Mostrando entradas con la etiqueta Fabre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fabre. Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de octubre de 2023

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XIX.


Joan Fabre, yeu ai fach un deman

A ton fraire, et a m' en bel espos.

G**, dis ieu, per que es fabre vos?

E respondec: Car ieu vau fabregan

D' aquel mestier que hom a, cal que sia,

O d' aquel art lo vay lo mons seguen,

C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.


Doncx qui foudat fay per aital semblan

Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;

Et es tracher sel que fay trassios;

Et es layres aysel que vay emblan:

Qui malvestat fay nulhs hom non poiria

Tolre lo nom del malvat sertamen,

Per que fay bon renhar adrechamen.


Per tu, Joan, que vey anar obran

Malvayzamen, soi per sert cossiros;

S' ieu dizia que savis iest e pros,

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,

Que anc nulh homs mays no fetz de fulia

Ni d' avoleza que Joans vay fazen

En son alberc, prezen de tota gen.


Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan

E manj' e beu la femna d' un gibos;

Tos temps devetz esser fort doloiros,

Caitieu, dolens de ta folia gran.

A joc de datz o en bordelairia

Te troba hom, cant hom te vay queren,

Joan, per sert, mens vales de nien.


Totz hom savis garda per adzenan;

Doncx veyas y, e cals es tos ressos,

E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,

On non yray mon sirventes selan,

Ans lo volray ensenhar cascun dia

A tot home per so c' an retrazen

La malvestat del teu cor recrezen.


Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,

E t' am encars, te vau aiso dizen,

C' amicx non es qui non o fay parven.


Bertrand Carbonel.

sábado, 20 de mayo de 2017

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)

les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol

Moncho, roquerol, Beceite, Beseit, roca, códul,


Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.
Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di: 
- Aixó es un cólic nefrític, -
y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -
y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló
El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.
Infotaula de roca
Sauló
granit 
El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.