cristïana,
No
pot may oblidarse de sos camíns leals.







XIV
AL
VENERABLE SEÑOR
VICARIO DE JESUCRISTO,
EL SANTO PADRE PÍO
IX;
en la fiesta universal del quincuagéssimo Aniversario
de
su dignidad de Obispo.



Cantemos
en nuestra lengua la gloria de la Iglesia; la gloria del Pontífice,
su Jefe. ¡Salud al venerable Señor, vicario de Jesucristo!
¡Salud
al anciano Piloto de la católica Nave.



La
tierra de Mallorca le envía su saludo; plegarias mallorquinas
escuche su bondad. La tierra de Mallorca, siempre fiel y cristiana,
nunca se olvida del leal camino.




Cristiana
n´es Mallorca desque´l bon Rey en Jaume
Ab sanch de ses ferides
un jorn la batejá;
Cristiana sempre, y pura, les flors de sa
corona
Devant la santa Esglesia tot temps sap deposar.



Avuy
que el mon catòlich fá festa aniversaria
Del día en que el gran
Pío fo bisbe consagrat,
Avuy que les esglesies del Univers
s´alegran,
Mallorca s´ubrïaca del goig universal.



Y
ab los perfums de rosa qu´exhalan ses planures,
Y ab la remor
d´alzines que surt dels comallars,
Y ab lo renou que mouen del
mar les braves ones,
Un cántich d´alegría tramet al Pare
Sant.

¡Salut, oh Vell de Roma, que ferm,
incontrastable,
Aguantas lo timó de la cristiana Nau!
¡Molts
anys pugas reveure la llum d´esta dïada!
¡Molts anys pugas
combatre pe´l Be de tos Infants!



9
Abril de 1877.





Mallorca
es cristiana desde que el buen Rey D. Jaime la bautizó, con sangre
de sus heridas. Siempre cristiana y pura, sabe poner las flores de su
corona á los piés de la santa Iglesia.



Hoy
que el mundo católico celebra el aniversario del día, en que el
gran Pío IX fué consagrado obispo; hoy que saltan de júbilo todas
las iglesias del universo mundo; Mallorca se embriaga del gozo
universal.



Y
con el olor de rosas que exhalan sus llanuras, y el rumor que mueven
las encinas de los montes, y el ruido que levantan las bravas olas
del mar, un cántico de alegría trasmite al Padre Santo.



¡Salud,
Anciano de Roma, que, firme, incontrastable, aguantas el timon de la
nave de San Pedro! ¡Muchos años vuelvas á ver la luz de este día!
¡Muchos años puedas combatir, para bien de tus hijos!

miércoles, 21 de julio de 2021

IV, PARTENSA.

IV

PARTENSA.

¡Prech
á Deu fosses mirall,
¡Prech á Deu!,
De los fillets del
traball!
***



Traballs
rodejat l´havían
Desde ´l matí a la vesprada;
Traballs be
podían dirse
Del pobre malalt lo pare.



Ab
la suor del seu front
Lo pa dels infants guanyava;
Peresa jamay
havía
Visitat la seua casa.





IV
DESPEDIDA.



¡Ojalá
fueras espejo,
¡Ojalá!,
Del trabajador moderno!

***



Los
trabajos rodearon su cuna, y rodeaban su lecho de muerte. Los
trabajos habían sido el padre del pobre enfermo.



Con
el sudor de su frente ganaba el pan de sus hijos; la pereza no había
visitado nunca su casa.







Dematí
dematinet
Quant l´aurora clarejava,
Del obrador lo
llindar
Ja´l veya llest presentarse.

Lo vespre quant la
claror
Dels portals s´en es anada,
Revoltat de sos infants
Y
ab l´esposa que ben ama;

Devant una Dolorosa,
Consol
de les seues ánimes,
Les oracions del rosari
Ell en familia
resava.



En
lo día del Senyor,
Repòs de la greu setmana,
L´esperit en lo
sant temple
Les veus del cel ascoltava.



Les
cases del vil plaher,
Hont l´honradesa s´esglaya,
Les
cavernes hont se jura
La perdició de la patria,

D´eix
menestral nobilíssim
No conexían la cara;
D´eix honrat
traballador
May, may sentiren les passes (pass* se talle)







Muy
de madrugada, cuando clareaba la aurora, veíalo el taller penetrar
con alegre ánimo por sus puertas.



De
noche, cuando la luz ha desaparecido de las tiendas, rodeado de sus
hijos y de su amada esposa;

ante una imágen de la Vírgen de
los Dolores, consuelo de sus almas, rezaba en familia las oraciones
del santo Rosario.



El
Domingo, día de descanso de la trabajosa semana, acudía á la
parroquia á escuchar las refrigerantes voces del cielo.



Las
moradas del vil placer, donde la honradez sufre desmayos; las
cavernas donde se jura la perdición de la patria;



no
conocían el rostro de este nobilísimo menestral; nunca, nunca
oyeron los pasos de tan honrado trabajador.







Quant
la dolça primavera
Empeny la trista ivernada,
Y recorda Mare
Esglesia
Los misteris de la Pascua.



Llevòrs
al peu del Sagrari,
Les culpes del any rentades,
Rebía de Deu
lo Còs,
Lo pa celestial del ánima.



Y
després, ¡oh santa vida!



¡Oh
la singular creuada!,
Lluyta severa y perpetua
Contra ´l mal
qui l´assetjava.

Oh la vida profitosa
D´eix home que ara
batalla
Ab l´angoxa de la mort,
Que s´en es venguda irada.



Miraulo,
feels dexebles
Del que morí per nosaltres;
Miraulo y preneu
exemple
De paciencia y de constancia.



Jau
en un pobre llitet
De pobre mes neta casa;
L´esposa ´l
serveix plorant,
Lo sacerdot l´encoratja.







Cuando
la dulce primavera vence al triste invierno, y la Santa Madre Iglesia
recuerda los misterios de la Pascua,

entónces, al pié del
Sagrario, lavadas en la piscina de la Penitencia las culpas de todo
el año, recibía el Cuerpo de Jesucristo, el pan celestial del alma.



Y
despues, ¡oh santa vida! ¡oh singular combate!, luchaba severa y
continuamente contra el mal, que nos acecha por todos lados.



Bendita
y aprovechada vida la de este hombre, que ahora batalla con las
ansias de la próxima arrebatada muerte.



Miradle,
discípulos del que murió por nosotros en la Cruz, miradle, y tomad
ejemplo de paciencia y de constancia.



Está
acostado en pobre cama, de pobre pero limpia alcoba; la afligida
esposa le sirve, el sacerdote le infunde valor.







Fa
poch que ha tengut la ditxa
De unirse ab lo Deu de gracia;
Y
ungit ab lo sagrat oli
Emprèn la derrera marxa.



Los
ulls d´amor espirejan,
Se conmou sa trista cara,
Y coralment
pronuncía
Les més alegres paraules.



Quant
lo ministre de Deu,
De l´eternitat li parla,
Sa boca sent de
la gloria
La dolçor no pregustada.



Recorda
los seus pecats
Y´l perdó n´implora ab ansia,
Estrenyent un
Crist mil voltes,
Donantli dolces besades.

Y crida á los
seus infants
Qui defora en plors esclatan,
Y tenintlos en torn
seu
Los diu ab veu menyscabada:

“Infants meus, sïau
feëls
Tota la vida á la gracia;
Ascoltau la veu severa
Que´l
traball vos encomana.






poco tuvo la dicha de recibir al Dios de la Eucaristía; y ungido con
los santos óleos emprende la última etapa.



Sus
ojos chispean de amor; se conmueve de gozo su triste semblante; y
pronuncia entre dientes las más alegres palabras.



Cuando
el ministro de Dios le habla de la eternidad, su paladar siente la no
gustada dulzura de la Gloria.



Acuérdase
de sus pecados, y contrito pide indulgencia, estrechando mil veces un
Crucifijo, dándole dulcísimos besos.



Y
llama á sus hijos, que en la antesala se deshacen en llanto, y, al
verlos al rededor de la cama, les dice con entrecortada voz:

“Hijos
míos, sed fieles toda la vida á la Religion; escuchad la voz del
deber que os recomienda el trabajo.







Alçau
los ulls á n´el cel
Si la dissort vos aglaça;
Pregau per mi,
fillets meus...
No us oblideu de la mare...”

Y baxa ´l
cap, y ab l´angoxa
Les forces perdent anava;
Y mira aprés la
familia,
Y mira al Crist... y badalla.



Ab
un “¡Jesús meu, teniume!”
L´esperit dexa sa cárcer;
Queda
´l còs just si dormís,
L´esperit s´en va á la Patria.







Mars
de 1876.







Si
la contraria fortuna os abate, levantad los ojos al cielo; hijitos
míos, rogad por mí...No os olvidéis de vuestra madre...”



Y
baja la frente, y la angustia le hace perder las fuerzas: mira á la
familia, mira al Crucifijo.... y exhala el último aliento.



Con
un “¡Jesus, valedme!” el espíritu deja su cárcel; el cuerpo
queda como si estuviese dormido, el espíritu sube á la Patria.

XVI, Á L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME, DE BINISSALEM.

XVI

Á
L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME,
DE BINISSALEM.
SONET.

Salut,
preciosa bòveda qu´estores
Ab vinyes y figueres tes
murades;
Entre richs caserius ses batayades
Regolfan tes
campanes bullidores.

De viva pedra tens los teus
defores,
Marbre negre compòn tes columnades;
Tens per tot ab
roig pòrfir cisellades
Y ab blanchs rivets les plateresques
vores.

Ton altar de la Verge com s´en puja,
Imatge
n´es del de la Seu divina;
De Cartuxa ta forma n´es
germana.

¡Página d´Art! La gloria mallorquina,
La má
fermant del Temps, qui tot ho enuja,
Te mostrará fins á l´etat
llunyana.

Janer de 1869.





XVI
Á
LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANTIAGO,
DE BINISALEM.
SONETO.

Salud,
preciosa bóveda cuyos macizos muros se levantan en medio de
infinitos viñedos é higuerales: el són de tus alegres campanas se
difunde por antiguos caseríos, de donde rebosa el bienestar.

Tu
exterior es de piedra fría, tus columnas de mármol negro; rojo
pórfido, ribeteado de blanco, cincela tus platerescos capiteles y
cornisas.

El altar mayor, que representa la Asuncion de la
Vírgen, es semejante al de nuestra divina Catedral; tus formas
arquitectónicas son por el estilo de las de Cartuja.
¡Página
del Arte! La gloria mallorquina, atando las manos del Tiempo, que
todo lo destruye, te mostrará incólume áun á las lejanas edades
de lo porvenir.

(V. nota 11.)