Mostrando entradas con la etiqueta etat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta etat. Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de febrero de 2024

Lexique roman; Etat, Edat - Arcivescal


Etat, Edat, s. f., lat. aetatem, âge. 

Quan pervenc en la etat 

Que dec esser endoctrinat.

V. de S. Alexis.

Quand il parvint en l'âge qu'il dut être enseigné.

Etat es espazi de vita. Eluc. de las propr., fol. 66.

Âge est espace de vie.

En aquest mon que deu passar

Per VII etatz, e termenar.

Leys d'amors, fol. 135. 

En ce monde qui doit passer par sept âges, et finir. 

Lor etat si conoysh pels brancs dels corns.

Eluc. de las propr., fol. 245. 

Leur âge se connaît par les branches des cornes. 

Cor jauzens fai bela edat, e tristes esperiz secha los os.

Trad. de Bède, fol. 69. 

Coeur joyeux fait bel âge, et esprit triste sèche les os.

ANC. FR. Hely esteit de grant eded.

Sire, huem es de grant eded.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 9.

Ki durerat à trestut ton edage.

Chanson de Roland, p. 12.

CAT. Edat. ESP. Edad. PORT. Idade. IT. Età, etate, etade. (chap. Edat, edats.)

2. Atge, s. m., âge.

Pres del atge de LXXX ans.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 49. 

Près de l'âge de quatre-vingts ans.

3. Eternitat, s. m., lat. aeternitatem, éternité.

La longueza de la eternitat de Dieu. V. et Vert., fol. 40.

La longueur de l'éternité de Dieu.

CAT. Eternitat. ESP. Eternidad. PORT. Eternidade. IT. Eternità, eternitate, eternitade. (chap. Eternidat, eternidats.)

4. Eternal, adj., éternel. 

Dampnatio eternal. V. et Vert., fol. 80. 

(chap. Condenassió eterna.)

Damnation éternelle.

ANC. CAT. ESP. PORT. Eternal. IT. Eternale. (chap. Eterna, eternes, etern, eterns.)

5. Eternalmen, adv., éternellement. 

Jhesu Crist eternalmen engendratz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. 

Jésus-Christ engendré éternellement. 

CAT. Eternalment. ESP. (eternamente) PORT. IT. Eternalmente. 

(chap. eternamen.)


Ether, s. m., lat. aether, éther. 

Ether vol dire resplendent.

(chap. Éter vol di resplandén, lluminós, lluén, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 107.

Éther veut dire resplendissant.

ESP. (chap.) Éter. PORT. Ether. IT. Etere.

2. Etherey, adj., lat. aethereus, éthéré.

La plus nauta regio del ayre es apelada cel etherey.

(chap. La mes alta regió del aire se diu sel etéreo.)

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région de l'air est appelée ciel éthéré.

ESP. (chap.) Etéreo. PORT. Ethereo. IT. Etereo.


Ethic, adj., lat. hecticus, étique. 

Cum es thos ethica.

Febre ethica.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 87. 

Comme est toux étique. 

Fièvre étique.

Subst. Cum els... ethix.

Cum tot *tozic sia ethic. Eluc. de las propr., fol. 48 et 87.

Comme aux... étiques.

Comme tout tousseur soit étique. 

ESP. Hético. PORT. IT. Etico. (chap. hétic, hetics, hética, hétiques en lo sentit de tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; étic de ética, lo que está be y lo que está mal.)


Ethimologia, s. f., lat. etymologia, étymologie.

Etymologia est origo vocabulorum, cum vis verbi vel nominis per interpretationem colligitur. Isidor., Orig. 1, 28.

Ethimologia es expositios o declaratios d'un vocable per I autre o per motz vocables. Leys d'amors, fol. 45.

L' étymologie est l'exposition ou la déclaration d'un mot par un autre ou par plusieurs mots.

Lo lhibre de las espozitios apelat de ethimologias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 81.

Le livre des expositions appelé des étymologies.

CAT. ESP. (chap. etimología) Etimologia. PORT. Etymologia. 

IT. Etimologia.

2. Ethimologizar, v., étymologiser.

No es a penas dictios qu' om no pogues ethimologizar.

Leys d'amors, fol. 45.

Il n'est pas à peine un mot qu'on ne pût étymologiser.

ANC. FR. Je puis assez éthimologier

Le noble nom de la flour des François.

Eustache Deschamps, p. 23.

ESP. Etimologizar. PORT. Etymologizar. IT. Etimologizzare.

(chap. Etimologissá, descubrí lo origen de les paraules.)


Ethites, s. m., lat. aetites, étite. 

Doas peyras preciozas nomnadas ethites. Eluc. de las propr., fol. 140.

(chap. Dos pedres pressioses anomenades etites.)

Deux pierres précieuses nommées étites. 

ESP. PORT. Etites. IT. Etite.


Eu, Ieu, pron. pers., du lat. Ego, je, moi. 

Non decebrem ego Roger, ni eu Ugo. Tit. de 960

(chap. No dessebrem (engañarem) ni yo Roger, ni yo Hugo. 

Títul del añ 960.)

Nous ne tromperons moi Roger, ni moi Hugues.

Ara sai ieu qu' eu ai begut del broc 

Don bec Tristan, qu' anc pueis garir non poc. 

Augier: Per vos belha. 

Maintenant je sais moi que je ai bu du broc dont but Tristan, qui oncques puis ne put guérir.

Par contraction. Amors m'es cara e ie 'l sui vils. 

(chap. Amor me es volgut y yo li soc vil. N. E. Observen cómo escribía Guillem de Cabestany, catalán: en lengua occitana, pues los catalanes no tenían otra. En dialecto catalán moderno Ar vey qu' em se escribe Ara veig qu' em, aunque algunos catalanes aún dicen me, y no em.)

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.

Amour m'est cher et je lui suis vil.

Si cum ie us am vos me vulhatz amar,

Quar ie us am mais que nulha res que sia.

Guillaume de Béziers: Erransa.

Que vous vouliez m'aimer ainsi que je vous aime, car je vous aime plus que nulle chose qui soit. 

ANC. FR. Ke me tout l' alme ke jeu port. 

Roman de Rou, v. 5543. 

Car garis sui qant jeo la voi.

Marie de France, t. 1, p. 246. 

Kar besuignus e poure sui io... Io entrerai en la tue veritet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85.

ANC. CAT. Eu (MOD. Jo, aunque algunos dicen yo). ESP. Yo. PORT. Eu. 

IT. Io. (chap. Yo; valenciano: Yo; rumano: Eu; francés: Je, con variantes antiguas jeo, io, ie.)


Eucharistia, s. f., lat. eucharistia, eucharistie. 

La consecration de la eucharistia. Doctrine des Vaudois.

(chap. La consagrassió de la eucaristía.)

La consécration de l'eucharistie. 

CAT. ESP. (chap. Eucaristía) Eucaristia. PORT. Eucharistia. IT. Eucaristia.


Euforbi, Euforbia, s. m., lat. euphorbia, euphorbe, espèce de plante.

Per sa agudeza las humors penetrans, cum euforbi.

Eluc. de las propr., fol. 104.

Pénétrant les humeurs par son âcreté, comme l'euphorbe.

Pren... euforbi. Rec. de recettes de médecine. 

(chap. Pren... euforbi – per a purgá, purgás.) 

Prends... euphorbe.

Euforbia, herba.

Eluc. de las propr., fol. 174.

Euphorbe, herbe.

ESP. Euforbio. PORT. Euforbio, euphorbio. IT. Euforbio.

ESP. Euforbio. PORT. Euforbio, euphorbio. IT. Euforbio.

(N. E. Planta africana de la familia de las euforbiáceas, con un tallo carnoso de más de un metro de altura, anguloso, con espinas geminadas, cónicas y muy duras, sin hojas, y de la cual, por presión, se saca un zumo muy acre, que al secarse da una sustancia resinosa, usada en medicina como purgante.)

Eufrazia, s. f., lat. euphrasia, eufraise, plante. 

Pren majorana, eufrazia egalmen. Rec. de recettes de médecine.

(chap. Pren mayorana, eufrassia igualmén (tamé).)

Prends marjolaine, eufraise également.

CAT. ESP. PORT. IT. Eufrasia.


Euphonia, Eufonia, s. f., euphonie.

Sola est quae notari possit velut vocalitas, quae *gr dicitur: cujus in eo delectus est, ut inter duo quae idem significant ac tantumdem valent, quod melius sonet, malis. Quintilien, Instit. orat. 1, 5. 4.

Euphonia es cant hom layssha a pronunciar alcunas letras... per plus bel sonar.

(chap. Eufonía es cuan hom dixe de pronunsiá algunes lletres... per a mes majo soná: per a que sono milló.)

Alcunas dictios grecas o quays grecas... coma... eufonia.

(chap. Alguns termes griegos o casi griegos... com... eufonía.) 

Leys d'amors, fol. 143 et 13.

L' euphonie c'est quand on laisse à prononcer aucunes lettres... pour plus beau sonner.

Aucun terme grec ou quasi grec... comme... euphonie.

ESP. (chap. Eufonía) PORT. IT. Eufonia.


Eurus, s. m., lat. Eurus, Eurus.

Dos vens collaterals... Eurus deves mech jorn.

(chap. Dos vens colaterals... L'Euro cap al michdía.)

Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux... Eurus devers midi.

CAT. ESP. PORT. IT. Euro. (chap. Euro, nom de ven; Euro, nom de moneda, Euros.) 


Euziera, s. f., bois planté d' yeuses

Vals... et eusieras et autres boscatges.

(chap. Valls... y carrascals y datres bosques.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. 29.

Vallons... et bois d' yeuses et autres bocages.

Boscajes escurs, espes de gran euziera. V. de S. Honorat.

Bocages obscurs, épais par la quantité d' yeuses.

(chap. Carrascal, carrascals, de carrasca, carrasques; ESP. Encinar, encinares, de encina, encinas. CAT. Alzinar, alzinars, d' alzina, alcines.)


Evesques, Avesque, Vesque, s. m., lat. episcopus, évêque, surveillant. Mortz era breument l' evesques de la terra. V. de S. Honorat.

L' évêque de la terre était mort promptement. 

Baros, so ditz l' avesques, Dieus von trac ad autor.

Guillaume de Tudela.

Barons, ce dit l' évêque, Dieu vous en prend à témoin.

Quant li vesques e li prelat 

Del temple agron esgardat.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Quand les surveillants et les prélats du temple eurent regardé. 

ANC. FR. Ciertes jou n'ai soing ne envie

De corone fors de mon vesque... 

Clerc, veske, prestre ne abbé. 

Roman du Renart, t. IV, p. 93 et 126. 

Ne volt granter élection 

De éveske ne de abbé. 

Chron. anglo-normandes, t. 1, p. 95. 

CAT. Avescha. IT. Vescovo. (chap. ESP. Obispo)

2. Bisbe, s. m., lat. episcopus, évêque. 

Mal o fe 'l bisbe d'Urgel.

(chap. Mal u va fé l' obispo d' Urgell. Podéu vore que encara escribíen Urgel. Si algún chapurriau diu bisbe o vispe, que u escrigue com u diu.) 

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.

L' évêque d'Urgel fit cela mal. 

Lo sanz bisbe a establit. V. de sainte Énimie, fol. 39. 

Le saint évêque a établi.

ANC. ESP.

Carnero por el bispo, è los que ministraban. 

Del Sacrificio de la Misa, cop. 4. 

Vestiós (vitiose, se vistió) el bispo de la ropa sagrada.

Poema de Alexandro, cop. 1091. 

CAT. MOD. Bisbe. ESP. MOD. (chap.) Obispo. PORT. Bispo.

3. Evescat, Avescat, s. m., lat. episcopatus, évêché.

Mas s'ieu dir en volgues so qu' ieu dir en sabria, 

El perdria l' evescat et ieu ma cortesia.

(chap. Pero si yo (ne) vullguera di lo que yo di (ne) sabría, 

ell pedríe (perdríe) l' obispat y yo ma cortessía.)

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.

Mais si je voulais en dire ce que j'en saurais dire, il perdrait l' évêché et moi ma courtoisie.

Fo un gentils bars del avescat del Puei Santa Maria.

(chap. Va sé un gentil baró del obispat del Puch Santa María.)

V. de Pons de Capdueil. 

Fut un gentil baron de l' évêché du Pui-Sainte-Marie

ANC. FR. Il dona à Oedon l' évesquiet et les seignouries de

Cambray. Chron. de Cambray. 

En laquelle évesché succéda messire Simon de Montagu.

Monstrelet, t. 1, fol. 89. 

IT. Vescovado. (ESP. Obispado; chap. Obispat o lo que seguix:)

4. Bisbat, Bistbat, s. m., lat. episcopatus, évêché.

Qui encontra aco fara, perda sa honor: si el es bistbes, son bistbat; si el es clergues, sa clersia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2. 

Qui agira contre cela, qu'il perde son fief: s'il est évêque, son évêché; 

s'il est clerc, sa cléricature.

- Évêque.

Del Bisbat fals mendic.

Guillaume de Berguedan: Chanson. 

De l' évêque faux mendiant.

A mi 'n venc a Berguedan una a la porta 

A cui a 'l bisbatz mezels sa filla morta. 

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. 

M'en vint à Berguedan à la porte une à qui l'évêque mésel a tué sa fille.

ANC. ESP.

El bispado de Uesca mui noble calongia.

Martirio de S. Lorenzo, cop. 3. 

CAT. Bisbat. ESP. MOD. Obispado. PORT. Bispado. (chap. Obispat.)

monjas, mira cómo me dejó la avispa, mira cómo me dejó el obispo

5. Evescal, Evesqual, Avescal, adj., lat. episcopalis, épiscopal.

Mes la se evesqual en l' abadia de Sanh P. de Condom.

(chap. Va ficá la seu episcopal a l' abadía de San Pere de Condom.)  

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

Mit le siége épiscopal en l'abbaye de Saint-Pierre de Condom.

Las maisons avescals. 

Tit. de 1174. Hist. de Lang., t. III, pr., col. 134.

Les maisons épiscopales.

- Subst. Évêché.

Portan l' al evescal. V. de S. Honorat. 

Ils le portent à l'évêché.

ANC. FR. Si est d' évesqual vestement 

Appareilliez mult gentement. 

Robert Wace: De la rue, t. II, p. 175.

6. Episcopal, adj., lat. episcopalis, épiscopal.

La cort episcopal.

(chap. La cort episcopal - aon l' obispo impartíe justissia.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 54. 

La cour épiscopale.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Episcopal. IT. Episcopale.

7. Arcivesque, s. m., lat. archiepiscopus, archevêque.

Santz Magons, l' arcivesques, sospirava.

(chap. San Magón, l' arzobispo, suspirabe o suspiráe.)

V. de S. Honorat. 

Saint Magon, l' archevêque, soupirait.

Del arcivesque mi sap bon 

Qu' ieu un sirventes fassa. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Me semble bon que je fasse un sirvente de l'archevêque.

ANC. FR. Bien l'entendit li arcevesques Turpin. 

Chanson de Roland, p. 49.

L' ercevesqe Stygande, de Engleter primour. 

Chron. anglo-normandes, t. I, p. 131. 

IT. Arcivescovo.

8. Arquebisbe, s. m., lat. archiepiscopus, archevêque.

Menti, que non ac sagel 

Del arquebisbe.

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

Il mentit, vu qu'il n'eut pas le sceau de l'archevêque.

CAT. Arquebisbe. ESP. (chap.) Arzobispo. PORT. Arcebispo.

9. Arcivescat, s. m., lat. archiepiscopatus, archevêché.

Que l' arcivescatz li sia presentatz... 

Non ausa venir en son arcivescat.

(chap. Ell no ose vindre a son arzobispat.)

V. de S. Honorat. 

Que l' archevêché lui soit présenté...

Il n'ose venir en son archevêché. 

Assignet al archivescat.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 14. 

Assigna à l' archevêché. 

CAT. Arquebisbat. ESP. Arzobispado. PORT. Arcebispado. 

IT. Arcivescovado. (chap. Arzobispat, arzobispats, com lo de Barselona, que té lo nostre cardenal chapurriau Omella.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa

10. Arcivescal, adj., lat. archiepiscopalis, archiépiscopal.

Londres era ciotat arcivescals.

(chap. Londres ere siudat arzobispal, lo de Canterbury.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Londres était cité archiépiscopale.

jueves, 29 de julio de 2021

IV, Á LA VINGUDA DEL SENYOR.

IV

Á
LA VINGUDA DEL SENYOR.




Deus
ipse veniet,
et salvabit vos
.



(ISAÍAS:
Capítol XXV; verset 4.)



Boyrós
era lo día;
Del temple de Salem lo Rey profeta
Del Sacrifici
exía;
La veu del sant poeta
Poble, guerrers é sacerdots
movía.



Ab
l´arpa misteriosa
Lo Rey sòns misteriosos escampava:
Sa veu
maravellosa
De Jehovah exalçava
Lo Braç potent, la Gracia
victoriosa.







IV



Á
LA VENIDA DEL SEÑOR.



El
cielo estaba nublado; el Rey profeta salía del templo de Jerusalem,
de ofrecer un sacrificio; la voz del divino Vate atraía pueblo,
guerreros y sacerdotes.



De
su misteriosa arpa, el Rey arrancaba sonidos misteriosos; su
admirable voz ensalzaba el potente Brazo de Jehovah, su Gracia
victoriosa.



Cantava
la destresa
Dels inimichs de Deu, l´ardenta ira
Dins de son
cor encesa
Contra l´humil, que mira
En Deu l´únich consol de
l´orfanesa.



Contra
Vos, Senyor, deya,
É vostre Ungit, del Assia les maynades
Que
un temps l´odi desfeya,
Pe´l Maligne aplegades
Arman d´ira é
de fel son cor de teya.



É
sempre llum boyrosa,
É sempre la host del Bé queda retuda,
Ab
sa gloria confosa;
May vehem asseguda
La gent á l´ombra de la
pau ditxosa.



Los
hòmens estantissa
É esgrogahida l´esperança tenen;
Com
vïatjer que frissa
Son camí tots emprenen
Per la costa del
mal llenegadissa.



Digáu,
de les Altures
Oh gran Poder, ¿fugir atabuxada
Veurán les
criatures
La virtut? ¿Maltractada
La virtut ha de ser per mans
impures?”




Cantaba
la astucia de los enemigos de Dios, la saña encendida en su corazon,
contra los humildes que en Dios ponen el único bálsamo de la
horfandad.



Y
decía: “Señor, contra Ti y contra tu Ungido, las muchedumbres del
Asia, ántes desunidas por odios de tribu, ahora por el genio del mal
adunadas, arman de ira y de hiel sus pétreos corazones.



Siempre
dudosa luz; siempre las huestes del bien son derrotadas, y confundida
su gloria; nunca los pueblos se sientan á la sombra de la paz.



Los
hombres tienen marchita y amarillenta la flor de la Esperanza; como
viajero que lleva prisa, todos emprenden su camino por la resbaladiza
rampa del mal.



Díme,
oh gran poder altísimo, ¿veremos huír la virtud, arrojada de los
hogares? ¿Veremos cómo manos impuras maltratan la virtud honesta?”







De
rebent, quant exía
De los núbols un raig de blanca aurora
Que
la fosca aclaría,
La terra venidora
Devant lo Rey profeta
resplendía.



Son
pensament alçava
Les portes eternals; tota gojosa
Sa cara se
inflamava;
É á l´harpa silenciosa
Nova harmonía l´Esperit
dictava:



Reviu,
oh Patria mía,
Reviu com may ta sempiterna gloria;
Rodeja
l´alegría
Mon cor per la victoria
Que Jehovah nos dona en lo
gran día!



Baxa
de les Altures
Lo Braç de Deu, é omnipotent arranca
Les
nissagues impures;
La malvestat ja manca,
Lo crim en mig del
caminal aturas´!

“ ¡Furia de la batalla!
Lo Braç de
Deu netejará la terra,
De lleons ampla valla.
¡Còm poderós
los ferra!...
Mes ¡no! ¡lo pur Amor del cel devalla!...




De
repente, al brillar entre las nubes un rayo de blanca luz, que
disipaba la oscuridad, la tierra de lo porvenir se aparecía radiante
á los ojos del Rey profeta.



Su
pensamiento levantaba las puertas eternales; enardecíase regocijado
su rostro; y al arpa silenciosa el Espíritu de Dios dictaba nuevas
armonías.



¡Revive,
oh patria, revive como nunca tu sempiterna gloria; la alegría rodea
mi corazon por el triunfo que Jehovah nos ha de dar en el gran día!



Baja
de las Alturas el Brazo de Dios, y, omnipotente, arranca de la tierra
el predominio de las razas del mal; la iniquidad mengua; el crímen
se pára estupefacto en mitad de su camino.



¡Ardor
de la batalla! El Brazo de Dios limpia la tierra, ancha cerca de
leones. ¡Con qué poder los encadena!... Mas ¡no! ¡el Amor puro
baja del cielo!





Baix
d´esventada runa,
En mig del camp desert, á la mal hora
De
fredosa nit bruna,
Jau en la menjadora
Lo fill del Rey, pobret
sense fortuna.



Los
ángels aparexen;
¡Pau! repeteix la il-luminada
esfera;
Pastors allá conexen
La ditxa que´ls espera,
É
anyells de llet al Recent Nat ofrexen.



É
vénen de l´aurora,
Los reys de illes lunyanes, hont
oviran
L´estrella brilladora;
¿Veyèu camells que giran
É
á Éphrata s´en vénen benfactora?



Lo
mon se regenera,
Baxa claror de l´eternal Altura,
Lo Rey Ungit
impera,
S´esglaya l´impostura,
La humilitat arboran per
bandera.



Calláu;
viu establerta
La justicia en lo cor, sens ferhi nosa;
La porta
s´es oberta
De lo Ver, abans closa;
Hont se vulla la pau regna
complerta.



En
unas ruinas expuestas al vendabal, en campo desierto, á las altas
horas de oscura y fría noche, acostado en un pesebre, pobrecito sin
fortuna, está el Hijo del Rey.



Los
ángeles descienden; paz repite la deslumbrante esfera;
pastores conocen la dicha que les aguarda, y ofrecen tiernos
recentales al Recien Nacido.

“Y
vienen de las partes de la aurora los reyes de las lejanas islas,
donde vieron la brillante estrella. ¿Veis esos camellos que se
acercan, y llegan á la bienhechora Éfrata?



El
mundo se regenera; la luz desciende de los montes eternos; reina el
Rey Ungido; desmáyase la mentira; enarbólase la bandera de la
humildad.



¡Silencio!...
La justicia vive sin empacho, en el corazon; las puertas de la
verdad, ántes cerradas, hanse abierto de par en par; completa paz
impera por doquier.



É
la terra, corcada
Com un camp de blat mort, de nou s´estufa;
Lo
cel plou sa rosada
Qu´es el Just, y s´arrufa
Ab ses rencors
l´enveja malanada.



É
vénen, é cobrexen
Monts de Israël
los negres de l´Arabia;
Los de Sabá partexen;
É´ls deus de
la India sabia,
De marbre enrevoltats, se migpartexen.



Noves
virtuts sadollan
Lo llinatje humanal; los vents de guerra
No´s
mouen ni sorollan;
Les nacions de la terra
Devant lo Crist
plegades s´agenollan.



¡Hala!
¡hala! ¡L´aliança
Cantáu dels fills de Deu, pobles
extesos
Pe´ls camps de l´esperança!
¡Los grillons están
fesos!
¡L´hora s´en ve de vostra deslliurança!”



Diu
Davit. Ascoltaren
Poble, guerrers é sacerdots; é á una
Los
timbals ressonaren,
Contents ab sa fortuna,
É abraçantse ab
amor tots exclamaren:

¡Saludemlo, eix gran Día,

Día de glories, de inmortal ventura!

¡Ay! ¡lo mal nos perdía;
Pero en la Etat futura
Deu, Deu nos salvará! ¡Beneyt Ell sía!”

Febrer de 1869.




Y
la tierra, carcomida como campo de trigo muerto, de nuevo se
restaura; el cielo llueve su rocío, que es el Justo; y acobárdase
la envidia con todos sus rencores.



Y
vienen, y cubren montes de Israel los negros de la Arabia; parten los
de Sabá; y los marmóreos dioses de la docta India caen hechos
pedazos.



Nuevas
virtudes alimentan el humano linaje; ya no soplan los vientos de la
guerra; las naciones todas se arrodillan ante el Cristo.



¡Ea!
¡Cantad la alianza de los hijos de Dios, pueblos tendidos por los
campos de la esperanza! ¡Las cadenas están rotas! ¡Llega la hora
de vuestra libertad!”



Dijo
David. Pueblo, guerreros y sacerdotes escucharon contentos. Sonaron á
una los címbalos; y, abrazándose unos á otros, exclamaron:



Saludemos
ese gran día, día de glorias, de venturas inmortales.
¡Ay! ¡la
maldad nos pierde; pero en el tiempo futuro, Dios, Dios mismo nos
salvará! ¡Bendito sea!”

miércoles, 21 de julio de 2021

XVI, Á L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME, DE BINISSALEM.

XVI

Á
L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME,
DE BINISSALEM.
SONET.

Salut,
preciosa bòveda qu´estores
Ab vinyes y figueres tes
murades;
Entre richs caserius ses batayades
Regolfan tes
campanes bullidores.

De viva pedra tens los teus
defores,
Marbre negre compòn tes columnades;
Tens per tot ab
roig pòrfir cisellades
Y ab blanchs rivets les plateresques
vores.

Ton altar de la Verge com s´en puja,
Imatge
n´es del de la Seu divina;
De Cartuxa ta forma n´es
germana.

¡Página d´Art! La gloria mallorquina,
La má
fermant del Temps, qui tot ho enuja,
Te mostrará fins á l´etat
llunyana.

Janer de 1869.





XVI
Á
LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANTIAGO,
DE BINISALEM.
SONETO.

Salud,
preciosa bóveda cuyos macizos muros se levantan en medio de
infinitos viñedos é higuerales: el són de tus alegres campanas se
difunde por antiguos caseríos, de donde rebosa el bienestar.

Tu
exterior es de piedra fría, tus columnas de mármol negro; rojo
pórfido, ribeteado de blanco, cincela tus platerescos capiteles y
cornisas.

El altar mayor, que representa la Asuncion de la
Vírgen, es semejante al de nuestra divina Catedral; tus formas
arquitectónicas son por el estilo de las de Cartuja.
¡Página
del Arte! La gloria mallorquina, atando las manos del Tiempo, que
todo lo destruye, te mostrará incólume áun á las lejanas edades
de lo porvenir.

(V. nota 11.)