Mostrando entradas con la etiqueta roca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta roca. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Robe; Roca; Roder; Rodor

Robe, s. m., lat. rubetum, haie, hallier de ronces.
Robe, o boysho, es espes ajustamens de spinas et de semlans rams.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Hallier de ronces, ou buisson, c'est épais rapprochement d'épines et de semblables rameaux.

Eixecacóduls, Moncho; Roca, Rocha, s. f., roche, roc.

Roca, Rocha, s. f., roche, roc.
En auta roca es bastitz.
Pierre d'Auvergne: En estieu.
Sur haute roche est bâti.
En las rocas, sus la marina. V. de S. Honorat.
Dans les roches, sur la plage.
Ayga... fontal..., de rocha viva... nayshent. 
(chap. Aigua... de fon..., de roca viva... naixén - o naixenta, que naix.)
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau... de source..., de roche vive... naissant.
CAT. ESP. Roca. PORT. Rocha. IT. Roccia. (chap. Roca, roques; roqueta, roquetes; roquissal, roquissals. Tormo com lo de La Vall, tormos; barrócul, barroculs; códul, coduls. Vore Peira, Peyra : pedra.)

Valdeltormo, La Vall, galería fotos, Iván Sancho, tormo, piedra grande

2. Roc, s. f., roc, l'une des pièces du jeu d'échecs, appelée aussi tour.
Mot sai ab cavalier gen jogar et ab roc.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Moult je sais avec cavalier gentiment jouer et avec roc.
Al flac jelos cug dir mat ses tot roc.
Blacasset: Gerra mi play.
Au flasque jaloux je pense dire mat sans aucune tour.
ANC. FR. Del paonet a un roc pris,
Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
IT. Rocco. (ESP. Roque : torre del ajedrez.) (chap. Roc, rocs : torre, torres del ajedrés; San Roc : San Roque.)

3. Roqueta, s. f. dim., petite roche.
El planiol asetet si
En una roqueta de lausa.
V. de sainte Énimie, fol. 23.
En l'esplanade elle s'assit sur une petite roche de pierre.

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

4. Rocat, s. m., rocher.
Que neys encar vezer poyriatz
Aqui montanhas e rocatz.
V. de sainte Énimie, fol. 37.
Que même encore vous pourriez voir là montagnes et rochers.
5. Rochier, s. m., rocher.
El pueg sotz Morimonda, on son aut li rochier.
Roman de Fierabras, v. 139.
Au puy sous (Morimonde) Marimonde, où sont hauts les rochers.
De sobr' els natural rochiers.
Marcabrus: Pus s' enfulheysson. (N. E. leo enfuelheysson)
Dessus les naturels rochers.

6. Deroc, Derroc, s. m., ruine, renversement.
Adug vos an a derroc.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Vous ont conduit à ruine.
Fig. En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc. 
Durand, tailleur de Paernes: En talent.
J'ai en désir que j'encoche un sirvente pour tirer à ceux qui ont mis mérite en ruine.

7. Derocamen, s. m., renversement, démolition.
Carta del derocamen de la torre del castel.
(chap. Carta del assolamén de la torre del castell; demolissió, abatimén.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
Charte de la démolition de la tour du château.

8. Derocar, Derrocar, Desrocar, Darroquar, v., renverser, démolir, abattre.
Derocar fortz castelhs ben bastitz. 
Austor Segret: No sai.
Renverser forts châteaux bien bâtis.
Las regnas romp a un randon,
E vay derrocar lo guarzon.
V. de S. Honorat.
Les rênes romp d'un coup, et va abattre le valet. 
Quant... fo vengutz al avan dich castel, lo fetz de totz ponhs darroquar. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 169.
Quand... fut venu à l'avantdit château, il le fit de tous points démolir.
Fig. Ab aquest argumen te volrai derocar.
Izarn: Diguas me tu.
Avec cet argument je voudrai t'abattre.
Vos anatz cazen e derrocan.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Vous allez tombant et renversant. 
Part. pas. Ni 'n sui feritz ni desrocatz.
P. Cardinal: Ar mi pues (puesc).
Ni je n'en suis frappé ni renversé.
E 'l sepulcre fondutz e desrocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. FR. Se ne fust Jupiter à la foudre bruiant 
Qui tous les desrocha, jà n'éussent garant.
Roman d'Alexandre, not. des Ms., t. V, p. 115.
Les pionniers frappèrent sus pour la desrocher.
Rabelais, liv. II, ch. 33.
CAT. ESP. PORT. Derrocar. IT. Dirocciare. (chap. Derrocá, assolá, tombá, demolí, abatre; sorsí.)

9. Enderoc, s. m., renversement, choc, contrecoup. 
No i trobon negun gandill,
Mas cazut son del enderoc.
Marcabrus: Bel m' es cant.
N'y trouvent nul refuge, mais ils sont tombés du contrecoup.

10. Enderrocar, v., culbuter, abattre, faire la culbute.
Part. pas. Vey talar ortz e vinhas e blatz,
E vey gienhs traire e murs enderrocatz.
Bernard de Rovenac: Belhs m' es.
Je vois couper jardins et vignes et blés, et je vois engins tirer et murs abattus.
Soi cazutz, et ai enderrocat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je suis tombé, et j'ai fait la culbute.
CAT. Enderrocar. (N. E. Es curioso el parecido del catalán enderrocar con el romance, lengua romana, occitano enderrocar. Quizás fueron los catalanes a Estrasburgo en el año 842 a enseñarles a hablar a los francos - y teutones.)


Roder, Rozer, Roer, Royre, v., lat. rodere, ronger.
Ca... va pel mech de la fanga royre l' os.
(chap. Lo gos... va pel mich del fang a rossegá l'os.) 
Eluc. de las propr., fol. 84.
Le chien... va par le milieu de la fange ronger l'os.
Lo guos ro e 'l lebrier gron.
(chap. Lo gos rossegue y lo llebrel gruñ o gruñix. Guos : gos dogo.)
Marcabrus: A l' alena.
Le dogue ronge et le lévrier grogne.
Esmirle roen plus soven
Lurs pes qu' autr' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les émérillons rongent plus souvent leurs pieds que les autres oiseaux.
Al auzel qui si ro aisi.
Deudes de Prades, Auz. cass.
A l'oiseau qui se ronge ainsi.
Loc. fig. Lag rozetz las mas,
A ley de cer rabioza,
Als paucs et als grans.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Laidement vous rongez les mains, à manière de serpent enragé, aux petits et aux grands.
Part. prés. Eruca..., es verms..., flors et frugz rozent.
(chap. La oruga..., es cuc..., que rossegue flos y fruits, fruites.)
Eluc. de las propr., fol. 250.
Chenille..., c'est vers..., fleurs et fruits rongeant.
Part. pas. Li moillas las penas arnosas,
Que no son encar del tot rozas.
(chap. Li bañes les plomes sarnoses (tiñoses), que no están encara del tot rossegades.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui mouillez les pennes teigneuses, qui ne sont point encore entièrement rongées.
- Rogner.
Si sol la coa 'l rozatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Si seulement la queue vous lui rognez.
CAT. Roure. ESP. PORT. Roer. IT. Rodere. (chap. Rossegá; ratá. Rossegá, arrossegá, es tamé arrastrá, com se fée en los pins o datres abres del Port de Beseit en les caballeríes; rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; arrossegadó, arrossegadós, arrossegadora, arrossegadores. Al arrastrá per enterra los abres, estos se rossegaben, se pelabe en part la crosta.)

Rossegadó, rossegadós; rossegadora, rossegadores.

2. Romiar, v., ruminer.
Deu hom romiar aquesta vianda ayssi com buou romia sa pastura.
(chap. Se deu rumiá esta vianda aixina com lo bou (o buey) rumie la seua (sa) pastura.)
V. et Vert., fol. 42.
On doit ruminer cette nourriture ainsi comme le boeuf rumine sa pâture.
(chap. Rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)
3. Ruminar, v., lat. ruminare, ruminer.
Rumina vianda en son cor. Trad. de Bède, fol. 53.
Il rumine la nourriture dans son corps.
Part. prés. Animans popans et ruminans.
(chap. Animals mamíferos y rumians. Popa : mamella. En fransés traduíx Raynouard “remâchants”, que remasteguen, o sigue, rumien.)
Eluc. de las propr., fol. 275.
Animaux remâchants et ruminants.
CAT. ESP. PORT. Ruminar. IT. Ruminare. (chap. Rumiá. Rumián, rumians, la vaca es rumián o rumianta, les vaques són rumians o rumiantes.)

4. Rosegar, Rozegar, v., ronger, rogner.
Sabi gros os rosegar.
(chap. Yo sé gros os rossegá.)
Honorat Bonet, Marca, Hist. de Béarn, p. 719.
Je sais gros os ronger.
Ton ventre rosegaras. Brev. d'amor, fol. 58.
(chap. Ton ventre rossegarás; la teua pancha.)
Ton ventre tu rongeras.
Lebrosia..., cum leo, rozega los membres. Eluc. de las propr., fol. 99.
(chap. (La) lepra..., com (lo) león, rossegue los membres o miembros.)
La lèpre..., comme lion, ronge les membres.
CAT. Rosegar. (chap. Rossegá.)

5. Redonhar, Rezonar, Rezoynar, v., rogner, tondre, couper.
Part. pas.
L' espero li a prop del talo redonhat. Roman de Fierabras, v. 4796.
L'éperon lui a près du talon coupé.
Rezoynat son et an lonc col. V. de S. Honorat.
Ils sont tondus et ont long cou.
Un' alauzeta ben penada
Non ges corta ni rezonada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une alouette bien pennée non point courte ni rognée.

6. Rozenda, s. f., rongeure, avidité.
Tals cuid' aver gentils enfans,
Qu' els a renoviers e truans,
Tolledors, plens de rozenda.
P. Cardinal: A tot farai.
Tel pense avoir de gentils enfants, qui les a usuriers et vauriens, pillards, pleins d'avidité.

7. Corroder, v., lat. corrodere, corroder.
Que la medecina acuta corroda tot aquo.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Que la médecine aiguë corrode tout cela.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
- Part. prés. subst. Chancre.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Cauterizacio de corrodent. Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
Cautérisation de chancre.
Part. pas. Pels de lor son corrodutz. Trad. d Albucasis, fol. 13.
Les poils d'eux sont corrodés.
CAT. Corroir. ESP. PORT. Corroer. IT. Corrodere. (chap. Corroí; en lo cas del metal, robellá, de rubeo, roch, en b. Se pot trobá en v, rovellá, com robelló, robellons; rovelló, rovellons : lactarius, de lleit. Corroít, corroíts, corroída, corroídes; robellat, robellats, robellada, robellades. Vore Roill, Ruils.)

8. Corrosio, Corrozio, Corrossio, s. f., lat. corrosio, corrosion, action de ce qui corrode.
Si vezes la corrossio e la corruptio anar.
(chap. Si veus la corrossió y la corrupsió aná : caminá.)
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 47 et 61.
Si tu vois la corrosion et la corruption aller.
Corrosion ou prurit.
Si pels extremps l' ayga fa alguna corrozio. Eluc. de las propr., fol. 173.
(chap. Si pels extrems l'aigua fa alguna corrossió.)
Si par les extrémités l'eau fait aucune corrosion.
CAT. Corrosió. ESP. Corrosión. PORT. Corrosão. IT. Corrosione.
(chap. Corrossió o corrosió, corrossions o corrosions. Robell, robells; rovell, rovells. Al ou tamé ña robell, la part mes rubia - roija (yema), que sol sé taronja, depén de la alimentasió.)

9. Corroziu, Corrossiu, adj., lat. corrosivus, corrosif.
Medecina aguda, corrossiva, entro que l' os sia descubert.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Médecine aiguë, corrosive, jusqu'à ce que l'os soit découvert.
Urina... dezicativa et corroziva. Eluc. de las propr., fol. 57.
Urine... dessiccative et corrosive.
CAT. Corrosiu. ESP. PORT. IT. Corrosivo. (chap. Corrossiu, corrosiu; corrossius, corrosius; corrossiva, corrosiva, corrossives, corrosives.)

Rodor, s. m., redoul, sorte de plante.
Las erbas..., ad obz del mestier de la blancaria, so es assaber rodor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 47.
Les herbes..., pour besoin du métier de la tannerie, c'est à savoir redoul.

miércoles, 21 de julio de 2021

III, MOMENT DE TRISTESA.

III

MOMENT
DE TRISTESA.



Segut
en alta roca
Besada per la mar
Entre remors de l´aigua



Y
estels espirejants.


***



Dolces
memories de ma infantesa,
Plenes de ditxes, d´olors suäus,
Que´l
pur oratje d´esta vesprada,
Dormit ja´l día, del cel me
trau;
Tristes recances d´uns temps que foren,
Y que tornarme
Deu no voldrá,
Veniu, piadoses moveu les ales,
Que vostres
besos viure me fan...



III
MOMENTO DE TRISTEZA.



Sentado
en alta roca
Mecida por el mar;
Murmurios en el
agua,
Centellas en el cielo.



***



Dulces
memorias de mi infancia, llenas de dicha, de embriagador perfume, que
las brisas de la noche me traen del Cielo, en esta hora en que ha
espirado el día; tristes suspiros por unos tiempos ya pasados, que
echo de ménos, pero que Dios no me querrá devolver; venid, moved
las piadosas alas, que vuestros besos me dan la vida...



Jo un
aucell era reblit de vida,
De fe y de gracia, de llibertat,
Y
ab la dolçura de les aubades
Un cant volía bell exhalar.
Jo
un aucell era... Del niu sortirne
Lo jorn alegre pensí de
Maig,
Mes no me creya qu´en espayarme
Batzers hi hauría dins
los vinyats.



Batzers
hi foren, y cruels mes ales
Cruxir volgueren y el cor tocar;
¡Ay!
si ab més força punyit haguessen
Ni alé de vida m´hauría
restat.



Ara
còm trista viu la meua ánima
Y ab la tristesa dels
desterrats;
Desque marcides per lo temps foren
De ma infantesa
les fulles suaus;
Desque n´oloro noves poncelles
Que lo meu
ángel m´en ha portat,
Les flors primeres de jovinesa,
Que,
sense gloria, puden com vas...

Jo de vegades tot solitari
Per
la vorera del torrental,
O dins arbredes arreconades,
Fugint
dels hòmens qui m´han nafrat,
Veig acostarse molt
silencioses,
De groch vestides y ab manto blau,
Les magres
hores de ma existencia,
Que´m miran, passan, y lluny s´en van.




Era yo un pajarillo lleno de ardor, de fe, de gracia, de
libertad; y en las rientes horas de la alborada quería prorrumpir en
bellos cantos. Era yo un pajarillo... Pensé salir de mi nido en
alegres días de Mayo; no me creí que, al volar libremente,
encontraría espinosas zarzas entre verdeantes viñedos.



Encontré
espinosas zarzas, que quisieron crueles herir mi corazon. ¡Ah! de
punzarme con más violencia, no me hubiera quedado ni aliento de
vida.



Ahora
cuán triste está mi alma, con la tristeza de los desterrados; desde
que el tiempo marchitó las flores de mi infancia; desde que el ángel
custodio me trajo las primeras flores de la juventud, nuevos capullos
sin gloria ni ufanía, que exhalan olor de sepulcro.



A
veces doy solitarios paseos por las orillas de los torrentes, ó por
arrinconadas arboledas, huyendo de los hombres que han herido mi
alma. Entónces veo acercárseme silenciosas, vestidas de túnica
amarilla y azulado manto, las flacas horas de mi existencia, que me
dirigen una mirada, pasan, y se van léjos.







Un
vel ne portan de sarja negra,
Mon còs cubrexen de peus á cap;



Llevòres
xupa les mies llágrimes
Lo vent que´s gronxa
remorejant...

¡Jesús! ma vida còm es corcada,
Puys lo
pervindre veig nubolat;
Si l´alegría ne tench de fondre
¿Per
qué en la terra més m´arrelau?
Un temps me deyan qu´era la
terra
Verjer hont corren rius agraciats;
¡Ah! per mi´s torna
montanya axuta,
Roca solcada d´horribles llamps...

De fel
omplida n´está exa copa
Que s´anomena la societat;
Jo ne
begudes qualques glopades,
¿Y fins als baxos l´he de
buydar?
Poch temps fa encara tot me sonreya,
Y me ballava
l´aygua davant;
Per mi de joya, pau y harmonía
La nit serena
vestí les valls.



Ara
murmuran de mi los hòmens,
Tal volta´m signan ab pïetat;
Los
estranys riuen, los propis duptan,
Los amichs fugen veentme
passar.




Traen
un velo de negra sarga, y me cubren con él de piés á cabeza. El
viento se agita conmovido, y se lleva mis lágrimas.

¡Jesus
mío! Carcómese mi vida, pues veo nebuloso el porvenir. Si he de
perder la alegría, ¿por qué me arraigáis en la tierra? Decían
que era la tierra verjel amenísimo, por donde serpenteaban graciosos
riachuelos. ¡Ah! para mí es pedregoso erial, inmensa roca surcada
por horribles rayos...

Llena de hiel está esa copa que se
llama la sociedad. He bebido algunos sorbos.
¿La he de apurar
hasta las heces? Hace poco todos me sonreían, y el agua me bailaba
delante. Por mí la noche serena vistió los valles, de gozo, paz y
armonía.

Ahora murmuran de mí las gentes; tal vez alguno me
señala con el dedo. Los extraños se ríen, los propios dudan, los
amigos huyen al verme pasar.







¿Bo
tench de serne? Ferida l´ánima
¿En mans dels hòmens se
posará?
Si flayre cobre de senzillesa
L´ánima mía, ¿la
punxarán?
Sembla que´s gira meua Fortuna;
Sembla que´s torna
lo goig afany;
Tristors me menjan... ¿Perdut hauría
De
l´esperança l´Estel sagrat?....




Oh
recordances d´etat fugida
Que ballugoses volatejau,
Veniu,
ompliune mon cor encara,
Veniu, somniarvos encara´m plau;
Me
plau rialleres y melancòliques,
Sus l´alta roca d´aquesta
mar,
Al clar de lluna dolre sentirvos
Ara que guayta
l´inmensitat.



Agost
de 1866.







¿He
de ser bueno? Mi alma dolorida ¿se pondrá en manos de los hombres?
Si el aroma de la sencillez rodea mi alma, ¿pretenderán los
malvados hacerla sufrir martirio? Mi Fortuna cambia; el placer puro
se me trueca en afanosos cuidados; la tristeza me devora. ¿Habré
perdido de vista la divina Estrella de la esperanza?....
Oh
recuerdos de la bella edad, para siempre huída, que revoloteáis
jugando delante de mí; venid, llenadme aún el corazon: que me place
soñar con vosotros. Me place, desde esta alta roca mecida por el
mar, veros á la vez melancólicos y risueños; y al rayo de la luna,
oír vuestros suspiros, ahora que sale á recorrer la inmensidad del
espacio.

sábado, 20 de mayo de 2017

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)

les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol? 

Moncho, roquerol, Beceite, Beseit, roca, códul,


Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.
Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di: 
- Aixó es un cólic nefrític, -
y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -
y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla. 
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló
El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.
Infotaula de roca
Sauló
granit 
El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)

les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol? 

Moncho, roquerol, Beceite, Beseit, roca, códul,


Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.
Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di: 
- Aixó es un cólic nefrític, -
y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -
y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla. 
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló
El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.
Infotaula de roca
Sauló
granit 
El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.